MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Incident de nul.litat TSJC 319/13

Resolució
Aute · 27/03/2014
ROJ
ATSJAD 76/2014
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2014:76A
Recurs
A319/13
Ponent
Eulàlia Amat Llari
Magistrats
Eulàlia Amat Llari, Pere Pastor Vilanova, Vincent Aniére
Descriptors
LLEI JURISPRUDÈNCIA CONTRACTE BANC DRET A LA DEFENSA SENTÈNCIES SENTÈNCIA
Resum del CENDOJ

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat l'incident de nul·litat formulat per la Sra. Gaya contra la Sentència dictada per la mateixa Sala el 30 de gener del 2014. Aquesta Sentència havia estat objecte d'un recurs d'apel·lació per part de la Sra. Gaya contra la Sentència del Tribunal de Batlles que condemnava solidàriament als Srs. Gutierrez i Gaya a pagar a l'entitat bancària "X. SA" la suma de 527.019,32 euros, augmentada dels interessos bancaris de descobert. La Sra. Gaya argumentava que la Sentència havia vulnerat el dret a la igualtat en l'aplicació de la Llei i el dret a la defensa, ja que no havia motivat el canvi de criteri respecte a sentències anteriors. No obstant això, la Sala Civil ha considerat que no hi ha jurisprudència establecida en aquesta matèria i que les circumstàncies del cas no són idèntiques a les de les sentències citades per la Sra. Gaya. Per tant, ha desestimat l'incident de nul·litat sense fer especial pronunciament sobre les costes generades pel mateix.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TSJC-319/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de març del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 31 de juliol del 2013 va decidir estimar íntegrament la demanda formulada per l'entitat bancària "X. SA" contra els Srs. Gutierrez i Gaya, condemnant solidàriament als darrers a pagar a la primera la suma global de cinc-cents vint-i-set mil dinou euros amb trenta-dos cèntims (527.019,32.- euros) augmentada dels interessos bancaris de descobert fixats per l'ORG_0 des de l'11 d'octubre del 2012 -dia següent a les darreres liquidacions practicades- i fins que fos íntegrament satisfeta.

I tot això amb venda en pública subhasta de les unitats immobiliàries hipotecades segons s'havia enunciat en el IV.- Considerant, imposant-los les costes processals causades de conformitat amb el que preveia el V.- Considerant de la resolució.

II.- La Sra. Gaya va formular recurs contra la citada resolució i la Sentència d'aquesta Sala del 30 de gener del 2014 va decidir:

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació plantejat per la Sra. Gaya contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 31 de juliol del 2013

que REVOQUEM PARCIALMENT sols en el sentit de no fer especial pronunciament sobre les costes de la instància, sense imposar tampoc a cap de les parts les generades per aquesta alçada.

II.- Contra l'esmentada resolució formula incident de nul·litat la representació processal de la Sra. Gaya argumentant que la Sentència d'aquesta Sala objecte del mateix ha infringit el dret constitucional al procés degut en vulnerar el dret a la igualtat en l'aplicació de la Llei sense la necessària motivació dels canvis de criteri en l'aplicació de la mateixa, raó per la qual entén que procedeix anul·lar-la retrotraient les actuacions al moment previ a dictar-la.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'apartat tercer de l'article 18 bis de la Llei de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials permet plantejar l'incident de nul·litat d'actuacions contra resolucions fermes quan en el procediment en el què s'hagin dictat s'hagués produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció tutelat per l'article 10 de la Constitució andorrana.

II.- La part que planteja l'incident argumenta, en primer lloc, que la Sentència d'aquesta Sala objecte del present incident vulnera el dret a un procés degut (article 10 de la Constitució) en vulnerar el dret a la igualtat en l'aplicació de la Llei (article 6 de la Constitució), ja que, apartant-se dels antecedents sense motivació, no exigeix que es detallin el tipus d'interès i comissions que es reclamen al interposar la demanda, ni que es faci en tràmit d'al·legacions, sinó que entén que es poden aportar en tràmit probatori, vulnerant el dret a la defensa de les parts.

