Embargament preventiu: requisits.- Costes: criteris per a la seva imposició (A105/05)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

AUTE DE 14 D'OCTUBRE DE 2005

Embargament preventiu: requisits.- Costes: criteris per a la seva imposició

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Cañete, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil andorrana ORG_2 va interposar, en data 6-4-05, demanda d'embargament preventiu envers la Sra. Raya i el Sr. Badía, segons la qual sol·licitava que es través embargament preventiu sobre els béns, drets, accions o negocis que siguin propietat dels defenents fins a la quantitat de 3.309,71 Euros, amb més els interessos legals des de la data d'exigibilitat d'aquelles quantitats, amb imposició de les costes processals.

II.- L'Honorable Batlle va dictar Aute, de data 7-4- 2005, en el qual establia: "ACORDA: 1er.- No donar lloc a la demanda d'embargament preventiu formulada en data 06 d'abril del 2005 per la representació processal de la societat ORG_2 contra els Srs. Raya i Badía. 2on.- Fixar l'audiència del proper dia 25 d'abril del 2005, a les 10'00 hores, per tal de celebrar el tràmit de demanda del present litigi, citant en aquest acte a la representació processal de la part actora per a aquell dia i hora i procedint a la citació dels Srs. Raya i Badía per a aquella Audiència"

III.- La representació processal de la mercantil agent ha interposat recurs contra la resolució d'instància i, en data 6-7-05, va presentar llur escrit de conclusions, segons el qual i pels arguments continguts en el mateix sol·licitava la revocació de l'Aute dictat i que es donés lloc a la demanda d'embargament preventiu.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recurrent s'alça contra la resolució d'instància perquè considera que, segons el seu criteri, sí s'ha provat l'existència d'un títol acreditatiu del crèdit ("fumus boni iuris"). Afegeix que, presentada la demanda principal, la part adversa es va aplanar a les seves pretensions, el que significa la certesa i suficiència dels títols aportats.

La present resolució ha de ser confirmada per aquesta Sala, però en atenció a arguments diferents als exposats per la resolució recorreguda. En efecte, encerta la part recurrent quan manifesta que resta acreditat l'existència del fumus boni iuris per decretar l'embargament preventiu. Així, a les actuacions consta l'existència d'una relació comercial entre les parts, en virtut de la qual es va portar a terme un subministrament, del qual s'efectuaren pagaments a compte i restà per abonar l'import de les factures que es troben a les actuacions i que coincideixen exactament amb la relació que presenta la part agent.

Nogensmenys el que s'acaba d'asseverar, aquesta Sala, en atenció a allò que disposa el Decret de 1 de maig de 1922, precisa per l'atorgament de l'embargament preventiu d'un altre requisit com és el periculum in mora i que s'exigeix en l'esmentat Decret quan es precisa que "2. Per decretar l'embargament preventiu és necessari per part del que el demana, que presenti un títol executiu, o que en cas de no ser executiu el títol que presenta, doni caució suficient a respondre dels perjudicis que pugui ocasionar; i per part de l'embargat, que no tingui béns immobles coneguts o establiment suficient a respondre de la quantitat reclamada, o que hi hagi perill de que faci desaparèixer sos béns en perjudicis dels acreedors". I si aquestes exigències es traslladen al cas que s'analitza, resulta que la demanda d'embargament preventiu s'adreçava contra la titular administrativa i el titular real del negoci "Residència del Solà", sense que es provi per la part agent, només s'afirma, la inexistència de béns immobles coneguts o, al menys, que l'establiment que gestionen i exploten no esdevé suficient per a respondre de la quantitat reclamada (cfr. Aute d'aquest Tribunal de 23-10-2003);extrem que no es pot justificar, com pretén l'agent, en el fet de no abonar les factures de la part agent.

En definitiva, atès que no concorren les exigències que la normativa vigent a les Valls d'Andorra requereix per l'atorgament de la mesura cautelar d'embargament preventiu, s'escau no donar lloc a la mateixa i confirmar la resolució d'instància d'acord amb els arguments continguts en la sentència d'aquesta Sala.

II.- No s'escau imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent, tota vegada que la confirmació de la resolució d'instància respon a arguments diversos dels continguts a l'Aute dictat per l'Honorable Batlle; ço que permet a aquest Tribunal, sense alterar la causa petendi ni el petitum, argumentar el refús o triomf d'una pretensió amb fonament en l'aplicació d'unes disposicions jurídiques (iura novit curia) diverses a les emprades a la instància.

Decisio

Atesa la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimem el recurs interposat per la representació processal de la mercantil ORG_1 contra el Aute dictat per l'Hble. Batlle el 7-4-2005, i confirmem plenament la seva part dispositiva.

No s'escau imposar les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.