Resolució de contracte d'arrendament rústic per manca de pagament de la renda, desnonament i retorn de les terres arrendades; manca de legitimació activa; cosa jutjada (4100034/2011)

Aute

Magistrats

Carles Cruz Moratones Albert Andrés Pereira Vincent Aniére

TSJC.- 0000376/2019 ORIGEN: 4100034/2011 - 00

NIG: 5300542120140001532

PARTS:

Apel·lant : Srs. Canals, Carnero, Pulidoza i Diez

Procurador : Sr. Arnau

Advocat : Sra. Manso

Apel·lat : Sra. Bueno

Procurador : Sra. Gaya

Advocat : Sra. Rius

SENTÈNCIA 048-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Vincent Anière

Sr. Carles Cruz Moratones

Andorra la Vella, el 8 de març del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 16.10.19 el Tribunal de Batlles va dictar sentència amb la següent decisió:

"Que estimant la demanda formulada en data 24 de febrer del 2011 per la Sra. Bueno contra els Srs. Calatayud, Canals i Carnero, ha de declarar resolt el contracte d'arrendament d'autes; ordenar el desnonament de la demandada de la finca situada a XXXX, formada per l'agrupació de finques anomenades "A", "B", "C" i "D", d'una superfície conjunta aproximada de 19.323,96 m2 i, de la finca situada a XXXX, formada per l'agrupació de les finques anomenades "E", "F" i "G", d'una superfície conjunta aproximada de 23.597,62 m2 -excloent-se expressament l'espai situat a un costat i, al darrera de la casa i de l'era de H, conegut per H, envoltant la meitat de l'edificació a comptar del mallador-, amb l'obligació de retornar la possessió de les finques i, de les seves edificacions; I condemnar-la a satisfer les costes judicials de l'agent, inclosos els honoraris d'advocada i de procuradora."

Segon.- Contra l'esmentada resolució la representació processal dels Srs. Canals i Carnero i dels Srs. Pulidoza i Diez, hereus del Sr. Calatayud, va interposar recurs d'apel·lació.

En data 24.9.20, la representació processal dels Srs. Canals i Carnero i dels Srs. Pulidoza i Diez va presentar el seu escrit de conclusions sol·licitant que es practiquin les proves testificals no practicades en primera instància, tenir per presentada l'excepció de cosa jutjada i de manca de legitimació activa, així com que es revoqui la resolució d'instància desestimant la demanda formulada de contrari i estimant la demanda reconvencional. En el cos del referit escrit demana la pràctica d'aquests testimonis als efectes d'acreditar que el Sr. Montenegro es va comportar com a amo durant tota la seva vida amb un termini superior dels 30 anys.

Tercer.- El 24.11.20, la representació processal de la Sra. Bueno va presentar el corresponent escrit de contesta les conclusions, demanant que es desestimi la Sentència d'instància, tot condemnant la part apel·lant a abonar totes les costes judicials generades pel seu recurs d'apel·lació, incloent els honoraris d'advocat i de procurador d'aquesta part apel·lada.

Quart.- En data 19.1.21 aquest Tribunal va dictar Aute amb la següent decisió:

"Primer.- No donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal dels Srs. Canals i Carnero i dels Srs. Pulidoza i Diez en aquesta alçada."

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment, la part agent Sra. Bueno reclama front la part defenent Calatayud, Canals i Carnero en demanda en la que sosté una petició de resolució de contracte d'arrendament rústic per manca de pagament de la renda, desnonament i retorn de les terres arrendades, més costes.

La part defenent va al·legar la declaració de nul·litat parcial o ineficàcia de l'adjudicació referent als terrenys relacionats en l'escriptura del Notari Sr. N de l'1 d'octubre de 2010, per manca de causa.

La sentència d'instància estima la demanda principal i desestima la demanda reconvencional.

Contra tal decisió s'alça la part defenent principal.

SEGON.- Objecte d'aquest procediment

Cal clarificar abans que res que l'objecte d'aquest procediment és exclusivament el de si ha de prosperar una demanda de resolució de contracte d'arrendament rústic fet de manera verbal com arrendadora actual la Sra. Bueno i arrendatària actual els defenents germans Canals, Carnero i Calatayud, per manca de pagament de la renda.

