Incident de nul.litat (0246/06)

Aute

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Marie Conte Jean Louis Vuillemin

TSJC- 246/06

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 10 de juliol de 2007

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Marie Conte i M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En el recurs d'apel·lació assenyalat al marge, interposat per la representació processal de la defenent societat Ruiz contra la Sentència de data 19 de setembre del 2006 dictada per la Batllia en els autes de núm. B-2512-2/04, aquesta Sala va dictar Sentència en data 26 d'abril del 2007 en la qual va desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i va imposar al recurrent les costes del recurs, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- Havent estat notificada l'anterior sentència, la representació processal de la defenent societat Ruiz formulà un incident de nul·litat d'actuacions fent invocació de l'art. 18 bis de la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediment judicial.

III.- Donat trasllat de tal escrit a la representació processal de la part agent el Sr. Manzano, dita part contestà l'incident de nul·litat d'actuacions demanant la condemna a la part recurrent a la satisfacció de totes les costes generades per l'incident.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'apartat 3 de l'art. 18 bis de la Llei de modificació de la Llei Transitòria de procediments judicials permet utilitzar l'incident de nul·litat d'actuacions contra les resolucions fermes quan en el procediment en què s'hagin dictat s'hagués produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció tutelat per l'art. 10 de la Constitució.

Únicament, doncs, quan en el procediment s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció escau formular l'incident de nul·litat de les resolucions fermes d'altra manera inalterables segons l'art. 88 també de la Constitució en què es diu que "les Sentències, un cop fermes, tenen el valor de cosa jutjada i no poden ser modificades o anul·lades exceptuant quan excepcionalment el Tribunal Constitucional, mitjançant el procés d'empara corresponent, estimi que han estat dictades amb violació d'algun dret fonamental".

II.- El dret fonamental que el recurrent aquí invoca és el "dret a un procés degut" ( art. 10,1 de la Constitució) i cal abans de tota altra consideració precisar què és el que s'ha d'entendre per "procés degut".

III.- El Tribunal Constitucional ha explicat que el "dret a un procés degut" no és el dret a obtenir una resolució favorable, sinó el dret a seguir un judici contradictori que compleixi les garanties essencials del procés i eviti tota indefensió: que les parts hagin pogut fer valer els seus drets, els seus punts de vista i els seus arguments d'acord amb un principi d'igualtat davant l'òrgan que ha de decidir jurisdiccionalment (Sentència del Tribunal Constitucional del 19 de desembre de 1996 i moltes de posteriors en igual sentit) i l'òrgan judicial ha de pronunciar la decisió fonamentada en dret.

IV.- En el present cas, atesos els motius que s'al·leguen en l'escrit de interposició del incident, podem concloure que la part fa un ús indegut del incident de nul·litat d'actuacions ja que pretèn, d'una banda, abocar en aquest recurs extraordinari una suposada errònia valoració de la prova en que, al seu entendre, hauria incurregut aquest Tribunal, cosa que en cap ca pot ser objecte del incident de nul·litat d'actuacions. D'altra banda, denuncia com arbitraria la sentència dictada per aquest Tribunal pel fet de no haver assumit els arguments de la part defenent, que era la part apel·lant. I, finalment, denuncia la vulneració al dret fonamental a un tribunal imparcial predeterminat per la llei amb arguments absolutament inadequats com són que "difícilment VVHHSS poden ésser independents e imparcials en les seves resolucions quan tenen la seva funció jurisdiccional limitada en el temps per un mandat de sis anys de tal forma i manera que si algun dia possiblement opten en l'exercici de la seva digna professió per resoldre en contra de determinats interessos, veuran com el seu mandat no serà objecte de renovació al seu venciment per part d'aquells que hauran de valorar la bondat o no de la seva actuació", i que "cap dels membres de la sala civil del tribunal superior de justícia d'andorra (sic) es dediquen d'una forma total y absoluta a desenvolupar les seves tasques jurisdiccionals al Principat sinó que tenen altres activitats professionals fora del Principat fins i tot possiblement incompatibles amb aquesta tasca jurisdiccional. És més, aquesta tasca la desenvolupen uns dies a l'any i a temps parcial com és prou conegut per tots els professionals del dret en aquest país". Manifestacions que son inadequades e improcedents ja que no és en el marc de una actuació judicial on s'ha de qüestionar el poder judicial que el Poble andorrà s'ha volgut donar en la Constitució. Recordem que la Constitució en el seu article 85.1 diu que "En nom del poble andorrà la Justícia és administrada exclusivament per jutges independents, inamovibles i, en l'àmbit de les seves funcions jurisdiccionals, sotmesos només a la Constitució i a la llei", en l'article 90.1 que "1. Tots els Jutges, independentment de la seva categoria, seran nomenats per a un mandat renovable de sis anys, entre persones titulades en Dret que comptin amb aptitud tècnica per a l'exercici de la funció jurisdiccional" i, finalment, en la Disposició transitòria segona, punt 1, que "La Llei Qualificada relativa a la Justícia preveurà, amb esperit d'equilibri, la designació de Jutges i Fiscals procedents dels Estats veïns mentre no sigui possible fer altrament. Aquesta llei, així com la del Tribunal Constitucional, regularan el règim de nacionalitat per als Jutges i Magistrats que no siguin andorrans".

Com sigui, doncs, que cap dels motius que esgrimeix la part recurrent suposa la vulneració d'algun dels drets que defineixen "el procés degut", procedeix la desestimació de l'incident i la imposició de les costes de l'incident a la part que l'ha promogut.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR aquest incident de nul·litat i IMPOSAR al recurrent les costes que ha provocat.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.