Auxili econòmic, bigàmia TSJC 357/13

Aute

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC-357/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment de mesures de l'article 63 de la llei qualificada del matrimoni, amb número d'expedient B-0199-2/2010, instades per la Sra. Zapata contra el Sr. Jover, en data 11 de setembre del 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Aute, la part dispositiva del qual va decidir: "Primer.- Desestimar la demanda de mesures provisionals de auxilis econòmics presentada en data 11 d'abril de 2013 la Sra. Zapata. Segon.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades. Tercer.- Donar trasllat a cada una de les parts els respectius escrits de conclusions presentats per la part adversa. Quart.- Notificar la present resolució a les parts interessades".

II.- La Sra. Zapata sol·licita la revocació de la decisió adoptada per l'Hble. Batlle i l'establiment d'una pensió d'auxilis econòmics per import de 600 EUR.

Els arguments revocatoris són els següents: el matrimoni celebrat amb el Sr. Jover era eficaç i estava convalidat segons les previsions de l'article 37.2 de la LQM; el Sr. Jover sabia que estava casada quan van contraure matrimoni el 16 de gener de 1992; no es podia divorciar l'any 1992 a Andorra; si el matrimoni es considerava nul, procedia aplicar el règim de les parelles de fet; no podia trobar treball degut a la seva edat i experiència; s'havia dedicat a la família durant els 17 anys de convivència amb el Sr. Jover.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- En el marc de la present causa B-0199-2/2010, la Sra. Zapata va formular, en data 11 d'abril del 2013, demanda de mesures provisionals de l'article 63 de la LQM. Una volta escoltada la part adversa, és a dir el Sr. Jover, l'Hble. Batlle va adoptar l'Aute denegatori de l'11 de setembre del 2013 i que és avui objecte d'apel·lació.

La repetida petició del dia 11 d'abril del 2013 perseguia, exclusivament, el pagament d'un auxili econòmic de 500 EUR/mes en favor de la Sra. Zapata.

La pretensió ha estat desestimada perquè el Tribunal a quo considera que el matrimoni que porta causa de l'auxili sol·licitat és nul. En efecte, queda acreditat a les actuacions que la Sra. Zapata era casada (Canillo, 28 de novembre de 1971) quan va contreure matrimoni amb el Sr. Jover (Finestrat, Alacant, 16 de gener de 1992). El primer matrimoni va quedar dissolt, per divorci, per sentència ferma del 26 de juliol del 2000.

II.- La decisió objecte d'apel·lació és prematura, tota vegada que haurà de ser examinada en el marc del procediment principal, en el qual el Sr. Jover articula, mitjançant demanda reconvencional, la declaració de nul·litat del matrimoni celebrat a Espanya el 16 de gener de 1992. Per tant, serà la sentència definitiva que haurà de resoldre aquella qüestió amb tota la profunditat que exigeix la controvèrsia. En qualsevol cas, sigui vàlid o no el matrimoni litigiós, la petició de la Sra. Zapata era admissible perquè els lligams personals mantinguts no es poden esborrar amb efectes retroactius i encara menys després de 17 anys de convivència. Resoldre altrament suposaria emparar un hipotètic enriquiment injust de la part adversa. Endemés, la declaració de nul·litat no invalida els efectes produïts respecte del contraent de bona fe, la qual es presumeix (article 38 de la LQM).

Nogensmenys, la pretensió de la Sra. Zapata no pot prosperar per altres motius.

En efecte, escau fer una breu cronologia del litigi principal que arrenca el 23 de novembre del 2009 i que no ha estat encara resolt en el fons. El mateix dia, la Sra. Zapata va formular, per peça separada (expedient B-1642- 5/2009), una primera demanda de l'article 64 de la LQM i que va ser desestimada per Aute de la Batllia del 2 de desembre del 2009. La resolució no va ser recorreguda. En aquella primera ocasió, la Sra. Zapata sostenia que es trobava sense feina i que no disposava de mitjans per viure, raó per la qual reclamava provisionalment "auxilis econòmics imprescindibles o pensió d'aliments i compensatòria a favor del fill menor Ferreras i meva, per la suma de MIL CINC-CENTS EUROS".

Posteriorment, concretament el 21 de gener del 2010, la Sra. Zapata torna a efectuar una nova demanda de mesures provisionals (expedient B-0096-5/2010), aleshores sota els auspicis de l'article 63 de la LQM, sol·licitant novament la fixació d'una pensió per aliments i auxilis econòmics a càrrec del pare de 1.500 EUR/mes (foli 1267). L'Hble. Batlle va refusar el pagament de cap quantitat en favor de la Sra. Zapata, mitjançant Aute del 21 de maig del 2010. El Tribunal raonava que no s'havia produït prova sobre les càrregues del matrimoni i que la interessada no demostrava estar impedida per al treball. Aquell extrem va ser confirmat per aquesta Sala (Aute del 30 de novembre del 2010) segons els motius que segueixen: "En efecte, la Sra. Zapata no proba ni tant sols indiciàriament que el seu estat de salut sigui el que afirma, ni quin era el contingut dels capítols matrimonials que manifesta haver signat sota pressió i per tant quin és el patrimoni que afirma que es troba a Letònia i que li correspon, ni com assumeix les despeses que diu que suporta amb els ingressos que afirma que percep, ni en tot cas acredita que els auxilis que defensa se li hagin de proporcionar de manera urgent".

Com s'ha indicat en el FD I, la recurrent ha adreçat, el dia 11 d'abril del 2013, una altra sol·licitud de mesures provisionals de l'article 63 de la LQM. Si observem les proves que acompanyen la petició, bàsicament aquelles practicades en la causa principal (foli 1475), hom s'adona que les circumstàncies continuen a ser les mateixes que anteriorment i que cap nova prova permet reconsiderar els arguments desestimatoris que aquesta Sala va emprar en dictar l'Aute del 30 de novembre del 2010. Per aquests motius, el recurs d'apel·lació no pot triomfar.

III.- No escau efectuar especial condemna en costes judicials, en seu d'apel·lació, com és costum en aquesta matèria (arg. novel·la 82, Capítol 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. ENTITY_4; CONFIRMAR l'Aute de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 11 de setembre del 2013; no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, ho pronunciem, manem i signem.