Adquisició de la possessió dels béns hereditaris (A104/05)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

AUTE DE 18 DE NOVEMBRE DE 2005

Adquisició de la possessió dels béns hereditaris.- Procediment interdictal: finalitats i improcedència d'adoptar mesures cautelars.- Legitimació activa en el procediment interdictal

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Sanz va interposar demanda d'interdicte possessori, en data 24-03-05, envers la Sra. Viñas, en virtut del qual va demanar que s'adoptés com a mesura cautelar urgent "reposar la servitud de pas en l'estat en que es trobava abans del mes de desembre del 2004, de forma que el meu mandant pugui exercir el dret real en idèntiques condicions que ho venia fent abans de la col·locació de la tanca amb candau en el camí d'accés a la parcel·la de la seva propietat".

II.- L'honorable Batlle va dictar Aute, de data 23- 3-2005, segons el qual establia el que segueix: "DECIDEIX No donar lloc a la mesura cautelar i urgent formulada per escrit de data 22 de març del 2005 per la representació processal del Sr. Sanz".

III.- Contra l'esmentat Aute, la part agent va interposar recurs i, per escrit de conclusions, de data 6-7-2005, va demanar que es procedís a la revocació de l'Aute dictat. Per el contrari, la part apel·lada, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 25-7- 2005, va demanar que es citessin als hereus per tal que decideixin si continúen o renuncien les accions interposades.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La primera qüestió que, amb caràcter previ, s'ha d'analitzar en relació al present recurs és la relativa a la legitimació de la part recurrent. En efecte, a l'escrit de recurs la part demandant assenyala que, en data 15-4-2005, l'interdictant per escriptura pública de 15-4-2005 va fer donació inter vivos a favor dels seus fills Sanç i Castilla de l'anomenada "casa vella de Llumeneres". La part apel·lada considera que correspon als hereus del difunt interdictant, que va morir en data 29-5-2005, la continuació o renúncia de l'acció i que, per consegüent, cal procedir a la tramitació de l'oportuna successió processal.

En canvi, aquesta Sala estima que atès que l'objecte del present litigi el constitueix la defensa possessòria i, en concret, la restitució d'un pas, i que l'esmentat pas esdevé l'accés a la parcel·la propietat del difunt, i des de la donació inter vivos, dels seus fills, s'ha d'entendre que l'esmentat bé immoble, respecte del qual s'exercita la pretensió possessòria, va ser transmès per donació als fills de l'interdictant i, aleshores, són aquests els legitimats per a continuar o renunciar a l'exercici de l'acció possessòria. I encara més, s'ha d'afegir que en el dret successori andorrà, tributari del dret romà i català, malgrat que, com s'ha posat de relleu abans el bé immoble ja no integrés l'herència del causant, no comporta atribució ope legis de la possessió als hereus, per la qual cosa si aquests no la prenen, l'exercici de les accions interdictals s'ha de seguir atribuint als posseïdors dels béns o a aquells que conserven la possessió ideal, per haver patit la despulla abans del transcurs d'un any.

II.- Solventada aquesta qüestió prèvia, s'escau ara examinar el fons del litigi. I, des d'aquesta òptica, el recurs de la part agent no pot prosperar per les següents raons. En primer terme, els processos interdictals constitueixen en si mateixos uns processos de caire cautelar, urgents i provisional, atès que, sense examinar la titularitat dels drets reals, el seu objecte el constitueix únicament la defensa possessòria com a situació fàctica (ius possessionis) i no com a reflex de l'existència d'un previ dret (ius possidendi). I, en segon terme, i en consonància amb la natura del procés interdictal no esdevé procedent, atès el caire urgent del propi procés interdictal, la sol·licitud d'una mesura cautelar que cerca el mateix objecte que la pretensió esgrimida a la demanda de defensa possessòria i, per tant, s'escau en atenció a aquest argument, procedir al manteniment de la resolució d'instància i al refús del recurs interposat contra l'Aute dictat per l'Honorable Batlle.

III.- El rebuig del recurs interposat s'ha de traduir en la imposició a la part recurrent de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Sanç i Castilla contra la resolució dictada, en data 23-3-2005, per l'Honorable Batlle i confirmar la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.