En aquest sentit, destaca que la Sentència d'aquesta Sala del 29 d'octubre del 2013 en una situació fonamentalment idèntica condemna a la part demandada a abonar l'import nominal excloent les quantitats resultants de les liquidacions d'interessos practicades resultants de la darrera liquidació (això és els interessos fixats per l'ABA) i aplicant els interessos legals, criteri que manté igualment la Sentència del 31 de gener del 2012, mentre que la que és objecte d'aquest incident condemna a la part defenent a pagar la totalitat de la quantitat reclamada (incloent la liquidació d'interessos al tipus fixat per l'ABA, si bé aquests són fins el 12% i el tipus aplicat és fins el 13.50%) i augmentada dels interessos bancaris de descobert fixats per l'ABA. Per aquesta raó, la part que formula l'incident entén que s'ha vulnerat el principi d'igualtat en aplicar la Llei de forma diversa a la doctrina anterior mantinguda pel mateix Tribunal en casos fonamentalment idèntics sense que aquest canvi hagi estat fonamentat.

III.- Per tal de donar resposta als arguments de la part que promou l'incident, s'ha de destacar que s'entén que existeix jurisprudència en una determinada matèria quan s'han dictat dos o més Sentències resolvent en una determinat sentit una controvèrsia idèntica o equiparable i quan aquesta motivació ha estat la ratio decidendi de la decisió presa i entenem que en el cas objecte del present litigi no s'han dictat dues sentències en les què les circumstàncies siguin les mateixes que les que s'aprecien en el present procediment, ni la ratio decidendi de les mateixes ha estat exclusivament que no s'havia comunicat amb la demanda quin era l'interès aplicat.

En primer lloc, en una de les Sentències que es citen i en la que és objecte del present recurs no es resolen situacions idèntiques o equiparables.

No són idèntiques, ja que la Sentència d'aquesta Sala de data 29 d'octubre del 2013 va estimar en part el recurs interposat per la representació processal de l'entitat bancària "X. SA" contra la Sentència de data 18 d'abril del 2013 dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i va revocar la seva decisió tot declarant que procedia condemnar a la defenent a abonar a l'agent l'import de 139.725,73.- euros més els interessos legals a partir de la data de la darrera liquidació i fins el total pagament del deute, tenint en compte que els interessos i les comissions que es carregaven en el compte eren els fixats en el llibre de tarifes del Banc, de tal manera que es deixava en les seves mans el modus en què caldria complir el contracte. Com posa de relleu la citada resolució, "les tarifes es troben en el marc de control i poder de l'entitat bancària, per tant també per això procedeix la desestimació del recurs", creant una desigualtat entre les parts i una inseguretat que no es podia admetre, mentre que en el cas present el que es pacta és que seran aquells fixats per l'ORG_0.

És cert que aquesta Associació està formada pels principals Bancs del País i que l'agent en forma part, però també ho és que els interessos i comissions es revisen d'acord amb un criteri objectiu que tradicionalment s'ha aplicat al Principat recollint el prestigi d'aquesta institució, de tal manera que la remissió a un tipus base, que no elabora, ni revisa, unilateralment una de les parts contractuals, no es pot equiparar a un arbitratge, ni es pot considerar en si mateix abusiu, a manca de prova en contrari, ni es pot entendre que crea desigualtat entre les parts en quan no complementa el contracte, sinó que aporta l'element de referència que els Tribunals poden valorar (Cfr. Sentències del 20 de desembre del 2011, 25 de febrer del 2010 o 27 de gener del 2011, entre altres)

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat formulat per la Sra. Gaya en relació a la Sentència dictada per aquesta Sala en data 30 de gener del 2014, sense fer especial pronunciament sobre les costes generades pel mateix.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora