Recurs contra aute desestimant recusació

Aute

Magistrats

IMMACULADA RODRIGUEZ DIAZ ELSA PUIG MUÑOZ FATIMA RAMIREZ SOUTO

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000226/2025

ORIGEN: 0000226/2025 - 0

NIG: 5300542120230002388

AUTE 000047-2026 DE 27/03/2026

Ponent : Sra. Immaculada RODRIGUEZ DIAZ

Data : 27/03/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000226/2025-2

Nig : 5300542120230002388

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00047A

AUTE 000047/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Blai

Representant: Sr. Hugo

Advocat: Sr. Sòfia

Apel·lat: Sra. Adela (EP Blai)

Advocada: Sra. Habiba

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrades: Sra. Fàtima RODRÍGUEZ SOUTO

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

OBJECTE: Recurs contra aute desestimant recusació

Andorra la Vella, a 27 de març del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En el marc del recurs interposat en el procediment de referència, la representació processal del Sr. Blai formulà incident de recusació dels magistrats de la Sala Civil d'aquest Tribunal, Sr. Mario, Sr. Zacaries, i Sr. Samir, en considerar que concorrien els supòsits previstos als apartats e ), f ), g ) i h) de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia .

2.- Per aute de data 24-02-2025 la Presidenta del Tribunal Superior de Justícia, en funcions, decidí desestimar l'incident de recusació plantejat, imposant les costes de l'incident al seu promotor.

3.- El Sr. Blai ha interposat recurs d'apel·lació contra aquest darrer aute, en el qual, en síntesi, considera que s'ha comés una aplicació defectuosa de les normes que són d'aplicació i un error en la valoració de les proves per quan:

- L'aute impugnat desestima la recusació en base a la inadmissió de les demandes civils invocades (núm. 1000252/2023 i TSJC-000007/2024) contra els magistrats recusats, però obvia que també ha presentat demandes civils, envers els mateixos, en reclamació de quantitat en el marc d'altra causa (la núm. 6000034/2024) i que les resolucions judicials que s'han dictat, i molt particularment els autes del Tribunal Constitucional, ho han estat en infracció de la normativa d'aplicació, essent un atac frontal al dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, a un procés degut i a un tribunal imparcial i al dret a la defensa. Aquestes decisions, inclòs l'aute apel·lat, busquen blindar jurídicament a un col·lectiu de servidors públics enfront qualsevol responsabilitat civil, penal i/o administrativa, i s'han de considerar "paper mullat" per no ésser conformes a la Constitució, les Llei i el Tractats internacionals.

- El Tribunal no ha de tenir cap prejudici o inclinació personal respecte de cap de les parts i ha d'oferir les garanties suficients per a excloure qualsevol dubte legítim al respecte i en aquest cas tenen "un allau de perjudicis i inclinacions personals per tal de no portar a bon terme la potestat jurisdiccional en el marc de la present causa".

- Els magistrats recusats incorren en el supòsit de l'article 73.f) de la mateixa llei al haver-se presentat contra ells vàries demandes civils per part del lletrat de la part recurrent en la present causa, amb independència del seu resultat.

- S'ha exterioritzat la enemistat dels magistrats envers el lletrat de la part recurrent de forma tan intensa que se n'ha fet ressò un mitjà de comunicació (La Valira), en una publicació de data 24 de setembre del 2023.

- De conformitat amb la jurisprudència del TEDH, la simple sospita d'imparcialitat dels jutjadors fa que s'hagi d'estimar la recusació, i en el present cas, existeix aquesta sospita ja que sempre quedarà el dubte de si la resolució judicial que adopten està o no condicionada per les demandes articulades en altres procediments pel lletrat de la part recurrent en el present procediment;

- Recentment el Tribunal Constitucional, en relació a la petició de recusació d'uns batlles i magistrats, havia reconegut la teoria de les aparences desenvolupada pel TEDH, quan aquestes aparences objectives generen un recel legítim a una part litigant (aute del 19-01-2026 causa 2025-102 i 103 RE).

Per raó de l'exposat, demana que es revoqui l'aute recorregut i s'estimi la recusació formulada, el tot sense efectuar especial condemna en costes.

4.- Per escrit del 18-03-2026 la part apel·lada manifestà que en no haver estat part, ni conegut cap dels procediments judicials i/ denúncies invocades per l'advocat del Sr. Blai, no es podia pronunciar sobre si concorrien o no els supòsits d'abstenció previst a l' article 73 de la Llei qualificada de la justícia . No obstant això afegia que l'escrit de recurs no contenia prou elements, motius o fets que justificarien l'estimació de l'apel·lació. Per aital motiu deixava a criteri del Tribunal tota decisió respecte el recurs formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El dret a que els assumptes sotmesos al debat judicial siguin resolts per un tribunal imparcial, com a exigència prevista a l' article 10 de la Constitució , a l' article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans , a l' article 10 de la Declaració Universal dels drets humans i a l' article 14 del Pacte Internacional de drets civils i polítics , garanteix certament, la credibilitat i la confiança que mereix l'administració de justícia respecte dels justiciables, en un Estat democràtic de dret.

