Justícia gratuïta (TSJC 073/2016)

Aute

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000073/2016 ORIGEN: 7000553/2015 - 00

NIG: 5300542120150008789

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 26-1-2016, el Sr. Vara presentà una sol·licitud de benefici de justícia gratuïta, per tal que se li designés un lletrat d'ofici.

II.- En data 17-2-2016, l'Hble. Batlle va dictar Aute, decidint denegar la petició formulada pel Sr. esmentat.

III.- Presentat recurs d'apel·lació, el recurrent va demanar la revocació de l'Aute i que s'estimi la seva petició d'insolvència.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Per denegar-li el benefici de justícia gratuïta, l'Hble. Batlle va considerar que no quedava acreditat la insuficiència de recursos econòmics, perquè considerà que la situació d'insolvència del Sr. Vara no era involuntària sinó que provenia de la mala administració dels seus ingressos, per altra banda, considerable.

Segon.- La recurrent manifesta substancialment que: va ser un malentès la seva declaració sobre les despeses declarades i que va pagar nombroses deutes a familiars i amics i que reconeix que amb el seu joc al casino va augmentar els ingressos de 45.000EUR d'una indemnització de l'empresa G., SA fins als 77.000EUR. També reconegué que les despeses dels seus dos fills menors se'n fa càrrec la seva mare en exclusiva.

Tercer.- Són d'aplicació al present cas: l'article 100 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1.993, reformat per la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, que desenvolupa succintament el procediment per declarar la situació econòmica desfavorable o d'insolvència i per atorgar el dret a la defensa i l'assistència lletrades gratuïtes que en dimana.

I tanmateix l'article 19.1 del Reglament regulador del dret a la defensa i l'assistència tècnica lletrades, aprovat per Decret de 17.12.2014 (BOPA 21.1.2015), disposa: "Per tal de determinar la insuficiència d'ingressos de les persones físiques es calculen els ingressos econòmics bruts anyals que percebin directament o indirectament, per tots els conceptes i per unitat familiar, els quals no han de superar els llindars següents [...]" i concretament en la seva lletra c): "El salari mínim interprofessional anyal augmentat en un 50% per cada membre de la unitat familiar menor de catorze anys i en un 70% per cada membre de la unitat familiar major de catorze anys, si es tracta d'una persona integrada en una unitat familiar formada per un matrimoni o dos persones que mantenen una situació de fet equivalent amb altres familiars fins al segon grau de consanguinitat".

Quan la persona sol·licitant no arribi al límit mínim d'ingressos que li pertoquin, es considerarà que es troba en situació econòmica desfavorable o insolvència, sempre que no disposi d'un patrimoni suficient a aquest efecte (article 18 del mateix Reglament).

Segons l'article 20 del Reglament, per tal de valorar la insuficiència de patrimoni de les persones físiques o jurídiques, es té en compte la titularitat de tot tipus de béns mobles i immobles i de drets, tant a Andorra com a l'estranger, fins i tot si aquests béns i drets no produeixen rendiments, llevat que constitueixin l'habitatge habitual de la persona sol·licitant. També se n'exceptuen els béns i els drets que no puguin ser venuts o bé donats en garantia sense provocar una pertorbació greu a la persona sol·licitant.

A aquest efecte, també es tenen en compte els signes externs que posin de manifest la capacitat econòmica real de la persona sol·licitant, i es denega el benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes si aquests signes desmenteixen la declaració efectuada i evidencien que la persona sol·licitant disposa d'un patrimoni suficient o d'uns ingressos que superen els llindars establerts a l'article 19.

Finalment, l'article 21 del Reglament relatiu a l'atorgament excepcional disposa que, excepcionalment, es pot atorgar el benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes a les persones que ho sol·liciten i tenen uns ingressos que superen els llindars establerts a l'article 19, si acrediten unes despeses o unes càrregues molt importants que així ho justifiquin, o quan les despeses previsibles del procés en el marc o en atenció al qual presenten la sol·licitud siguin molt elevades d'acord amb els ingressos dels quals disposen.

El mateix article precisa que, no obstant això, per tal d'atorgar el benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes a l'empara de l'apartat anterior, els ingressos de les persones que ho sol·liciten no poden en cap cas superar tres vegades els llindars establerts a l'article 19, les quals han de complir d'altra banda el requisit de la insuficiència de patrimoni.

Quart.- Pertoca doncs als tribunals determinar si la persona sol·licitant es troba en una situació econòmica que no li permet pagar els honoraris d'un lletrat.

Cal tenir present també que, sense perjudici de la possibilitat pel Batlle d'ordenar la pràctica de proves d'ofici per aclarir la situació econòmica del sol·licitant, pertoca al que sol·licita el benefici de justícia gratuïta de justificar la realitat dels elements que declara en la seva sol·licitud i d'exposar la seva situació de manera exhaustiva.

Cinquè.- Aplicant aquestes consideracions al cas d'autes, el recurs ha de ser desestimat, ja que com el propi sol·licitant reconeix els ingressos anyals que ha obtingut de diferents fonts han superat amb escreix el llindar que ja no permet gaudir del benefici de justícia gratuïta. Com ja hem dit en altres ocasions (TSJC 330/2015 de 26 de novembre) aquest benefici s'atorga pel vincle de solidaritat que la ciutadania s'autoimposa per ajudar a les persones que no disposen de recursos suficients permet disposar de fons públics pagats per aquella a tal lloable finalitat. Però en el cas d'espècie, ens trobem que no pot estar justificada aquella solidaritat amb recursos públics perquè el Sr. Vara ja reconeix que ha gastat de manera inapropiada els seus elevats ingressos i sense que hagi pogut acreditar que -desdient-se de les manifestacions fetes en seu judicial- hagi també pagat deutes a familiars i amics, advocats. Potser el que precisa el sol·licitant és una altra ajuda que és aliena al món judicial el qual no pot fer més que vetllar perquè els recurs públics destinats a la defensa d'ofici siguin emprats d'acord amb els requisits que la Llei disposa.

Finalment, per tot l'exposat, procedeix desestimar el recurs.

Sisè.- Tractant-se d'un cas de jurisdicció voluntària, no escau efectuar cap imposició de costes.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per Vara contra l'Aute de data 17 de febrer de 2016 que CONFIRMEM íntegrament.

NO EFECTUAR cap imposició de costes.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.