Dissolució del matrimoni per sentència de divorci inscrita en un Registre civil estranger (A071/05)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté Jean Louis Vuillemin

AUTE DE 15 DE SETEMBRE DE 2005

Dissolució del matrimoni per sentència de divorci inscrita en un Registre civil estranger: necessitat de l'exequatur per a la seva eficàcia en el Principat d'Andorra.- Certificacions del Registre civil: finalitats.- Principi d'igualtat: determinació del seu abast

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Seco Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 12-1-2005 la Sra. Valverde va formular recurs contra l'acord registral de 7-12-2004 en el que es decidia "Denegar la petició de la sol·licitant de "lliurar per part d'aquest Registre Civil una certificació relativa al seu estat civil que acrediti que el mateix és el de divorciada".

II.- L'Honorable tribunal de Batlles va dictar Aute, de data 16-2-2005, en el qual es decidia: "DECIDEIX: que ha de desestimar i desestima el recurs formulat per la Sra. Valverde respecte de l'acord registral adoptat per la Registradora de l'Estat Civil del Principat d'Andorra i datat del set de desembre de l'any passat".

III.- La Sra. Valverde va formular recurs contra la resolució esmentada i, en data 3-6-05, va presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix, va sol·licitar que es procedís a la revocació de la resolució dictada.

Per el contrari, el Registre Civil del Principat d'Andorra va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 30-6-2005, segons el qual demanava que es procedís a la confirmació de la resolució dictada a la instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Seco Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recurrent fonamenta el seu recurs en els següents greuges o motius de disconformitat respecte de l'Aute dictat a la instància. En primer terme, estima que la certificació de l'acta de matrimoni del Registre Civil, en la qual consta l'assentament marginal de 13-7-92, que fa constar la dissolució per divorci, esdevé suficient per acreditar l'estat de divorciada de la Sra. Valverde. Afegeix que al no considerar-ho així l'Aute objecte de recurs infringeix la doctrina del Tribunal Superior, continguda a la sentència de 23-9-2004. Segons la part recurrent, la doctrina d'aquesta sentència permet sustentar que la certificació lliurada pel Registre Civil és suficient per provar l'estat civil de divorciada de la Sra. Valverde. En segon terme, indica que el que pretén és obtenir el mateix tracte que va rebre el Sr. Seco, en consonància amb el principi d'igualtat. Així, afirma que la denegació de la certificació suposa un tracte desigual respecte el que va rebre el Sr. Seco i que infringeix allò que disposen els articles 3.2 i 6 de la C.A.

II.- Com es pot constatar la resolució del present recurs exigeix tractar dos temes diversos. Per una banda, cal analitzar si s'ha de confirmar la resolució d'instància, en virtut de la qual s'escau la sol·licitud de l'exequàtur pel reconeixement de la dissolució del matrimoni de la recurrent. I, per altra, si aquesta tesi es confirma, s'ha d'examinar si aquesta actuació comporta una vulneració del principi d'igualtat reconegut a la C.A.

Si s'examina la petició de la Sra. Valverde, aquesta es concreta en la petició efectuada al Registre Civil, en data 23-11-2004, de lliurament d'una certificació relativa al seu estat civil, en el qual s'acrediti que és el de divorciada. I en aquest sentit, l'article 136 de la Llei del Registre Civil contempla les certificacions, com un dels mecanismes de publicitat formal, de manera que determina que "L'expedició de certificat ha de realitzar-se per referència exclusiva als llibres manuals i als documents originals del Registre i d'acord amb les dades que s'hi contenen...". I si bé és cert que es troba a les actuacions (foli 18) una certificació del Registre Civil de la Seu d'Urgell, en la qual consta el matrimoni celebrat entre la Sra. Valverde i el Sr. Seco i, per assentament al marge, es fa constar que per resolució de la Jutgessa de 1ª Instància de la Seu d'Urgell, de data 7-4-1992, es va dissoldre per divorci el matrimoni, el cert és que aquest certificat del Registre civil d'Espanya no consta traslladat al Registre Civil d'Andorra, per la qual cosa, segons l'article 9 de la Llei del Registre Civil, solament les decisions dels tribunals estrangers relatives a l'estat o a la capacitat civil dels andorrans poden ésser inscrites o anotades al Registre Civil després que els òrgans judicials andorrans els hagin reconegut força executòria a Andorra. I, com és sabut, la forma d'obtenir el reconeixement i l'eficàcia a Andorra d'una resolució estrangera, com en aquest cas, la sentència que declara dissol el matrimoni per divorci, és mitjançant el procediment d'exequàtur que es preveu a l'article 19 de la Llei Qualificada de la Justícia.

