Incident de Nul·litat - Reconduir error via processal 18 quater a ter - Inadmissió a tràmit - (Delicte Major 6000173/2016)

Aute

Magistrats

Yves Picod Fátima Ramírez Souto Vincent Aniére

Tribunal Superior de Justícia Sala Penal

TSJP.- Recurs de l'article 194 CPP 0000064/2024 ORIGEN.- Delictes Majors 6000173/2016 - 0

NIG: 5300516220150000097

AUTE 66-2024

PARTS:

Demandant Incidental: Sr. Machado

Advocat: Sr. Yuste

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Magistrats: Sr. Yves Picod (ponent)

Sr. Vincent Anière

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-quatre de setembre del dos mil vint-i-quatre.

En l'incident de nul·litat d'actuacions, interposat per la representació lletrada del Sr. Machado contra l'aute de data 8 de juliol de 2024 en la causa i rotlle de referència, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, ha adoptat la següent resolució:

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: Per aute de data 30 de maig del 2024, dictat en la causa 6000173/2016, el Tribunal de Corts decidí:

"Denegar la petició formulada en data 18 d'abril del 2024 pel lletrat Sr. Yuste, en nom i representació de l'acusat Sr. Machado, en no ser aquest Tribunal competent per resoldre la qüestió plantejada."

II.- RESULTANT: Per escrit de data 18 d'abril de 2024, la representació lletrada del Sr. Machado formulà recurs d'apel·lació contra l'esmentat aute, decidint la Sala penal del Tribunal Superior de Justícia, per aute de data 8 de juliol de 2024;

" 1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Machado contra l'aute de data 30 de maig de 2024 dictat pel Tribunal de Corts.

2.- Confirmar íntegrament dit aute.

3.- Imposar a la part apel·lant les despeses processals causades pel recurs, inclosos els honoraris d'advocat .

III.- RESULTANT: Per escrit de data 29 de juliol del 2024, la representació lletrada del Sr. Machado, formulà, en mèrits del que disposa l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, incident de nul·litat d'actuacions contra aquest darrer aute, per vulneració del dret fonamental a la jurisdicció de l'article 10 de la constitució, en el sentit d'obtenir dels òrgans judicials una decisió fonamentada en dret, en entendre que no existeix en l'aute dictat per aquesta Sala en data 8 de juliol del 2024, una motivació ni inferència suficient en relació al fons de la qüestió plantejada, i que les conclusions a les que arriba l'aute esmentat són il·lògiques per xocar amb l'ordenament jurídic, o almenys no portar un raonament suficient que desvirtuï les seves al·legacions.

Demana per tant que es decreti la nul·litat de l'aute de data 8 de juliol del 2024 i s'ordeni la retroacció de les actuacions al moment immediatament anterior.

Per "Altressí" demana així mateix que es deixi en suspensió l'execució de l'aute impugnat, a l'espera de la resolució definitiva del present procediment de nul·litat d'actuacions, d'acord amb el previst a l'article 18 quater 6 de la Llei transitòria de procediments judicials.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: L'article 18 quater apartat 1 de la Llei transitòria de procediments judicials, disposa que : "Les persones que hagin estat part d'una sentència o una resolució fermes o que s'hi vegin afectades, poden demanar al batlle o el tribunal que la va dictar que l'anul·li, tot fonamentant la petició en la vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la sentència o la resolució, sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment (...)."

Per discernir el que és una resolució ferma del que no ho és, existeix una consolidada doctrina del Tribunal Constitucional, que ha establert que "resolució ferma no vol dir que contra ella no es pugui interposar cap recurs, sinó que s'utilitza en el sentit de definitiva, és a dir, que esgota la totalitat del procediment o una part significativa i dotada d'un cert caràcter autònom respecte d'ell, susceptible de rebre una solució que esgoti el seu tractament." (2021-83-RE de 22-11-2021; 2021-98-RE de 17.01.2022 entre altres).

En el present cas, la resolució que es pretén anul·lar, és l'aute dictat per aquesta Sala en data 8 de juliol del 2024, el qual resol el recurs d'apel·lació interposat pel lletrat del Sr. Machado, contra l'aute dictat pel Tribunal de Corts en data 30 de maig del 2024, en el qual es denega la seva petició d'ordenar a l'administrador únic de ORG_0 i a l'administrador judicial de la seva cessació de pagaments i fallida, així com a la Batlle civil encarregada de la cessació de pagaments i fallida de ORG_0, que posi a disposició del Tribunal de Corts els fons embargats del seu defensat, fora de la massa concursal i que n'ordeni el seu traspàs a un compte bancari titularitat de l'AFA, fora del balanç de ORG_0, en una entitat bancària andorrana diferent de la que és objecte de liquidació, per així poder-los conservar i garantir-ne el retorn quan procedeixi i si fos el cas, al Sr. D.R.

L'objecte del recurs versava per tant sobre mesures cautelars, en el cas concret sobre la conservació de béns en aquest moment embargats en el marc del procés penal. Les mesures cautelars per la seva naturalesa, poden ser revisades i modificades en qualsevol moment, pel que, les decisions que s'hi refereixen no tenen el caràcter de resolució ferma, en el sentit de definitiva abans esmentat. En aquest sentit s'ha pronunciat el Tribunal Superior de Justícia en, entre altres, l'Aute 64/2020 de data 12.05.2020, on indica clarament que: "La Sala considera, com ja vam dir en l'aute de 10 de febrer del 2020, dictat en la causa TSJP- 139/2019, que les resolucions sobre mesures cautelars, incloses les de la situació personal de l'encausat, no són resolucions fermes, perquè no són definitives en el sentit de que poden ser modificades en qualsevol moment durant la tramitació de la causa, interpretació que, com es diu en la resolució recorreguda, ha estat avalada pel Tribunal Constitucional en les causes 2019-49 i 50".

