Mesures provisionals (TSJC 254/2015)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000254/2015 ORIGEN: 4000654/2014 - 00

NIG: 5300542120140000100

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els M.I. Srs Magistrats Vincent Anière i Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 9-05-2014 el Sr. Plaza va interposar demanda d'adopció de mesures provisionals a tramitar pel procediment de l'article 63 LQM envers la Sra. Puig, en la que interessava l'establiment de les mesures que indicava.

En data 30-05-2014 es va celebrar la compareixença conjunta sense l'assoliment de cap acord, i amb la presentació per la part defenent d'un escrit d'oposició a la demanda exercitada.

II.- L'Hble. Batlle va dictar Aute, de data 5-05-2015, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX :

Adoptar les següents mesures provisionals interessades per escrit presentat pel Sr. Plaza a l'atenció de la Sra. ENTITY_5:

La separació provisional dels esposos;

L'Atribució de l'ús del domicili familiar a la mare, Sra. ENTITY_5;

Establir una pensió alimentària a càrrec del pare de 600 EUR mensuals (300 EUR per a cadascun dels seus fills) i disposar el pagament per meitats de les despeses acadèmiques.

No hi ha lloc a efectuar cap pronunciament en costes judicials".

III.- La representació processal de la Sra. Puig va formular recurs contra la resolució d'instància i, en data de registre 1-09-2015, va presentar escrit de conclusions, en mèrit del qual, demana la revocació de l'Aute dictat.

La representació processal de la part recorreguda va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 23-09-2015, en virtut del qual s'oposava al recurs i demanava la íntegra desestimació del mateix.

El Mgfc. Ministeri Fiscal va presentar escrit, de data 1-03-2015, en el que donava per reproduït el seu escrit de 29-09-2014, i en el que demanava que fos apartat de la causa, al ser els fills comuns majors d'edat.

IV.- Per Aute d'aquesta Sala de 8-03-2016 es va decidir no donar lloc a la pretensió probatòria de la Sra. Puig i sí a la del Sr. Plaza.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius en els que la part defenent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que les parts van signar un conveni regulador de la seva separació en data 11-06-2012, en el que es consignaven unes pensions per aliments a favor dels fills i una pensió compensatòria a favor de la recurrent. Refereix que el Sr. Plaza va començar a incomplir el conveni el mes de desembre del 2013 i d'ençà el mes de gener del 2014, quan es va produir l'extinció de la relació laboral del mateix, es va reduir encara més la seva contribució.

Fruit dels incompliment, la part recurrent exposa que el mes d'abril de 2014 va interposar una demanda en la que sol·licitava que es complís el conveni de separació, amb més els altres imports que referia en aquella demanda. Considera que la demanda de mesures provisionals, que empra un procediment que no està pensat per a la resolució de les peticions que efectua significa un abús de les eines processals al seu abast. Per tant, afirma que la demanda no hauria d'haver estat admesa a tràmit.

En segon terme, i de manera subsidiària, per a reduir les despeses a les que feia front el Sr. Plaza, la Batllia ho fonamenta exclusivament en les seves declaracions de que solament percep 800 euros mensuals, però hi ha proves que acrediten que no és així: fitxa de comerç d'un negoci el dia 6-05-2014, el facebook del Sr. Plaza refereix que treballa per la societat I., i porta a terme tasques de comptabilitat. Assevera que la càrrega de la prova que no pot fer aportacions superiors als 300 euros era del Sr. Plaza i no ho ha provat. Afegeix que la indemnització rebuda de 37.877,19 euros, el consum en restaurants, en tiquets d'aparcament o en bitllet d'avió evidencien que els seus únics ingressos no són només de 800 euros.

II.- Quant al primer extrem, de caire processal, que argumenta la part recurrent i que, al seu criteri, hauria de comportar la inadmissió de la demanda, el mateix no pot prosperar.

La Sra. Puig va interposar una demanda envers el Sr. Plaza, segons la qual sol·licitava que es complís el conveni de 25 de juny de 2012, no homologat judicialment, i el pagament de quantitats derivades de despeses dels fills i del pagament de la pensió compensatòria. Per tant, es tracta en aquell procés ordinari de determinar la validesa i eficàcia del referit conveni i del pagament de les despeses abonades conforme al mateix.

Per el contrari, en el present cas, i a l'empara del que es preveu a l'article 63 LQM, el Sr. Plaza va sol·licitar l'adopció de mesures provisionals, contingudes a l'article 51 LQM, prèvies a la interposició de la demanda de separació o de divorci. I aquest procediment endegat s'ha d'entendre adequat en funció dels següents arguments. En primer terme, no es podia pretendre la modificació de les mesures pactades en el conveni regulador perquè les referides mesures definitives no van ser objecte de cap resolució judicial, de manera que es pogués emprar la llera processal de l'incident de modificació de mesures. I, en segon terme, per quant, a manca de pronunciament judicial sobre la separació o divorci, i fins que aquest es declari per la resolució judicial (amb reconeixement o no de les mesures pactades en el conveni signat per les parts), la única via d'obtenir la determinació d'unes mesures provisionals fins a l'establiment de les mesures definitives ho constituïa el procés de mesures provisionals.

