Justícia gratuïta (TSJC 051/2016)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000051/2016 ORIGEN: 2000542/2015 - 00

NIG: 5300542120150008914

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els M.I. Srs Magistrats Vincent Anière i Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 7-12-2015 el Sr. Carnero ha sol·licitat l'atorgament del benefici de justícia gratuïta per a rebre assessorament sobre la interposició d'una demanda envers una persona física o jurídica.

II.- Per Aute de 15-12-2015 l'Hble. Batlle ha denegat la seva pretensió.

III.- El Sr. Carnero ha interposat recurs contra l'Aute d'instància i, en data 7-03-2016, va presentar el seu escrit de conclusions, en funció del qual demana que sigui revocat l'Aute d'instància i li sigui concedit el benefici de justícia gratuïta.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els greuges en els quals fonamenta la recurrent el triomf del seu recurs són que les seves despeses dividides en 12 mesos no són 132,61 euros com indica l'Aute sinó 1326 euros, alhora que ni a l'extracte bancari ni al balanç de resultats figuren els 1000 euros mensuals de la F., atès que la F. no ho abona des de desembre de 2012.

És cert, com assenyala el recurrent que l'Aute fa constar per error despeses mensuals de 132,61 euros quan si es divideixen les despeses que indica el recurrent de 15.911,30 euros dóna lloc a un resultat de 1.325,9 euros. Afegeix també que no cobra els 1.000 euros de la F. i que s'ha fet constat que percep el referit sou.

Però, malgrat aquestes consideracions, la denegació de la justícia gratuïta no es fa descansar en superar el topall dels ingressos i béns que determina la normativa andorrana, sinó que, segons l'article 99 de la Llei qualificada de la justícia, i els articles 19 i següents del Reglament regulador del dret a la defensa i a l'assistència tècnica lletrada es preveu la designa d'un lletrat per a la defensa i assistència tècnica lletrada, mentre que en el present cas, el Sr. Carnero sol·licita realitzar una consulta jurídica.

En conseqüència amb aquesta petició, l'Hble. Batlle ha entès que no es tracta de l'exercici d'una acció judicial on es preceptiva l'assistència lletrada sinó una consulta, alhora que el Col·legi d'advocats ofereix consultes gratuïtes, per la qual cosa refusa la seva petició.

II.- L'article 2.1 d) del Reglament regulador del dret a la defensa i assistència tècnica lletrada, en vigor des de l'1 de març de 2015, preveu que "Qualsevol persona que ho sol·liciti amb la finalitat d'actuar prop de les jurisdiccions civil i administrativa, sempre que la defensa i l'assistència tècnica lletrades siguin preceptives d'acord amb la legislació aplicable" i l'article 9 del mateix text legal indica que "El dret a la defensa i l'assistència tècnica lletrades davant els batlles i els tribunals en els supòsits assenyalats a la lletra d) de l'apartat 1 de l'article 2 es fa efectiu mitjançant un torn d'ofici civil i un torn d'ofici administratiu, en virtut dels quals l'advocat designat assumeix la defensa i l'assistència tècnica de la persona interessada durant la tramitació del procés civil o administratiu i a partir del moment en què el batlle o el tribunal competent, d'acord amb la legislació aplicable, decideix que aquesta persona ha de ser defensada i assistida per un advocat".

De la lectura de les referides normes s'ha de concloure amb el tribunal d'instància que l'assistència técnica i la defensa lletrada s'atorga per a interposar i tramitar un procediment civil i no per a efectuar una consulta jurídica respecte de la viabilitat de formular una demanda.

Consegüentment, el recurs ha de ser desestimat, sense perjudici que si el Sr. Carnero decideix interposar la demanda envers una determinada persona pot sol·licitar de nou la pretensió de justicia gratuïta amb l'acreditació de la seva situació patrimonial i aquesta será examinada de nou.

III.- La desestimació del recurs no comporta la imposició de les costes processals, atès que es tracta d'un procés de jurisdicció voluntària relatiu al dret a l'assistència jurídica gratuïta.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat pel Sr. Carnero contra l'Aute, de data 15-12-2015, sense perjudici de les consideracions que s'efectuen en el fonament de dret II de la present resolució respecte del seu dret a sol·licitar de nou el benefici de justícia gratuïta. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.