Incident de nul·litat-abast del deure de motivació-finalitat de l'incident de nul·litat

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: B, SLU

Representant: Sra. Alvarado

Advocat: Sr. Castillo

Apel·lat: Sra. Plana

Administradora judicial de la cessació de pagaments i fallida de la societat F SLU

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Incident de nul·litat-abast del deure de motivació-finalitat de l'incident de nul·litat

AUTE 000097/2025

Andorra la Vella, 16 de maig del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per sentència del 28-05-2018, confirmada per aquesta Sala el 20-12-2018, el Tribunal de Batlles va estimar majoritàriament la demanda formulada per la societat B, SLU contra la societat F, SLU i el Sr. Vives i desestimar íntegrament la demanda reconvencional interposada per aquests darrers contra la primera i parcialment l'excepció de manca de legitimació passiva del Sr. Vives, i va :

- condemnar F, SLU i solidàriament amb ella i en allò que sigui necessari, el Sr. Vives a atorgar escriptura pública de compravenda de dos unitats immobiliàries situades a XXXX,

- condemnar F, SLU a atorgar escriptura pública de datio in solutum d'una altra unitat immobiliària situada a XXXX,

- condemnar F, SLU juntament amb el Sr. Vives a sufragar la totalitat de les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

Per sentència del 20-02-2020, el Tribunal de Batlles va estimar majoritàriament la demanda formulada pel Sr. Agullo contra la societat F, SLU i va condemnar F, SLU a atorgar escriptura pública de compravenda de dos unitats immobiliàries situades a Ordino (un local comercial i una plaça d'aparcament i traster de l'edifici R), i a atorgar escriptura pública de datio in solutum d'una altra unitat immobiliària situada a Ordino (altra plaça d'aparcament i traster de l'edifici R a escollir pel Sr. Agullo), tot i condemnant F, SLU a sufragar la totalitat de les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

2.- En data 09-02-2023, la Sra. Batlle va dictar un aute declarant en estat de cessació de pagaments i fallida a la societat F, SLU, a partir del dia 27-06-2022, tot i nomenant administradora judicial a la Sra. Plana, i com a controladora a l'entitat bancària D SA (antic E), a través dels seus serveis jurídics.

3.- En data 26-03-2024 l'administradora judicial va presentar l'estat de crèdits de la fallida.

Existeix un crèdit hipotecari de l'entitat bancària D per més de 4.500.000.-euros, essent el bé hipotecat l'edifici R d'Ordino.

Els crèdits de B SLU i del Sr. Agullo van ser acceptats.

I l'administradora judicial va diferenciar d'aquests dos crèdits, la part que correspon a les costes dels judicis, qualificant-la com a crèdits preferents, i la part corresponent a l'aspecte declaratiu de les sentències, qualificant-la com a "ALTRES", i precisant que el seu objecte era el fet d'escripturar a favor del creditor unes unitats immobiliàries determinades de l'edifici R d'Ordino.

4.- En data 15-05-2024, la societat B, SLU, malgrat haver formalment declarat el seu crèdit com a ordinari, va formular recurs de reposició contra la valoració del referit crèdit, manifestant que el mateix havia estat acceptat com a ordinari, però que hauria d'haver-se d'ofici considerat com privilegiat en el sentit de l'article 64 del Decret del 1969, ja que derivaria de l'impagament d'honoraris professionals per la construcció de l'edifici R i que l'havia declarat com a "rescabalament de danys i perjudicis", devent per tant respondre el referit immoble del deute en qüestió.

En data 22-05-2024, també el Sr. Agullo va formular recurs de reposició contra la valoració del seu crèdit.

L'administradora judicial i la controladora es van oposar als recursos de reposició.

Per Aute de data 30-07-2024, la Sra. Batlle va decidir no donar lloc al recurs de reposició formulat per B, SLU, tot i precisant que, si no es pogués dur a terme l'escriptura pública a favor de B SLU i Agullo per un motiu insalvable i imputable a F, SLU, es procediria a la subhasta dels béns immobles i a l'atribució de l'actiu resultant de les unitats immobiliàries que haurien de ser objecte d'escriptura, en exclusiva, al creditor que té reconegut el dret de crèdit en relació amb aquell bé. També va aprovar de forma definitiva l'estat de crèdits de F, SLU presentat en el seu dia per l'administració judicial.

