Recurs d'apel·lació contra aute de 13 de desembre de 2024 que desestima la recusació

Aute

Magistrats

Anna Estragués Armengol Elsa Puig Muñoz Immaculada Rodríguez Díaz Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola

PARTS:

Apel·lant: Sra. Roda

Advocat: Sr. Águila

Apel·lat: S SL

Representant: Sra. Amorós

Advocat: Sra. Esteban

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL (Ponent)

Magistrades: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

OBJECTE: Recurs contra aute inadmetent recusació.

AUTE 000140/2025

Andorra la Vella, 11 de juliol del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En el marc del recurs interposat en el procediment de referència, la Sra. Roda formulà incident de recusació dels magistrats de la Sala Civil d'aquest Tribunal, Sr. Vincent ANIÈRE, Sr. Carles CRUZ MORATONES i Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, en considerar que concorrien els supòsits previstos als apartats e), f) , g) i h) de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia.

2.- Per aute de data 13 de desembre de 2024, el President del Tribunal Superior de Justícia decidí desestimar l'incident de recusació plantejat, imposant les costes de l'incident al seu promotor.

3.- La Sra. Roda ha interposat recurs d'apel·lació contra aquest darrer aute, en el qual, en síntesi, considera que s'ha comés una aplicació defectuosa de les normes que són d'aplicació i un error en la valoració de les proves per quan:

-l'aute impugnat desestima la recusació en base a la inadmissió de les demandes contra els magistrats recusats, quan aquestes demandes s'han efectuat sense base legal, infringint l'article 10 de la Constitució, pel que s'ha d'estimar la causa de recusació prevista a l'article 73.e) de la Llei qualificada de la Justícia;

-els magistrats recusats incorren en el supòsit de l'article 73.f) de la mateixa llei al haver-se presentat contra ells vàries demandes civils per part del lletrat de la part recurrent en la present causa, pel que no és cert, com s'indica en la resolució impugnada, que els mateixos no tinguin un interès directe en perjudicar els interessos particulars de la Sra. Roda;

-opera el supòsit de l'article 73.g) ja que el lletrat de la recurrent està interessant en altres procediments civils, responsabilitats civils "a determinats batlles entre els quals es troben i magistrats del Tribunal Superior de Justícia i del Tribunal de Corts" pel que és indiscutible l'interès directe i/o indirecte d'aquests magistrats en el marc del present procediment.

-concorre igualment el supòsit de l'article 73.h), havent-se exterioritzat la enemistat dels magistrats envers el lletrat de la part recurrent, de forma tan intensa que se'n ha fet ressò un mitjà de comunicació (ORG_0) , en una publicació de data 24 de setembre del 2023;

-de conformitat amb la jurisprudència del TEDH, la simple sospita d'imparcialitat dels jutjadors fa que s'hagi d'estimar la recusació, i en el present cas, existeix aquesta sospita ja que sempre quedarà el dubte de si la resolució judicial que adopten està o no condicionada per les demandes articulades en altres procediments pel lletrat de la part recurrent en el present procediment;

-la condemna en costes efectuada en l'aute recorregut només pot interpretar-se com un càstig pel fet d'haver-se decidit recusar a tres magistrats; a més, la recusació no forma part del thema decidendi de la present causa, pel que no hi pot haver condemna en costes, màxim quan aquesta recusació està plenament justificada.

Per raó de l'exposat, demana que es revoqui l'aute recorregut i s'estimi la recusació formulada.

4.- Per interlocutòria de data 22 de gener del 2025 es concedí a la part apel·lant un termini de deu dies hàbils a fi que acredités el pagament de la taxa judicial corresponent al recurs d'apel·lació formulat.

5.- Per Aute de 31 de març del 2025, no havent-se acreditat el pagament de la taxa requerida, es decidí inadmetre el recurs formulat per la Sra. Roda.

6.- Per escrit de data 14 d'abril del 2025, la part apel·lant acredità el pagament de la taxa judicial en el termini concedit a tal efecte.

7.- Per aute de data 30 de juny del 2025, previs els tràmits escaients, es decidí declarar la nul·litat de l'Aute de data 31 de març del 2025, admetre a tràmit el recurs interposat per la Sra. Roda contra l'aute dictat el 13 de desembre del 2024 i donar-ne trasllat a la part apel·lada, a fi que, en el termini de cinc dies hàbils, al·legués el que tingués per convenient.

