mesura cautelar, requisits

Aute

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000207/2025

ORIGEN: 6000141/2025 - 0

NIG: 5300542120250001289

AUTE 000046-2026 DE 26/03/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 26/03/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000207/2025

Nig : 5300542120250001289

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00045 A

AUTE 000046/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Ivan

Representant: Sra. Elvira

Advocat: Sr. Kiko

Apel·lat: ORG000

Representant: Sr. Horaci

Advocada: Sra. Bàrbara

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: mesura cautelar, requisits

Andorra la Vella, a 26 de març del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 27/06/2025, la representació processal del Sr. Ivan formulava demanda contra la societat ORG000, sol·licitant en mèrits d'una actio empti, es dictés Sentència acordant l'atorgament de la possessió del pis de referència als seus propietaris; condemnar en concepte de danys i perjudicis a la societat ORG000 al pagament dels lloguers descrits i abonats fins ara i fins al lliurament de la

possessió del pis, més els interessos legals que es corresponguin amb càrrec als diners dipositats per la part agent al SAIG, i obligar a la part demandada a completar les obres o en el seu defecte a utilitzar els diners que ha d'abonar la part agent a la societat ORG000 per a la finalització d'aquestes.

Tanmateix, sol·licitava que s'adoptés una mesura cautelar en base a la qual s'acordés retenir els diners abonats pel seu representat a la Saig fins que recaigués resolució definitiva en la present causa.

2.- Una volta celebrada la vista oral relativa a les mesures cautelars sol·licitades amb oposició de la part demandada, el dia 12/09/2025 requeia Aute amb la següent part decisòria:

"Primer.- No donar lloc a les mesures cautelars sol·licitades pel Sr. Ivan el 27 de juny del 2025.

Segon.- Notificar la present resolució a les parts interessades".

3.- La representació processal del Sr. Ivan, ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió en data 02/10/2025 demanant es dicti nova resolució en aquesta alçada que revocant la decisió d'instància doni lloc a la mesura cautelar que se sol·licitava consistent en bloquejar els diners abonats pel seu representat a la Saig Sra. Anabela.

Aquesta pretensió es recolza en els següents motius de recurs. En primer lloc, sosté que l'aute impugnat errava en denegar les mesures cautelars, perquè al seu criteri, concorria clarament el periculum in mora exigible. En aquest sentit, defensa que tot i haver abonat íntegrament el preu d'un habitatge adquirit l'any 2022, aquest no ha estat lliurat ni degudament finalitzat, i que la societat venedora no disposava d'actius coneguts al Principat, circumstància que calia relacionar amb el fet que havia estat declarada en reiterades ocasions en rebel·lia processal i sense que s'haguessin pogut localitzar béns en execucions anteriors.

Segons el recurrent, existeix un risc real que una eventual sentència estimatòria no es pogués executar per manca de patrimoni de la demandada, el què al seu criteri justificaria l'adopció de la mesura cautelar sol·licitada. S'invoca igualment la necessitat de protegir la bona fe contractual i l'efectivitat del sistema judicial, així com es qüestiona la regularitat formal del poder aportat per la part demandada. En conseqüència, es demana la revocació de l'aute i el bloqueig cautelar dels imports abonats.

4.- La representació processal de la societat ORG000 s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat demanant la confirmació íntegra de la resolució dictada imposant a la part recurrent les costes ocasionades, segons els següents arguments.

En primer lloc, s'al·lega la pèrdua sobrevinguda d'objecte, ja que la quantitat que es pretenia bloquejar ha estat ja transferida a la societat executant i no es troba dipositada al despatx de la SAIG, de manera que resulta materialment impossible acordar-ne la retenció.

En segon terme, se sosté que la pretensió articulada sota la forma d'una mesura cautelar constitueix en realitat un intent de suspendre l'execució d'una sentència ferma desfavorable al recurrent. S'argumenta que aquesta suspensió no s'encabeix en cap dels supòsits taxats legalment i que, en tot cas, hauria d'haver-se plantejat dins el mateix procediment executori i davant l'òrgan funcionalment competent. Es qualifica l'actuació com a contrària al principi de seguretat jurídica.

En tercer lloc, es defensa que no concorren els pressupòsits materials de les mesures cautelars. Quant a l'aparença de bon dret, s'afirma que les qüestions relatives a la finalització de les obres ja van ser resoltes en un procediment anterior amb sentència ferma, de manera que les noves pretensions estarien afectades per cosa jutjada o preclusió. Pel que fa al periculum in mora, es manté que no s'ha acreditat cap risc concret d'insolvència, sinó únicament un risc abstracte, insuficient per justificar una mesura cautelar patrimonial.

Finalment, es considera que la controvèrsia sobre la validesa dels poders de representació és aliena a l'objecte del recurs.

