Prejudicialitat civil (TSJC 248/2015)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000248/2015 ORIGEN: 6100649/2011 - 00

NIG: 5300542120140000033

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 7 d'octubre del 2014, recaigué providència mitjançant la qual es va acordar la pràctica de la prova X.-PERICIAL SUBSIDIÀRIA de les proposades per la representació processal del Sr. Gaya i el dia 23 d'octubre del 2014 la representació processal de les societats Sarabia i Benítez va presentar un escrit sol·licitant que es tingués per formulat recurs de reposició contra la citada providència i que es revoqués la mateixa, dictant resolució que acordés no donar lloc a la pràctica de la citada prova, i suspenent el present plet fins que no recaigués resolució en el marc dels autes del judici civil de número 0522-3/2011, o bé disposant que la sentència que recaigués en el present procediment prendria en compte allò que es resolgués en el marc dels autes del judici civil de número 0522-3/2011. Per altressí dic, la representació processal de l'actora manifestava que denunciava ja des d'aquell moment la vulneració a un procés degut cas que aquest tribunal no suspengués els presents autes fins que recaigués sentència ferma i definitiva en el marc dels autes del judici civil de número 0522-3/2011.

II.- L'Aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 9 d'abril del 2015 va decidir:

Primer: Donar lloc a les pretensions formulades per la representació processal de les societats Sarabia i Benítez per escrit de data 23 d'octubre del 2014 i deixar sense efecte la providència dictada el dia 7 d'octubre del 2014, en quant a la pràctica de la prova X.-PERICIAL SUBSIDIÀRIA, de les proposades per la representació processal de l'actora i al nomenament de perit judicial en la persona de la Sra. Sarabia, tot i acordant el retorn a la representació processal del Sr. Gaya de la provisió de fons prestada en el seu dia per import de 7.400.-euros.

Segon.- Suspendre les presents actuacions per causa de prejudicialitat civil, fins per tot el moment en què recaigui sentència ferma en el marc dels autes del judici civil de número 0522-3/2011, moment en el qual les parts avui litigants podran sol·licitar la continuació de la tramitació de les presents actuacions.

Tercer.- Donar trasllat a la representació processal de les societats Sarabia i Benítez de l'escrit presentat el dia 7 de novembre del 2014 per la procuradora de l'agent als efectes escaients.

Quart.- Reservar la decisió sobre les costes processals ocasionades a la resolució que posi terme al present procediment.

III.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Gaya i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, declarant inadmissibles les pretensions contingudes en l'escrit de Sarabia i Benítez de data 23 d'octubre del 2014, ordenant al Tribunal a quo que practiqui la prova X.- Pericial Subsidiària de les proposades per ella, declarant que no hi ha lloc a la prejudicialitat civil dels presents autes en relació als civils número 0522- 3/2011, deixant sense efecte la suspensió dels mateixos i ordenant la continuació del judici pels seus tràmits i condemnant a les societats Sarabia i Benítez al pagament de les costes judicials causades a aquesta part, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora, tant en primera instància com en aquesta segona.

FONAMENTS DE DRET

I.- En la demanda que dóna origen al present procediment la representació processal del Sr. Gaya sol·licitava que es condemnés de forma solidària a les societats "Sarabia" i "Benítez" a abonar a la seva mandant la suma de 92.102,01 euros en concepte d'honoraris, així com la suma de 22,10 euros per les despeses que enumerava, atès que el dia 27 de juliol del 2000 les defenents havien contractat els serveis professionals del seu mandant per tal d'elaborar els projectes constructius, així com la direcció tècnica de l'obra que s'havia de realitzar en els terrenys coneguts com "P." i "T." situats a l'Aldosa, Parròquia de La Massana, propietat del Sr. Vara, que va contractar els dits serveis en nom de les societats defenents.

