Recurs d'apel·lació contra resolució de convocatòria judicial de junta general extraordinària de la societat

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

AUTE 000001-2026 DE 13/01/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 13/01/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000122/2025

Nig : 5300542120250000409

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00001A

AUTE 000001/2026

PARTS:

Apel·lant: ORG_0

Representant: Sra. Barberá

Advocat: Sr. Capellà

Apel·lat: Sr. Salamanca

Advocat: Sr. Conde

Apel·lat: Sra. Barba

Advocada: Sra. Criado

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: jurisdicció voluntària, convocatòria judicial junta general de socis.

Andorra la Vella, 13 de gener del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per escrit de 24/02/2025, la lletrada representant processal de la Sra. Barba formulava sol·licitud de convocatòria de junta general extraordinària de socis de la societat ORG_0 amb el següent ordre del dia:

"Primer. Nomenament de la presidència i secretaria de la Junta extraordinària.

Segon. Revocació del càrrec d'administradora de la Sra. Querol i censura de la seva gestió.

Tercer. Nomenament de nou administrador, i determinació del sistema de retribució del nou administrador.

Quart. Facultat d'elevació a públics dels acords adoptats.

Cinquè. Precs i preguntes."

Per altressí demanava l'adopció d'una mesura cautelar consistent en suspendre les facultats d'administradora única de la societat ORG_0., atorgades a favor de la Sra. Querol, segons consta inscrit en el Registre de societats del GOVERN D'ANDORRA fins que esdevingui ferma la corresponent resolució que s'adopti en el marc del present procediment de convocatòria judicial de la Junta General de socis de la societat ORG_0. de conformitat amb els articles 436 del Codi de Procediment Civil.

2.- Per aute de 12/03/2025 es requeria els Srs. Salamanca i Querol per tal que en el termini de 13 dies hàbils es pronunciessin amb relació a la petició articulada per la instant.

3.- El 24/04/2025, la representació processal de la societat ORG_0 formulava al·legacions a la sol·licitud de convocatòria de junta general extraordinària de socis sol·licitada per la instant, sol·licitant es dictés resolució denegant la sol·licitud articulada per la Sra. Villalba, condemnant-la al pagament de les costes ocasionades.

4.- El 20/05/2025 requeia aute amb la següent part decisòria:

"Primer.- Donar lloc a la sol·licitud de Jurisdicció Voluntària efectuada per escrit de data 24/02/2025.

Segon.- Requerir a la part sol·licitant als efectes de què en el termini de TRETZE (13) DIES HÀBILS, indiqui la data, el lloc i l'hora de la reunió, en primera i segona convocatòria

Tercer.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades".

Per altre aute dictat en la mateixa data es decidia:

"Primer.- Denegar la petició de mesures cautelars amb audiència formulada mitjançant escrit de data 24/02/2025.

Segon.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades."

5.- La representació processal de la societat ORG_0 ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demanant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova resolució anul·lant-la o subsidiàriament, revocant-la íntegrament i denegant totes les pretensions formulades per la Sra. Villalba i imposant-li el pagament de les costes processals ocasionades.

6.- La direcció lletrada i representant de la Sra. Barba formulava incident de nul·litat d'actuacions contra la decisió disposant l'admissió a tràmit del recurs articulat per ORG_0 que resultava desestimat per aute de 17/11/2025.

7.- La Sra. Barba no ha contestat el recurs d'apel·lació articulat per la societat ORG_0.

8.- Per aute de 28/11/2025, s'admetia a tràmit la prova proposada per la part apel·lant en aquesta alçada.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte de la present resolució es circumscriu a la sol·licitud de convocatòria de junta general extraordinària de la societat ORG_0 articulada per la Sra. Barba, sòcia de la societat amb una participació superior al 20% del capital social segons resolució dictada en la instància.

L'aute dictat per la Batllia accedeix a la sol·licitud articulada per la instant, requerint-la per tal que en el termini de 13 dies hàbils, indiqui la data el lloc i l'hora de la reunió, en primera i segona convocatòria.

I és contra aquesta resolució que s'alça la representació processal de la societat ORG_0 demanant la seva revocació íntegra amb desestimació de les pretensions inicials de la sol·licitant en base als arguments que sistemàticament s'examinaran seguidament.

Segon.- Quant a la pretesa omissió d'audiència de l'administradora de la societat ORG_0

La part recurrent sosté que l'Aute impugnat incorre en un vici d'omissió, atès que no hauria examinat la seva al·legació relativa a la necessitat de donar trasllat de la sol·licitud de jurisdicció voluntària a la Sra. Querol, persona identificada expressament per la sol·licitant, cosa que hauria comportat una vulneració del seu dret de defensa.

