Substitució de pena- TSJP-14/14

Aute

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Fátima Ramírez Souto

Núm. de Causa: TC-037-4/11 Núm. de Rotlle: TSJP-14/14

AUTE 25-2014

PARTS:

Recorrent: Sr. Ferrer

Advocat: Sr. Vives

Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, tretze de juny del dos mil catorze.

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 29 d'abril del 2014 dictat pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Marie Conte, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: Que per sentència de data 13 de juliol del 2012, dictada per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, recaiguda en la causa TC-037-4/11, Ferrer ha estat condemnat en concepte d'autor del delicte major d'ésser membre exercint una activitat rellevant en associació il·lícita a fi de cometre delictes, de furt amb força en les coses i de tinença de substàncies inflamables i incendiàries, a la pena de cinc anys de presó ferma, i a la pena complementària d'expulsió definitiva del Principat, així com al pagament de les despeses processals causades i de la responsabilitat civil que suma 762.291,95EUR

II.- RESULTANT: Que l'advocat defensor del condemnat ha sol·licitat per escrit de data 2 d'abril del 2014, la substitució de la pena de presó ferma que li restava per complir al seu defensat, per la pena d'expulsió del Principat.

III.- RESULTANT: Que per aute de data 29 d'abril del 2014 el Tribunal de Corts decideix:

"donar lloc al benefici de la reducció de pena d'un dia per mes al penat Ferrer.

Denegar la petició de substitució de la pena privativa de llibertat imposada al condemnat Ferrer per la pena d'expulsió del Principat".

IV.- RESULTANT: Que contra l'esmentat aute interposa recurs d'apel·lació la defensa de Ferrer, sol·licitant d'una part, que li sigui concedit el benefici penitenciari màxim per bona conducta, consistent en una reducció de dos dies i mig per mes. D'altra part, que es substitueixi la pena privativa de llibertat, que resta de compliment, per la seva expulsió del Principat.

Reprotxa a la instància no haver tingut en compte l'evolució positiva del condemnat en el moment de la seva detenció, fonamentant-se exclusivament sobre el seu comportament anterior, corresponent als primers mesos del seu empresonament.

Observa que la mesura de substitució de pena, prevista per l'article 65.3 del Codi Penal, és de natura a satisfer, en aquest cas concret, una finalitat humanitària com la mort de la germana del recurrent, que deixa els seus pares en situació d'abandó.

V.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs, manifestant en relació al benefici penitenciari de la reducció de pena per bona conducta, que de l'examen de l'executòria de la causa se'n deriva multiplicitat d'incidències per raó del comportament del condemnat durant el seu temps de reclusió.

En relació a la pretensió de substitució del ròssec de la pena privativa de llibertat per la d'expulsió del Principat, exposa que Ferrer ha estat condemnat per sentència de data 13 de juliol del 2012, a la pena complementària d'expulsió definitiva del Principat.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: Que, segons l'article 209 del Codi de Procediment Penal, quan es tracti de penes privatives de llibertat superiors a un mes complertes a Andorra, el tribunal pot acordar una reducció de pena, per bona conducta i col·laboració del pres en activitats del Centre, la qual no pot ser superior a 2,5 dies per mes de presó.

Malgrat els múltiples incidents generats per Ferrer durant la seva detenció, objecte de procediments administratius disciplinaris, un dels quals va ser sancionat penalment, susceptibles de motivar el refús del benefici de tota reducció de pena, el Tribunal de Corts ha acordat al condemnat el benefici de la reducció de pena d'un dia per mes. Contràriament, per tant, al que al·lega la defensa del penat, s'ha tingut en compte a la vegada el comportament anterior de Ferrer, que no existeix cap raó d'ocultar pura i simplement i, l'evolució favorable de la seva situació actual en el Centre Penitenciari.

L'aute recorregut s'ha de confirmar en aquest punt.

II.- CONSIDERANT: Pel que fa la petició de substitució de la pena privativa de llibertat, que l'article 65.3 del codi Penal permet al tribunal substituir, en el moment de dictar sentència o posteriorment, les penes imposades de presó o el ròssec que resti per complir fins a 5 anys, per la pena d'expulsió fins al màxim de 15 anys. Que es tracta d'una facultat i no d'una obligació del tribunal a quo, que ha d'exercir valorant les circumstàncies personals, la conducta del condemnat així com la gravetat dels fets i dels perjudicis ocasionats.

Però com ja té declarat aquesta Sala Penal, la substitució ha de ser excepcional de tal manera a evitar la impunitat o de crear un dret a l'incompliment de les penes. La qüestió també cal situar-la en el marc de la finalitat de prevenció general de la pena de presó.

En el cas d'autes, Ferrer, condemnat per fets particularment greus, generadors d'un perjudici considerable, i el comportament del qual a la presó no es pot qualificar d'exemplar, no hi ha cap justificació que permeti atorgar-li el benefici d'una substitució de pena.

A més a més, al condemnat li va ser imposada la pena complementària d'expulsió definitiva del Principat, la substitució del ròssec de la pena pendent de compliment per l'expulsió del Principat suposaria una certa impunitat que en res afavoreix la prevenció general, ja que en la pràctica, comporta la supressió d'una de les penes, la pena de presó ferma, que és la que resulta la més aflictiva pel condemnat.

III.- CONSIDERANT: Que procedeix la confirmació de l'aute apel·lat.

Decisio

Vist la legislació vigent,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble Andorrà,

A C O R D A

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Ferrer.

2.- Confirmar l'Aute dictat pel Tribunal de Corts en data 29-04-2014 en la causa TC-037-4/11.

3.- Imposar al recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramesa certificació al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, per al seu compliment i execució, ho acordem, manem i signem.