Delicte major continuat d'apropiació indeguda i un delicte major de creació i ús de document inautèntic- TSJP-39/13

Aute

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Penal

Núm. de Causa: TC-109-3/11 Núm. de Rotlle: TSJP-39/13

AUTE 27-2014

PARTS:

Recorrent: Sra. Querol

Advocat: Sra. Sevillano

Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL Recorregut: Sra. Moliner

Sr. Tejada

Advocat: Sra. Águila

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, trenta de juny del dos mil catorze.

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 10 de setembre de 2013 dictat pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguit per un delicte major continuat d'apropiació indeguda i un delicte major de creació i ús de document inautèntic, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Fátima Ramírez Souto, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 26 de juny de 2013 amb la següent part dispositiva: "que hem de condemnar i condemnem Moliner com a responsable penal en concepte d'autora, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, d'un delicte major continuat d'apropiació indeguda i del delicte major de creació i ús de document inautèntic, a la pena de DIVUIT MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió de la condemna en tres anys, i a Tejada com a responsable penal en concepte d'autor, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, del delicte major d'apropiació indeguda, a la pena d'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL SIMPLE, fixant el termini de suspensió de la condemna en dos anys, així com el pagament de les despeses processals causades, a l'excepció de les despeses corresponents a les prestacions previstes a l'article 3 del reglament regulador del benefici de la justícia gratuïta.

En concepte de responsabilitat civil, es condemna a Moliner i Tejada, de manera solidària, al pagament a la querellant Querol de la quantitat de 1.470 EUR, així com al de les despeses d'honoraris devengats, a determinar en període d'execució de sentència, condemnant igualment Moliner a abonar a dita querellant la quantitat de 1.096,20 EUR".

II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que la sentència declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats, que en data no determinada entre els mesos d'agost a finals de novembre del 2009, la processada Moliner, nascuda el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, aprofitant-se de la seva qualitat de secretària administrativa de l'empresa "E", rebé per part de FMI - actuant aquest en nom i representació de l'empresa "TDQ", clienta de la primera- un xec per import de 1.470 EUR en pagament de la factura núm. 2056 corresponent a la venda de mercaderia per part d'E a TDQ, i posada de comú acord amb el seu company sentimental i també processat Tejada, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i amb antecedents penals no computables per raó de la present causa, es quedaren i feren seu el referit xec, ingressant-lo al compte bancari titularitat de la processada Moliner.

També durant el temps en què treballà per compte de l'empresa E, sense autorització ni coneixement del gerent Criado ni de la titular administrativa Querol, la processada Moliner efectuà diverses transferències de diners per imports compresos entre els 45 i 286,40 EUR i fins al total de 971,40 EUR que carregava al compte de l'empresa i abonava al seu favor, la processada, havent venut, dins de les nombroses tasques que desenvolupava en dit negoci, diversa mercaderia a clients els quals pagaven en xec o en efectiu, havent fet seu un altre xec per valor de 124,80 EUR emès per l'empresa ZE, que ingressà en el seu propi compte enlloc de a la caixa de E.

Igualment, a fi de poder donar d'alta davant de la C.A.S.S com a assegurat de l'empresa E, al seu company i també processat M, en data no determinada durant el mateix període de temps, la processada Moliner va omplir el document lliurat per la C.A.S.S. i anomenat "Fitxa de matriculació, modificació de les dades o baixa del declarant" que signà, imitant la signatura de la titular administrativa del negoci Querol, i que presentà davant de l'esmentada parapública".

No ha quedat degudament acreditada la imputació de l'acusació particular relativa a l'apoderament de la part de l'acusada de mercaderia de la botiga, tal com 6000 clauers i un televisor, ni les comandes o vendes realitzades en el seu propi profit altres que la relativa a la botiga Z per valor de 124,80 euros, com tampoc els cobraments en efectiu (llibre d'albarans) fins un valor aproximat de 5.834,78 euros relacionats al seu escrit de qualificació provisional i que reclama.

III.-RESULTANT: Que mitjançant Aute del 10 de setembre de 2013 el Tribunal de Corts, en període d'execució de la sentència anterior, acorda:

"estimar la petició formulada per la representació lletrada de la penada Moliner, i acordar el retorn dels objectes reclamats i continguts en les bosses precintades núm. 102237, 102238, 102240, 102239, 102241, PP027779, 102242, 102243 y 102244".