Al peu de la resolució es precisava que contra la mateixa no s'hi podia interposar cap recurs (article 325.3 del Codi de procediment civil).

5.- En data 12-09-2024, la representació processal de B, SLU ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra el referit aute, manifestant que, al no poder-se interposar recurs contra l'aute del 30-07-2024, aquesta era la via per fer revisar l'aute a instàncies superiors, i que la motivació de l'aute vulnera l'article 10 de la Constitució, al ser incongruent, irracional, il·lògica o absurda.

6.- Per Aute del 18-09-2024, la Sra. Batlle va decidir no admetre l'incident de nul·litat d'actuacions formulat per B SLU en data 12-09-2024.

7.- En contra d'aquesta darrera resolució ha formulat recurs d'apel·lació la representació processal de B SLU.

Demana la seva revocació i que es dicti un Aute indicant si el crèdit de la seva mandant és privilegiat de conformitat a la norma o ordinari, motivant dita decisió suficientment.

Desprès d'un resum dels antecedents, argumenta que incompleix l'article 18. quater 3 perquè no motiva suficientment dita manca d'admissió, en el sentit de la motivació des del punt de vista de l'article 10 de la Constitució ; que no és cert que aquesta part no fes cap esforç d'argumentació dels motius que evidenciaven que l'Aute del 30-07-2024 havia comés errors greus de raonament, sinó que al contrari va efectuar una exposició bastant detallada dels errors ; que va exposar que el crèdit de la seva mandant era un crèdit privilegiat al qual calia donar satisfacció en tant que dret de crèdit, ja que les obligacions de fer són també un dret de crèdit, i com a tals, cal qualificar-les per tal de liquidar dit crèdit en la qualitat que prèviament s'ha atorgat.

8.- L'Administradora Judicial de la societat F, SLU, en fallida demana la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de l'Aute recorregut, tot i indicant que, en el negat cas que aquesta Sala estimés el recurs d'apel·lació i considerés que l'Aute havia d'admetre l'incident de nul·litat d'actuacions, quant al fons, aquesta haurà de considerar que el dret de la societat B, SLU a obtenir una escriptura pública en relació a diverses unitats immobiliàries de l'Edifici R és un crèdit ordinari.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Sobre l'article 18 quater

L'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, regula el procediment per a sol·licitar la nul·litat de les sentències fermes.

En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula dit article no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma. El promotor de l'incident ha de demostrar que ha sofert una vulneració de drets fonamentals.

Per tant, l'èxit o el refús del mateix exigeix examinar les al·legacions de l'instant de l'incident i posar-les en relació amb la resolució dictada per poder determinar si s'ha produït o no la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, que es contempla a l'article 10 CA, en el qual s'estableix que :

"1. Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei.

2. Es garanteix a tothom el dret a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d'innocència, a ésser informat de l'acusació, a no confessar-se culpable, a no declarar en contra d'ell mateix i, en els processos penals, al recurs.

3. La llei regularà els supòsits en què, per garantir el principi d'igualtat, la justícia ha d'ésser gratuïta".

Segon.- Sobre el deure de motivació.

L'article 248 CPC relatiu a l'exhaustivitat, la motivació i la congruència de la sentència, disposa :

"1. La sentència ha de ser clara i precisa, s'ha de pronunciar sobre totes les peticions de les parts que s'hagin al·legat oportunament en el procés, inclosos tots els pronunciaments sol·licitats, i ha de resoldre totes les qüestions litigioses o controvertides que n'hagin estat objecte.

2. La sentència ha de ser congruent amb les peticions de les parts, i no se'n pot apartar en el sentit de donar més o alguna cosa diferent del que s'hi sol·licita.

