Responsabilitat patrimonial. Acció directa contra batlles i magistrats. Inadmissió.

Aute

Magistrats

Anna Estragués Armengol Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sr. Puig

Advocat: Sr. ECA

Apel·lat: Sra. BTL

Representant: Sra. Calatayud

Advocat: Sr. RGF

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President en funcions: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: RESPONSABILITAT PATRIMONIAL. Acció directa contra batlles i magistrats. Inadmissió.

AUTE 000073/2025

Andorra la Vella, l'1 d'abril del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per escrit de data 27.06.2023, el Sr. Puig interposà demanda pel judici verbal civil abreujat contra la batlle Sra. BTL exposant essencialment que:

- en data 10.07.2020 el Sr. Puig interposà querella contra la Sra. JDE per entre altre, un presumpte delicte d'obstaculització d'execució de resolucions judicials, per causa de l'incompliment reiterat per part de la querellada, del règim de visites amb la seva filla F, establert en la sentència 180/2015 dictada en el marc de la causa civil 6000792/2014;

- la querella donà lloc a la incoació de les diligències prèvies núm. 1000323/2020, les quals foren arxivades per aute de data 30.05.2022, sense perjudici de les accions que per via civil li poguessin correspondre, indicant en l'aute la batlle instructora que, seguint la jurisprudència dels tribunals andorrans, no tot incompliment civil d'una resolució deriva de manera automàtica en l'aplicació del dret penal i que per tant, s'havia de demanar el compliment del règim de visites prèviament en el marc de l'execució civil, a l'òrgan jutjador. Aquest aute fou confirmat pel Tribunal de Corts en data 11.07.2022.

- en compliment dels esmentats autes, en data 10.10.2022 el Sr. Puig va presentar la corresponent demanda d'execució davant la batlle Sra. BTL, ponent de la sentència dictada en el marc de la causa civil 6000792/2014.

- per aute de data 13.06.2023 la batlle Sra. BTL, ignorant les resolucions de la batlle instructora i de la magistrada del Tribunal de Corts, fent una interpretació esbiaixada de la seva petició i conculcant els articles 2.2, 3, 6, 9, 13 de la Llei qualificada de la justícia, 13.2 i 13.3 de la Constitució i 94 de la Llei 30/2022, del 1 de juliol , qualificada de la persona i de la família, denegà la seva demanda, en considerar que no és competent per donar compliment a la seva pròpia sentència, en base al fet que els actes d'execució que se sol·liciten no són conformes a la naturalesa i al contingut del títol executiu.

Conseqüència de l'anterior és que amb la seva resolució de data 13.06.2023, arbitrària, parcial i amb patent abús de dret, la batlle Sra. BTL no l'ha tutelat judicialment en el seu dret fonamental a la jurisdicció i a obtenir una sentència sobre el fons, i l'ha privat del règim de visites amb la seva filla durant el període comprés entre el 08.12.2019 fins la data de la demanda, i aquest fet és el que dona lloc a la seva responsabilitat civil personal, per tot el que demana que:

- es declari la nul·litat de l'aute de data 13.06.2023;

- es condemni la part demandada a satisfer-li la quantitat forfetària de 18.000 EUR en concepte de perjudici moral així com 200 EUR en concepte de taxes judicials, la quantitat que quedi determinada en període d'execució en concepte d'honoraris d'advocat i els interessos corresponents a partir de l'escrit de contesta a la demanda i altres costes processals.

2.- Per escrit de data 19.09.2023 la representació processal de la batlle Sra. BTL formulà declinatòria per manca de competència objectiva, posant de manifest que la part demandant ha omès indicar en la seva demanda, que ha interposat un recurs d'apel·lació contra l'aute de data 13.06.2023 motiu pel quin la batlle a la que ha estat atribuïda la present causa, no té competència objectiva per conèixer i resoldre una demanda de nul·litat sobre el referit aute.

3.- Per aute de data 11.12.2023, el Tribunal unipersonal del Batlle acordà estimar la declinatòria interposada per la part demandada i reposar la providència d'admissió de la demanda dictada en data 28.07.2023 i en conseqüència, inadmetre la demanda interposada pel Sr. Puig per escrit de data 27.06.2023, tot procedint al seu arxiu sense altre tràmit, tot fent imposició de costes a la part agent.

En la seva resolució la batlle estima essencialment que "la demanda interposada per la part agent es fonamenta en una resolució que no és ferma" pel que "s'escau reposar la Providència d'admissió de la demanda dictada en data 28 de juliol de 2023 i, en conseqüència, inadmetre la demanda interposada per escrit de data 27 de juny de 2023 per ésser, en tot cas, prematura per trobar-se apel·lat l'Aute en què fonamenta la part demandant la seva reclamació en responsabilitat civil ".