Ara bé, l'anàlisi d'aquest motiu del recurs evidencia que manca de fonament. En efecte, no pot desatendre's que, mitjançant Aute de 12/03/2025, es va requerir específicament els Srs. Salamanca i Querol perquè es pronunciessin sobre la sol·licitud inicial formulada per la Sra. Villalba, tot donant-los el corresponent trasllat de la petició introduïda per la sol·licitant. Aquesta resolució fou notificada personalment a la Sra. Querol en data 03/04/2025, complint-se així plenament l'exigència de posar en coneixement seu l'objecte del procediment i d'oferir-li la possibilitat d'al·legar allò que considerés oportú.

Tanmateix, i malgrat haver estat degudament requerida, la Sra. Querol no va formular cap al·legació individual, essent la societat ORG_0 qui, en data 23 d'abril de 2025, es va personar al procediment i, l'endemà mateix, va presentar les al·legacions que va considerar pertinents, tot i no haver estat formalment requerida per fer-ho, en substitució de la seva administradora.

D'aquesta seqüència processal se'n desprèn que la manca de pronunciament personal de la Sra. Querol no és imputable al Batlle, sinó a la seva pròpia decisió de no intervenir en el procediment, optant perquè fos la societat -i no ella a títol individual- qui assumís la contestació a la sol·licitud. En aquest context, no pot sostenir-se cap vulneració del dret d'audiència ni cap omissió invalidant, ja que l'oportunitat d'intervenir li fou degudament conferida i no exercida. Aquest motiu del recurs, per tant, ha de ser desestimat.

Tercer.- Quant a la pretesa improcedència de la jurisdicció voluntària per a resoldre la qüestió suscitada

La part recurrent invoca l'article 430.1.a) del CPC per sostenir que la suposada existència d'una controvèrsia "flagrant" entre els socis impediria acudir al procediment de jurisdicció voluntària emprat en aquesta causa.

És cert que la jurisdicció voluntària resta exclosa quan concorre entre els interessats una controvèrsia que requereixi un pronunciament judicial de caràcter decisori sobre drets subjectius en disputa. Tanmateix, ni l'oposició dels administradors -formulada directament o per mitjà de la societat-, ni la presència de friccions o desacords interns en la vida societària que pel que sembla han comportat la interposició d'un procediment ordinari, constitueixen circumstàncies capaces d'alterar la naturalesa objectivament no contenciosa del present expedient. Aquestes manifestacions, habituals en el funcionament corporatiu, no converteixen un procediment de jurisdicció voluntària en un procés contradictori, ans al contrari: són precisament supòsits que el dret societari preveu com a desencadenants de la intervenció judicial en via de jurisdicció voluntària.

L'article 430.1.a) del CPC s'aplica únicament quan el Tribunal ha d'entrar a resoldre una qüestió de fons -de naturalesa declarativa o constitutiva- pròpia d'un litigi contenciós, cosa que aquí no es produeix. La petició de convocatòria judicial no exigeix al Tribunal decidir sobre cap dret en conflicte, sinó únicament restablir el funcionament ordinari dels òrgans socials davant la inacció de l'òrgan d'administració, en estricta aplicació de la previsió legal.

Aquesta interpretació s'imposa encara més a la llum de l'article 431.1.t) del CPC, que incorpora les previsions de l'article 33 de la Llei 20/2007 (en endavant LS) i atribueix explícitament la convocatòria judicial de la junta al règim de la jurisdicció voluntària. El legislador ha configurat aquest procediment com un mecanisme de garantia institucional destinat a evitar que la desatenció o resistència dels administradors paralitzi el funcionament de la societat i a assegurar que els socis puguin instar l'òrgan sobirà quan concorrin les condicions legalment establertes.

Assumir la tesi de la part recurrent suposaria, a la pràctica, buidar de contingut la convocatòria judicial de juntes d'una societat, ja que n'hi hauria prou amb què l'administrador exterioritzés el seu desacord perquè resultés frustrada tota possibilitat de convocar-la per aquesta via. Aquesta facultat conferiria a l'òrgan d'administració un poder de veto incompatible amb els principis rectors del dret societari i amb la funció tutelar que el legislador instaura pels drets dels socis minoritaris o dissidents.

Per tot el que s'ha exposat, aquest motiu del recurs no pot ser acollit i ha de ser desestimat.

Quart.- Quant a les irregularitats que s'atribueixen a la convocatòria de la junta

La part recurrent articula un conjunt d'objeccions dirigides a qüestionar la regularitat de la convocatòria judicial acordada pel Batlle. Sosté, d'una banda, que la Batlle hauria incorregut en error en considerar que la Sra. Villalba havia formulat un requeriment previ de convocatòria de junta, malgrat no constar -segons la recurrent- cap sol·licitud vàlida, ni emès per persona degudament apoderada, ni amb la necessària expressió d'un ordre del dia concret. Alhora, argumenta que l'article 33 de la LS exigiria una identitat estricta entre l'ordre del dia plantejat en el requeriment previ adreçat a l'òrgan d'administració i el que posteriorment se sol·licita judicialment, identitat que considera inexistent en el cas. Afegeix també que l'administradora única no hauria incorregut en cap incompliment legal o estatutari susceptible de justificar la intervenció judicial i que, en qualsevol cas, l'existència de litigis paral·lels entre les parts evidenciaria la controvèrsia i demostraria la improcedència d'acudir al procediment de jurisdicció voluntària.