8.- Per escrit de 7 de juliol del 2025 la part apel·lada manifestà no formular cap al·legació al respecte del recurs interposat.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El dret a que els assumptes sotmesos al debat judicial siguin resolts per un tribunal imparcial, com a exigència prevista a l'article 10 de la Constitució, a l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans, a l'article 10 de la Declaració Universal dels drets humans i a l'article 14 del Pacte Internacional de drets civils i polítics, garanteix certament, la credibilitat i la confiança que mereix l'administració de justícia respecte dels justiciables, en un Estat democràtic de dret.

La imparcialitat del jutjador, com a garantia del justiciable, ha estat precisada també pel Tribunal Europeu de Drets humans en nombroses de les seves sentències (STEDH de 1 de octubre de 1982, cas Piersack ; STEDH de 26 de octubre de 1984, cas De Cubre , STEDH de 24 de maig de 1989, cas Hauschildt, STEDH de 8 febrer del 2000 Cas McGonnell; STEDH de 2 març del 2000, Cas Garrido Guerrero, STEDH de 25 juliol del 2002, Cas Perote Pellón , entre altres) i es projecta en una doble vessant: la subjectiva, en el sentit que el jutge no ha de tenir cap relació amb les parts que pugui suscitar un interès previ en afavorir-les o perjudicar-les, i l'objectiva, entesa aquesta darrera com que els jutges o magistrats s'acostin a l'afer sense prejudicis ni prevencions que puguin existir, derivats d'una relació o contacte previ amb l'objecte del procés.

La recusació és així el mitjà concebut per assegurar la protecció de dit principi, i permet a aquella part que té sospites o dubtes sobre la imparcialitat del jutge, de demanar que no participi en el pronunciament de la decisió.

No obstant, la demanda de recusació ha de recolzar-se sobre els motius enumerats per la llei, ha de ser precisa i motivada, i ha de fonamentar-se en elements objectius, els quals han de ser acreditats per la part demandant, doncs seran els que permetran determinar si els seus temors o dubtes sobre la imparcialitat del jutge es poden justificar.

Així el Tribunal Constitucional en la sentència del 4-06-2012 (causa 2012-1-RE), ja va manifestar que "per preservar el dret al jutge o tribunal imparcial cal que aquells que se sotmeten a la seva jurisdicció, no tinguin sospites sobre la imparcialitat de cap dels membres que composen el tribunal que ha de dictar la resolució judicial. Tanmateix, també hem reiterat que aquesta sospita ha de basar-se en dades objectives de relleu (...) La transcendència de la teoria de les aparences ha anat sent matisada i la distinció entre imparcialitat subjectiva i objectiva també... Finalment, en qualsevol problema de parcialitat hi ha elements subjectius que afecten al jutge que cal corroborar amb dades objectives".

Segon.- L'aute apel·lat no admet la recusació formulada en considerar que no concorren els supòsits de recusació invocats, argument amb el que mostra la seva disconformitat la part apel·lant que estima que l'aute impugnat ha estat dictat en base a una defectuosa aplicació de les normes i una errònia valoració de la prova.

En aquest sentit, precisa que el fet d'haver interposat dos demandes civils (que en el seu escrit de recusació identifica com essent les causes 1000252/2023 i 6000034/2024) en reclamació de quantitat contra els magistrats Sr. Vincent ANIÈRE, Sr. Carles CRUZ MORATONES, i Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ pels danys i perjudicis causats al mateix advocat i a uns clients del seu despatx professional, els impedeix resoldre de manera imparcial, el recurs ara interposat per la Sra. Roda de la qual és tanmateix l'advocat, concorrent per tant els supòsits previstos en els apartats e), f), g) i h) de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia.

Aquest article disposa que els batlles i els magistrats s'han d'abstenir d'exercir les funcions que tenen encomanades i, si no ho fan, poden ser recusats, en els supòsits següents:

"e) Tenir processos pendents amb qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors.

f) Ser o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors, llevat que la denúncia, l'acusació o la demanda no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació.

g) Tenir un interès directe o indirecte en el procés de què es tracti o

en un altre procés semblant.

h) Tenir una amistat íntima o una enemistat manifesta amb qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors."

Tercer.- Pel que fa als supòsits previstos als apartats e) i f), no són d'aplicació al present cas, doncs tal i com s'indica en la resolució recorreguda, si bé és cert que uns clients de l'advocat de la Sra. Roda van formular recurs d'apel·lació contra l'Aute d'inadmissió d'una demanda dictada per la Batlle en data 13 de desembre del 2023 en el marc del procediment civil abreujat número 1000252/2023, no és menys cert que dit recurs fou desestimat per Aute núm. 21-2024 de data 8 de febrer de 2024 i després de recórrer en empara, el Tribunal Constitucional resolia també no admetre a tràmit el recurs (causa 2024-12-RE).

