Mesura cautelar, prohibició de disposar i gravar la finca objecte de reivindicació (276/08)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 276/08

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 21 de maig de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Mena va sol·licitar en el procediment instat envers la mercantil ORG_1, per altressí en l'escrit de rèplica, de data 3- 10-2007, que es decretés la prohibició de disposar i/o de qualsevol manera gravar la finca objecte del plet.

II.- Per Aute de 23-7-2008 l'Hble. Tribunal de Batlles va establir que "ACORDA: No donar lloc a la mesura cautelar instada per la representació processal de la Sra. Mena en data 3 d'octubre del 2007, consistent en decretar una prohibició de disposar i/o de qualsevol manera, gravar la finca objecte de reivindicació, per mentre duri la substanciació dels present judici".

III.- La representació processal de la Sra. Mena va formular recurs contra l'Aute dictat a la instància i, en data 16-12-2008 va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demanava la revocació de l'Aute. Per el contrari, la representació processal de la mercantil ORG_1 va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 20-01-2009, pel qual demana la confirmació de l'Aute i la imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals es fonamenta el recurs de la part agent són, en essència, els següents. En primer terme, manifesta que, al seu criteri, sí concorre el pressupòsit del fumus boni iuris, atès que amb els documents acompanyats a l'escrit de proposició de proves s'acredita aquesta exigència. Si s'analitzen les actuacions, consta que interposada demanda en exercici d'acció reivindicatòria contra la mercantil ORG_0, aquesta va procedir a l'alienació dels béns litigiosos a favor de la mercantil ORG_1, de forma que, encara que l'acció reivindicatòria esdevé una acció real, atès el procediment civil que s'adreça contra una concreta persona demandada, l'alienació del bé objecte del litigi, sense que tingui lloc la successió processal i sense el consentiment de l'òrgan judicial, provoca la manca de legitimació passiva de la part demandada, de manera que a través d'aquesta actuació s'obstaculitzaria la consecució del dret a la jurisdicció de la part agent.

Consta que l'alienació del bé litigiós es va produir en data 18-2-2003; és a dir, abans de la interposició de la demanda. I en el document que conté el títol que justifica l'alienació es traspassa la titularitat i es "confirma en la possessió de la finca donada a la part donatària". Aquest fet no es va posar en coneixement dels òrgans judicials que tramitaven el procediment relatiu a l'interdicte possessori, tota vegada que el procés s'havia iniciat l'any 2002 i va finalitzar per sentència ferma del TSJA de 21-10-2004. I aquesta actuació que, d'haver triomfat la pretensió de l'ara recurrent, podria haver impedit l'efectivitat de la sentència que s'hagués dictat, es vol impedir ara mitjançant la sol·licitud d'una mesura cautelar que prohibeixi l'alienació i gravamen de les finques litigioses pendent el litigi. I des d'aquesta òptica i en atenció a les consideracions establertes, aquesta Sala considera acreditada l'existència de periculum in mora.

II.- Nogensmenys el que s'acaba d'afirmar, esdevé necessari per atorgar la mesura cautelar la presència d'una situació intermitja entre la certesa del dret i la seva mera possibilitat, que s'ha anomenat "aroma de dret" o Fumus boni iuris. Aquesta aparença de bon dret pot derivar-se de documents públics o privats aportat en el procés. I aquí la Sala no pot compartir el criteri de la instància segons el qual, atesa les divergències per acreditar el domini, considera que cal esperar a la resolució del procediment principal. És cert que en el procediment principal i plenari s'haurà de resoldre, d'acord amb les proves practicades i amb la valoració de les mateixes, si procedeix o no l'estimació de l'acció reivindicatòria. Però ara no es pot efectuar un judici relatiu a l'existència del fumus boni iuris traslladant els criteris a emprar per a la resolució del fons del litigi.

Des d'aquesta òptica, s'aporten escriptures públiques de dació en pagament, de 28-7-1889, de capítols matrimonials i heretament i documents referits al pagament de justipreus o tributs comunals de les finques, així com un informe pericial del Sr. Hoyos. D'aquests documents i de l'informe pericial es podria derivar, de forma indiciària o com aparença, el domini de la part agent, per la qual cosa, sens perjudici que pel que fa a la certesa del dret cal esperar a la resolució del procés principal, dins de l'àmbit de la present mesura cautelar sí que s'ha d'entendre que concorre també aquest pressupòsit del fumus boni iuris.

III.- La mesura cautelar consistent en la prohibició de disposar o gravar els béns objecte de litigi, ha de ser adoptada sempre que la part agent aporti l'oportuna caució per a garantir els danys i perjudicis que es puguin derivar de l'adopció de la mateixa i que aquesta Sala fixa en la quantitat de 30.000 euros.

IV.- L'èxit del recurs s'ha de traduir en la no imposició de les costes processals.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Mena contra l'Aute de 23-7-2008 i revocar la seva part decisòria, tot declarant que procedeix acordar la mesura cautelar sol·licitada per la Sra. Mena i decretar la prohibició de disposar i gravar la finca objecte de reivindicació, sota caució de 30.000 euros i mentre duri el present litigi. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.