5.- Per aute d'11/12/2025, s'admetia la prova proposada per la part apel·lada consistent en la incorporació a les actuacions de 1) la Sentència dictada el 09/08/2023, 2) escrit de data 11/08/2025 de la Saig Anabela en el qual consta que ha rebut la suma de 294.561,24 € de part del Sr. Ivan i posa a disposició de la Batllia la suma de 160.057,17 € i 3) correu electrònic de la Saig Anabela de 24 de setembre on es confirma que s'ha transferit la quantia objecte d'execució a ORG000.

6.- El 11/03/2026, el Tribunal proposà la incorporació de l'aute núm. 23/2026 dictat en data 23/02/2026 recaigut en la causa TSJC 256/2025 anonimitzat pel que fa a la part apel·lada.

Les parts no s'han oposat a la incorporació i per Aute s'ha decidit incorporar l'aute indicat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs gira al torn de la sol·licitud de mesura cautelar articulada per la representació processal del Sr. Ivan consistent en el bloqueig de l'import per ell mateix satisfet davant de la Saig en execució de la Sentència dictada el 9 d'agost del 2023 (7000066/2022) confirmada per Sentència d'aquesta Sala de 18-09-2024 (rotlle TSJC-285/2023).

L'aute avui recorregut, examina amb caràcter previ, la pretesa inadequació de procediment plantejada per la societat demandada rebutjant-la, en entendre que la petició formulada no equival a una suspensió de l'execució forçosa d'una sentència ferma, sinó a una sol·licitud de mesura cautelar destinada a assegurar l'efectivitat d'una eventual resolució en el procés declaratiu principal, via expressament prevista en el Codi de procediment civil.

Quant als requisits materials, el Tribunal admet que concorre aparença de bon dret. No obstant això, considera que no s'ha acreditat el perill de la mora processal, requisit essencial per a l'adopció de qualsevol mesura cautelar. Recorda que el risc ha de ser concret, actual i objectivable, i no una mera eventualitat abstracta associada a la tramitació ordinària d'un procés. Entén que no s'han aportat elements suficients que evidenciïn una situació d'insolvència o desaparició imminent del patrimoni de la societat demandada que pugui frustrar l'execució d'una futura sentència. Tampoc el fet que s'hagin practicat embargaments en altres procediments permet, per si sol, inferir una manca d'actius o un risc real d'ineficàcia executiva. En conseqüència, en absència del requisit indicat, rebutja l'adopció de la mesura cautelar interessada, sense necessitat d'entrar a valorar la suficiència de la caució oferta.

Segon.- A fi d'ordenar amb criteri sistemàtic l'examen de les diverses qüestions plantejades en aquest recurs, escau abordar amb caràcter preferent l'al·legació de pèrdua sobrevinguda d'objecte invocada per la part apel·lada. Aquesta excepció es fonamenta en el fet que la quantitat consignada pel demandant davant el Saig hauria estat ja transferida a la seva representada, de manera que resultaria materialment impossible acordar el bloqueig o embargament interessat en la sol·licitud cautelar.

Tanmateix, aquest plantejament no pot prosperar. La funció revisora pròpia del recurs d'apel·lació exigeix valorar la correcció jurídica de la resolució impugnada atenent les circumstàncies de fet i de dret existents en el moment en què la mesura cautelar fou sol·licitada i resolta en primera instància. No resulta conforme amb la naturalesa del control ad quem desplaçar l'anàlisi cap a esdeveniments posteriors que, eventualment, s'hagin produït durant la tramitació del recurs, ja que això suposaria desvirtuar l'objecte mateix de la impugnació i convertir el recurs en un mecanisme d'adaptació contínua a situacions sobrevingudes.

En altres termes, allò que ha de determinar-se és si, en el moment de dictar-se l'aute recorregut, concorrien o no els pressupòsits legals per a l'adopció de la mesura cautelar sol·licitada. El fet que, amb posterioritat, la quantitat hagi estat lliurada no neutralitza retroactivament la controvèrsia ni priva d'interès el pronunciament sobre la correcció de la decisió adoptada. Només en el supòsit que la satisfacció extraprocessal hagués eliminat íntegrament la necessitat de tutela o hagués fet inútil qualsevol pronunciament ulterior podria apreciar-se una autèntica pèrdua d'objecte, circumstància que no es desprèn de manera automàtica de la circumstància al·legada.

D'altra banda, la societat apel·lada reitera en el seu escrit d'oposició els arguments relatius a la suposada inadequació del procediment i a la incompetència del Tribunal, ja exposats en primera instància. Aquestes qüestions, però ja van ser expressament resoltes i desestimades en l'aute impugnat, sense que s'hagin impugnat per la demandada, ni mitjançant recurs principal ni per via d'adhesió, de tal manera que aquests pronunciaments han quedat fora de l'àmbit devolutiu del present recurs.