Les societats defenents van contestar a la demanda oposant-se a la mateixa i defensant que calia reduir la reclamació de l'agent, ja que els seus honoraris es van fixar en un 5,06 % del cost de l'obra i havien sorgit discrepàncies entre aquestes societats i l'empresa constructora, perquè s'havien produït importants desviacions pressupostàries que estaven sent objecte d'anàlisi en els autes del judici civil número 0522-3/2011 instats per la societat "Arnau" contra "Benítez" i que aquesta part li havia reclamat per via de reconvenció, causa a la què s'havien acumulat els autes del judici civil número 0051-6/2012 instats per "Benítez" contra el Sr. Recio en nom propi, perquè aquest havia de respondre solidàriament amb "Arnau". Per aquestes raons, la defenent formulava demanda reconvencional sol·licitant que s'efectués la corresponent compensació i/o reducció entre l'import que reclamava l'agent i les quantitats degudes a la defenent i aquella que resultés d'honoraris al 5,06% de la liquidació final de l'obra, segons sentència ferma i definitiva que es dictés en els autes del judici civil número 0522-3/2011.

D'altra banda, consta a les actuacions que, en data 13 de setembre del 2012, la representació processal del Sr. Gaya va proposar com a mitjans de prova, entre altres, una pericial subsidiària pel cas que en la prova VIII, confessió en judici, el Sr. Arcos, representant de "Benítez", no respongués afirmativament a la posició onzena, consistent en que un perit independent determinés si el treballs certificats es corresponien a la realitat tenint en compte les certificacions i els seus annexos i els preus pactats entre la propietat/promotora i l'empresa constructora, prova que la Providència de 13 de setembre del 2013 va declarar improcedent, la dictada el dia 7 d'octubre del 2014 va admetre en un primer moment i que va quedar sense efecte en estimar l'Aute de 9 d'abril del 2015 el recurs formulat per la representació processal de les societats "Sarabia" i "Benítez" contra aquella Providència.

II.- Com a primer motiu del recurs presentat per la representació processal del Sr. Gaya contra l'esmentada resolució, argumenta el recurrent que el recurs formulat per l'adversa contra la providència dictada el 7 d'octubre del 2014, en relació a la prova X pericial subsidiària proposada per l'actora, no es pot estimar en quan la decisió de fer aquella prova es va adoptar per Aute de 31 de juliol del 2014 notificat a les parts el dia 1 de setembre i el recurs és del dia 23 d'octubre d'aquell any superant els 13 dies hàbils establerts legalment per formular-lo, però aquest argument no es pot estimar.

En efecte, és cert que l'Aute de 31 de juliol del 2014 acordava la retroacció de les actuacions fins el tràmit immediatament anterior al tancament de proves, manifestant que ho feia a fi d'acordar la pràctica de la prova pericial proposada. No obstant, el que decideix el citat Aute és retrotraure les actuacions, ja que, degut a un error de la mateixa Batllia, s'havia procedit al tancament a proves del litigi, de tal manera que la decisió de portar a terme la prova sol·licitada sols es pren a través de la providència dictada el dia 7 d'octubre del 2014 i notificada a les parts el dia 13 d'octubre moment en què es nomena un pèrit judicial, es dóna trasllat a les societats "Sarabia" i "Benítez" de la prova acordada a fi de que manifestin si desitgen ampliar-la i es requereix a les parts per tal que dipositin una provisió de fons sobre els honoraris de l'expert designat, encara que poder portar a terme aquesta prova hagués estat la causa de que no es tanqués el període probatori i es procedís a retrotraure les actuacions. Per aquesta raó, el recurs de reposició contra l'esmentada providència, presentat en data 23 d'octubre del 2014, es va plantejar dins del termini de 13 dies hàbils legalment establert i no es pot parlar ni d'abús de dret, ni de frau a la llei, ja que el termini no pot començar a comptar fins el moment que s'ordena portar a terme aquesta prova de manera efectiva.

II.- Argumenta igualment la recurrent que el nostre procediment preveu que contra la decisió del jutjador de no practicar la prova no es pot interposar recurs, sinó exclusivament fer la procedent manifestació en el escrit de conclusions, que té caràcter de preceptiva per tal de poder reproduir la petició davant del Tribunal Superior. No obstant, com reconeix el mateix recurrent, aquesta solució sols es preveu per aquells casos en els què es denega una prova, però la solució no pot ser la mateixa en els casos en els què la decisió del jutjador ha estat admetre-la, ja que, no estant prohibida aquesta possibilitat, cal estimar que és més oportú resoldre aquesta circumstància a la instància mitjançant la admissió o no del procedent recurs.

