**** (0106/07)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-106/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, a 27 de setembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia una demanda d’embargament preventiu que va ser estimada per l’Aute de 10 de maig del 2005, la representació processal del Sr. Varesc va formular demanda en data 7 de setembre del mateix any contra el Sr. Tejada, argumentant que el dia 25 de setembre del 1996 el defenent i el seu mandant van celebrar un contracte de permuta en mèrits de la qual el Sr. Tejada es comprometia a lliurar 1.750 accions de la companyia noruega anomenada ORG_1 de les que era titular a canvi de l’apartament planta primera porta A de l’XXXX propietat del Sr. Varesc, contracte que més tard es va elevar a escriptura pública com si fos una compravenda, valorant l’apartament en 85.000 lliures esterlines. Afirmava igualment que les dites accions no tenien cap valor perquè el Sr. Tejada no havia desemborsat el seu import, raó per la què demanava la resolució del contracte celebrat entre les parts per l’incompliment de l’adversa de les obligacions derivades del contracte. Subsidiàriament, sol·licitava que es declarés la nul·litat del citat contracte i, en qualsevol cas, que es condemnés a l’adversa al pagament de les despeses de comunitat de l’apartament pendents fins a la data pel greu perjudici causat al seu mandant, més les costes judicials.

II.- La representació processal del Sr. Tejada va contestar a la demanda el dia 28 de setembre del 2005, argumentant que va ser el Sr. Varesc qui va incomplir el contracte celebrat entre les parts, ja que el privà de la possessió de l’apartament objecte de la permuta, que no va ser ell qui va proposar el canvi d’aquest per les accions i que el valor d’aquestes era conegut pel demandant, raó per la què sol·licitava la desestimació de la demanda interposada contra ell. Manifestava a més que el demandant retenia un vehicle propietat del seu mandant, raó per la què formulava demanda reconvencional sol·licitant es condemnés a l’adversa a retornar-li la plena possessió de l’apartament que fou objecte de la permuta pactada entre les parts ara litigants, a pagar-li els danys i perjudicis derivats del fet d’haver estat privat de la possessió del mateix i la suma de 33.000 euros equivalents al preu d’adquisició del vehicle Jeep Grand Cherokee matrícula XXXX que ell havia pagat i que l’adversa retenia, més els interessos corresponents, més danys i perjudicis, més costes.

III.- La Sentència de l’Hble. Tribunal de Batlles de 28 de març del 2007 va estimar íntegrament la demanda principal, declarant la resolució dels contractes privats de permuta i compravenda celebrats entre les parts amb efectes “ex tunc”, havent d’indemnitzar el Sr. Tejada al Sr. Varesc en concepte de danys i perjudicis amb el valor de les despeses comunitàries de l’apartament que estiguessin pendents, imposant a la part defenent la totalitat de les costes generades per la demanda. D’altra banda, estimava parcialment la reconvenció formulada pel Sr. Tejada, condemnant al Sr. Varesc a pagar al demandant reconvencional la suma de 33.000 euros, import del vehicle Jeep Grand Cherokee que el Sr. Tejada havia finançat i que el demandat a la reconvenció retenia sense haver-li pagat, sense fer especial pronunciament respecte de les costes de la reconvenció.

IV.- En data 23 de maig del 2007 la representació processal del Sr. Tejada formula recurs d’apel·lació contra la Sentència d’instància i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació, desestimant la demanda de la part agent, estimant plenament la reconvenció formulada pel seu mandant i condemnant a l’adversa al pagament de la totalitat de les costes judicials.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix en el present procediment que en data 25 de setembre del 1996 el Sr. Varesc i el Sr. Tejada van pactar que el primer comprava del segon 1.750 accions de la societat ORG_1, domiciliada a la ciutat de Oslo, i que aquest adquiria a canvi l’apartament amb plaça de garatge i traster del què el Sr. Varesc era titular a l’Edifici Areny de la població d’Arinsal, Parròquia de La Massana al Principat d’Andorra, declarant el Sr. Varesc que coneixia el valor de les accions i el Sr. Tejada que no havia visitat l’apartament que es lliurava totalment moblat (folis 28 a 30 de les actuacions). Està igualment fora de tota discussió que el dia 14 d’octubre del 1996 els Srs. Varesc i Tejada van comparèixer davant del Notari Sr. Salamanca per tal de protocol·litzar un document privat signat per ells en data 14 d’octubre del 1996, en el què es pactava la compravenda de l’apartament abans descrit pel preu de 80.000 lliures esterlines, que es declarava totalment pagat i cobrat (folis 31 a 45 de les actuacions), ja que, pel que sembla, el notari els hi va indicar que era millor fixar un preu de compra, pactant posteriorment la venda de les accions.

