Incident de nul.litat (308/08)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-308/08

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 2 d'abril de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 19 de febrer del 2009 aquest Tribunal va dictar Sentència estimant el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Salas contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 10 de setembre del 2008, revocant- la íntegrament i condemnant al Sr. Badía a pagar al Sr. Salas la suma de 203,04 euros, més els interessos legals a partir de la data de la resolució i fins el seu total pagament, sense fer especial pronunciament ni respecte de les costes de l'alçada, ni respecte de les generades per la instància.

II.- Mitjançant un escrit presentat en data 6 de març del 2009 el Sr. Badía formula un incident de nul·litat d'actuacions sol·licitant que aquesta Sala declari vulnerat el seu dret a la jurisdicció en la seva vessant del procés degut i, per tant, que es dicti un altre Sentència sense vulnerar aquest dret.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'apartat tercer de l'article 18 bis de la Llei de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials permet utilitzar l'incident de nul·litat d'actuacions contra resolucions fermes quan en el procediment en el què s'hagin dictat s'hagués produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció tutelat per l'article 10 de la Constitució andorrana.

Com a qüestió prèvia, la part que formula l'incident vol aclarir que, en contra del que es manifesta al cinquè considerant de la Sentència d'aquesta Sala, el contracte d'arrendament que vinculava a les parts es va celebrar verbalment i que, per tant, no va ser signat com es diu en aquesta resolució, qüestió que no té absolutament cap rellevància per resoldre el plet que enfronta a les parts.

II.- Com a primer motiu de l'incident de nul·litat formulat contra la Sentència d'aquesta Sala de data 19 de febrer del 2009 al·lega la part que el promou que la decisió que en ella es pren es fonamenta en el que disposa l'article 7.2 de la LAFU sense motivar la raó per la què no s'aplica l'article 42.1 de la mateixa Llei, com ella entén procedent, i, d'aquesta manera, es vulnera el seu dret a la jurisdicció en la seva vessant del procés degut, raó per la què demana la retroacció de les actuacions fins al moment de dictar l'esmentada Sentència.

De l'examen de la Sentència contra la què es formula l'incident es dedueix que, tal com reconeix el mateix promotor de l'incident en el seu escrit de manera contradictòria amb les seves al·legacions, en el seu fonament de dret cinquè s'argumenta de manera complerta les raons per les quals aquesta Sala va entendre aplicable l'article 7.2 de la LAFU i no el 42.1 de la mateixa Llei i, com també reconeix el Sr. Badía en les seves al·legacions, correspon a la legalitat ordinària interpretar i aplicar les normes legals, raons per les quals no es pot entendre vulnerat el dret a la jurisdicció al·legat. El mateix es pot dir de l'argument utilitzat pel Sr. Badía en el sentit que al supòsit de fet examinat als autes no li és d'aplicació la norma que manté la Sentència, perquè també correspon als Tribunals aplicar la norma que creguin oportuna en cada supòsit i no es pot pretendre amb aquests arguments substituir el criteri del Tribunal pel defensat per una de les parts.

III.- Argumenta en segon lloc el promotor de l'incident que aquesta Sala ha invertit en la seva Sentència la càrrega de la prova, obligant al demandant a provar quelcom que ja apareix a la Llei, ja que era l'arrendatari qui havia de provar que el contracte no es va pactar amb una durada de cinc anys.

Com a fonament d'aquesta al·legació el Sr. Badía torna a defensar que no es podia aplicar l'article 42.2 de la LAFU com a fet la Sentència contra la què es formula l'incident, però un altre vegada cal recordar al promotor de l'incident que correspon als Tribunals decidir quina norma cal aplicar a cada cas concret i el fet que aquesta decisió no sigui compartida per una de les parts no suposa que s'haja vulnerat el dret a la jurisdicció que recull l'article 10 de la Constitució.

Per consegüent, no sent estimables les al·legacions en les què es fonamenta l'incident, escau rebutjar-les i imposar les costes que ha causat al seu promotor.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat formulat pel Sr. Badía contra la Sentència dictada per aquesta Sala en data 19 de febrer del 2009, imposant les costes del mateix a la part que l'ha promogut.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.