III.- I la doctrina que s'acaba d'esmentar, que és la que es conté a l'acord registral i a l'Aute que ara s'impugna davant d'aquesta Sala, no s'enfronta amb el que va sostenir aquesta Sala a la sentència de 23-9-2004. En efecte, en aquell cas, l'ara recurrent pretenia que es condemnés al seu marit, divorciat per resolució judicial espanyola, a l'abonament d'una quantitat deguda envers el fill. I el que fa la sentència és establir que l'honorable Batlle, que actuava en funcions de Registre Civil provisional (l'any 1996 encara no s'havia instaurat l'actual Registre Civil a Andorra), va constatar, a efectes de la celebració d'un matrimoni, que el Sr. Seco estava divorciat. Però, afegeix la resolució esmentada que "En conseqüència no és cert que hagi existit un reconeixement judicial de la resolució estrangera de referència, per part de l'Estat Andorrà, però únicament la constatació de la seva existència i dels seus efectes sobre l'estat civil del Sr. Seco pel Batlle actuant en la seva qualitat d'encarregat del Registre Civil provisional. Per la resta, dita sentència roman una resolució estrangera amb disposicions genèriques i especials, que per ser executiva en tots els seus extrems ha de complir els requisits de forma i de fons establert pel procediment d'exequàtur, d'acord amb el que estableix l'article 19 de la Llei Qualificada de la Justícia".

Per tant, no es pot compartir amb la recurrent que s'infringeixi la doctrina continguda a la sentència de 23-9-2004. Només s'ha de fer notar que en ella es constatava l'estat de divorciat, pel Batlle, encarregat del registre civil provisional, als efectes d'autoritzar un matrimoni, mentre que ara, el que pretén la recurrent, és obtenir una certificació del Registre Civil d'Andorra on es faci constar que el seu estat civil és el de divorciada. I aquesta certificació, com ja s'ha exposat, no pot ésser emesa pel Registre civil si en els seus llibres no consta la dissolució del matrimoni per divorci, el que, necessàriament, requereix, per al reconeixement de la seva existència i eficàcia, l'oportú procés d'exequàtur ex art. 19 Llei Qualificada de la Justícia.

IV.- En darrer terme, quant a l'al·legació relativa al tracte desigual i discriminatori que diu la recurrent haver patit en relació al seu ex-marit i que suposaria una vulneració del principi d'igualtat contingut a la Carta Magna d'Andorra (arts. 3.2 i 6 CA). En aquests preceptes es conté la prohibició d'arbitrarietat (art. 3.2) i el principi d'igualtat (art. 6), però no aprecia aquesta Sala que s'hagi produït cap vulneració dels mateixos. En efecte, la sentència d'aquesta Sala de 23-9-2004 va constatar com el Batlle, en funcions de registre provisional, va autoritzar el matrimoni del Sr. Seco, segons el certificat del Registre Civil espanyol, però aquesta situació que es va produir difereix de la present no solament en les coordenades temporals sinó també en les fàctiques. Així, en aquell moment no es trobava instaurat el Registre Civil, a la vegada que es tractava de l'autorització d'un matrimoni, mentre que ara existeix una Llei del Registre Civil que regula l'organització, funcionament i règim jurídic del Registre civil i que, expressament, estableix que les certificacions, que és el que sol·licita la recurrent al Registre Civil, solament poden reflectir el contingut dels assentaments dels llibres i, com que la sentència que dissol el matrimoni del Sr. Seco i la recurrent, no ha estat objecte del procés d'exequàtur, la mateixa no ha pogut ésser objecte de constància en els llibres registrals, per la qual cosa esdevé inviable accedir a expedir una certificació d'un estat civil de divorciat que no consta al Registre al qual es demana. Aquestes consideracions motiven també que hagi de ser refusat aquest motiu o greuge articulat en darrer terme.

V.- No s'escau efectuar pronunciament sobre la imposició de les costes processals d'aquesta alçada, atès el que preveu l'article 152 LRC, que ordena que les costes del procediment registral són d'ofici.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la Sra. Valverde contra l'Aute, de data 16-2-2005, dictat per l'honorable Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. No s'escau efectuar pronunciament sobre les costes processals, en consonància amb allò previst al fonament de dret cinquè.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.