Modificació mesures separacio- regim de visites( TSJC 038/15)

Aute

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Joan Manel Abril Campoy Vincent Anière

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000038/2015 ORIGEN: 3000800/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 16 de juny del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.Varesc Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M Varesc Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats

M.Varesc Sr. Vincent Anière i M.Varesc Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 05-06-2013 la Sra. Varesc va formular demanda de modificació de les mesures paternofilials adoptades segons sentència de separació matrimonial dictada el 30 d’octubre del 2006 a tenor de la tramitació dels autes civils enregistrats amb el número seqüencial B-08211/2006, i això contra el Sr. Álvarez. Indica que el 2 d’agost de 1997 va contraure matrimoni civil a Andorra la Vella amb el defenent i fruït d’aquest han tingut un fill de nom Alvarado –nascut el XXXX- i comptant doncs amb nou anys i quatre mesos d’edat. Que la separació matrimonial d’ambdós fou dictada per sentència del 30 d’octubre del 2006 i a tenor de dita resolució, entre altres extrems, se li atribuí la guarda i custòdia del fill menor comú i s’establí un règim de visites del darrer en ordre al seu progenitor, és a dir el defenent. Afirma que el defenent no respecta la regularitat del règim de visites establert, afegint que el seu fill li manifesta reaccions d’inadaptació amb la parella actual del seu pare i que es tradueixen en comportaments d’ansietat i agressivitat envers els que l’envolten, el que justifica documentalment per mitjà de sengles informes mèdics que adjunta al present escrit d’al·legacions. Que en aquestes circumstàncies interessa es modifiqui el règim de visites originari i aquestes s’efectuïn de forma progressiva i amb supervisió d’un professional fins que aquest no certifiqui la normalització de les relacions afectives entre pare i fill. I després d’exposar els fonaments de dret aplicables al present supòsit, suplica es dicti la corresponent resolució modificant el conveni de mesures paternofilials inicial i homologat per sentència de separació matrimonial segons interessa en el fet tercer del present escrit d’al·legacions

II.- En l’audiència pública celebrada el dinou de juny del dos mil tretze el Sr. Álvarez contestà la demanda de modificació de mesures paternofilials formulada per l’adversa i en ordre a aquesta s’aplanà als pediments exercitats de contrari.

IIVaresc L’Hble. Tribunal Unipersonal de la secció civil va dictar Sentència en data 01-10-2014 amb la següent part decisòria: “ DECIDEIX: que ha de desestimar i desestima íntegrament la demanda de modificació de mesures paternofilials afectant al menor Alvarado i interessada per la Sra. Varesc contra el Sr. Álvarez, i no fer declaració especial sobre les costes d’aquesta instància.”

IV.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la Sra. Varesc i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es doni lloc a la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.Varesc Sra. Fátima Ramírez Souto.

FONAMENTS DE DRET

PRIMEAlvarado – En el present litigi de modificació de mesures de separació matrimonial la mare i custodia de l’únic fill en comú amb el defenent demana la modificació de la mesures de règim de visites i estada amb el pare per circumstàncies rellevants que així ho aconsellen. El pare s’aplana a la demanda i no ha comparegut al procediment. El Ministeri Fiscal s’oposa a la modificació. El Tribunal Unipersonal dicta sentència en la qual desestima la demanda de modificació de la mesura indicada. Contra tal decisió s’alça la part agent i s’ho oposa al recurs el Ministeri Fiscal. El pare no s’ha oposat al recurs.

SEGON.- La sentència d’instància arriba a la conclusió que no convé modificar el règim de visites amb el pare del menor, nascut el14 de gener de 2004, perquè considera que el factor més desestabilitzador de l’estat anímic i emocional del nen ha desaparegut perquè la persona amb la que convivia el pare, ja no hi conviu.

Efectivament, qualsevol decisió que afecti a un menor ha d’estar dirigida al seu millor benefici perquè el seu interès ha de primer per damunt de tot, en especial de la conveniència o benefici dels progenitors, si no poden ser compatible amb aquell interès superior. Així ho disposa l’article 53 de la Llei Qualificada del Matrimoni en sintonia amb la legislació internacional que així ho reclama.

TERCER.- Però la valoració que de la prova que fa la sentència d’instància sota el prisma de l’interès del nen Alvarado no es compartit per la Sala.

La prova pericial psicològica efectuada, de precisió i detall digne d’elogi, ens explica una sèrie de dificultats d’en Alvarado que porten causa a una evolució d’anys i que denoten que no depenen exclusivament de que la parella del seu pare hagi deixat de ser-ho (segons sembla) sinó que requereixin d’una assistència i orientació educativa que pot aportar una personal professional per redreçar una situació originària que de fet fa molt de temps que no es segueix. És a dir, que tant la mare com el fill necessiten suport professional per redreçar la situació actual que té un abast psicològic i emocional que no pot desaparèixer per l’allunyament d’aquella figura externa. No es tracta –com ja es diu en l’informe psicològic- de tallar de soca-rel el contacte amb el pare, que resulta beneficiós i desitjable pel nen (i que la mare sempre ha propiciat), sinó de modificar un règim fix i rígid com el de cap de setmana alterns amb pernocta i meitat de períodes vacacionals. Fins i tot el pare manifesta la seva conformitat en que es faci un treball professional progressiu amb els contactes telefònics immediats que siguin aconsellables pels professionals, com demana la mare. Si el fill té en aquest moments un estat anímic alterat de certa evolució en el temps, no es pot mantenir un règim rígid de contactes perquè això comporta angoixa en el nen i a més cal adaptar-se a la situació personal actual del pare. Fins i tot el comentari que el Ministeri Fiscal fa en el seu escrit de conclusions al recurs en el sentit que es podia fer l’abordatge d’aquesta situació en un incident d’execució de sentència amb pretensió de suspensió temporal del règim de visites i estades, pot ser ajustat als fets esdevinguts però ja per economia processal es fa imprescindible resoldre en el tràmit actual.

En conclusió, estimem que el més beneficiós per Alvarado és que aquest moment es deixi sense efecte aquell règim de visites establert en la sentència de 30.10.06 i establir que la represa de les estades i visites es realitzi de forma progressiva sota la supervisió d’un tècnic especialitzat –a designar per la Batllia- per tornar arribar al règim previst a l’any 2006 o aquell que s’estimi més adient a la situació actual.

En conseqüència, el recurs ha de ser estimat.

QUART.- Atesa la naturalesa de les qüestions plantejades en el recurs, no fem imposició de les costes d’aquesta alçada.

L’èxit del recurs s’ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d’aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.Varesc Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de la Senyora Varesc contra la Sentència dictada per l’Hble. Batlle en data 1-10-2014, que revoquem i estimant la demanda deixem sense efecte el règim de visites i estades establert en la sentència de 30-10-2006 i substituir-lo, en el tràmit d’execució de sentència, per un règim flexible i progressiu de contactes, visites i estades amb el pare -sota la supervisió d’un professional designat per la Batllia- fins a normalitzar la situació amb el règim anterior o aquell altre que resulti més adient a la situació actual. No fem imposició de costes d’aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.