4.- Per escrit presentat en data 12.01.2024, la part agent interposà recurs contra aquest darrer aute en base als següents motius:

- error en la valoració de la prova i indeguda aplicació del dret.

En aquest sentit precisa que la inadmissió de la demanda no es vincula a cap dels tres supòsits taxats previstos a l'article 131.3 del CPC com a causes d'inadmissió, així com que l'acció interposada contra la Sra. BTL en reclamació dels danys morals causats, ho és a títol personal a l'empara de l'article 76 de la Llei qualificada de la Justícia i no té objectivament res a veure amb el recurs d'apel·lació interposat davant del Tribunal Superior de Justícia, del qual es troba totalment desvinculada.

- no escau la condemna en costes efectuada en l'aute recorregut per quan no es donen cap dels tres supòsits previstos a l'article 131.2 del CPC per tal que la seva demanda sigui inadmesa.

I per raó de l'exposat, demana que s'acordi l'estimació del recurs, la revocació de l'aute de data 11.12.2023 i l'admissió a tràmit de la demanda en el seu dia interposada, sense expressa condemna en costes pel seu representat.

5.- En data 25.03.2024 la representació processal de la batlle Sra. BTL s'oposà al recurs indicant que:

- malgrat l'apel·lant ha anunciat en el seu recurs, un error en la valoració de la prova per part del Tribunal a quo, no explica a quina prova o proves es refereix, ni ofereix cap argument per explicar en què o com s'ha equivocat;

- la inadmissió de la demanda es troba fonamentada en l'aute recorregut, en l'article 131.3.a) del CPC, és a dir la manca de competència per conèixer del litigi, fonamentant per tant la batlle de manera procedent la seva decisió com és de veure en els fonaments de dret segon i tercer;

- en el seu escrit de recurs la part recurrent s'aparta de la fonamentació fàctica i jurídica de la seva demanda, pretenent ara deslligar la seva acció del caràcter nul de l'aute de data 13.06.2023, pretenent que la seva acció s'adreça a títol individual contra la Sra. BTL atès que amb la seva resolució ha causat un fet danyós total o parcialment deslligat del servei públic i que això, independentment de la futura resolució que pugui dictar la sala civil del TSJC, ha de donar lloc a reparació; que aquesta nova argumentació contravé l'article 330.2 del CPC i portaria a l'absurd que hom es troba legitimat per reclamar danys morals contra un batlle o magistrat per una resolució que fins i tot el Tribunal Superior de Justícia hagués confirmat i declarat conforme a Dret. Afegeix que una acció com la que addueix l'apel·lant no existeix en el nostre ordenament jurídic ni en cap conegut per la part demandada; que l'article 76 de la LQJ no empara els arguments del recurrent per quan la responsabilitat a la que dit article al·ludeix deriva de l'exercici dolós en les funcions de batlles i magistrats;

- l'aute objecte d'apel·lació ha resolt de forma congruent i motivada en Dret les pretensions de les parts, no podent la batlle anul·lar un aute que no ha dictat i que es troba en apel·lació davant del Tribunal Superior.

- en relació amb la condemna en costes, la batlle fonamenta la seva decisió en l'article 353 del CPC el quin reenvia al seu torn als articles 350 a 352 i no pas l'article 131.2 com erròniament indica la part recurrent.

I per raó de l'exposat, demana la desestimació del recurs amb imposició de costes a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa l'article 354 del CPC.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- És objecte d'aquest recurs d'apel·lació l'aute del Tribunal unipersonal del Batlle de data 11.12.2023 mitjançant el qual si bé formalment es va estimar la declinatòria interposada per la part demandada per escrit de data 19.09.2023, en realitat es reposava la providència dictada en data 28.07.2023, pronunciant en el seu lloc, la inadmissió de la demanda interposada pel Sr. Puig per escrit de data 27.06.2023, tot procedint al seu arxiu sense altre tràmit, i fent imposició de les costes a la part agent.

El Sr. Puig s'alça contra aquesta decisió, defensant exclusivament que la demanda articulada reunia els motius per a ser admesa a tràmit, i aquesta, al marge del pronunciament sobre les costes, serà la única qüestió que haurà de ser examinada pel Tribunal en mèrits dels principis dispositius, d'aportació de part i en aplicació de l'apotegma "tantum devolutum quantum appelatum".

Segon.- Pel que fa a la impossibilitat d'inadmetre la demanda per no trobar-se la inadmissió vinculada a cap dels tres supòsits taxats previstos a l'article 131.3 del CPC.

