Inadmissibilitat recurs (A030/06)

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet LLUIS SAURA LLUVIA

Núm. de Protocol: AD-096-2/99 TSA: 58/05

A U T E 30-2006

PARTS:

Apel·lant: Morales i Porras

Representant:Ayuso

Advocat: Vara

Apel·lada: COMÚ D’ESCALDES-ENGORDANY

Representant : Caro

Advocat : Moliner

Apel·lada: GOVERN

Representant : Arcos (S.G.)

Advocat: Varesc

Apel·lada: Pera

Representant :Caro

Advocat: Carranza

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira (ponent)

A la vila d’Andorra la Vella, el 23 de novembre de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- L’aute de 29 de setembre de 2005 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va declarar inadmissible el recurs presentat per la representació dels Srs. Morales i Porras contra la providència d’1 de setembre de 2005, mitjançant la qual hom va requerir els interessats per tal que aportessin la quantitat de 1.260 euros cadascun, a fi de procedir a la liquidació de les despeses causades en el tràmit d’execució d’aquesta causa. La resolució esmentada en primer lloc considera que el mecanisme adient per impugnar la providència d’1 de setembre de 2005 era l’incident d’execució previst a l’article 110 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, el qual s’ha d’interposar en el termini de vuit dies, de manera que resulta extemporània la impugnació formulada per part dels interessats.

2n.- La representació dels Srs. V.E. i G.G. va interposar recurs d’apel·lació contra l’aute del Tribunal de Batlles, el qual es fonamenta en què la resolució d’1 de setembre de 2005 no havia de revestir la forma de providència; en què no existeix cap pronunciament que obligui els interessats al pagament de les quantitats referides; i en què és improcedent adoptar un acte d’execució quan s’ha declarat la impossibilitat legal d’executar la sentència que va posar fi al procés. En darrer terme, sol·licita el retorn de la taxa de 90’15 euros que va haver d’abonar per tal d’instar una execució que després s’ha declarat impossible.

3r.- Les respectives representacions del Govern, del Comú d’Escaldes-Engordany i de l’entitat “.Pera” s’han oposat al recurs, adduint que la impugnació dels agents resulta efectivament extemporània i, quant al fons, que és ajustada a dret la distribució equitativa de les despeses causades en tràmit d’execució entre les cinc parts del procés.

F O N A M E N T S D E D R E T

Únic.- Com resulta del contingut de les actuacions, la representació dels agents va interposar contra la providència d’1 de setembre de 2005 un anomenat recurs de reposició. Com bé diuen els apel·lats, aquest tipus de recurs no està contemplat a la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, de manera que el Tribunal a quo li va donar el tractament processal que corresponia, sense negar l’admissibilitat del recurs pel simple fet del nomen iuris que li havia donat la part agent.

En tractar-se d’una resolució dictada en el període d’execució de sentència, que tenia per objecte la distribució entre les parts de les despeses ocasionades en aquest tràmit, l’article 110 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal preveu la possibilitat de formular un incident d’execució, el qual segueix els tràmits dels recursos ordinaris però amb els terminis reduïts a la meitat. Aquest precepte s’inscriu dins del títol V de l’esmentada llei, que regula l’execució tant de les sentències com dels actes administratius, de manera que resulta perfectament aplicable al present supòsit.

En conseqüència, si resulten aplicables les normes reguladores de l’incident d’execució, s’ha de concloure que la impugnació va resultar efectivament extemporània, com afirma l’aute apel·lat, ja que es va formular un cop transcorregut amb escreix el termini de vuit dies.

Aquesta conclusió no resulta afectada pel fet de què la resolució impugnada revesteixi la forma d’aute o de providència, ja que en un i altre cas seria el mateix el termini establert per interposar l’incident d’execució.

En darrer terme, resulta improcedent plantejar en aquest tràmit la devolució de la taxa judicial que va ser abonada en el moment de promoure l’execució de la sentència, ja que aquesta és una qüestió a la qual no es refereix la resolució que s’impugna en aquest recurs.

Per tot això, procedeix desestimar el present recurs d’apel·lació i confirmar l’aute impugnat de 29 de setembre de 2005.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

- Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa la representació dels Srs. Morales i Porras contra l’aute de 29 de setembre de 2005 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, el qual es confirma en els seus propis termes.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.