Persones aforades: difamació en el decurs d'una roda de prensa, llibertat d'expressió i d'informació, elements objectiu i subjectiu. TSJP-47/12

Aute

Magistrats

Yves Picod

Rotlle núm. TSJP-47/12 Causa núm. TC-AF-01/11

AUTE 21-2013

Andorra la Vella, vint-i-quatre de maig del dos mil tretze.

Vist el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de les empreses T P U A & A, S I E SA contra l'Aute d'arxiu de les actuacions de data 20 de novembre del 2012 dictat pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un presumpte delicte de difamació, contra persones aforades.

És part el Mgfc. Ministeri Fiscal i els Srs. Pino i Herrera

A F.

És ponent el M. Il·ltre. Sr. Yves Picod.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: que en el seu escrit de querella i en els escrits posteriors, la defensa dels querellants, T P U A & A, S I E SA, estimen que els querellats, Pino i Herrera han comés un delicte de difamació en el decurs d'una roda de premsa, el dia 17 de gener de 2011, en temporada preelectoral; en efecte els dos querellats, respectivament en qualitat de Ministre d'Economia i Finances i Ministre de Medi Ambient, Agricultura i Patrimoni Natural, feren públic el resultat d'una auditoria que en realitat era "un informe de revisió especial" d'ús intern, utilitzant aquest document, segons els querellants, de manera que la societat S i E SA i la societat T P A apareguessin públicament com a principals causants del sobrecost rellevat en la construcció del Centre de Tractament de Residus i d'haver-se enriquit injustament com a conseqüència d'aquesta situació. Haurien donat d'aquesta manera una imatge molt negativa de la reputació de l'empresa amb informacions errònies. Tenint en compte el perjudici sofert. Demanen el processament del querellats.

II.-RESULTANT: que els processats Sr. Pino i Sr. Herrera sostenen que mai van tenir cap ànim d'ofendre a cap persona física ni jurídica i que només van informar la població de manera objectiva sense cap referència directa nominativa a la societat querellant. S'emparen del dret constitucional a la llibertat d'expressió, de comunicació i d'informació. Manifesten sobretot que no els han imputat cap fet precís amb coneixement de la seva falsedat, sinó que les afirmacions es basen en l'informe de ORG_0 aportat per la part querellant. Tampoc no es pot dir que les declaracions dels querellats no tenien cap empara documental.

III.-RESULTANT: que per Aute del 20 de novembre del 2012, el President del Tribunal de Corts acorda l'arxiu de les presents actuacions.

IV.-RESULTANT: que contra l'Aute, els dos querellants formulen recurs, manifestant que és essencial remarcar que els querellats van afirmar que s'haurien instrumentat diferents mecanismes de retribució encoberts per evitar que el sobrecost fos assumit pels accionistes i que fos sufragat per diner públic. Així mateix, el Sr. Pino va afirmar en la mateixa roda de premsa que, en base a l'informe de ORG_0, es reclamaria als socis les quantitats indegudament satisfetes i que en cas de no obtenir restitució s'emprendrien les accions legals que escaiguessin en defensa de l'interès general.

Afegeix que l'informe de ORG_0 es limita a analitzar el sobrecost de la inversió realitzada en la construcció de les instal·lacions: en cap moment, fa referència als aspectes o conseqüències legals de les apreciacions purament comptables. El fet que es dictamini que el valor real de les accions es inferior al preu pagat no vol dir que hagi existit un sobrepagament, sinó que el preu satisfet és diferent al valor real. En conseqüència es tracta de judicis de valor amb una finalitat ben determinada, al marge del contingut i de la finalitat de l'informe de ORG_0.

D'altra part, sostenen els querellants que malgrat que directament no s'ha mencionat ningú, constantment els dos Ministres van referir-se a empreses d'obra pública que van intervenir en la construcció del Centre de Tractament de Residus, cosa que designa E SA i T P A SA.

Finalment, els querellats van actuar, segons els apel·lants, amb menyspreu temerari de la veritat, per raons purament polítiques. Consideren que és irrellevant per a l'apreciació d'indicis l'argument contingut en l'Aute recorregut de que la utilització de les informacions aportades pels aleshores Ministres que ha pogut fer a posteriori la premsa, és independent de les declaracions fetes durant la roda de premsa i no tenen cap relació de causalitat amb les manifestacions dels Ministres.

