Inadmissió. Apel.lació i pròrroga (A019/09)

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-003-2/08 TSA: IE-04/08

AUTE 19-2009

PARTS:

Apel·lant: Herrera Representant: Gutierrez Advocat: Almansa

Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Carnero Advocat : Escudero

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira (ponent)

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de maig de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- En el present procés s'impugnen dos Autes dictats per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles en data 28 d'abril i 15 de maig de 2008.

Mitjançant el primer, es va denegar la petició de pròrroga del termini per a interposar recurs d'apel·lació contra la sentència dictada en data 19 de març de 2008, que havia desestimat la demanda formulada contra la resolució del Govern de 2 de gener de 2008, la qual no havia admès a tràmit el recurs de reposició interposat per la part agent en data 19 de desembre de 2007, en el marc del procediment que va anul·lar l'autorització de residència i treball del Sr. Herrera. Com a conseqüència de l'esmentada denegació de pròrroga, es va declarar inadmissible el recurs d'apel·lació que l'interessat havia formulat contra la sentència de 19 de març de 2008.

La part agent impugna els pronunciaments de l'Aute de 28 d'abril de 2008, afirmant que va fer una consulta a la Secretaria de la Batllia, on el van informar verbalment de què es concediria la pròrroga del termini per interposar el recurs d'apel·lació contra la sentència dictada en aquest procés, de manera que "ens trobem en el present cas davant d'un error compartit entre l'Hble. Batlle Ponent i aquesta part en relació a la interpretació i aplicació de la Llei", cosa que ha de conduir, en aplicació del principi de confiança legítima, a admetre el recurs d'apel·lació interposat en data 25 d'abril de 2008.

2n.- El segon dels Autes impugnats, de data 15 de maig de 2008, va declarar la inadmissió del recurs de nul·litat d'actuacions presentat per l'agent contra l'Aute de 4 d'abril del mateix any, atès que s'havia presentat un cop transcorregut el termini de quinze dies naturals que preveu l'article 18 bis, apartat 3r., de la Llei transitòria de procediments judicials.

La representació de l'apel·lant al·lega en aquesta instància que no va presentar un incident de nul·litat regulat per l'article 18 bis de l'esmentada Llei transitòria de procediments judicials, sinó un "recurs de nul·litat", ja que no va invocar la vulneració del dret a la jurisdicció que garanteix l'article 10 del text constitucional. La finalitat d'aquest recurs era fer valer la nul·litat de ple dret de l'Aute de 4 d'abril de 2008, ja que només estava signat per un dels components del Tribunal de Batlles, i en conseqüència s'havia de concedir a les parts un nou termini de vuit dies hàbils per tal de recórrer en apel·lació la sentència que va posar terme al procés en primera instància.

3r.- La representació del M.I. Govern s'ha oposat a ambdós recursos, en considerar que els Autes impugnats són plenament ajustats a dret i han de ser confirmats en els seus propis termes.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- El primer dels Autes impugnats, de data 28 d'abril de 2008, va denegar la sol·licitud formulada per l'agent a fi de què es prorrogués el termini de vuit dies hàbils que estableix l'article 143 de la Llei qualificada d'immigració per interposar el recurs d'apel·lació contra la sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 19 de març de 2008. En conseqüència, es va acordar també la inadmissió del recurs d'apel·lació que s'havia presentat un cop transcorregut l'esmentat termini de vuit dies hàbils.

Resulta ben evident que la resolució que ara s'impugna resulta plenament ajustada a dret. L'article 130 del Codi de l'Administració, al qual es remet l'article 32 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, preveu la possibilitat de concedir una pròrroga dels terminis legalment establerts, a petició dels interessats, però exclou taxativament de la mateixa els terminis dels recursos administratius i jurisdiccionals. En conseqüència, és clar que el termini de vuit dies hàbils en què s'havia de presentar el recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles, degudament fonamentat, no podia ser objecte de cap tipus de pròrroga, de manera que l'apel·lació presentada per l'agent era efectivament extemporània.

La part apel·lant fa referència a una hipotètica consulta verbal que va fer a la Secretaria de la Batllia, sobre la procedència de la pròrroga del termini per interposar el recurs, de la qual no n'existeix cap constància. De tota manera, aquesta al·legació resulta en tot cas irrellevant, ja que els terminis de recurs venen determinats per la llei i no podrien ser modificats per aplicació del principi de confiança legítima que invoca el recurrent.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs adreçat contra l'Aute de 28 d'abril de 2008, el qual ha de ser confirmat en els seus propis termes.

Segon.- L'Aute de 15 de maig de 2008, que es igualment objecte de recurs, va declarar inadmissible l'incident de nul·litat promogut per l'agent contra l'Aute de 4 d'abril de 2008, en haver-se formulat el mateix un cop transcorregut el termini de quinze dies naturals que preveu l'article 18 bis, apartat 3r., de la Llei transitòria de procediments judicials, qüestió que no resulta discutida.

La part agent al·lega que aquest precepte resulta inaplicable, ja que no va formular un incident de nul·litat, sinó que va presentar un "recurs de nul·litat" que es basava en què l'Aute de 4 d'abril de 2008, que va corregir una errada i va concedir un nou termini de vuit dies hàbils per apel·lar la sentència mitjançant escrit fonamentat, no estava signat per tots els components del Tribunal de Batlles.

És cert que l'agent no va invocar el dret a la jurisdicció que reconeix l'article 10 de la Constitució, de manera que, en puritat, resultava inviable l'incident de nul·litat de l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials. Ara bé, l'alternativa que planteja l'agent no és tampoc admissible, ja que la Llei jurisdiccional no regula cap "recurs de nul·litat" com el que invoca l'apel·lant. Resulta especialment significatiu que l'Aute de 4 d'abril de 2008, la nul·litat del qual invoca l'agent, va obrir novament un termini de vuit dies hàbils per tal de presentar recurs d'apel·lació contra la sentència que havia posat terme al procés en primera instància. En conseqüència, en virtut del principi de concentració que regeix el procés administratiu, tots els vicis de procediment s'havien de fer valer en el recurs d'apel·lació adreçat contra la sentència, que encara es podia interposar quan l'interessat va tenir coneixement de l'Aute que considera nul. El que va succeir, però, és que aquest recurs d'apel·lació es va formular de manera extemporània, com abans s'ha examinat.

S'ha de concloure, doncs, que l'anomenat "recurs de nul·litat" resultava efectivament inadmissible, per la qual cosa cal desestimar el recurs d'apel·lació que formula l'agent contra l'Aute de 15 de maig de 2008.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

- Desestimar els recursos d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Herrera contra els Autes de la Batllia de 28 d'abril i 15 de maig de 2008, els quals es confirmen en els seus propis termes.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.

El Tribunal, La Secretària,