D’aquests fets valorats globalment es dedueix, i les parts ho reconeixen, que el Sr. Varesc i el Sr. Tejada van pactar la permuta d’un apartament per unes accions, encara que sols es protocol·litzés la cessió de l’apartament per una suma de diners, contracte onerós i sinal·lagmàtic que, segons la doctrina romanista, es perfecciona quan una de les parts lliura una cosa a l’altre, moment en què aquesta queda obligada a lliurar a la primera un altre cosa convinguda anteriorment (Digest 19,4,1-2) i que el contracte es va perfeccionar mitjançant l’acord de voluntats i el lliurament de la possessió de l’apartament del que era titular per part del Sr. Varesc. No obstant, en contra del criteri del recurrent, estimem que el Sr. Tejada va incomplir l’obligació que va assumir en el contracte de lliurar al Sr. Varesc les accions convingudes, raó per la què entenem que el demandant estava legitimat per optar entre compel·lir a l’altre per tal que li lliurés l’objecte de la permuta (Codi 4,64,4 i 61), o demanar la resolució del contracte tant si l’incompliment era imputable al deutor (Digest 19,5,5-1), com, fins i tot, si aquest s’havia produït sense culpa de ningú, en virtut de l’anomenada condictio ex poenitentia (Digest 12,4,3-2 i 3).

II.- Per tal d’arribar a aquesta conclusió resulta decisiu valorar els fets que es declaren provats a la Sentència del Tribunal de Corts de data 21 d’octubre del 2004, confirmada per la de la Sala Penal d’aquest Tribunal de 2 de març del 2005, que va absoldre al Sr. Tejada del delicte d’estafa del que l’acusava el Sr. Varesc entenent que la seva actuació no era constitutiva de delicte, ja que no va ser ell qui va induir al querellant a permutar les accions per l’apartament, que el dol penal, a diferència del civil, sols es podia apreciar si les maniobres utilitzades per una de les parts havien anul·lat, o virtualment exclòs, la possibilitat de defugir la captació de la voluntat per part de l’altre part i que l’incompliment de les obligacions generades pel contracte per part del Sr. Tejada seria, en tot cas, de naturalesa civil. Cal tenir en compte igualment les declaracions del citat senyor en la seva compareixença davant de l’Hble. Batlle com a conseqüència de la querella presentada contra ell i la documentació que consta a les actuacions de les quals es dedueix, a parer d’aquesta Sala, que el demandat no havia desemborsat el preu de les accions objecte de la permuta i, per tant, ni n’era propietari, ni podia lliurar els títols representatius de les dites accions.

De totes aquestes proves es dedueix que el Sr. Tejada va comprar al Sr. M., amic dels dos litigants, el nom i les idees d’una empresa denominada “G.P.P. SL” que va constituir llavors com societat anònima amb un capital de 10.000.000 ptes., posteriorment es va crear una societat noruega denominada “G.P.P. SA”, que va absorbir la primera ampliant el seu capital i, per motius fiscals, les accions, sinó totes una part, d’aquesta darrera companyia eren custodiades per un altre denominada “Green Planet Products Shareholders Limited” domiciliada a G., de tal manera que cada acció d’aquesta darrera equivalia a una acció de la primera, sent la companyia “M.T.C.” l’entitat fiduciària d’aquesta darrera societat i a nom de la qual estaven registrades les accions de la societat noruega.

