Admnistració deslleial, compte conjunt solidari. TSJP-36/12

Aute

Magistrats

Yves Picod Marie Conte Josep Maria Pijuan Canadell

Rotlle núm. TSJP-36/12 Causa núm. TC-016-2/11 Sentència núm. 02-2013 Ponent M.I. Sr. Yves Picod

S E N T È N C I A

Magistrats M.I. Srs. Marie Conte

Yves Picod

Josep Maria Pijuan Canadell

Andorra la Vella, divuit de gener del dos mil tretze.

En el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de la Sra. Barberá, contra la sentència de data 13 de juliol del 2012 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un presumpte delicte major d'administració deslleial. És part el Mgfc. Ministeri Fiscal, i el Sr. Morillo. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. Il·ltre. Sr. Yves Picod.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de 13 de juliol del 2012 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que, hem d'absoldre i absolem Morillo del delicte major d'administració deslleial del que venia acusat per la querellant, sense perjudici de l'exercici de les accions civils que per dret corresponguin, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Procedeix decretar l'aixecament de quantes mesures cautelars s'hagin acordat una vegada la sentència sigui ferma".

II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que la sentència declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats que, el processat Morillo, nascut el dia XX de juny del 193X, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, és casat en règim de separació de bens amb la querellant Barberá des del 16 d'abril del 1966.

Ambdós, de manera conjunta, van obrir varis comptes en diferents entitats bancàries del Principat de titularitat indistinta i que es nodrien dels ingressos derivats del treball, tant de la part del processat com de la de la querellant, sent en l'actualitat jubilats i rebent cadascun d'ells una pensió de la CASS.

El processat Morillo, a més, és titular únic del compte XXXXXXXX amb denominació XXXXXXXX obert el 23 d'octubre del 2001 a ORG_0, que presenta un saldo a data 29 d'abril del 2010 de 142.867,72 euros i també és titular únic del compte núm. XXXXXX, denominació XXXXXX obert a ORG_2 el 14 de febrer del 2002 amb un saldo a data 15 d'abril del 2010 de 163.902,55 euros.

La instrucció practicada arran de la denúncia formulada per la Sra. Barberá ha permès constatar que els saldos existents en els comptes de titularitat única de l'acusat procedien dels comptes de titularitat indistinta, compte núm. XXXXXX de ORG_1, del compte núm. XXXXXX de ORG_2 i del compte núm. XXXXXXXX de l'entitat ORG_0.

Morillo era qui s'encarregava normalment del control i gestió dels afers bancaris mentre que la Sra. Barberá s'encarregava del control i administració de la casa".

III.-RESULTANT: que contra l'esmentada sentència absolutòria la querellant interposa recurs d'apel·lació. Estima que els fets denunciats són legalment constitutius del delicte major d'administració deslleial. L'acusat s'ha aprofitat del mandat tàcit de gestió, efectuant actes d'administració desconeguts per la querellant, desviant part important del fons als seus propis comptes de titularitat única.

Per criticar la sentència recorreguda, la part civil invoca la jurisprudència espanyola en quant a la qualificació del delicte d'administració deslleial. Sosté que el patrimoni gestionat pel Sr. Morillo és en part propi en part aliè.

IV.-RESULTANT: Que el Mgfc. Ministeri Fiscal estima que els fets no són constitutius de cap il·lícit de naturalesa penal ni tampoc del delicte major d'administració deslleial.

V.- RESULTANT: Que la defensa del processat sosté que els fets no són constitutius de cap delicte penal i sol·licita, en conseqüència, la confirmació de la sentència absolutòria, així com l'aixecament de les mesures cautelars i la condemna de la part acusadora a les costes processals inclosos els honoraris d'advocat i de procurador de les dues instàncies.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que per l'aplicació del principi de legalitat, la llei penal s'interpreta de manera estricta.

Que l'article 215 del Codi Penal inclòs en les disposicions relatives a les defraudacions estableix com a delicte d'administració deslleial "el que, havent-li estat confiada l'administració o la cura d'interessos patrimonials aliens, exerceixi els seus poders de manera abusiva en benefici propi o d'un tercer i causi un perjudici superior a 600 euros".

Que en el present cas, ningú confia a l'altra part l'administració dels seus bens, ni atorga un mandat exprés o implícit de gestió. Estem en presència d'un compte conjunt amb estipulació de solidaritat front al banc, permetent a cadascú dels cotitulars d'utilitzar el compte per la totalitat sense l'acord de l'altre titular. Cada titular és creditor del banc per la totalitat en cas de saldo creditor; la repartició ulterior entre els cotitulars depèn únicament del conveni entre les parts i, en absència d'estipulació especial, es realitza per parts iguals. Cadascú dels titulars no satisfet per aquest funcionament dels comptes pot denunciar unilateralment el conveni cosa que provoca la dissolució del pacte.

El bé protegit és un bé indivís però administrat per cada cotitular amb total independència, sense perjudici de les conseqüències civils en cas d'abús d'un cotitular en el seu favor, com és en el cas del Sr. Morillo que manifestament s'ha aprofitat de la situació, en l'absència de control de la Sra. Barberá, per disposar dels diners conjunts.

En conclusió, l'absolució del Sr. Morillo per part del Tribunal de Corts està plenament justificada, sense perjudici de les accions civils que en dret corresponguin, compte tingut del comportament d'aquest senyor.

II.-CONSIDERANT: Que cal declarar d'ofici les despeses processals causades, sense condemna especial, tenint en compte que la petició del Sr. Morillo en aquest punt es contrària al principi d'equitat i a la regla "nemo auditur propriam turpitudinem allegans".

En efecte, és el seu comportament anormal que ha provocat aquest litigi, la Sra. Barberá és la perjudicada.

III.-CONSIDERANT: Que la sentència recorreguda ha de ser confirmada, declarant d'ofici les costes processals causades pel recurs.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Barberá.

2.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 13 de juliol del 2012.

3.- Declarar d'ofici les costes processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.