Això vol dir que la part agent havia de demostrar 1) que existia un contracte vigent entres les parts; 2) l'objecte d'aquest contracte; 3) la renda acordada.

Doncs bé, el litigi ha estat objecte de nombroses desviacions del seu objecte, propiciat en gran manera per l'actitud processal de la part defenent que ha presentat nombroses excepcions que sempre allunyaven la resolució de la qüestió de fons i que finalment totes foren rebutjades (en tres ocasions ha tingut que intervenir aquesta Sala en resolucions interlocutòries).

Les parts han derivat en discutir -sobretot- qui era el propietàri/a de la finca H (H) on es troben situades les dues finques que s'atribueix l'objecte del contracte d'arrendament entre les dues i que ja s'han descrit en els antecedents en transcriure la part dispositiva de la sentència impugnada. Com hem dit no és aquest l'objecte d'aquest procediment i per tal caldrà evitar fer un pronunciament sobre el domini de les dites finques i que ja està sent discutit en un altre procediment (6000359/2015). Si aquesta qüestió s'hagués evitat discutir en el present procediment, la durada del mateix no hauria estat tan dilatada en el temps com malauradament ha estat.

TERCER.- Manca de legitimació activa de la Sra. Bueno

Aquest greuge del recurs és el que analitzem en primer lloc perquè resulta el fonamental per resoldre el fons de l'assumpte. Ara sí resulta pertinent i no com excepció dilatòria com es va plantejar pels defenents en l'inici del procediment.

Atenent, doncs, a quina havia de ser la fita probatòria de la part agent i que ja hem descrit a dalt, hem de començar per dir que ja en la demanda no es pot precisar la data del presumpte contracte d'arrendament de les terres de H. La demandant afirma que devia situar-se entre finals de la dècada dels anys 50 i començaments dels anys 60 del segle passat o diu "fa dècades". Ja es diu que havia d'estar concertat entre la generació anterior (se suposa la mare de la Sra. Bueno i els pares dels germans CT, família coneguda per Can J). Això ja suposa una dificultat per la part agent doncs ni coneix la data del suposat contracte, ni exactament qui el va atorgar. Afirma la part apel·lada en la vista del recurs que la seva mare va abandonar H en morir el seu marit en 1957 per anar a viure amb la seva filla Bueno de 18 anys, però resulta que aquesta filla va arrendar la casa al seu germà Montenegro en aquell mateix any. Sembla poc coherent que si era usufructuaria hagués d'abandonar la casa, la qual passava a ser arrendada per la filla.

Però és que, a més, tampoc es pot precisar ni en la demanda ni posteriorment quina era la renda acordada. Es diu que "uns sacs de trumfes" sense més precisió ni on es pagava. Però si reconeix en confessió la Sra. Bueno (foli 294) que ella mai ha rebut cap mena de renda ni de trumfes ni de cap altre cultiu (quan a la demanda es fonamenta la voluntat rescissòria perquè des de la tardor de 2010 es va deixar de pagar la renda). Hem de recordar que la mare de la Sra. Bueno, la Sra. Olmo va morir a l'any 1998 i, per aquesta raó, tant des d'aquest any fins la tardor del 2009 que es diu va ser la darrera pagada, algú devia rebre aquells sacs de trumfes, però no s'ha ni dit qui, ni s'ha acreditar tal extrem. Més aviat al contrari, com ja expressarem.

També els defenents neguen que mai pogués ser la Sra. Bueno l'arrendadora perquè qui havia estat l'hereu del matrimoni format pel Sr. Garzón i la Sra. Puig, era el seu únic fill, el Sr. Montenegro, o almenys així havia actuat des del 1957 en que morí el seu pare Garzón i fins que va morir l'any 2009. Per aquesta raó diuen que els tractes de les terres de H havien estat sempre amb ell, mai amb la Sra. Bueno. Es dona la particularitat (i on rau el quid sobre qui era l'hereu o hereva de la finca H) que aquesta senyora -aquí demandant- era també filla de Garzón que va enviudar a l'any 1934 i es va tornar a casar en segones núpcies l'any següent amb la Sra. Olmo, fruit de la qual unió varen néixer 5 fills (dels quals en van sobreviure quatre) i un d'ells era la Sra. Bueno. O sigui que és germana de vincle senzill (de pare) amb el Sr. Montenegro.