De les citades proves resulta igualment que el Sr. Varesc, veient que no rebia els títols de les accions que havia adquirit, va investigar què succeïa i com a conseqüència d’aquesta actuació va rebre dues comunicacions de data 14 de febrer del 1997, una de la societat “S.M. SA”, que era l’empresa que tenia que emetre les accions, i un altre de la mateixa “G.P.P. SA”, en les que se l’informava que el valor de les accions era en aquell moment l’equivalent en corones noruegues a 37.269 lliures esterlines, però que el Sr. Tejada no havia desemborsat el seu import (folis 50 i 51 i traducció al foli 217). D’altra banda, aquesta mateixa informació es constata a la carta enviada pel Sr. Manzano en nom de la societat ORG_0 Limited de data 20 d’agost del 1997 a l’advocat andorrà Sr. Álvarez destaca que el Sr. Tejada no havia satisfet el cost de constituir la companyia G.P.S. Limited, que havia de ser beneficiària de les accions de ORG_1, de tal manera que E., que havia d’administrar la citada companyia, la va abandonar per evitar suportar un major cost. Manifestava igualment el citat senyor en l’esmentada carta que eren coneixedors que les accions de la companyia noruega que el Sr. Tejada van col·locar en benefici dels accionistes de la companyia de G. mai van ser abonades per ell (folis 348 a 350). D’altra banda, aquests extrems van ser confirmats per l’advocat Sr. Escudero, President de la companyia ORG_1, en una carta adreçada igualment al Sr. Álvarez en data 3 d’octubre del mateix any, en la què es manifesta que el Sr. Tejada no havia pagat res de les seves accions a la companyia, a part de les que va rebre com a fundador, i que aquestes accions es trobaven en litigi i segurament finalitzarien als tribunals (folis 351 a 355).

Atesos aquests documents que entenem concloents, cal entendre que la carta de data 24 de gener del 1997 enviada al Sr. Varesc per la companyia “E.” informant-li que el citat senyor era titular de 2.250 accions de la companyia G.P.S. Limited (ja que 500 li havien estat lliurades pel Sr. M. a canvi de determinats serveis) equivalents a les mateixes accions de ORG_1, reclamant-li el pagament de la part proporcional del cost de constitució i administració de la societat G.P.S. Limited i el certificat de titularitat de les citades accions que s’adjuntava (folis 214, 215 i 127) o no són autèntics, o no ofereixen tota la informació relativa al cas, ja que s’ha acreditat que la societat G.P.S. Limited no era titular de les accions que el Sr. Tejada estava obligat a lliurar al Sr. Varesc.

III.- D’altra banda, consten a les actuacions altres indicis de l’actuació fraudulenta del Sr. Tejada en altres supòsits en relació a les citades accions, a part dels antecedents policials del Sr. Tejada (foli 318 i 330), que, si bé no poden tenir una incidència directa en el present litigi, mostren quina va ser l’actuació del citat senyor en relació a altres accions de la mateixa societat que les que són objecte del present procediment. Així al document del foli 255 es constata que el citat senyor no era broker del ORG_5 com ell afirmava i la Sentència de l’Audiència Provincial de Màlaga de 4 d’octubre del 2001, confirmada per la del Tribunal Suprem espanyol de 14 de febrer del 2003, condemna al citat senyor i a la Sra. Carretero a un any de presó, a les penes accessòries d’aquesta condemna i a indemnitzar a la Sra. Benitez en les sumes de 500.000 i 4.750.000 ptes., més els interessos corresponents, entenent provat que els condemnats van fer creure a la citada senyora que havien adquirit a nom seu unes accions de la societat ORG_1, domiciliada a Oslo, documentant una adquisició fraudulenta d’accions i apropiant-se de les sumes que ella havia aportat sense arribar a desemborsar les dites accions, raó per la qual aquestes no tenien cap valor (folis 52 a 73). D’altra banda la Sra. Benitez, secretària del Sr. Tejada va declarar davant de notari que aquest senyor no sols l’havia enganyada a ella, sinó que després d’elevar-se a escriptura pública l’acord de permuta li va dir que el Sr. Varesc li havia transmès l’apartament a canvi de res (foli 75).