En quant a la segona demanda, l'advocat de la Sra. Roda presentava recurs d'apel·lació contra l'Aute d'inadmissió dictat en data 20 de febrer del 2024 en el marc del procediment civil abreujat número 6000034/2024, que fou resolt en data 9 de maig 2024 per Aute núm. 71- 2024 que també desestimava el recurs interposat pel mateix lletrat.

Per tant, les demandes indicades per la part recurrent i que motivaren la seva petició de recusació, no han estat admeses a tràmit ni els magistrats recusats tenen procés pendent per raó de les mateixes, pel que, tal i com aprecia la resolució recorreguda, no incorren en els supòsits previstos als apartats e) i f) de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia.

La disconformitat de la part recurrent amb les resolucions dictades en el marc de les causes esmentades, no significa que els autes adoptats en el seu dia per la Batllia, confirmats pel Tribunal Superior de Justícia i fins i tot, en una de les causes indicades (1000252/2023) pel Tribunal Constitucional, siguin contraris a dret, i la mera apreciació que en aquest sentit en fa la part recurrent, no permet prescindir dels requisits exigits pels apartats e) i f) de l'article 73 de constant referència.

Efectivament, el dubte sobre la imparcialitat dels batlles i magistrats ha d'estar objectivament justificat, no podent la simple interposició d'una o diverses demandes contra els magistrats ara recusats, constituir "per se", tal i com pretén la part recurrent, i sense que dites demandes hagin estat admeses a tràmit, un motiu d'abstenció o recusació de dits magistrats. Entendre el contrari, podria afectar el dret al jutge predeterminat per la Llei, a més de conduir a una ràpida paralització del sistema i infringir greument el principi de bona administració de la Justícia que deriva de l'article 10.1 de la Constitució.

A més a més, tal i com encertadament s'indica també en l'aute impugnat, cal tenir en compte que, com ha declarat l'aute del Tribunal Constitucional de 15 d'abril de 2024 (causa 2024-12-RE): "... no constitueix motiu d'abstenció o de recusació els eventuals litigis, amb el titular de l'òrgan judicial, dels clients de l'advocat defensor llevat d'aquell que ostenti la condició de part en els procediments de què es tracti" i en aplicació d'aquest criteri, el fet que determinats clients de l'advocat demandant hagin formulat demanda contra els magistrats concernits, resulta irrellevant, ja que no són part en aquest procés.

Quart.- Pel que fa al supòsit previst a l'apartat g), no s'ha acreditat quin interès directe o indirecte, podrien tenir els magistrats recusats en el procés que es tracta ara d'examinar el qual, com encertadament s'indica en la resolució recorreguda, és totalment aliè a la situació jurídica dels magistrats referits, sense que el simple fet d'haver-se interposat contra ells, demandes -reiterem inadmeses a tràmit-, sense la concurrència de cap altre element, permeti concloure el contrari.

Pel que fa al supòsit que enuncia l'article 73.h) "tenir una amistat íntima o una enemistat manifesta amb qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors", l'aute recorregut reprèn la jurisprudència constant i reiterada d'aquest Tribunal segons la qual, per poder apreciar aquesta causa, s'exigeix la concurrència dels següents requisits:

a) En tractar-se d'una circumstància que pertany a l'àmbit dels sentiments, l'amistat o l'enemistat han d'haver-se exterioritzat, el que suposa que han d'existir fets concrets que la posin de relleu i permetin considerar-la acreditada. En aquest sentit, no n'hi ha prou amb la mera invocació, sinó que s'han de justificar aquestes circumstàncies externes per tal que l'òrgan competent pugui constatar que concorre aquesta causa de recusació.

b) L'enemistat ha de ser manifesta, com exigeix explícitament la llei. Això suposa que sigui ostensible o d'especial intensitat, per tal que pugui tenir alguna incidència en la resolució del procés.

c) L'enemistat s'ha de basar en una relació anterior i externa al procés. En aquest sentit, el contingut de les resolucions judicials no pot donar lloc a aquesta causa de recusació, ja que no prejutgen per sí mateixes cap animadversió, encara que siguin desfavorables per a la part, i han de ser combatudes a través dels recursos previstos per la llei, i no mitjançant la recusació de qui les ha dictat.

d) La relació d'amistat o d'enemistat ha de ser personal, i això des d'una doble perspectiva. En primer lloc, la causa de recusació s'ha de referir a la persona del batlle o magistrat, i no genèricament a l'òrgan jurisdiccional, ja que aquest darrer no té, per definició i per la seva pròpia naturalesa, amistat ni enemistat amb cap de les parts d'un procés ni amb els seus advocats. En segon terme, l'enemistat només es pot inferir d'una relació personal i directa entre el jutge i la part o el seu advocat, i no es pot basar en consideracions genèriques extretes de l'actuació de tercers.