IV.-RESULTANT: que contra l'esmentat aute interposa recurs d'apel·lació la defensa de la Sra. Querol demanant que els objectes que el Tribunal de Corts acordà tornar a la Sra. Moliner han de ser tornats a la recurrent per haver quedat acreditat que pertanyen a la mateixa en haver estat condemnada com a autora d'un delicte major continuat d'apropiació indeguda.

V.-RESULTANT: Que el Mgfc. MINISTERI FISCAL i la representació de la Sra. Moliner s'oposen al recurs, observant que la sentència condemnatòria no declara provat que Sra. Moliner s'hagués apropiat dels objectes que el Tribunal de Corts acordà retornar-li.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que impugna, la representació de Querol, la decisió del Tribunal de Corts de retornar a Moliner els objectes que li van ser intervinguts al seu domicili, continguts en les bosses precintades núm. 102237, 102238, 102240, 102239, 102241, PP027779, 102242, 102243 y 102244 i demana que siguin retornats a la part recurrent amb uns arguments que no poden ser atesos.

En efecte, per la resolució de la qüestió plantejada hem de partir d'un fet essencial, com és la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 26 de juny de 2013. En aquesta sentència -últim paràgraf del primer considerant- expressament es diu que no es considera acreditat que Moliner s'hagués apoderat, entre altres efectes, de diversa mercaderia, tal com clauers, petits electrodomèstics i eines de cuina i en el segon paràgraf del cinquè considerant es diu que procedeix retornar "aquells objectes quina propietat no és discutida, tal com la torre d'ordinador, quina relació obra en autes al foli 134".

II.- CONSIDERANT.- que els objectes que el Tribunal de Corts acorda retornar a Moliner són els continguts a les bosses precintades núm. 102237, 102238, 102240, 102239, 102241, PP027779, 102242, 102243 y 102244, i al foli 134 hi ha la relació detallada dels mateixos. Són els petits electrodomèstics intervinguts al seu domicili dels que la sentència del Tribunal de Corts no considera acreditat que Moliner s'hagués apoderat i com no han estat decomissats, lògicament, si aquesta demana la seva devolució li han de ser tornats.

Dels objectes relacionats al foli 134 de la causa, només la propietat dels que s'han acordat retornar a Moliner ha estat discutida al procediment.

De la resta d'objectes, la torre d'ordinador -bossa 102236-, un rebut de cobrament de 13.750 euros mitjançant lletra de canvi i una lletra de canvi per valor de 13.500 euros -bossa PO18571- i un albarà número 0487 de l'empresa E de data 30-3-2009 -bossa PP18000-, Moliner va reconèixer que eren tots propietat de E i la resta d'objectes -continguts a les bosses PP027207, PP027208, PP17999 i GO7185- va dir que eren seus i la part recorrent no va discutir la seva titularitat. És a aquests objectes als que fa referència la sentència quan diu que han de ser retornats.

Els altres efectes, aquells que Moliner va demanar que li fossin tornats, van ser objecte de controvèrsia al judici, doncs la part recurrent sostenia que eren de l'empresa E i C se'ls va quedar, i els acusats que eren de C perquè els va pagar amb els seus diners als proveïdors. La sentència finalment no considera acreditat que Moliner s'hagués apoderat d'aquets objectes i els hagués fet seus.

Com que no és declara provada la procedència il·lícita d'aquests efectes han de ser tornats a qui els tenia en el seu poder quan va ser intervinguts i aquesta és la raó per la que és correcta la seva devolució a Moliner.

Si la part recorrent no estava d'acord en el pronunciament que va fer la sentència del Tribunal de Corts en aquesta matèria hauria d'haver-la recorregut, cosa que no va fer i és per això que ara no pot, en execució de la sentència, combatre aquest pronunciament.

III.-CONSIDERANT: En conseqüència, el recurs interposat ha de ser desestimat, amb la imposició de les costes processals causades pel recurs a la recurrent.

Vist la legislació vigent,

La Sala Penal del M. I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble Andorrà,

A C O R D A

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Querol.

2.- Confirmar l'Aute dictat pel Tribunal de Corts en data 10 de setembre de 2013 en la causa núm. TC-109-3/11.

3.- Imposar a la recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramesa certificació al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, per al seu compliment i execució, ho acordem, manem i signem.

Decisio