La imparcialitat del jutjador, com a garantia del justiciable, ha estat precisada també pel Tribunal Europeu de Drets humans en nombroses de les seves sentències (STEDH de 1 de octubre de 1982, cas Piersack ; STEDH de 26 de octubre de 1984, cas De Cubre , STEDH de 24 de maig de 1989, cas Hauschildt, STEDH de 8 febrer del 2000 Cas McGonnell; STEDH de 2 març del 2000, Cas Garrido Guerrero, STEDH de 25 juliol del 2002, Cas Perote Pellón , entre altres) i es projecta en una doble vessant: la subjectiva, en el sentit que el jutge no ha de tenir cap relació amb les parts que pugui suscitar un interès previ en afavorir-les o perjudicar-les, i l'objectiva, entesa aquesta darrera com que els jutges o magistrats s'acostin a l'afer sense prejudicis ni prevencions que puguin existir, derivats d'una relació o contacte previ amb l'objecte del procés.

La recusació és així el mitjà concebut per assegurar la protecció de dit principi, i permet a aquella part que té sospites o dubtes sobre la imparcialitat del jutge, de demanar que no participi en el pronunciament de la decisió.

No obstant, la demanda de recusació ha de recolzar-se sobre els motius enumerats per la llei, ha de ser precisa i motivada, i ha de fonamentar-se en elements objectius, els quals han de ser acreditats per la part demandant, doncs seran els que permetran determinar si els seus temors o dubtes sobre la imparcialitat del jutge es poden justificar.

Així el Tribunal Constitucional en la sentència del 4-06-2012 (causa 2012-1-RE), ja va manifestar que "per preservar el dret al jutge o tribunal imparcial cal que aquells que se sotmeten a la seva jurisdicció, no tinguin sospites sobre la imparcialitat de cap dels membres que composen el tribunal que ha de dictar la resolució judicial. Tanmateix, també hem reiterat que aquesta sospita ha de basar-se en dades objectives de relleu (...) La transcendència de la teoria de les aparences ha anat sent matisada i la distinció entre imparcialitat subjectiva i objectiva també... Finalment, en qualsevol problema de parcialitat hi ha elements subjectius que afecten al jutge que cal corroborar amb dades objectives".

Segon.- L'aute apel·lat no admet la recusació formulada en considerar que no concorren els supòsits de recusació invocats, argument amb el que mostra la seva disconformitat la part apel·lant que estima que l'aute impugnat ha estat dictat en base a una defectuosa aplicació de les normes i una errònia valoració de la prova.

En aquest sentit, precisa que el fet d'haver interposat dos demandes civils (que identifica en apel·lació com essent les causes 1000252/2023 i 6000034/2024), en reclamació de quantitat contra els magistrats Sr. Zacaries, Sr. Samir, i Sr. Mario pels danys i perjudicis causats al mateix advocat i a uns clients del seu despatx professional, a més d'haver impulsat l'obertura de diferents procediments sancionadors contra aquests, els impedeix resoldre de manera imparcial, el recurs ara interposat pel Sr. Blai de la qual és tanmateix l'advocat, concorrent per tant els supòsits previstos en els apartats e ), f ), g ) i h) de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia .

Aquest article disposa que els batlles i els magistrats s'han d'abstenir d'exercir les funcions que tenen encomanades i, si no ho fan, poden ser recusats, en els supòsits següents:

"e) Tenir processos pendents amb qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors.

f) Ser o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors, llevat que la denúncia, l'acusació o la demanda no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació.

g) Tenir un interès directe o indirecte en el procés de què es tracti o

en un altre procés semblant.

h) Tenir una amistat íntima o una enemistat manifesta amb qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors."

Tercer.- Pel que fa als supòsits previstos als apartats e) i f), aquest Tribunal considera que no són d'aplicació al present cas doncs tal i com no es nega per part del recurrent, cap de les demandes civils invocades han estat admeses a tràmit, i els magistrats recusats no tenen procés pendent per raó de les mateixes.