Per tant, les especials circumstàncies concurrents del present cas, un conveni regulador de les mesures de la separació, no homologat judicialment entre les parts, el canvi de circumstàncies produïdes després de la signatura del conveni, i la sol·licitud de declaració i establiment de mesures, encara que ara provisionals, per part de l'autoritat judicial, permeten l'admissió a tràmit de la demanda de mesures provisionals, per a la determinació de les mesures que han de regular la crisi en tant s'estableixin les mesures definitives.

Consegüentment, el motiu s'ha de desestimar.

III.- El segon motiu del recurs denuncia una infracció de la distribució de la càrrega de la prova, atès que indica que la càrrega d'acreditar que no podia abonar pensions d'aliments superiors als 300 euros era del Sr. Plaza, alhora que assenyala també que s'ha produït una errònia valoració de la prova. En aquest darrer sentit, entén que existeixen elements que acrediten que la percepció de 800 euros mensuals no es correspon amb la realitat, com són els abonaments de bitllets d'avió, de restaurants o de tiquets d'aparcament o les fitxes d'obertura d'un comerç, el treball per a I. o les tasques de comptabilitat.

L'Aute dictat a la instància valora el binomi necessitats dels fills i possibilitats econòmiques dels progenitors. I des d'aquesta òptica, s'ha de posar de relleu que no ha tingut lloc cap vulneració de les regles que distribueixen la càrrega de la prova, tota vegada que en el segon fonament de dret l'Aute valora les proves que es troben a les actuacions i resolt en funció de les mateixes. I com és conegut, la infracció de les regles de l'onus probandi solament té lloc quan es produeix un buit probatori i s'ha de resoldre el mateix en funció de a qui corresponia la prova de la pretensió oportuna; és a dir, l'actor ha d'acreditar els fets constitutius de les seves pretensions i la part defenent els fets excloents, extintius i impeditius, de manera que si no proven, a ells els ha de perjudicar aquest dèficit probatori.

En canvi, quant a la errònia valoració de la prova, s'ha d'exposar el següent. La resolució d'instància aprecia el comiat del Sr. Plaza des del mes de gener de 2014 de X. i que els seus ingressos s'han reduït a l'import de les classes particulars de 800 euros mensuals, els estalvis generats per raó de l'extinció de la relació laboral i alguna intermediació realitzada, segons la fitxa de comerç que va aportar la recurrent en tràmit de conclusions, però sense poder conèixer quins beneficis li reportava. I és en atenció a aquests extrems que la resolució fixa la pensió d'aliments per cada fill de 300 euros i la meitat de les despeses acadèmiques.

Argumenta la recurrent que la Batllia s'ha basat únicament en les declaracions del Sr. Plaza, que refereix que solament percebia 800 euros en metàl·lic, que no va informar de l'alta d'un negoci d'intermediació i va treballar per a l'empresa I. fent peritatges i portant comptabilitats i no ha comunicat a la Batllia aquestes feines.

Però aquestes consideracions no justifiquen que la valoració de la prova realitzada a la instància pugui ésser titllada d'errònia. En efecte, tant l'Aute recorregut com aquell de 2 de juny de 2014 al qual es refereix la pròpia resolució no han tingut en compte només els ingressos de 800 euros. Així, han valorat que dins de la pensió d'aliments s'inclou l'habitatge en el que viuen els menors quan estan amb la mare que és cotitularitat del pare, la indemnització del pare rebuda per part del Sr. Plaza, les tasques d'intermediació i s'ha fixat una pensió d'aliments per dos fills de 600 euros, amb més la meitat de les despeses acadèmiques, la qual cosa seria inadequada i mancada de proporcionalitat si s'entengués que només percep la quantitat de 800 euros mensuals, de manera que, en atenció a aquests indicadors, s'ha presumit que els ingressos mensuals obtinguts eren majors, ja fos per les tasques d'intermediació o pel manteniment d'estalvis que poden servir per a l'abonament d'aquests extrems.

Des d'aquesta òptica, el fet que s'hagi comprat un bitllet d'avió per un import de 230 euros, o les despeses de restaurants o de tiquets avalen la tesi que els ingressos són superiors a aquests 800 euros, però cal repetir que l'Aute d'instància no ha determinat la pensió en funció dels mateixos, perquè de fer-ho així la quantitat hagués estat més baixa.

Consegüentment, el motiu s'ha de desestimar, però cal recordar que es tracta d'una pensió d'aliments determinada amb caire provisional, de manera que serà en les mesures definitives i en funció de la pràctica de totes les proves i indicadors econòmics on s'haurà de determinar el quantum de la mateixa en funció de les necessitats dels fills i les possibilitats econòmiques de l'alimentant, per la qual cosa aquesta quantia podrà variar segons el resultat probatori que tingui lloc en el procés.

IV.- L'especial natura dels interessos en conflicte justifica, malgrat la desestimació del recurs, la no imposició de les costes processals.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Puig contra l'Aute, de data 5-05-2015, dictat per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-