Accions del mandant i efectes de la consignació (0264/09)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-264/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de febrer del 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 19 de setembre del 2008 la representació processal de la Sra. Barberá va formular demanda d'embargament preventiu sobre els eventuals pagaments que "Caro" i/o el Sr. Daza tinguessin pendents d'efectuar a "Expósito" (ENTITY_6) en virtut de la compra del vehicle propietat de la seva mandant, i en defecte sobre llurs béns, per tal de respondre del pagament de la suma de 22.000 euros, demanda que es va complementar amb la de data 24 de setembre del 2008 en la què es sol·licitava la seva ampliació a fi que l'embargament recaigués igualment sobre els béns de la societat "Expósito", i, en particular, sobre el xec que eventualment hagués pogut dipositar "Caro" a nom d'aquesta societat, demanda que va ser estimada parcialment per l'Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 24 de setembre del 2008 pel que respecta a la suma de 18.900 euros consignada per aquesta societat en els autes D-0191-6/2008 a favor de "Expósito", així com sobre els béns d'aquesta societat per garantir el pagament de 3.100 euros, més altres 3.960 euros fixats prudencialment per interessos i costes.

II.- La representació processal de la Sra. Barberá va formular demanda en data 10 de desembre del 2008 contra les societats "Expósito" i "Caro" i contra el Sr. Daza en reclamació de la suma de 22.000 euros, import del vehicle de la seva propietat que ella havia cedit en gestió de venda a "Expósito" per aquest preu i que aquesta va traspassar al Sr. Daza, finançant la compra l'entitat "Caro", sense que la seva mandant hagués cobrat aquesta suma, sol·licitant per aquesta raó la condemna solidària de les defenents a pagar a la seva mandant la citada quantitat.

III.- La representació processal de "Caro" va contestar a la demanda en data 14 de gener del 2009 plantejant l'excepció de manca de legitimació passiva de la seva mandant i, respecte del fons, oposant-se a la demanda amb l'argument que ni la seva mandant, ni el Sr. Daza, havien tingut mai relacions contractuals amb l'agent, raó per la qual sol·licitava que s'estimés l'excepció plantejada per la seva mandant o, subsidiàriament, que es desestimés la demanda formulada contra ella, imposant les costes del procediment a l'adversa.

IV.- Ni la societat "Expósito", ni el Sr. Daza, van contestar la demanda, malgrat haver estat correctament citada la primera i haver comparegut el segon, i les representacions processals de la Sra. Barberá i de "Caro" van presentar oportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

V.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 22 de setembre del 2009 desestimant l'excepció de manca de legitimació passiva plantejada per "Caro", estimant la demanda formulada per la Sra. Barberá contra la societat "Expósito" i condemnant a aquesta darrera a pagar a l'agent la suma de 21.000 euros, més els corresponents interessos fins la total liquidació del deute, desestimant la formulada per l'agent contra el Sr. Daza i la societat mercantil "Caro", absolent-los de la totalitat de les pretensions de la demandant i imposant les costes suportades per la demandant a la societat Expósito i les ocasionades al Sr. Daza i a la societat "Caro" a l'agent.

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Barberá i, en virtut dels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda amb tots els pronunciaments en ella expressats.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que la Sra. Barberá era propietària del vehicle marca "Mercedes Benz", model C220 CDI, matricula andorrana XXXX (foli 8) i no es discuteix que el citat turisme va ser venut per la societat "Expósito" (ENTITY_6) al Sr. Daza (foli 83), per l'import de 21.000 euros (foli 90), finançant una part del seu preu, concretament 18.900 euros, la societat "Caro", sense que la propietària del vehicle hagués cobrat aquesta suma, sol·licitant per aquesta raó la condemna solidària de les defenents a pagar a la seva mandant la citada quantitat.

Cal considerar també provat que quan Expósito va vendre el citat vehicle ho va fer per compte de la Sra. Barberá, ja que així es dedueix del fet que la demandant signés el permís de circulació del vehicle sense indicar la data de la transmissió, ni la identitat del nou titular (foli 81). No és objecte de discussió que la societat "Caro" va consignar a la Batllia un xec per import de 18.900 euros en concepte de pagament del preu del citat vehicle, demanant que fos ofert en el concepte exposat a la societat "Expósito" (folis 84 a 86).

En aquestes circumstàncies cal considerar que "Expósito" va actuar com a mandatari de la Sra. Barberá en la venda del vehicle a un tercer i que, per tant, el mandant està legitimat activament en front del mandatari per exigir-li el preu de la transacció, si aquest l'havia cobrat, ja que una de les seves obligacions és lliurar al mandant allò obtingut en virtut de l'encàrrec que se li ha fet, com disposa el Digest 3,3,46,4 i 17,1,59 pr. i destaca la STSM de 20 de juny del 1985. No obstant, el mandant també està legitimat per reclamar-li aquest preu al tercer que l'havia adquirit si no li havia abonat a l'intermediari, ja que, en cas contrari se l'obligaria a pagar dues vegades el preu convingut amb un evident enriquiment del mandatari o del mandant, com una clara excepció al principi de relativitat dels contractes, ja que l'acció directa en aquest cas és admesa pels romanistes atenent a l'evolució del dret romà primitiu que va donar cada vegada més intervenció al mandant en les relacions entre mandatari i tercer com a conseqüència d'admetre que qui actuava en nom del mandant ho feia en representació seva i en virtut del que disposa el Codi 4,27,2 i 4,25.