Pel que fa a l'argument defensat per la recurrent en el sentit que el nostre sistema no permet interposar recursos contra resolucions judicials que no posin fi al procediment, cal destacar que aquesta previsió, que recull l'article 17 de l'Annex II del Decret de 4 de febrer del 1986, fa referència al recurs d'apel·lació dels autes i no pas al de reposició que es planteja contra providències que no és devolutiu.

La recurrent defensa igualment que el fet d'evitar resolucions contradictòries no pot ser la raó per la qual es decideix no portar a terme la prova sol·licitada, perquè els Tribunals poden valorar lliurement les proves aportades i no estan sotmesos obligatòriament a elles, però aquest argument no és el que fonamenta la decisió de la resolució d'instància de no portar a terme la prova sol·licitada, sinó que pel contrari aquesta es fonamenta en l'existència d'una prejudicialitat civil que admet. Per últim, cal destacar que la prova sols es sol·licitava de forma subsidiària si el Sr. Arcos contestava negativament a la pregunta onzena de les què se li van plantejar i de l'examen d'aquesta confessió en judici (foli 254 en relació al 186) es dedueix que el confessant reconeix no haver manifestat cap objecció al pagament, ja que afirma haver pagat, raó per la qual no es pot parlar d'unes manifestacions negatives, ni fins i tot confuses i no era precisa la prova sol·licitada.

III.- Com a segon motiu del seu recurs, la representació processal del Sr. Gaya argumenta que en el seu escrit de 7 de novembre del 2014 ella es va oposar a la suspensió dels presents autes per litispendència, que és el que demanava l'adversa, mentre que la resolució d'instància, tot i admetre que no es donaven els requisits per admetre aquesta excepció, decideix suspendre les actuacions per prejudicialitat civil per considerar que aquesta s'havia plantejat de manera implícita, cosa que no és possible en el nostre ordenament, ja que es tracta d'una excepció que cal plantejar en tot cas formalment i que no pot ser apreciada d'ofici.

Malgrat els arguments de la recurrent, cal posar de relleu que en la seva demanda reconvencional la defenent sol·licitava textualment que es dictés Sentència "efectuant la corresponent compensació i/o reducció entre l'import que reclamava l'agent i les quantitats degudes a la defenent (que enumerava) i aquella que resultés dels honoraris al 5,06% de la liquidació final de l'obra segons la Sentència ferma i definitiva que es dictés en els autes de judici civil número 0522-3/2011" de tal manera que, malgrat no qualificava el tipus d'excepció formulada amb aquestes paraules sols podia referir-se a la prejudicialitat civil. En el mateix sentit, en el seu escrit de dúplica l'agent reconvencional reitera "la necessitat i conveniència de suspendre els presents autes de judici civil fins que no recaigui sentència ferma i definitiva en els autes de judici civil número 0522-3/2011" i en el seu escrit de conclusions reitera la necessitat de "suspendre la present causa fins a la resolució d'aquella" argumentant que "el sol reconeixement per la direcció facultativa què la liquidació dels seus honoraris depèn de la liquidació de l'obra amb el constructor avala la petició de suspensió del present judici", afegint mitjançant altressí la petició de que es suspenguessin els autes fins que recaigués sentència judicial ferma i definitiva en els indicats autes de judici civil número 0522-3/2011" ja que "no és possible determinar concreta, exacta i definitivament en els presents autes de judici civil el saldo existent entre les parts", petició que sols es pot entendre com el plantejament d'una excepció de prejudicialitat civil.