3. El tribunal resol, sense apartar-se de la causa de demanar, d'acord amb les normes aplicables al procés, encara que no hagin estat al·legades o esmentades per les parts, o no ho hagin estat encertadament.".

Pel que fa al deure de motivació, també afirmat a l'article 17.2 CPC, el Tribunal Constitucional ha pogut sintetitzar la seva doctrina segons la qual dit deure davalla a la vegada de l'article 10 i de l'article 86.2 de la Constitució, i que és una conseqüència de la bona administració de la Justícia, que ha de recolzar-se en criteris derivats del Dret, que ha de permetre a les parts i als tribunals superiors conèixer les raons en que s'ha fonamentat el jutge i que, de conformitat amb la jurisprudència del TEDH, ha de respectar l'exigència de rigor i de qualitat.

Una cosa és que la motivació no és del grat de la part incidental, una altra és que sigui de redactada amb insuficient tècnica, absurda i il·lògica com es pretén.

A més, no és obligatori contestar directament a tots i cadascuns dels arguments sinó exposar una motivació coherent i suficient per constituir una resposta necessàriament incompatible amb els mateixos.

Tercer.- En el present cas, l'Aute criticat del 18-09-2024, després de recordar les disposicions de l'article 18 quater de la LTPJ, motiva el següent:

"Els motius que fonamenten l'incident de nul·litat d'actuacions són consideracions jurídiques sobre el fons de la qüestió resolta. És a dir, la part efectua, un cop més, al·legacions jurídiques per a defensar que el seu crèdit ha de ser acceptat en els termes que pretén, i no efectua al·legacions encaminades a demostrar que s'ha vulnerat el seu dret fonamental a la jurisdicció.

La vulneració d'aquest dret no deriva del fet que la part no estigui d'acord amb la motivació continguda a l'aute del 30-07-2024, sinó que la part hauria d'al·legar motius que evidenciessin que en la resolució s'han comès errors greus de raonament, fins al punt que la motivació esdevé irraonable, il·lògica, arbitrària i/o absurda (aute del 17-01-2024, TSJC.0000223/22, fonament de dret quart).

I de la lectura del present incident de nul·litat d'actuacions es constata que la part no fa cap esforç d'argumentació en aquest sentit, i que utilitza aquest instrument processal, simplement, per a poder fer revisar l'aute del 30-07-2024, malgrat contra aquest darrer no hi cap recurs.

Per aquests motius, escau no admetre l'incident de nul·litat d'actuacions, al considerar que el mateix no té cap fonament.".

Així les coses, la motivació de l'Aute recorregut apareix suficient i no es pot qualificar d'incongruent, irracional, il·lògica o absurda.

Constatem amb la Sra. Batlle que el què buscava la part incidental era més convèncer de la pertinència dels seus arguments en relació a la seva pretensió de qualificació del seu crèdit que invocar una vulneració del seu dret a obtenir una resposta degudament motivada.

D'altra banda, és veritat que no pot servir l'incident de nul·litat com a remei a la impossibilitat legal de presentar de manera immediata un recurs d'apel·lació contra de l'Aute del 30-07-2024 que va decidir no donar lloc al recurs de reposició.

Això seria esquivar l'article 325.3 del Codi de procediment civil que disposa que contra l'aute o l'acord que resol el recurs de reposició no es pot interposar cap altre recurs, sense perjudici que es puguin reproduir els motius que l'han fonamentat en virtut del recurs d'apel·lació que s'interposi eventualment contra la resolució definitiva que posi fi al procés.

Finalment, en haver rebut una resposta complerta i motivada en Dret i en fet a totes les seves pretensions i al·legacions exposades en el seu escrit de data 12-09-2024, no existeix la violació del dret a un procés degut i a obtenir una decisió fonamentada en dret de l'article 10.1 de la Constitució que invoca la part apel·lant.

Per tot l'exposat el recurs d'apel·lació s'ha de desestimar.

Quart.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes a la part incidental.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació contra l'Aute ferm de data 18-09-2024.

SEGON.- IMPOSAR a la societat B, SLU les costes d'aquest incident.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.