Aquest conjunt d'al·legacions, considerades individualment i conjuntament, no poden ser acollides pels motius següents.

En primer lloc, pel que fa al suposat defecte formal en el requeriment previ, és imprescindible posar de manifest que la part sol·licitant va aportar amb la seva demanda un document denominat "Documentació privada - requeriments previs - burofax" (annex 9). Aquest document incorpora una carta signada pel lletrat D. Macias, que afirma actuar per compte de la Sra. Villalba adreçada a la Sra. Roig, en la qual s'exigeix de manera clara i inequívoca:

"Convoque una Junta General de Accionistas en el plazo máximo de dos días desde la recepción de la presente comunicación, con el fin de designar un nuevo órgano de administración. En caso de incumplimiento, nuestra clienta procederá a tomar las medidas legales necesarias para la protección de sus derechos."

Aquest requeriment, tramès per burofax postal el 20/12/2024 a les 14:46 hores, compleix plenament les exigències de forma i constància documental pròpies d'una interpel·lació societària prèvia. La formalitat del burofax no sols acredita la seva efectiva remissió i recepció, sinó també la integritat del seu contingut. L'argument de la recurrent, segons el qual no existiria requeriment vàlid, resulta així desautoritzat per la mateixa documentació aportada.

La societat recurrent al·lega la inexistència d'un apoderament exprés conferit al lletrat que signa la carta. Tanmateix, aquesta objecció manca de rellevància invalidant, atès que segons hem sostingut, els defectes d'acreditació de la representació en actes extrajudicials queden plenament esmenats quan la mateixa part ratifica l'actuació en la fase judicial o en una fase processal ulterior, com aquí ha succeït. En el present cas, la Sra. Villalba ha assumit i invocat la carta com a requeriment previ en el marc d'aquest procediment, la qual cosa convalida l'actuació del lletrat i n'elimina qualsevol eventual vici formal. Aquest primer greuge formal, per tant, no pot prosperar.

En segon terme, quant a la manca de coincidència exacta entre l'ordre del dia expressat en el requeriment extrajudicial i el que posteriorment es formula en seu judicial, cal efectuar diverses precisions. És cert que el requeriment inicial gira entorn de la necessitat de designar un nou òrgan d'administració, mentre que la petició judicial configura un ordre del dia més ampli. Tanmateix, aquesta ampliació no desvirtua la finalitat del requeriment previ, ni introdueix cap canvi substancial en la naturalesa de la qüestió plantejada: tot allò que es demana judicialment constitueix una derivació necessària i funcional del mateix objecte principal identificat en el requeriment extrajudicial. El legislador no exigeix una coincidència literal o mimètica entre ambdós instruments, sinó una correspondència material entre la finalitat perseguida en el requeriment previ i la que es trasllada a l'autoritat judicial. I aquesta correspondència, en el cas present, és evident.

En tercer lloc, pel que fa a la imputació d'absència d'incompliment per part de l'administradora única, cal recordar que l'article 33 de la Llei 20/2007 no requereix cap valoració sobre la conducta personal de l'administrador. El que el legislador exigeix és únicament que, un cop interpel·lat perquè convoqui la junta, no ho faci dins el termini i en les condicions legalment establertes. La funció de la jurisdicció voluntària en aquesta matèria és estrictament instrumental: no jutja la conducta ni les motivacions de l'administrador, sinó que substitueix la seva inactivitat per garantir el funcionament regular de la societat. En aquest sentit, l'argument recurrent manca de fonament normatiu.

Finalment, pel que fa a la invocació de litigis paral·lels com a indici de controvèrsia impeditiva del procediment, ja s'ha exposat en l'apartat anterior que l'existència de conflictes entre socis no exclou, per si sola, la procedència de la jurisdicció voluntària, quan aquesta es dirigeix a suplir la manca d'actuació de l'òrgan d'administració i no a resoldre el fons de cap litigi societari.

Per totes aquestes raons, cap de les objeccions articulades en aquest motiu del recurs pot ser estimada, i el mateix s'ha de desestimar íntegrament.

Cinquè.- La desestimació del recurs articulat es traduirà amb la imposició de les costes ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent (art. 354.2 del CPC).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat ORG_0 contra l'aute 116/2025 de 20/05/2025 quina part decisòria es confirma íntegrament. Imposem a la societat recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.