Honoraris d'advocat

Aute

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0090-3/08 TSA: IE:14/09

A U T E 07-2010

PARTS:

Apel·lant: Caro

Representant: Cano

Advocat: S.a.

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ANDORRA

Representant : Castrillo

Advocat : C.a.

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant : Villalba

Advocat : Puga

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 3 de març de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- Aquesta Sala, en la sentència número 14/2009, de 2 de març, va estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació del Comú d'Andorra la Vella contra la sentència 2008-077, de 4 de juny, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles i la va revocar en el sol sentit d'imposar a la part agent, Caro, el pagament de les despeses processals causades al Comú en la primera instància i també el pagament de les causades en la segona instància tant al Comú com al Govern.

2.- El 31 de juliol de 2009 la representació processal del Govern, que havia assumit la defensa en judici de la Comissió Tècnica d'Urbanisme, presenta a la Batllia la minuta d'honoraris d'advocat i de procurador corresponents a la segona instància, que ascendeixen a 1.176 EUR i demana a l'òrgan jurisdiccional que procedeixi a l'execució.

3.- Per providència d'1 d'octubre de 2009, la Batllia acorda requerir a la representació processal d'Caro als efectes que en el termini de vuit dies informi de l'estat d'execució de la sentència.

4.- Caro ha formalitzat el recurs d'oposició contra la expressada providència oposant-se al pagament de la minuta d'honoraris de l'advocat del Govern amb l'argument de que el Decret d'estructuració del Gabinet Jurídic de 9 de febrer de 1993 permet als lletrats del Govern la representació i la defensa jurídica de l'Administració general però en cap cas autoritza ni als lletrats adscrits al servei jurídic ni a l'Administració a percebre el pagament d'honoraris, que només serien admissibles si el Govern hagués utilitzat els serveis d'un advocat extern.

5.- Donat trasllat de l'escrit a la representació del Govern s'hi oposa argumentant que la sentència d'aquesta Sala és la que condemna a la part agent al pagament de les despeses processals del Govern i cita, a més, un pronunciament d'aquesta Sala resolvent la qüestió que suscita Caro.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La qüestió que se suscita en aquest incident es redueix a determinar si la part que ha estat condemnada a satisfer les costes processals meritades per la defensa del Govern davant d'aquesta jurisdicció quan aquest ha estat defensat en judici per advocats dels seus propis serveis jurídics han de ser fetes efectives o no.

Sobre la mateixa ens vam pronunciar en el nostre aute 2001-11, d'11 d'abril de 2001, que cita el propi Govern en la seva oposició, en el que explicàvem que com a punt de partida, "convé recordar que l'article 101 de la Llei qualificada de la Justícia disposa que la defensa en judici, davant qualsevulla jurisdicció, dels interessos de l'Estat correspon als advocats adscrits al Gabinet Jurídic del Govern, llevat que en casos determinats s'atribueixi a un altre advocat. La intervenció en judici dels advocats del Gabinet Jurídic no requereix la seva incorporació al Col·legi d'Advocats d'Andorra, com preveu l'article 100 de la mateixa Llei qualificada.

Com ha declarat aquesta Sala en diverses ocasions, en el procés administratiu regeix en matèria de costes el criteri de la temeritat o mala fe, que fa suportar les despeses del procés a la part que ha actuat de forma imprudent o maliciosa, i ha provocat així a l'oponent uns costos que no hauria d'haver patit en el cas de que s'hagués dut a terme un exercici acurat dels propis drets.

Des d'aquesta perspectiva, les parts han de rebre un tractament equivalent, amb independència de si es tracta de particulars que han estat assistits per un professional lliure o d'entitats públiques o privades que actuen en judici defensades per lletrats dels propis serveis jurídics, ja es trobin vinculats amb l'entitat per mitjà d'una relació contractual o estatutària.

És cert que les despeses originades a cadascuna de les parts en un o altre supòsit poden no ser idèntiques, però l'essencial és que el cost que suposa la defensa en judici és real i efectiu en tots els casos, de manera que el dret a demanar l'abonament d'aquesta despesa a càrrec del condemnat en costes no pot ser exclòs per causa de la diferent naturalesa de la relació existent entre la part i el seu advocat. En el cas de la minuta dels lletrats del Gabinet Jurídic, no ens trobem en definitiva davant d'una retribució del funcionari, sinó d'un ingrés específic del Tresor Públic".

En conseqüència, procedeix desestimar en els seus propis termes l'incident promogut per la societat ORG_0, S.A.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda desestimar l'incident d'execució formulat per la representació processal d'Caro i ordenar-li el pagament, al Govern, de la minuta d'honoraris d'advocat i procurador presentada el 31 de juliol de 2009.

Aquest Aute és ferm i executiu.