V.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal conclou a la confirmació de l'Aute recorregut. En efecte, l'article 173 del Codi Penal exigeix un element subjectiu de "coneixement de la seva falsedat o amb menyspreu temerari a la veritat". Per altra part, no es mencionaven noms de persones determinades.

VI.-RESULTANT: que la defensa dels Srs. Pino i Herrera manifesta que el recurs formulat és buit de contingut i que no es sustenta en cap proposició de cap prova. Afegeix que s'han tret de context les paraules dels aleshores Ministres que compliren amb la seva responsabilitat d'informar la població i de portar a terme l'acció política que els pertocava.

Finalment, no resulten provats ni l'element objectiu, ni tampoc l'element subjectiu necessari per constituir l'il·lícit penal denunciat per la part querellant. Sol·licita en conseqüència la confirmació de l'Aute recorregut.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que segons l'article 173 del Codi Penal, el delicte de difamació consisteix en la imputació d'un fet precís que atempti greument contra l'autoestima o la reputació d'una persona feta amb publicitat i amb coneixement de la seva falsedat o amb menyspreu temerari de la veritat.

El delicte de difamació suposa en conseqüència la reunió de dos criteris fonamentals:

un element objectiu que és la imputació d'un fet precís fals o inveraç, feta amb publicitat, afectant greument l'honor o la reputació d'una persona física o jurídica.

un element subjectiu consistint en la mala fe, es a dir la consciència d'aquesta falsedat o del menyspreu esmentat.

II.-CONSIDERANT: que els Ministres van actuar en el marc de l'exercici dels seus drets de llibertat d'expressió i d'informació reconeguts per la Llei constitucional. En efecte van donar a conèixer a la societat andorrana els aspectes més rellevants de les conclusions d'un informe comptable i econòmic sobre l'explicació del sobrecost de la construcció del Centre de Tractament de Residus, qüestió d'interès públic fonamental pel país. Més precisament van confirmar l'existència d'un sobrecost general per les empreses proveïdores d'obra pública així com una mala gestió durant la construcció del dit Centre, afirmant la seva voluntat d'obtenir la restitució dels imports indegudament satisfets. Es basen els Ministres en el contingut de l'informe que interpreten, potser eventualment amb un marge d'exageració o de manera discutible, però únicament amb la missió de satisfer el seu deure de transparència que vincula l'acció política i sense nomenar les empreses implicades, malgrat que puguin ser fàcilment identificades posteriorment.

La circumstància que les declaracions van intervenir en un context preelectoral no demostra una voluntat d'atemptar indirectament a la reputació de les dues societats querellants per satisfer interessos polítics. Es significatiu que l'escrit d'apel·lació, tal com ho subratlla la defensa dels querellats, no conté cap proposició de prova que permeti demostrar la falsedat o el menyspreu de la veritat per part dels Ministres a través de l'explotació deformada de l'informe i encara menys la intenció d'aquests querellats d'afectar greument l'honor de les dues entitats implicades en la construcció.

En absència d'imputació de fets falsos i de coneixement d'aquesta falsedat de la veritat per part dels dos querellats, no resulten provats ni l'element objectiu ni tampoc l'element subjectiu necessaris per constituir l'il·lícit penal denunciat per la part querellant en virtut de l'art. 173 del Codi Penal.

Tota altra interpretació implicaria una censura inadmissible del debat públic i impediria als personatges polítics explicar la seva gestió amb tota la transparència necessària, la qual implica de quan en quan una apreciació crítica o negativa dels comportaments de les empreses que col·laboren amb l'Estat o que participen a la vida pública.

Decisio

Vist la legislació vigent,

El M. Il·ltre. Sr. Yves Picod ponent dels autes,

A C O R D A

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de les empreses T P U A & A, S I E SA contra l'aute de data 20 de novembre del 2012 dictat pel Tribunal de Corts, en el marc de la Causa TC-AF-01/11, que es confirma íntegrament.

2.- No fer especial pronunciament sobre les costes del recurs.

3.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present resolució, per al seu compliment i execució.

Així ho acorda, mana i signa.