Per aquestes raons, entenem que el fet que es descrigui clarament l'excepció que es planteja és suficient per entendre-la formulada malgrat que no es mencioni el seu nom, ja que aquesta manca de qualificació no pot suposar cap mena d'indefensió per l'adversa que pot oposar-s'hi amb tots els arguments que desitji, tenint en compte que la forma s'exigeix a fi de salvaguardar els interessos de les parts, però que un excessiu formalisme no pot ser un obstacle per defensar-los quan els de l'adversa queden suficientment protegits. Per aquest motiu, entenem que el fet que la representació processal de les societats "Sarabia" i "Benítez" qualifiqués l'excepció que plantejava de "litispendència" en el seu escrit de data 23 d'octubre del 2014, quan seguia descrivint l'excepció de prejudicialitat civil, no es pot entendre més que com un error de qualificació, ja que la litispendència intenta evitar que es produeixin dos pronunciaments judicials sobre el mateix tema, de tal manera que és procedent la seva acumulació, mentre que la prejudicialitat civil requereix que es suspengui un determinat procediment fins que es dicti Sentència en un altre ja que aquest darrer és determinant per resoldre el primer.

IV.- La recurrent argumenta igualment en defensa de la seva tesi des del punt de vista de fons que per tal de donar lloc a l'excepció de prejudicialitat civil és precís que la resolució d'un litigi esdevingui adequada, en el sentit de necessària, per la resolució d'una qüestió o extrem d'un altre litigi i que, en el cas present la seva reclamació no es fonamenta en una liquidació final d'obra, sinó en un reconeixement de deute efectuat per la promotora al seu mandant, que inclou una part dels honoraris que estaven pendents, però també altres conceptes com 1/3 part d'honoraris notarials i un topògraf.

No obstant, cal destacar que en el contracte que vinculava a les parts celebrat en data 27 de juliol del 2000 (foli 20) es va acordar que els honoraris a percebre pel Sr. Gaya per la prestació dels seus serveis es fixaven en la quantitat equivalent al 5,06% del cost total de l'obra realitzada i el mateix Sr. Gaya reconeix en la seva confessió en judici al respondre a la pregunta vuitena de les què se li formulen (foli 256 en relació al 204) que la liquidació dels seus honoraris depenia de la liquidació final de l'obra amb el constructor.

Per aquestes raons, s'ha d'entendre que el fet que en la carta signada pel Sr. Arcos actuant en representació de "Benítez" es confirmés que procedirien a la liquidació de les factures corresponents als honoraris de l'agent en el termini màxim de 30 dies a comptar de la data de lliurament per part del M.I. Govern d'Andorra de la cèdula d'habitabilitat de l'edifici Xalet de B., carretera de l'Aldosa, La Massana, no suposava que es reconegués definitivament un deute sols condicionat a l'obtenció de l'esmentada cèdula, sinó que es tractava d'una liquidació provisional i finalment el que calia tenir en compte era el cost final de l'obra, tal com es va fixar al contracte. En aquest mateix sentit, cal destacar que en l'addenda d'aquest acord (foli 25) es posa de relleu que ha estat liquidada una primera minuta d'honoraris referida al cost total del Projecte Executiu confeccionat pel Sr. Gaya, sense que en aquell moment s'hagués portat a terme tot el projecte constructiu sinó sols "una part substancial", de tal manera que fins que no es portés a terme la totalitat de l'obra no es podria saber el seu cost total, si s'havia produït o no una desviació del pressupost inicial i quina era la remuneració que li corresponia al recurrent.

D'altra banda, no es pot estimar l'argument de que la defenent podia formular la seva demanda reconvencional una vegada s'hagués resolt el judici que sosté amb l'empresa constructora en comptes de plantejar una excepció, ja que aquesta demanda anava vinculada a la presentada pel recurrent, que amb més raó podia esperar la resolució d'aquest litigi quan sabia que de la decisió que es prengués depenien els seus honoraris. Finalment, resulta absurd que en aquest procediment es portin a terme les proves necessàries per determinar quin va ser el cost final de l'obra quan aquesta determinació és objecte d'un altre procediment en curs, sense que es pugui argumentar que aquesta vinculació suposi indefensió per la recurrent que podia haver intervingut en el procediment seguit entre la demandant reconvencional i l'empresa constructora de l'immoble mitjançant l'anomenada intervenció adhesiva simple, que té lloc quan un tercer coadjuva a la victòria d'una de les parts per evitar els perjudicis que li produiria la derrota processal d'aquesta, ja que coneixia, com reconeix, el seu objecte encara que no en tingués coneixement complert i exacte.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Gaya contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 9 d'abril del 2015, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.