Incident de nul·litat sobre sentència de 19 de desembre de 2024

Aute

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Agent incidental: Sr. Vilar

Representant: Sr. Puga

Advocat: Sr. Sanz

Defenent incidental: Sr. Aguilar

Representant: Sra. Ferrer

Advocat: Sr. Farré

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President en funcions: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Incident de nul·litat 18 Quater

AUTE 000108/2025

Andorra la Vella, 19 de maig del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions més amunt referenciat.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 19 de desembre de 2024, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia dictà Sentència amb la següent part dispositiva:

"PRIMER.- DESESTIMAR íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Vilar contra la Sentència dictada en data 12 d'abril de 2024 pel Tribunal d'instància, que confirmem.

SEGON.- Condemnar a la part recurrent al pagament de les costes processals generades en aquesta alçada."

2.- Contra l'esmentada resolució, la representació processal del senyor Vilar ha interposat incident de nul·litat d'actuacions, per considerar que la mateixa vulnera el contingut de l'article 10 de la Constitució en la seva vessant del dret a obtenir dels tribunals una decisió fonamentada en dret, en ser la sentència impugnada arbitrària i irraonable i haver-se constatat errors materials patents i flagrants en la mateixa, vulnerant-se també el seu dret a un procés degut. Demana que se'n declari la nul·litat i que se'n dicti una de nova que respecti el seu dret a la jurisdicció, en què desestimi la demanda interposada.

3.- La representació processal del senyor Aguilar ha contestat l'incident de nul·litat, oposant-se al mateix i demana la seva desestimació amb imposició de costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, al seu promotor.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Tot i que l'instant de l'incident de nul·litat considera que la resolució objecte del mateix no es troba fonamentada en dret i vulnera el procés degut, el cert és que la pràctica totalitat del seu escrit es centra en tornar a intentar convèncer a la Sala de la procedència dels mateixos arguments que ja ens foren sotmesos i objecte de valoració, així com què la valoració probatòria efectuada no és l'adequada.

Segon.- Insisteix novament el promotor de l'incident en què la part agent no va identificar l'acció exercitada i que aquest extrem li ha provocat indefensió, en no haver pogut concretar la defensa corresponent, afegint que cap dels tribunals intervinents en les dues instàncies, tampoc no l'ha procedit a identificar.

La pretensió del senyor Aguilar: que el senyor Vilar retorni el camí privat al seu estat originari, es trobava originàriament identificada i, de fet, el senyor Vilar se n'ha pogut defensar.

Pretensió que el senyor Aguilar sustentava en la seva afirmada condició de comuner del camí, en considerar que era de co- propietat indivisa entre les dues cases i haver aportat un principi de prova al respecte. En tot cas i malgrat la insistència del promotor de l'incident, no és al senyor Aguilar a qui li corresponia discutir la propietat del camí privat d'accés a les dues cases, A i S, ja que el mateix dona per fet que era de co-propietat entre les mateixes, sinó que si el senyor Vilar nega aquesta condició de propietat indivisa del mateix i entén que és de la seva exclusiva propietat, a ell li correspon interposar la pertinent demanda al respecte.

Aquesta discussió no forma part del present litigi on també ha quedat acreditada la possessió del camí per part del senyor Aguilar. I això amb independència de l'error contingut en la resolució objecte de l'incident, posat de relleu pel seu promotor i consistent en haver entès situat el porxo de Casa A i l'entrada de Casa S en un mateix indret, al que donaria accés el camí privat. Ara bé, aquest error, que és el que també ens va portar a incloure el Conveni de 2 de març de 1999 en el Fonament de Dret Primer en els que en referíem als antecedents d'interès, no afecta a la conclusió del Fonament de Dret Quart de la nostra resolució, ja que la possessió del senyor Aguilar del camí privat es deriva perfectament dels dos altres elements probatoris continguts en el mateix.

Per tant, aquest error no comporta que la Sala hagi d'arribar a un conclusió diferent, no tenint, doncs, cap conseqüència anul·latòria de la resolució objecte del present incident.

En tot cas, el Conveni referit és un conveni de bon veïnatge, que no pot tenir més transcendència probatòria en relació a la possessió del camí privat que els altres dos elements abans referenciats, sense obviar que es desconeix si l'espai referit com a "entrada de casa S" és el camí privat de constant referència, una part del mateix o l'entrada pròpiament dita.

Tercer.- Pel que fa a la manca de pronunciament sobre la prescripció referida pel promotor de l'incident en la nostre resolució, objecte del mateix, aquesta manca de pronunciament portava causa de què la pretensió de l'agent es fonamentava en una co-propietat indivisa del camí i no en el supòsit plantejat per l'aleshores part recurrent. En tot cas, dels diferents supòsits indicats per la part recurrent "a títol indicatiu", únicament podíem fer referència al tercer, a la derivada del comuner, en haver estat aquest el fonament de la pretensió de l'agent, sense necessitat d'entrar a valorar les altres hipòtesis no coincidents amb la dita pretensió. Per tant, cap vulneració li ha ocasionat la manca de pronunciament exprés sobre aquest extrem.

Quart.- Pel que fa a la resta de la valoració probatòria continguda en la resolució objecte de l'incident, aquesta ja va ser degudament efectuada en la nostra resolució, i això sense perjudici del número de línies amb el que exposem la conclusió a la que arribem. Amb això ens referim al que vam posar de relleu en relació al Cadastre d'Ordino de 1910, que de cap manera pot ser suficient por demostrar que el camí privat no existia per què en ell no s'hi fes referència, i això pels motius exposats en la nostre resolució.

I això sense perjudici de si la prova s'havia d'entendre extemporània o no, ja que al final vam procedir a la seva valoració.

Cinquè.- La nostra Sentència de data 19 de desembre de 2024 és raonada i no es pot titllar d'arbitrària. Altra cosa és que la part no comparteixi els nostres raonaments però això de cap manera no és suficient per pretendre que la mateixa sigui il·lògica arbitrària o incongruent.

Sisè.- No havent-se produït cap vulneració dels drets fonamentals invocats per l'agent incidental, procedeix la seva íntegra desestimació, i la seva condemna a satisfer les costes judicials ocasionades.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, en nom del poble andorrà,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR íntegrament l'incident de nul·litat promogut per la representació processal del senyor Vilar contra la Sentència dictada per aquesta Sala en data 19 de desembre de 2024, i condemnar a la part promotora d'aquest incident a satisfer les costes judicials causades.

Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància.

Així, per aquest nostre aute, ho manem i signem.