INADMISSIÓ INCIDENT DE NUL·LITAT (TSJC 239/19)

Aute

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

TSJC.- 0000001/2021 ORIGEN: 0000239/2019 - 00

NIG: 5300542120150000078

PARTS:

Apel·lant : Sra. Esteban

Advocat : Sr. Alvarado

Apel·lat : Sra. Soriano Procurador : Sra. Vall Advocat : Sr. Pera

AUTE 064-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Yves Picod Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto (Ponent)

Andorra la Vella, el 19 de febrer del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER.- En data 30 de setembre del 2020, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar sentència amb la següent decisió:

"Primer.- Desestimar la petició de suspensió per prejudicialitat penal formulada per la representació lletrada de la Sra. Esteban.

Segon.- Desestimar el recurs de la Sra. Esteban, contra la Sentència del Tribunal de Batlles del 07-02-2019 que confirmem íntegrament.

Tercer.- Imposar a la Sra. Esteban, les costes judicials d'aquesta alçada."

SEGON.- Per escrit de data 29 d'octubre del 2020 la representació processal de la Sra. Esteban va formular incident de nul·litat d'actuacions envers l'esmentada sentència, per la presumpta vulneració del dret fonamental al procés degut i el dret a la jurisdicció protegits per l'article 10, apartat 1, de la Constitució Andorrana, en les seves vessants del dret a obtenir de la jurisdicció una resolució raonable, motivada, fonamentada en dret, complerta i congruent amb les pretensions de les parts i no arbitrària; i acorde al principi de legalitat processal.

TERCER.- En data 16 de novembre del 2020 la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar Aute mitjançant el qual decidia el següent:

"NO DONAR LLOC a l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la Sra. Esteban contra la sentència dictada per aquesta Sala en data 30 de setembre de 2020. Condemnar la part promotora d'aquest incident a satisfer les costes judicials causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador."

QUART.- Per escrit de data 22 de gener del 2021, la Sra. Esteban ha interposat recurs d'apel·lació contra l'Aute del 16 de novembre del 2020, en el qual sol·licita "la revocació de l'esmentat aute i la declaració de la nul·litat per vulneració del dret fonamental al procés degut i el dret a la jurisdicció protegits per l'article 10, apartat 1, de la Constitució Andorrana, en les seves vessants del dret a obtenir de la jurisdicció una resolució raonable, motivada, fonamentada en dret, complerta i congruent amb les pretensions de les parts i no arbitrària; i acorde al principi de legalitat processal, i reposant a la recurrent en la plenitud del seu dret mitjançant l'adopció de les mesures necessàries".

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Que el recurrent formula recurs d'apel·lació, exposant bàsicament, que la resolució dictada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia en data 16 de novembre de 2020, vulnera els drets fonamentals protegits per l'article 10 de la Constitució, en la vessant del dret a la jurisdicció, del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, i el dret a una doble instància en l'àmbit del dret penal.

A més, considera que la prèvia resolució dels autes penals és totalment imprescindible per poder continuar la normal tramitació dels presents autes civils, podent evitar així que es dictin resolucions contradictòries.

Segon.- Que l'article 18 quater de la Llei Transitòria de Procediments judicials permet en el seu apartat 4t, no admetre el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute que no admet o que resol un incident de nul·litat en primera instància, si la Sala competent del Tribunal Superior de Justícia considera motivadament que no té cap fonament, raó per la qual la no admissió a tràmit del recurs d'apel·lació no vulnera el dret a l'accés a la justícia ni el dret a la defensa. També el mateix article en el seu apartat 3er permet no admetre a tràmit l'incident quan el batlle o tribunal consideri, motivadament, que no té cap fonament.

En aquests casos, el dret a la jurisdicció de la part recurrent queda tutelat amb el dictat d'una resolució que de forma raonada consideri que les seves pretensions no tenen de forma manifesta, cap possibilitat de ser estimades per manca de fonament, tenint en compte que aquest dret comprèn el d'obtenir una resolució judicial raonada i fonamentada en dret i que doni cabdal resposta a les pretensions formulades per la part, sigui o no favorable als seus interessos.

Tercer.- Que la impugnació de la part recurrent de l'aute dictat per la Sala Civil de Tribunal Superior de Justícia, desestimant l'incident de nul·litat contra la sentència de data 30 de setembre de 2020 què resol el recurs d'apel·lació contra la sentència dictada pel Tribunal de Batlles, no té cap fonament atendible.

L'article 18 quater de la Llei Transitòria de Procediments Judicials en la seva actual redacció estableix que "les persones que hagin estat part d'una sentència o una resolució fermes o que s'hi vegin afectades poden demanar al batlle o el tribunal que les va dictar que l'anul·li tot i fonamentant la petició en la vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la sentència o la resolució, sempre que qui sol·liciti la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració".

La sentència de data 30 de setembre de 2020 dictada per la Sala Civil de Tribunal Superior de Justícia, analitza la qüestió de prejudicialitat penal al·legada per la part recurrent i la desestima per considerar que el resultat del procediment penal no pot condicionar ni variar el resultat del litigi civil i que seria la determinació de si ha existit un incompliment per part de la Sra. Soriano de les seves obligacions contractuals que permetria considerar l'existència dels delictes investigats en el procediment penal. Afegeix el Tribunal la indeguda dilació del procediment penal que l'admissió de la prejudicialitat penal comportaria i remarca que va ser cinc anys després de l'inici del procediment penal quan la part recurrent va exercir les accions penals per una apropiació indeguda de la documentació què des del primer moment va considerar existent, el que evidencia que la determinació de l'existència del delicte no es va considerar necessària per la resolució del plet civil.

En la sentència quina nul·litat es demana, no es va cometre cap defecte de forma ni cap infracció processal determinant de la seva nul·litat, ni tampoc es va incórrer en incongruència, ja que es va donar una resposta fonamentada en dret a totes les qüestions plantejades en el recurs i, en concret, a la prejudicialitat penal pretesa per la part recurrent que es va desestimar de forma motivada.

És per això que la decisió de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de no admetre a tràmit l'incident de nul·litat esdevé correcta, perquè el que va fer el recurrent en l'escrit promovent l'incident és tornar a al·legar els mateixos arguments adduïts en el recurs en relació a la prejudicialitat penal, mostrant la seva disconformitat amb els utilitzats per la Sala Civil. Oblida la part recurrent que l'incident de nul·litat no constitueix una nova instància en la què es puguin tornar a revisar els pronunciaments de la resolució quina nul·litat es demana perquè no es comparteixen, sinó un remei extraordinari per aquells supòsits en què no s'hagi resolt alguna de les pretensions oportunament deduïdes per les parts o s'hagi produït algun tipus d'infracció processal o formal que hagi privat a una part d'algun dels drets que té reconeguts.

En conseqüència, els motius del recurs interposat per la representació lletrada de Esteban, contra l'Aute de data 16 de novembre de 2020, dictat per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia resulten clarament reiteratius i mancats de fonament, i per tant s'escau no admetre el referit recurs.

Quart.- Que en no haver estat admès a tràmit el recurs d'apel·lació no procedeix fer cap pronunciament sobre costes processals.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent:

DECISIÓ

ÚNIC.- INADMETRE A TRÀMIT el recurs interposat per la representació lletrada de Esteban, contra l'aute de data 16 de novembre de 2020, dictat per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, ho pronunciem, manem i signem.