I la Sra. Bueno -com afirma en la seva confessió judicial- es considera la pubilla de casa seva com a filla de Garzón doncs va ser designada per la seva mare a l'any 1982 com hereva de l'herència del seu pare (per la clàusula de confiança). Tot així gràcies a la clàusula de confiança mútua establerta en capítols matrimonials de 1935 entre els contraents, en els quals s'establí -entre d'altres qüestions- un heretament pur, extens, incondicional i irrevocable en favor dels fills del matrimoni. Per tant, el raonament de la Sra. Bueno és que des de 1982 era designada hereva, la seva mare era l'usufructuaria de la herència del pare fins l'any 1998 en que traspassà, i, en conseqüència, ella havia de ser l'arrendadora del contracte que existís (per això no el pot precisar ni va rebre mai la renda de cultiu (trumfes). Però aquest raonament no és acceptable. La Sra. demandant ni la seva mare van intervenir mai en l'ocupació de les terres de H des de finals dels anys 50 (el pare va morir a l'any 1957), com ha reconegut en confessió, sinó que primer no estava designada com hereva fins 1982, tampoc la mare se'n va ocupar i posteriorment a partir de 1998 en que morí la seva mare, va "tolerar" -diu la part agent- l'ocupació de les terres de H fins que va morir el seu germà Montenegro i "que no li va semblar oportú dir-li quelcom" (foli 294). És a dir, que no li va discutir mai en vida (des de 1957 fins l'any 2009) que s'ocupés lliurament de tot el que feia referència a les terres indicades. És més, fins i tot la Sra. Bueno, un cop ja mort el seu pare (any 1957) va llogar com arrendatària al seu germà (de pare) Montenegro en escriptura pública de 9 de juny de 1958 (folis 243 i següents) tota la propietat de H i "que pertany al Sr. Montenegro" en virtut dels capítols matrimonials de 1918 entre els seus pares i amb transcripció de l'heretament pur fet en favor dels fills i que l'únic fill del matrimoni era l'arrendador Sr. Montenegro. O sigui que ja a l'any 1958 reconeixia en el dit contracte (en diverses clàusules) la propietat del seu germà Montenegro de les terres de H i això explica que aquest disposés de H de la forma i interès que tingués per convenient fins la seva mort al 2009. I varen ser molts els actes de disposició propis d'un propietari que va realitzar el Sr. Montenegro al llarg dels anys amb actes tant significatius com venda d'una part del Camp de H, redimir en l'exercici del dret de lluir i quitar en escriptura pública diverses adjudicacions a carta de gràcia de diversos trossos o parts de la terra denominada I que el seu besavi matern havia atorgat en 1883 a diversos germans i estranys en pagament de deutes; també va fer concessió de pas de canalitzacions que afectaven a H davant el Comú de Y i fins i tot va acudir a la Justícia com a hereu de la dita propietat, com després analitzarem.

Així del que hem relatat no té cap justificació que es digui que l'Montenegro s'ocupava de la gestió de la finca H com a "gestor de negocis aliens" sense especificar de qui eren aquells negocis, quan es presentava a tot arreu com a hereu de H i ja s'admet per la part agent (foli 74) que es dedueix que qui devia arrendar les terres devia ser el Sr. Montenegro i, més tard en el foli 350, ja admet la defensa de la Sra. Bueno que les terres s'ocupen sense remunerar.

Hem de concloure de tot això que la senyora Bueno mai ha estat arrendadora directa, ni per successió de la seva mare, de les terres que ara pretén recuperar, i per aquesta raó, la seva demanda no pot prosperar. I si vol discutir la condició hereva de les terres (independentment de qui les gestionés) haurà de ser en l'altre procediment que es tramita paral·lelament amb el número ja indicat.

I el mateix cal dir de la usucapió que articula la part defenent de manera subsidiària, la qual també ve referida al títol de propietat que no és objecte de debat en aquest procediment com ja hem dit a dalt i, a més, amb l'estimació de la manca de legitimació activa ja resulta innecessari cap pronunciament.

El que aquí interessa és que existeix una manca de legitimació activa ad causam per part de la senyora agent i això obliga a desestimar la demanda principal interposada, amb imposició de les costes que la mateixa hagi generat en la instància, amb l'exclusió dels incidents derivats de plantejaments d'excepcions rebutjades a la part defenent, llevat que al denegar-les s'hagi fet un pronunciament de condemna.