I en el present cas, a l'igual que ho considera l'aute impugnat, aquesta Sala estima que no s'ha acreditat la pretesa enemistat manifesta dels magistrats recusats envers el lletrat de la recurrent, ni els requisits que la caracteritzen doncs, malgrat l'apel·lant considera, en el seu escrit de recurs, que aquesta "s'ha exterioritzat de forma tan intensa que fins i tot els mitjans de comunicació s'han fet ressò", remetent-se a una publicació a "LA VALIRA", que porta per títol "L'advocat Emili Campos denuncia 25 batlles i magistrats andorrans a l'organisme europeu contra la corrupció", entre els quals es trobarien els magistrats recusats, aquesta publicació - que val a dir se cita per primera vegada en l'escrit de recurs - no fa, com ja s'indicà en l'aute d'aquest Tribunal de data 25 de juliol del 2024, TSJP 160/2024 "més que confirmar que no hi ha cap enemistat manifesta amb cap dels tres magistrats recusats, sinó que sembla que l'advocat està duent a terme una "causa general" contra el sistema judicial andorrà."

Afegirem tanmateix que el sol exercici d'accions legals com són la presentació per part de l'advocat recurrent, en nom propi o en nom i representació dels seus clients, de demandes contra els magistrats ara recusats, per la seva actuació professional en el marc d'altres causes (demandes reiterem, no admeses a tràmit), no pot fer pressuposar, sense més, la voluntat del jutjador d'actuar en prejudici del demandant, ni permet comprometre la seva independència subjectiva.

Entendre el contrari, afectaria com s'ha dit, al dret al jutge predeterminat per la Llei a més de conduir a una ràpida paralització del sistema i infringir greument el principi de bona administració de la Justícia que deriva de l'article 10.1 de la Constitució. En aquest sentit s'ha pronunciat el Tribunal Constitucional (causa 2025-3-RE entre altres), que recolzant-se en la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (sentències del 19 de maig del 2005 -cas Steck Risch i altres c/ Liechtenstein; del 15 d'octubre del 2009 -cas Micallef c/ Malta- i del 16 de febrer del 2016 -cas A. K. c/ Liechtenstein-), ha afirmat que "en els Estats qualificats de "petits", una interpretació excessivament estricta de la independència i de la imparcialitat dels jutges i magistrats podria dificultar de manera indeguda la correcta administració de la Justícia. En un últim extrem podria arribar-se a una situació en la qual la part intervingués en la selecció del tribunal -com si d'un tribunal de jurat es tractés- i, per tant, es vulnerés el principi fonamental segons el qual el tribunal i els seus integrants només poden ser predeterminats per la llei. Com va dir aquest Tribunal en la sentència del 14 de juliol del 2015 (causa 2015-10-RE) i s'ha reproduït en alguna posterior: "d'aquest concepte (la imparcialitat dels tribunals) deriva la confiança dels ciutadans en la justícia del seu país". I en la ja citada sentència del 15 d'abril del 2024 (causa 2024-16-RE) es va afegir: "Però també és cert que posar-la (la imparcialitat del tribunals) en dubte sense causa justificada produeix un efecte de signe contrari igualment nociu per a la confiança en la justícia i en els òrgans en els quals es concreta el poder judicial, que podrien considerar-se subjectes a un escrutini que a la llarga i en extrem podria dur a la constitució d'òrgans ad hoc i que, per tant, resulta inacceptable".

Cinquè.- Finalment i pel que fa a la condemna en costes, no obeeix a "un càstig pel fet d'haver decidit recusar aquests tres magistrats" com pretén el recurrent, sinó a l'aplicació de l'article 350.1 del Codi de procediment civil, que disposa que "En tots els processos, les costes de la primera instància s'imposen a les parts a les quals el tribunal ha desestimat totes les pretensions que han exercit."

Sisè.- Per tot l'exposat, escau la desestimació del recurs, la confirmació de l'aute recorregut i la imposició de les costes del recurs a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala competent del Tribunal Superior de Justícia,

Decisio

DECIDEIX:

PRIMER.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Roda contra l'aute de data 13 de desembre del 2024, mitjançant el qual es desestima la recusació formulada respecte dels magistrats Sr. Vincent ANIÈRE, Sr. Carles CRUZ MORATONES i Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ.

SEGON.- Imposar a la part recurrent les costes del recurs.

TERCER.- Notificar la present resolució a les parts interessades.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.