A l'ensems, quant a les demandes d'incoació d'expedients sancionadors que indica hauria sol·licitat el lletrat de la part recurrent davant el Consell Superior de la Justícia, contra els magistrats recusats, per la comissió de faltes molt greus i greus en l'exercici de la potestat jurisdiccional que tenen atribuïda, convé remarcar que aquesta afirmació s'efectua de manera genèrica, sense aportar cap justificació de que s'hagin efectivament formalitzat aquestes demandes, doncs la part ni tan sols les identifica. Val a dir però que per sentència núm. 6/2024 de data 25/01/2024, el Ple del Tribunal Superior de Justícia va desestimar, per manca de legitimació activa del recurrent, la demanda interposada pel lletrat Sr. Sòfia contra onze acords impugnats del Consell Superior de la Justícia de data 31/10/2023 en virtut dels quals no es van admetre a tràmit les correlatives queixes formulades per l'agent, en què sol·licitava la incoació i tramitació d'un expedient disciplinari a diversos Batlles i Magistrats, en relació amb el contingut de certes resolucions adoptades per aquests darrers en el marc de diversos procediments judicials, o bé amb el fet de no haver-se abstingut del coneixement dels mateixos. Contra aquesta sentència, el referit lletrat va interposar recurs d'empara, el qual fou desestimat pel Tribunal Constitucional en data 13/03/2025, per tot el que aquest motiu de recusació ha de ser també desestimat.

Per tant, cap de les demandes invocades per fonamentar la recusació ha estat, com s'ha dit, admesa a tràmit, pel que, tal i com aprecia la resolució recorreguda, no incorre en els supòsits previstos als apartats e ) i f) de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia .

S'afegirà que l'incident de recusació no és en cap cas un mecanisme idoni per reobrir el debat jurídic i/o obtenir indirectament la revisió del fons de resolucions que són fermes, definitives, i no "paper mullat" com defensa el recurrent. Conseqüentment la disconformitat de la part recurrent amb les resolucions dictades en el marc de les causes esmentades constitueix una mera apreciació, que en qualsevol cas no permet a aquest Tribunal prescindir dels requisits exigits pels apartats e) i f) de l'article 73 de constant referència. Efectivament, el dubte sobre la imparcialitat dels batlles i magistrats ha d'estar objectivament justificat, no podent la simple interposició d'una o diverses demandes contra els magistrats ara recusats, constituir "per se", tal i com pretén la part recurrent, i sense que dites demandes hagin estat admeses a tràmit, un motiu d'abstenció o recusació de dits magistrats. Entendre el contrari, podria afectar el dret al jutge predeterminat per la Llei, a més de conduir a una ràpida paralització del sistema i infringir greument el principi de bona administració de la Justícia que deriva de l' article 10.1 de la Constitució .

A l'últim, tal i com encertadament s'indica també en l'aute impugnat, cal tenir en compte que, com ha declarat l'aute del Tribunal Constitucional de 15 d'abril de 2024 (causa 2024-12-RE): "... no constitueix motiu d'abstenció o de recusació els eventuals litigis, amb el titular de l'òrgan judicial, dels clients de l'advocat defensor llevat d'aquell que ostenti la condició de part en els procediments de què es tracti" i en aplicació d'aquest criteri, el fet que determinats clients de l'advocat demandant hagin formulat demanda contra els magistrats concernits, resulta irrellevant, ja que no són part en aquest procés.

Quart.- Pel que fa al supòsit previst a l'apartat g) que l'apel·lant invocava basant-se en el fet que "al lletrat del present escrit li han arribat alarmants informacions per creure que un dels tres magistrats que estan essent objecte de la present recusació podria estar resolent d'una forma molt determinada procediments judicials a on hi ha incursos béns immobles per tal que aquests béns immobles acabin en subhastes públiques. A partir d'ací aquest magistrat, indirectament amb el concurs de la seva parella, adquiriria els esmentats béns immobles litigiosos molt per sota del preu de mercat (···)", cap nou argument per recolzar aquest fet s'ha aportat, essent simples insinuacions.

Per tant, no havent-se apuntat, i menys encara acreditat, quin interès, directe o indirecte, podrien tenir els magistrats recusats en el procés que es tracta ara d'examinar, sense que el simple fet d'haver-se interposat contra ells, demandes - reiterem inadmeses a tràmit -, sense la concurrència de cap altre element, permeti concloure el contrari, aquesta causa no pot reeixir.

Cinquè.- Pel que fa al supòsit que enuncia l'article 73.h) "tenir una amistat íntima o una enemistat manifesta amb qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors", l'aute recorregut reprèn la jurisprudència constant i reiterada d'aquest Tribunal segons la qual, per poder apreciar aquesta causa, s'exigeix la concurrència dels següents requisits:

a) En tractar-se d'una circumstància que pertany a l'àmbit dels sentiments, l'amistat o l'enemistat han d'haver-se exterioritzat, el que suposa que han d'existir fets concrets que la posin de relleu i permetin considerar-la acreditada. En aquest sentit, no n'hi ha prou amb la mera invocació, sinó que s'han de justificar aquestes circumstàncies externes per tal que l'òrgan competent pugui constatar que concorre aquesta causa de recusació.

b) L'enemistat ha de ser manifesta, com exigeix explícitament la llei. Això suposa que sigui ostensible o d'especial intensitat, per tal que pugui tenir alguna incidència en la resolució del procés.