IV.- Atesa aquestes proves, malgrat aquests fets no tinguin rellevància en l’àmbit penal i en contra del que afirma el recurrent, cal entendre que el consentiment del Sr. Varesc en el moment de celebrar el contracte de permuta estava viciat per error i per tant aquest és anul·lable, fos de qui fos la iniciativa de celebrar-la i fos qui fos el que va fixar quin nombre d’accions calia permutar per l’apartament per tal que el valor d’aquelles i aquest fos equivalent, ja que és possible que el citat senyor conegués el valor de les accions que adquiria, però el que no sabia era que no s’havien desemborsat i la seva finalitat al pactar la permuta no podia ser obtenir unes accions sense cap valor a canvi d’un apartament que ell valorava en 80.000 lliures esterlines. És més, el que el Sr. Tejada va lliurar al Sr. Varesc, si és que va lliurar quelcom, va ser objectivament un aliud pro alio, ja que no es pot estimar que es compleix l’obligació de transmetre unes accions si el que es transmet són els títols d’unes accions no desemborsades i per tant calia estimar la petició de resolució del contracte que formulava el demandant. D’altra banda, resulta evident que el demandat no va complir amb l’obligació que tenia de lliurar unes accions amb un valor, que podia ser més o menys elevat, però que havien de satisfer en alguna mesura els interessos del demandant i no ho va fer, raó per la què també per aquest motiu calia estimar la demanda formulada pel Sr. Varesc i per tant confirmar ara la Sentència d’instància.

V.- En contra d’aquesta decisió no es pot argumentar, com fa la representació processal del Sr. Tejada, que va ser el Sr. Varesc qui va incomplir les obligacions derivades del contracte, ja que el va privar a ell de la possessió de l’apartament, en primer lloc perquè, malgrat aquest senyor reconeix la seva intenció de canviar el pany de l’apartament el 19 de gener del 1997 (foli 257) i pel que sembla ho va fer, aquesta actuació no suposava privar al recurrent de la propietat de l’apartament, sinó de la possessió del mateix i davant d’aquest fet el Sr. Tejada podia haver exercitat les accions pertinents per tal de recuperar la possessió, i ni ho va fer, ni va denunciar l’actuació del demandant, de tal manera que cal pensar que és veritat el que afirma el demandant que va tornar a instal·lar de nou el pany primitiu al cap de pocs dies, sense que fos necessari que aquest li lliurés al recurrent unes noves claus perquè el pany era l’antic. D’altra banda, aquesta actuació del Sr. Varesc no es podria entendre com incompliment de les seves obligacions contractuals, ja que ell ja havia lliurat la possessió de l’immoble, sinó, en tot cas, com una actuació il·lícita posterior sense relació amb el contracte i, fins i tot, si es pogués considerar que va existir un incompliment per part del Sr. Varesc aquest hauria estat conseqüència de l’incompliment previ del Sr. Tejada.

Tampoc es pot admetre l’argument del recurrent en el sentit que el Sr. Varesc li hauria de pagar en tot cas el valor dels mobles que va comprar per moblar l’apartament, ja que, malgrat les contradiccions en les què incorre el demandant, al contracte de permuta es diu que el pis es lliura moblat i en tot cas el recurrent no ha provat haver comprat mobles, ni quin era el seu cost.

VI.- Pel que fa a la decisió de la Sentència d’instància de condemnar al recurrent al pagament de les despeses comunitàries de l’apartament com a compensació dels danys i perjudicis patits pel demandant, entenem que aquesta és procedent atès l’incompliment per part del Sr. Tejada de les seves obligacions contractuals, i el compliment substancial de les seves per part del Sr. Varesc.

VII.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix al recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació del Sr. Tejada contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en data 28 de març del 2007 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d’aquest recurs a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.