Per aquest motiu no es pot negar a l'agent el dret a accionar contra el Sr. Daza i contra "Expósito". No obstant, la Sra. Barberá no està legitimada per exigir a la societat "Caro" el pagament del preu del vehicle, com aquesta reclama en el seu recurs, ja que aquesta societat es va obligar front al Sr. Daza a pagar aquest import, sense que la propietària del vehicle acceptés aquesta subrogació, raó per la qual cap vincle contractual existeix entre l'entitat que va finançar el preu i la propietària del vehicle, ni es pot considerar que aquesta és qui el va adquirir, sense perjudici de la responsabilitat en la què "Caro" podria incórrer en front del Sr. Daza si no pagava voluntàriament el deute que havia assumit, raó per la qual s'ha d'estimar l'excepció de manca de legitimació passiva plantejada per la representació processal d'aquesta societat.

II.- En el cas present, "Caro" prova haver consignat a la Batllia un xec per la suma de 18.900 euros, import de part del preu de la compra del vehicle que ella afirma que va finançar al Sr. Daza (foli 84) i que va ser embargat en aquestes actuacions atenent a la petició de la Sra. Barberá.

La consignació permet al deutor alliberar-se de la seva obligació tant quan el creditor es nega a cobrar allò que se li deu, com quan no se'l pot localitzar, com quan es tenen dubtes sobre qui té dret a rebre la prestació, de tal manera que el deutor no té la seguretat de que el seu compliment sigui eficaç per alliberar-lo i sí en el primer cas el que consigna ha de provar la voluntat de complir prèvia a la consignació, acreditant l'oferta de la prestació i la negativa injustificada el creditor a rebre-la, i en el segon s'ha de provar la impossibilitat de contactar amb ell, en el cas de dubte sobre la identitat del creditor la consignació procedeix quan existeixen indicis racionals que el justifiquin.

En el supòsit d'autes, del document que consta al foli 84 de les actuacions es dedueix que "Caro" no va consignar la prestació a favor de qui resultés ser-ne el creditor, malgrat admet que va conèixer que hi havia involucrada una tercera persona (fet quart de la seva dúplica), sinó per tal que fos oferta a la societat "Expósito", davant la impossibilitat de contactar amb ella (com afirma a la contesta a la demanda) i una vegada va conèixer per la premsa dels greus problemes econòmics que patia Expósito (com admet en la contesta al recurs formulat per l'adversa).

III.- Ateses aquestes consideracions, cal tenir en compte que la consignació feta per "Caro" no suposava l'alliberament del Sr. Daza de les seves obligacions fins que no fos acceptada per l'entitat a favor de la què s'havia efectuat, és a dir "Expósito", o fos aprovada judicialment, de tal manera que fins aquell moment l'obligació subsistia i el deutor podia retirar-la sempre que el creditor no l'hagués acceptat abans.

En el cas present aquesta acceptació no s'ha produït i, per tant, l'embargament travat ha de quedar sense efecte, ja que no es tractava d'un bé propietat de "Expósito" i cal entendre que ni el Sr. Daza, ni "Caro" han acreditat haver pagat el preu del vehicle adquirit, perquè la Sra. Barberá no el pot fer seu ja que s'ha dipositat per tal que fos ofert a un altre persona. Per aquestes raons, procedeix aixecar l'embargament travat sobre el xec en qüestió i condemnar solidàriament a l'adquirent del vehicle i a la societat que va actuar com intermediària en la compravenda a pagar a l'agent el preu en el què es va valorar el vehicle.

IV.- Pel que fa a la suma que té dret a cobrar l'agent, aquesta afirma que va cedir verbalment a Expósito la gestió de venda del seu vehicle per 22.000 euros, no obstant la suma per la qual se li va ordenar vendre al mandatari no resta acreditada i, per tant, no s'ha provat el seu incompliment de les ordres rebudes, mentre que sí que consta aquella per la què finalment es va vendre, resultant ser 21.000 euros.

V.- Atesos els dubtes de fet i de dret que envolten el cas, considerem procedent no fer especial pronunciament respecte de les costes que el procediment ha generat a "Caro", en virtut del que disposa el capítol X de la Novel·la 82. Pel que fa a les costes de la demanda formulada per la Sra. Barberá contra la societat "Expósito" i contra el Sr. Daza, procedeix imposar-les a la part defenent, sense fer especial pronunciament respecte de les d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Barberá contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, que REVOQUEM íntegrament, condemnant solidàriament a la societat "Expósito" i al Sr. Daza a pagar a l'agent la suma de 21.000 euros, amb els interessos corresponents a partir de la contesta a la demanda, més les costes generades per la demanda formulada contra ells, i sense fer especial pronunciament sobre les costes generades per la demanda formulada contra "Caro", ni sobre les ocasionades pel present recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.