c) L'enemistat s'ha de basar en una relació anterior i externa al procés. En aquest sentit, el contingut de les resolucions judicials no pot donar lloc a aquesta causa de recusació, ja que no prejutgen per sí mateixes cap animadversió, encara que siguin desfavorables per a la part, i han de ser combatudes a través dels recursos previstos per la llei, i no mitjançant la recusació de qui les ha dictat.

d) La relació d'amistat o d'enemistat ha de ser personal, i això des d'una doble perspectiva. En primer lloc, la causa de recusació s'ha de referir a la persona del batlle o magistrat, i no genèricament a l'òrgan jurisdiccional, ja que aquest darrer no té, per definició i per la seva pròpia naturalesa, amistat ni enemistat amb cap de les parts d'un procés ni amb els seus advocats. En segon terme, l'enemistat només es pot inferir d'una relació personal i directa entre el jutge i la part o el seu advocat, i no es pot basar en consideracions genèriques extretes de l'actuació de tercers.

I en el present cas, a l'igual que ho considera l'aute impugnat, aquesta Sala estima que no s'ha acreditat la pretesa enemistat manifesta dels magistrats recusats envers el lletrat de la recurrent, ni els requisits que la caracteritzen doncs, malgrat l'apel·lant considera que aquesta "s'ha exterioritzat de forma tan intensa que fins i tot els mitjans de comunicació s'han fet ressò", remetent-se a una publicació a "LA VALIRA", que porta per títol "L'advocat Sòfia denuncia 25 batlles i magistrats andorrans a l'organisme europeu contra la corrupció", entre els quals es trobarien els magistrats recusats, aquesta publicació no fa, com ja s'indicà en l'aute d'aquest Tribunal de data 25-07- 2024, TSJP 160/2024 "més que confirmar que no hi ha cap enemistat manifesta amb cap dels tres magistrats recusats, sinó que sembla que l'advocat està duent a terme una "causa general" contra el sistema judicial andorrà."

Afegirem tanmateix que el sol exercici d'accions legals com són la presentació per part de l'advocat recurrent, en nom propi o en nom i representació dels seus clients, de demandes contra els magistrats ara recusats, per la seva actuació professional en el marc d'altres causes (demandes reiterem, no admeses a tràmit), no pot fer pressuposar, sense més, la voluntat del jutjador d'actuar en prejudici del demandant, ni permet comprometre la seva independència subjectiva. Entendre el contrari, afectaria com s'ha dit, al dret al jutge predeterminat per la Llei a més de conduir a una ràpida paralització del sistema i infringir greument el principi de bona administració de la Justícia que deriva de l' article 10.1 de la Constitució . En aquest sentit s'ha pronunciat el Tribunal Constitucional (causa 2025-3-RE entre altres), que recolzant-se en la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (sentències del 19 de maig del 2005 -cas Steck Risch i altres c/ Liechtenstein; del 15 d'octubre del 2009 -cas Micallef c/ Malta- i del 16 de febrer del 2016 -cas A. K. c/ Liechtenstein-), ha afirmat que "en els Estats qualificats de "petits", una interpretació excessivament estricta de la independència i de la imparcialitat dels jutges i magistrats podria dificultar de manera indeguda la correcta administració de la Justícia. En un últim extrem podria arribar-se a una situació en la qual la part intervingués en la selecció del tribunal -com si d'un tribunal de jurat es tractés- i, per tant, es vulnerés el principi fonamental segons el qual el tribunal i els seus integrants només poden ser predeterminats per la llei. Com va dir aquest Tribunal en la sentència del 14 de juliol del 2015 (causa 2015-10-RE) i s'ha reproduït en alguna posterior: "d'aquest concepte (la imparcialitat dels tribunals) deriva la confiança dels ciutadans en la justícia del seu país". I en la ja citada sentència del 15 d'abril del 2024 (causa 2024-16-RE) es va afegir: "Però també és cert que posar-la (la imparcialitat del tribunals) en dubte sense causa justificada produeix un efecte de signe contrari igualment nociu per a la confiança en la justícia i en els òrgans en els quals es concreta el poder judicial, que podrien considerar-se subjectes a un escrutini que a la llarga i en extrem podria dur a la constitució d'òrgans ad hoc i que, per tant, resulta inacceptable".

Sisè.- Per tot l'exposat, escau la desestimació del recurs, la confirmació de l'aute recorregut i la imposició de les costes del recurs a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa l' article 354.2 del Codi de procediment civil .

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Blai contra l'aute de data 24-02-2026, mitjançant el qual es desestima la recusació formulada respecte dels magistrats Sr. Zacaries, Sr. Samir i Sr. Mario.

SEGON.- Imposar a la part recurrent les costes del recurs.

TERCER.- Notificar la present resolució a les parts interessades.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.