QUART.- Desestimació de la demanda reconvencional

Com ja hem repetit reiteradament, l'objecte d'aquest plet ve centrat en el suposat arrendament rústic d'unes terres per manca de pagament de la renda i després del que hem dit no té cap mena de connexió amb la demanda principal, la demanda reconvencional que pretén la nul·litat parcial o ineficàcia d'una escriptura notarial atorgada per la Sra. Bueno en el dia 1.9.2010 quan va acceptar l'herència del seu pare. Aquesta demanda reconvencional no hauria d'haver estat admesa perquè no té cap relació amb la qüestió del plet i per aquest motiu la causa d'inadmissió es converteix amb causa de desestimació, amb imposició de les costes a la part agent reconvencional. Però es que, a més, com ja diu la sentència d'instància, la causa de la declaració d'acceptació d'herència recollida pel Sr. Notari és perfectament identificable (cosa que no vol dir que ajustada a dret). Per part de la Sra. Bueno es considera hereva del seu pare en base a uns capítols matrimonials de 1935 quan va contraure matrimoni amb la Sra. Olmo. Per tant la causa existeix, altra cosa és que tingui o no efectes sobre la titularitat de H, cosa que està per determinar.

Aquest motiu ha de ser rebutjat.

CINQUÈ.- La sentència de 13 d'abril de 1978 de l'Hble. Batlle Episcopal i la cosa jutjada

Hem deixat pel final el primer greuge articulat en el recurs de la família CT (a/ Can J) i la raó és que no es pot acceptar la seva afirmació de que aquesta sentència ja es cosa jutjada sobre la condició d'hereu del Sr. Montenegro. Ja hem repetit que la condició o no d'hereu del dit senyor no era l'objecte d'aquest procediment i per tant la seva declaració d'hereu en el si d'aquella causa 152/77 no era transcendent.

Però cal explicar que no pot tenir la consideració i vàlua de cosa jutjada enfront la Sra. Bueno perquè aquell pronunciament va tenir efectes merament prejudicials en el si d'aquell procediment (efecte negatiu de la cosa jutjada) però no té l'efecte positiu davant de tercers aliens a aquell procediment. Dit en altres paraules, la Sra. Bueno no va tenir cap oportunitat de discutir aquella condició d'hereu en aquell procediment i per tant no es pot veure afectada per aquella decisió. Com ja ressalta el TC en el seu Aute d'1.12.11 (2011-21-re) que va decidir no admetre a tràmit un incident de nul·litat d'actuacions respecte la sentència de 1978. Ella està legitimada per discutir la condició d'hereu del seu germà i així té ocasió de fer-ho en el procediment 6000359/15.

En aquell procediment judicial, el Sr. Montenegro va exercir el dret de lluir i quitar en redempció d'una finca cedida a carta de gràcia, com ja havia fet en altres ocasions en pactar -en escriptura notarial- el preu de la redempció amb els descendents de l'adjudicatari a carta de gràcia de l'any 1883 per negoci compromès pel seu besavi matern Sr. Pulido en favor del Sr. Palau per un deute dinerari, però en desconèixer l'existència dels hereus va haver d'acudir a la via judicial a través d'un procediment verbal. I el Batlle Episcopal per donar lloc a la seva pretensió va haver de fer una declaració -a efectes prejudicials per tenir-lo per successor -com a fill únic i a la vista dels capítols matrimonials de 1918, primer matrimoni del seu pare.

En conseqüència aquella sentència no té el valor de cosa jutjada en el present procediment com argumenta la part apel·lant.

El motiu ha de ser rebutjat.

SISÈ.- L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Calatayud, Canals i Carnero contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 16 d'octubre de 2019, que revoquem parcialment en el sentit de :

DESESTIMAR la demanda principal interposada per la Sra. Bueno amb imposició de costes de la instància, amb l'exclusió dels incidents derivats de plantejaments d'excepcions rebutjades a la part defenent, llevat que al denegar-les s'hagi fet un pronunciament de condemna.

DESESTIMAR la demanda reconvencional interposada pels Srs. Calatayud, Canals, i Carnero, amb imposició de costes.

Segon.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-