Incident de nul.litat d'actuacions ( A004/11)

Aute

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-0033-2/09 TSA: IN: 09/10

A U T E 04-2011

PARTS:

Apel·lant: Marcos

Representant: en nom propi

Advocat: Manso

Apel·lada: CASS

Representant : Sanz

Advocat : Zurita

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA (ponent)

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de gener de 2011.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- Aquesta Sala, en la sentència núm. 73-2010, de 3 de novembre, va estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència número 2010- 34, de 9 de febrer, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que va revocar, declarant ajustades al Dret les resolucions administratives impugnades.

Les resolucions administratives havien declarat l'alta mèdica de l'assegurada amb data 1 de maig de 2009 i li reconeixien una pensió d'invalidesa del grup II sense que reunís, no obstant, cotitzacions suficients per que li pugui ser abonada.

La sentència del Tribunal de Batlles havia estimat la demanda i admetia l'alta mèdica de l'assegurada a 29 de juny de 2009, en pronunciament que aquesta Sala revoca, entenent que l'alta mèdica havia de ser la reconeguda en via administrativa: l'1 de maig de 2009.

2.- La representació de la part agent formula un incident de nul·litat de la sentència en raó a que no es troba prou motivada la decisió de circumscriure l'alta mèdica a 1 de maig de 2009 i no a 29 de juny de 2009 i considera que no s'ha resolt el que plantejava en l'apel·lació, particularment la incongruència que suposa reconèixer a l'assegurada la situació d'invalidesa malaltia però no el dret a percebre les prestacions par manca de cotitzacions.

3.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social s'oposa al incident considerant que no es planteja cap qüestió pròpia del mateix i entenent que la sentència tracta totes les qüestions processal plantejades, amb correcta motivació, demanant la condemna en costes de l'incident a la part que l'ha formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Aquesta Sala ha indicat en reiterades resolucions que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no és una nova instància processal en la que es puguin revisar els pronunciaments d'una sentència sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

En el cas, la part que formula l'incident sosté que no hi ha cap disposició legal en matèria de seguretat social que vinculi la decisió de la CASS als informes que efectuïn els seus metges interns; la sentència, tanmateix, motiva la decisió estimatòria del recurs després de valorar que la resolució d'alta mèdica es basava en els informes dels corresponents serveis mèdics que, després d'examinar amb detall la situació mèdica de l'assegurada van constatar la situació de consolidació de les seves lesions, i que el valor d'aquesta constatació no es pot substituir pel d'un informe alié als serveis mèdics de la parapública.

Pel que fa a la queixa de que no és congruent reconèixer a una assegurada la situació d'invalidesa malaltia i negar-li el dret a cobrar-la per manca de cotitzacions, tot i que aquesta no és una qüestió que afecti al dret fonamental a la jurisdicció, no té més transcendència, ja que no es pot negar a una assegurada el reconeixement d'una situació -la invalidesa malaltia- que ha demanat i que en aplicació de la reglamentació de al CASS li correspon, amb independència de que no la pugui percebre per manca d'un requisit essencial com l'és haver cotitzat suficientment.

Segon.- La naturalesa de les qüestions suscitades en l'incident res te a veure amb la vulneració del dret a la jurisdicció de l'article 10 de la Constitució, que ve determinat per una greu manca de motivació en les resolucions judicials, que no és el cas o per una absoluta omissió de pronunciament essencials demanats durant la substanciació del procés.

En conseqüència, el plantejament d'aquest incident es considera temerari i procedeix imposar a qui l'ha formulat la condemna al pagament de les despeses processals generades a la part contrària.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

Desestimar l'incident

Imposar a la part que l'ha formulat el pagament de les despeses processal meritades en el mateix per la representació i defensa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.