Execució de sentències-arxiu definitiu (TSJC-14/12)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-014/12

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per Aute, de data 14-10-2011, l'Hble. Batlle va decidir:

"1r.- Tenir per executades les sentències recaigudes en la causa.

2n.- Ordenar l'arxiu definitiu de les actuacions".

II.- La representació processal del Sr. Amorós va interposar recurs contra l'Aute dictat a la instància i, per escrit de data 6-03-2012, va articular escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demanava la revocació de la resolució d'instància. Per escrit, de data 27-03-2012, la representació processal dels Srs. Amador, Ropero i Vilar van contestar a les conclusions i van sol·licitar la desestimació del recurs, amb imposició a la recurrent de les costes processals.

III.- Per Aute, de data 30-04-2012, aquesta Sala va resoldre: "DECIDEIX: Primer.- No donar lloc a les pretensions adduïdes per la representació processal del Sr. Amorós, mitjançant el seu escrit de conclusions presentat en tràmit d'apel·lació, consistents en que per a millor proveir i a efectes probatoris s'incloguessin en autes els documents aportats juntament amb l'escrit ressenyat.

Segon.- Reservar la decisió sobre les eventuals costes judicials ocasionades a allò que prevegi la sentència que posi fi al present recurs d'apel·lació".

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals es fonamenta el recurs interposat són, en essència, els que segueixen. Així, entén que la resolució d'instància manifesta que la condemna ha estat executada i que la construcció d'un mur de separació entre les finques esdevé un fet nou i no es pot incloure en l'execució de la sentència. Contra aquest pronunciament s'alça la recurrent, atès que considera que la sentència del Tribunal unipersonal del Batlle, confirmada pel Tribunal Superior, de 28-11-2008 no ha estat degudament executada. Afegeix que encara que es pogués considerar un fet nou, existeixen raons d'economia processal i el fet que no s'ha produït indefensió a l'altra part, que justificaria que la retirada del mur fos objecte de l'execució.

II.- La sentència que s'executa estima la demanda presentada pel Sr. Amorós i condemna als defenents a retornar la finca a l'estat anterior i estableix que consisteix en traure el ciment i els piquets a llur costes. Afegeix la sentència ferma, en el seu Considerant III que la rasa es troba feta en un terreny que ambdues parts consideren posseït per Castrillo, en consonància amb els plànols que consten a les actuacions.

El recurs no pot ésser estimat per les consideracions següents. En primer terme, la sentència condemna a la restitució de la finca a l'estat anterior, atès que s'ha constatat una despulla possessòria i s'escau la retirada dels piquets col·locats i a traure el ciment de la rasa realitzada. En l'acta d'inspecció ocular de data 29-06-2011 es recull que el mur no es troba bastit en el lloc en el qual s'havia efectuat la rasa i col·locat els piquets, sinó que es llegeix literalment que "les parts convenen que el mur està reculat respecte a la rasa que inicialment s'havia fet". En segon terme, una volta establert que el mur no es troba bastit en el mateix lloc en el qual s'havia realitzat la rasa i que, per tant, no fou objecte de la demanda interdictal. Que a més la prova practicada en el procediment determinava que l'agent posseïa la franja de terreny que fou objecte de la rasa i de la col·locació dels piquets, però no es pronunciava sobre el límit de les finques veïnes, atès que aquest no era el seu objecte. Tota vegada que es tracta d'un procediment sumari com és l'interdicte, no esdevé procedent l'estimació del recurs, de manera que construït un mur per la part executada i considerant l'agent que el mateix ha estat bastit dins dels límits de la propietat de la part executant (manifestacions en l'acta d'inspecció ocular de 29-06-2011), correspon, si ho considera convenient la mateixa, la interposició d'una demanda a resoldre pel procediment declaratiu per tal de determinar la delimitació de les finques i, en el seu cas, l'exercici d'altres accions adreçades a la retirada del mur bastit per la part executada.

I tampoc poden acollir-se les raons d'economia processal o d'absència d'indefensió de la part executada. En efecte, es tracta d'una execució derivada de la fermesa d'una sentència que resol un interdicte de recuperar la possessió, mentre que el que es pretèn amb la retirada del mur, que no es troba bastit en el mateix lloc que la rasa i els piquets, és la delimitació prèvia de les finques col·lindants, per així poder determinar si el mur es troba en la finca de l'executant o no. Consegüentment, aquest pronunciament no es pot portar a terme dins la fase d'execució de sentència sinó que requereix d'un pronunciament, fruit d'un procediment declaratiu, en el qual amb totes les garanties processals i amb els mitjans de prova adients, s'obtingui el mateix.

III.- La desestimació del recurs es tradueix, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Amorós contra l'Aute, de data 14-10- 2011, dictat per l'Hble. Tribunal unipersonal, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-