Dret a la jurisdicció (A070/05)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

AUTE DE 14 D'OCTUBRE DE 2005

Dret a la jurisdicció.- Recurs d'apel·lació contra autes dictats en el procediment abreujat: determinació del seu abast.- Excepció de manca de jurisdicció: règim jurídic

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- L'Aute de 21 de gener de 2005 va refusar l'excepció de manca de jurisdicció formulada per la Sra. Manzanares, en nom propi i en nom de la seva filla menor d'edat, així com en nom de la mercantil F.,SRicart La part decisòria de l'esmentat Aute estableix que "DECIDEIX: Únic.- Desestimar l'excepció dilatòria d'incompetència de jurisdicció oposada per la defenent a la demanda formulada per la part agent amb imposició de costes de l'incident a la part defenent inclosos honoraris d'advocat i procurador"

II.- La representació processal de la Sra. Manzanares va presentar, en data 31-1-2005, escrit pel qual interposava recurs d'apel·lació contra l'Aute de 21 de gener de 2005. Per Providència, de data 4-2-2005, es va acordar denegar el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Manzanares.

III.- Interposat recurs de reposició, segons escrit de 14-2-2005, contra l'esmentada providència es va dictar Aute, de data 25-2-2005, que establia: "DECIDEIX: Únic.- Denegar el recurs de reposició interposat per la Sra. Arcos, Procuradora dels Tribunals, actuant en nom i representació de la Sra. Manzanares, la qual actua en nom propi i en exercici de la pàtria potestat en nom de la seva filla menor d'edat Sandoval, així com en nom de la societat F.,SRicart, contra la providència de data 4 de febrer del 2004".

IV.- Contra aquest darrer Aute, la representació processal de la Sra. Manzanares va formular recurs i, en data 13- 6-2005, va presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual sol·licitava la revocació de la resolució dictada. Per el contrari, la representació processal dels Srs. Ricart va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 12-7-05, en virtut del qual demanaven que es procedís a la confirmació de les resolucions dictades i es desestimés el recurs interposat.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs que planteja la representació processal de la Sra. Manzanares es fonamenta en els següents greuges o motius. Entén, en primer terme, que s'ha d'interpretar que l'Aute de 21-1-2005 impossibilita la continuació del procés respecte del litigi sobre el propi procediment plantejat per demanda incidental, a la vegada que assenyala que no tindria sentit que aquesta Sala es pronunciés sobre l'excepció quan ja s'ha dictat resolució sobre el fons, tota vegada que es veuria condicionada a declarar la manca de jurisdicció. En segon terme, manifesta que el dret a la jurisdicció, contemplat a l'article 10 CA, inclou una decisió fonamentada en dret i que la manca d'examen de l'excepció deixa sense objecte el plantejament formulat per l'excepció i que l'article 17 s'ha d'interpretar en relació al dret a la jurisdicció.

La resolució d'aquest litigi exigeix analitzar l'abast del que es contempla a l'article 17 de l'Annex II del Decret sobre procediment abreujat, de data 4-2-1986. En aquest Annex del Decret de 1986 s'estableix que el procediment abreujat serà l'aplicable a les pretensions incidentals en tots els processos civils sense limitació de quantitat i l'article 17 ensenya que "Els autes recaiguts en les qüestions incidentals a que es refereix l'article 4 d'aquest Decret podran ser objecte de recurs d'apel·lació únicament quan la resolució recaiguda impossibiliti la continuació del procediment". Des d'aquesta òptica normativa, correspon a la Sala analitzar la viabilitat del recurs interposat per la part defenent que, en el seu moment, va plantejar l'excepció de manca de jurisdicció i que li fou denegat el recurs d'apel·lació contra l'Aute que la refusava.

II.- La interpretació que mereix l'article 17 en el cas que ens ocupa és evident, atès que esdevé una norma preconstitucional, que s'ha de portar a terme d'acord amb els paràmetres constitucionals i en consonància amb el respecte al dret a la jurisdicció que es preveu a l'article 10 de la Constitució. I, en aquest sentit, no pot triomfar l'argument del recurrent segons el qual l'article 17 ha de ser entès en aquest cas com un precepte que possibiliti que contra l'Aute que refusa l'excepció de manca de jurisdicció, pot admetre's el recurs d'apel·lació. En efecte, l'Aute que rebutja l'excepció de manca de jurisdicció, al·legada per la part defenent, no posa fi al procés i permet la seva continuació i esdevé clar, a més, que el procés al qual s'està referint l'article 17 és el procés principal i no l'incidental perquè aquest sempre clourà en primera instància per mitjà de l'Aute que el resol. Per tant, no pot ésser atès aquest argument formulat per la recurrent i s'ha d'entendre que l'Aute que acordava desestimar l'excepció plantejada és un Aute que clarament permet la continuació del procés principal i, en consonància amb allò previst, a l'article 17 de l'Annex del Decret de 4- 2-1986 no és viable contra el mateix admetre el recurs d'apel·lació.

III.- En segon terme, tampoc pot ésser acollit l'argument segons el qual aquesta Sala es veurà condicionada pel resultat sobre el fons, quan hagi de resoldre l'excepció de jurisdicció, ni la vulneració de l'article 10 C.A.

En efecte, la Sala gaudeix de la independència necessària per, una vegada es plantegi el recurs contra la resolució d'instància que resol el fons, examinar totes les al·legacions tant processals com substantives i resoldre-les sense que existeixi cap condicionament que pugui malmetre la seva independència. Per altra part, el que garanteix l'article 10 de la Constitució és el dret a obtenir una decisió fonamentada en dret dins del procés degut i aquesta premissa s'ha complert sobradament. En efecte, l'Aute refusa l'excepció sobre la manca de jurisdicció i, per consegüent, esdevé una decisió fonamentada en dret i dictada en el procés degut, sense que la inexistència d'un recurs d'apel·lació autònom contra l'Aute que ordena seguir el procediment, pugui entendre's com una limitació al dret a la jurisdicció, tota vegada que, si es planteja de nou recurs sobre el fons de la resolució d'instància, o, fins i tot d'ofici, al tractar-se d'una qüestió que afecta l'ordre públic, es pugui analitzar de nou per la Sala l'excepció de manca de jurisdicció refusada a la instància. En definitiva, tampoc des d'aquesta perspectiva la concessió o no d'un recurs contra l'Aute que ordena la continuació del procés pot ésser entesa com una limitació al dret a la jurisdicció.

IV.- Els arguments anteriors justifiquen el refús del recurs interposat i això significa que, en matèria de costes processals, s'ha de traduir en la imposició al recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Manzanares contra l'Aute dictat per l'Honorable Tribunal de Batlles, en data 25-2-2005, i confirmar la seva part decisòria íntegrament. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-