En conseqüència, escau desestimar l'argument impeditiu articulat amb caràcter previ per la part apel·lada.

Tercer.- En abordar l'examen dels motius que vertebren el present recurs, s'imposa, amb caràcter previ, una precisió rellevant: la resolució impugnada va apreciar, amb el caràcter indiciari propi d'aquesta fase cautelar, la concurrència del requisit del fumus boni iuris, és a dir, l'existència d'una aparença raonable de fonament en la pretensió exercitada. Cap de les parts no ha articulat cap mena d'impugnació contra aquest pronunciament, ni mitjançant recurs principal ni per via adhesiva, de manera que ha de tenir-se per exclòs de l'àmbit del recurs: el debat en aquesta segona instància no podrà projectar-se sobre l'existència o inexistència de l'aparença de bon dret, que ha quedat fixada en els termes declarats en l'aute recorregut, sinó que ha de circumscriure's estrictament als aspectes efectivament qüestionats per la part apel·lant, això és exclusivament des de la perspectiva del periculum in mora.

Des d'aquesta perspectiva, la part recurrent basteix l'argument relatiu a l'existència de periculum in mora sobre dos pilars essencials: d'una banda, la suposada inexistència d'actius coneguts de la societat venedora al Principat; de l'altra, la circumstància que aquesta hauria estat declarada en diverses ocasions en situació de rebel·lia processal, sense que en execucions anteriors s'haguessin pogut localitzar béns suficients per satisfer els crèdits reclamats.

Ara bé, aquesta construcció argumental no pot ser acollida sense un examen rigorós del seu fonament objectiu, atès que el perill de la mora processal -com reiteradament ho hem establert- no es presumeix ni es pot deduir d'impressions subjectives del sol·licitant o de sospites genèriques, sinó que exigeix la constatació d'un risc real, actual i específic de frustració de l'efectivitat d'una eventual sentència estimatòria.

Pel que fa, en primer terme, a les situacions de rebel·lia processal en què s'hauria trobat immersa la societat demandada, no pot obviar-se un element determinant que incideix directament en la solidesa d'aquest argument. Mitjançant Aute d'aquesta Sala de 23 de febrer de 2026 (rotlle TSJC 256/2025), dictat en el procediment que originava les declaracions de rebel·lia que la part incorporava, es va acordar l'anul·lació de la Sentència dictada per la Batllia en data 10 de setembre de 2024, que havia condemnat la societat avui apel·lada, amb retroacció de les actuacions al moment de la citació, en apreciar-se que aquesta no havia estat degudament convocada en aquell procediment. Igualment, es va anul·lar l'acord d'embargament dictat pel Saig en execució d'aquella resolució. Aquesta realitat, incideix de manera directa en la valoració del risc invocat perquè si la situació de rebel·lia va ser declarada indegudament per defectes en la citació, no pot erigir-se més aquella declaració en indici vàlid d'una conducta obstructiva, d'una voluntat d'elusió de l'acció de la justícia i menys encara d'una presumpta insolvència.

D'altra banda, l'afirmació genèrica segons la qual la societat no disposaria d'actius coneguts al Principat tampoc no pot operar, per si sola, com a prova suficient d'un risc concret de frustració executiva. El perill que la llei exigeix ha de ser objectivament acreditat mitjançant dades concretes i no pot derivar-se automàticament del simple resultat infructuós d'una actuació executiva prèvia. En el present supòsit l'únic element aportat en relació amb la fase executiva del procés radica en l'edicte publicat pel Saig mitjançant el qual es notifica l'acord d'embargament (cfr. Doc. 10 de la demanda), acte processal aquest que al marge de veure's afectat per la nostra resolució del 10/09/2024, tampoc justifica per si mateix la inexistència de patrimoni del deutor.

Quart.- S'invoca també, a títol de reforç de la pretensió revocatòria, la necessitat de preservar la bona fe contractual i d'assegurar l'efectivitat del sistema judicial, sostenint-se que la conducta imputada a la societat demandada no hauria de restar sense una resposta immediata que garanteixi la utilitat pràctica del procés.

Tanmateix, aquest plantejament no pot ser acollit. Certament, la bona fe contractual constitueix un principi axial del dret d'obligacions i un criteri interpretatiu de primer ordre en la resolució del fons del litigi; però no pot erigir-se en fonament autònom d'una mesura cautelar si no es concreta en la concurrència efectiva dels pressupòsits legalment exigits per a la seva adopció.

Cinquè.- Per tot el que s'ha exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Ivan contra l'aute de la Batllia de 12-9-2025 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada en atenció a les previsions de l' art. 354.2 del CPC .

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Ivan contra l'aute de la Batllia de 12-9-2025 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada en atenció a les previsions de l' art. 354.2 del CPC .

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.