Altrament, la decisió del Tribunal de Corts, posteriorment confirmada per aquesta Sala en l'aute que ara es pretén anul·lar, no es pronuncia sobre el fons de la qüestió plantejada, sinó que remet a la part davant la jurisdicció competent, que és la que haurà d'examinar i decidir -tenint en compte l'embargament acordat en el marc del procés penal i a hores d'ara encara vigent- si els actius del Sr. D.R. poden o no formar part de la massa concursal de la cessació de pagaments i fallida de la societat ORG_2, o al contrari, n'han de ser exclosos, com pretén la defensa del Sr. D.R.

Per tant, la part podrà reproduir la seva petició davant la jurisdicció competent i interposar, contra la resolució adoptada, els recursos ordinaris que escaiguin.

Per tot l'anteriorment exposat, s'ha de concloure que l'aute dictat per aquesta Sala en data 8 de juliol del 2024 no és un aute ferm en el sentit de definitiu, pel que l'incident de nul·litat interposat per via de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials ha de ser inadmès.

II.- CONSIDERANT: No obstant l'indicat, de conformitat amb la doctrina del Tribunal Constitucional (Causa 2019-90-RE), escau reconduir l'error en la via processal emprada per la part promotora de l'incident, i tenir el mateix per interposat, en mèrits de l'article 18 ter de la LTPJ.

Aquest article, preveu efectivament, la possibilitat de plantejar en el procés, la nul·litat de resolucions no fermes, mitjançant el mecanisme extraordinari de l'incident de nul·litat, si bé, en mèrits de la modificació introduïda per la Llei 13/2023 i per tal d'evitar el perllongament indegut dels procediments i fer recobrar a l'incident de nul·litat d'actuacions la seva naturalesa pròpia com a mecanisme extraordinari, reserva aquesta possibilitat al Batlle o Tribunal, els quals poden promoure l'incident (d'ofici o a instància de part), havent les parts de fer valer els motius de nul·litat, per via dels recursos ordinaris.

Fora dels dos supòsits previstos, el mateix article 18 ter en el seu apartat 2, disposa que no s'admeten els incidents de nul·litat formulats contra resolucions no fermes, havent avalat tanmateix el Tribunal Constitucional, en la seva sentència de data 13 de juliol del 2020, dictada en el marc de la causa abans esmentada (2019-90-RE), la possibilitat d'inadmetre, per part de l'òrgan judicial, l'incident presentat per via de l'article 18 ter (a l'igual que el presentat per via de l'article 18 quater) "si considera, de manera motivada, la seva manca de fonament.", evitant així que s'hagin d'esgotar els tràmits procedimentals que haurien de dur a una resolució clarament desestimatòria.

En el present cas, el motiu de nul·litat invocat és la manca de motivació de l'aute de la Sala de data 8 de juliol del 2024, quan de la lectura del mateix, se'n desprèn clarament que dona cabal resposta a la qüestió plantejada en el recurs, amb uns arguments que, tot i no ser favorables als interessos de la part recurrent, que per tant, legítimament no els comparteix, no demostren en absolut, el caràcter il·lògic, absurd o arbitrari de la decisió impugnada.

Efectivament, en aquest aute es desestima el recurs d'apel·lació interposat per la defensa del Sr. D.R., en apreciar-se una manca de competència de la jurisdicció penal per determinar quina és la massa concursal d'una fallida, qüestió que, segons s'indica expressament en la resolució que ara es pretén anul·lar, excedeix l'àmbit de gestió que pugui realitzar un òrgan jurisdiccional penal, que no entra per tant a examinar el fons de la qüestió plantejada i remet a la part davant la jurisdicció competent, sense que això suposi una manca de fonamentació.

Altrament, en la mateixa resolució, s'indica que el deure de custòdia i conservació dels béns embargats s'ha d'exercir dins dels marges de la legalitat ordinària, i que no es pot instrumentalitzar la via penal i la supremacia de la norma penal a fi de descartar els mecanismes civils fonamentals de protecció del crèdit previstos pel legislador i trencar el principi d'igualtat dels creditors previst per la llei de la fallida (Decret del 4-10-1969).

A més, es fa expressa remissió a l'argumentació continguda en l'Aute del Tribunal de Corts (així com a l'informe del Ministeri Fiscal) que s'assumeix com a pròpia.

En aquestes circumstàncies, la part recurrent pot entendre els motius pels quals les seves pretensions han estat desestimades, sense que l'aute de la Sala li hagi causat indefensió, pel que l'incident de nul·litat presentat en el seu escrit de data 29 de juliol del 2024, es considera manifestament infundat i en conseqüència, ha de ser inadmès a tràmit.

III.- CONSIDERANT: Tenint en compte la inadmissió de l'incident, no escau fer especial condemna en costes.

Vistes la Constitució, la Llei Transitòria de procediments judicials, el Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala penal del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- INADMETRE l'incident de nul·litat d'actuacions interposat en data 29 de juliol del 2024 pel lletrat del Sr. Machado.

2.- No efectuar especial condemna en costes.

3.-Contra aquest aute no es pot interposar recurs d'apel·lació, de conformitat amb el què disposa l'article 18 ter 3 de la Llei transitòria de procediments judicials, sense perjudici que es pugui reproduir la qüestió en virtut dels recursos que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva.

Així ho decidim, manem i signem els magistrats del Tribunal Superior de Justícia.