Dret a la jurisdicció: no es vulnera quan es pacta un arbitratge (A078/05)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté Jean Louis Vuillemin

AUTE DE 15 DE SETEMBRE DE 2005

Dret a la jurisdicció: no es vulnera quan es pacta un arbitratge.- Incompetència de jurisdicció: procedència quan entre els litigants existeix un pacte d'arbitratge.- Nomenament d'àrbitres: escau fer-lo en el procediment arbitral i no en execució d'una resolució judicial

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Conde Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En el procediment civil núm. 225-3/2003 iniciat pel Sr. Martin contra el Sr. Conde es va dictar Aute, de data 21-7-2004, que estimava l'excepció dilatòria de manca de jurisdicció per submissió del litigi a arbitratge. En aquest sentit, la part decisòria de l'Aute establia: "DECIDIM: que hem d'estimar i estimem l'excepció dilatòria d'incompetència de jurisdicció per submissió de la qüestió litigiosa a arbitratge, interposada pel Sr. Conde contra la demanda principal instada pel Sr. ENTITY_4; sense efectuar especial condemna en costes pel que fa a les costes judicials d'aquest incident de conformitat amb el que preveu el darrer considerant de la present resolució".

II.- La representació processal del Sr. Martin va formular demanda d'execució de l'Aute, de data 21-7- 2004, i va sol·licitar que es requerís al Sr. Conde per tal que en el termini de quinze dies procedís al nomenament de propparent que, juntament amb el designat per aquesta part, resolgués les pretensions contingudes a l'escrit de demanda.

III.- Per Aute, de data 14-2-2005, es va decidir el que segueix: "ACORDA: Primer.- Donar trasllat al Sr. Martin de l'escrit formulat en data tres de novembre proppassat per la representació processal del Sr. Conde, a fi que en tingui l'oportú coneixement i als efectes escaients.

Segon.- No donar lloc a l'execució de l'Aute dictat en data 21 de juliol del 2004 en el sentit estat interessat pel Sr. Martin, imposant a aquest darrer les costes judicials causades per la tramitació d'aquesta petició, incloent dins les mateixes els honoraris d'advocat i procurador del Sr. Conde.".

IV.- Contra l'esmentat Aute la part que va interessar la seva execució ha presentat recurs i, en data de registre 18-5-2005 va presentar llur escrit de conclusions, on pels arguments continguts en el mateix, va demanar la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la part apel·lada va presentar, en data 10-6- 2005, escrit de contesta a les conclusions, en virtut del qual demanava que es procedís a la confirmació de l'Aute dictat i amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recurrent fonamenta el seu recurs en els següents greuges o motius. En primer terme, considera que no comparteix les raons del jutjador contingudes en el primer considerant. Afegeix que el procés incidental va restar integrat per les pretensions de les parts, entre les que es trobava la del recurrent expressada en la súplica del seu escrit, relativa al contingut de la present demanda d'execució. En segon terme, manifesta que la pretensió que s'esgrimeix en seu d'execució solament abasta a la designació d'àrbitre per la contrapart. Entén que erròniament la resolució judicial li dóna un abast molt mes ampli, a la vegada que l'actuació obstruccionista de la part contrària i el manteniment de la solució d'instància obligaria a un pelegrinatge de jurisdiccions i constitueix una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva.

II.- Com es pot observar l'eix central del recurs interposat per la part recurrent gira entorn a si pot ser objecte d'una demanda d'execució d'un Aute que acull l'excepció de manca de jurisdicció per estar sotmesa la qüestió de fons a arbitratge, la petició de nomenament d'un propparent per la part contrària per a efectuar l'arbitratge.

Si s'examinen les actuacions, s'ha de concloure que interposada demanda per la representació processal del Sr. Martin, en reclamació o exercici del dret de lluir o quitar, la representació processal del Sr. Conde va articular l'excepció d'incompetència de jurisdicció. I aquesta excepció d'incompetència de jurisdicció fou acceptada per la part agent en el seu escrit de contesta a la demanda incidental. L'Aute de 21 de juliol de 2004 acull l'excepció de manca de jurisdicció. Ara pretén el recurrent i instant de l'execució que es requereixi al Sr. Conde per què procedeixi en 15 dies al nomenament de propparent per al dictat del laude.

I arribats a aquest punt, aquesta Sala ha de convenir amb la resolució d'instància. En efecte, l'Aute va decidir acollir l'excepció d'incompetència de jurisdicció, de manera que la jurisdicció ordinària no és la competent per a resoldre el fons del litigi, sinó que s'escau a través del procediment arbitral i de la seva finalització per laude la resolució d'aquesta controvèrsia. En aquesta òrbita d'idees, no s'inclou dins de l'àmbit de l'execució de l'Aute de 21-7-2004, el requeriment a una de les parts per tal que procedeixi a nomenar propparent als efectes de poder emetre's el laude. I no resta incardinat en l'execució perquè el nomenament dels àrbitres i els seus requisits i condicions per a ser-ho formen part del procés arbitral i és aquest el camí oportú i escaient per a la resolució del litigi existent.

III. S'ha d'afegir que el requeriment que insta la part recurrent com a pretensió d'execució, ja el va plantejar en les al·legacions del procés incidental i fou objecte d'una petició de prova, que fou refusada per l'òrgan judicial d'instància mitjançant providència de 26- 5-2004. I els arguments que es contenen en el considerant primer de l'Aute recorregut són assumits plenament per aquesta Sala, tota vegada que les al·legacions que es poguessin fer en el procés incidental no obstant que sí s'estima l'excepció de manca de jurisdicció, els tribunals ordinaris deixen de ser competents per a conèixer del litigi i, per consegüent, el nomenament d'àrbitres esdevé una qüestió pròpia del procés arbitral i no de l'execució d'una resolució que accepta la declaració de manca de jurisdicció.

Per altra part, a criteri d'aquest Tribunal, no existeix vulneració del dret a la jurisdicció, segons l'article 10 CA, tota vegada que l'arbitratge constitueix una opció a la tutela que proporciona la jurisdicció ordinària, de manera que les parts opten per sotmetre a la decisió d'un tercer/s la resolució de la controvèrsia, a través de la prèvia acceptació d'un conveni arbitral. En aquest sentit, existent el conveni i la submissió a l'arbitratge, el litigi s'ha de dirimir pel laude que posarà fi al procés arbitral i, en aquest sentit, formen part del mateix les exigències de nomenament d'àrbitres i de capacitat dels mateixos. Aleshores, si les parts han de procedir al nomenament dels mateixos i assoleixen l'acord es podrà instar el nomenament judicial dels mateixos, però no dins de l'òrbita d'una fase d'execució d'una resolució que acull l'excepció de manca de jurisdicció, sinó en el procés arbitral i com un recurs ala jurisdicció per a fer possible el mateix en cas de discrepància o manca d'acord per les parts. És per això que no es pot convenir amb la part recurrent en l'existència de vulneració del dret a la jurisdicció ni de la condemna a la peregrinació judicial, tota vegada que ja han restat suficientment expressades les raons que impedeixen resoldre aquesta qüestió mitjançant una demanda d'execució.

IV.- El refús del recurs interposat s'ha de traduir, en matèria processal, en la imposició al recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5)

Decisio

Atesa la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs formulat per la representació processal del Sr. Martin contra l'Aute, de data 14-2-2005, i confirmar la seva part decisòria. S'escau imposar les costes processals a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.