El debat que la part recurrent pretén suscitar es troba ja superat. En efecte, en els autes de 8-2-2024 i 9-5-2024, rotlles TSJC-7-2024 i 70-2024, davant d'uns supòsits de fet, pràcticament idèntics al present, ja vàrem dir:

"Aquesta referència al jutge predeterminat per la llei, que constitueix una de les manifestacions del dret a la jurisdicció que garanteix l'article 10 del text constitucional, revesteix una especial rellevància en aquest cas, ja que es tracta d'un dret que ha de ser preservat de manera particular, atès que no pot quedar en mans de les parts la composició de l'òrgan jurisdiccional que ha de conèixer de les seves pretensions. L'aute impugnat conté una consideració de singular interès sobre aquest punt, ja que posa de relleu que la mera interposició d'una demanda contra un Batlle o Magistrat podria donar lloc a la seva abstenció, d'acord amb l'article 73.f) de la Llei qualificada de la Justícia, i d'aquesta forma afectar el dret al jutge predeterminat per la llei i, fins i tot, pot posar en qüestió el funcionament del sistema judicial, si es fa un ús immoderat i artificiós d'aquest mecanisme.

Aquest risc apareix més clarament en aquelles jurisdiccions de reduïdes dimensions, tal com va posar de relleu la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans de 9 de juliol de 2015 (cas A.K. v. Liechtenstein), quan afirma que:

"In addition, the Court agrees with the Government's argument that in small jurisdictions, excessively strict standards in respect of motions for bias could unduly hamper the administration of justice".

("A més, el Tribunal coincideix amb l'argument del Govern que en jurisdiccions petites, normes excessivament estrictes pel que fa a les mocions de parcialitat podrien obstaculitzar indegudament l'administració de justícia") (la traducció és nostra).

Resulta d'aquests arguments que, si bé les parts poden exercitar evidentment les accions que considerin convenients i que es trobin emparades per la llei, els tribunals han d'examinar rigorosament la concurrència dels requisits que s'exigeixen en cada cas, i procedir a la inadmissió de la corresponent demanda, quan aquestes condicions no concorren, o bé quan l'acció es formuli amb manifest abús de dret o frau de llei, tal i com ho preveu l'article 9.2 de la Llei qualificada de la Justícia.

Quart.- En dret comparat, aquestes accions directes de responsabilitat civil contra els membres dels òrgans jurisdiccionals es veuen amb notable prevenció, i fins i tot són desconegudes o es recomana que no siguin admeses, a fi d'impedir una indeguda alteració de la composició dels tribunals, en els termes que abans s'ha exposat, i també per tal d'assegurar la independència dels mateixos, així com la serenitat que ha de presidir les seves decisions, que es podria veure compromesa per l'ús abusiu d'aquest instrument.

A títol d'exemple, els Estats veïns no admeten aquesta figura, sinó que és l'Estat el que pot exercir una acció de repetició contra els jutges, en aquells casos que la llei determini. En el cas concret d'Espanya, l'acció directa va ser suprimida per la Llei Orgànica 7/2015, de 21 de juliol.

També en l'àmbit del Consell d'Europa, al qual Andorra pertany, existeixen diversos instruments que es pronuncien en la mateixa línia. La Carta europea sobre l'estatut dels jutges, adoptada a Estrasburg el 8-10 de juliol de 1998, estableix que:

"5.2. La réparation des dommages supportés de façon illégitime à la suite de la décision ou du comportement d'un juge ou d'une juge dans l'exercice de leurs fonctions est assurée par l'Etat. Le statut peut prévoir que l'Etat a la possibilité de demander, dans une limite déterminée, le remboursement au juge ou à la juge par la voie d'une action juridictionnelle dans le cas d'une méconnaissance grossière et inexcusable par ceux-ci des règles dans le cadre desquelles s'exerçait leur activité. La saisine de la juridiction compétente doit faire l'objet d'un accord préalable de l'instance visée au point 1.3".

Per la seva part, la Carta Magna dels Jutges, adoptada pel Consell Consultiu dels Jutges Europeus a Estrasburg el 17-19 de novembre de 2010, afirma que:

"20. Le juge doit être responsable pénalement dans les termes de droit commun pour les infractions commises en dehors de ses fonctions. La responsabilité pénale ne doit pas être engagée à l'encontre d'un juge pour les faits liés à ses fonctions en cas de faute non intentionnelle de sa part.

21. Il doit être remédié aux erreurs judiciaires dans le cadre d'un système de recours adéquat. Tout remède pour d'autres fautes de la justice relève exclusivement de la responsabilité de l'État.

22. Sauf en cas de faute volontaire, il ne convient pas que dans l'exercice de ses fonctions, un juge soit exposé à une responsabilité personnelle, même par le biais d'une action récursoire de l'État".

En el mateix sentit es pronuncia la Recomanació de 17 de novembre de 2010 del Comitè de Ministres del Consell d'Europa, quan estableix que:

"66. L'interprétation du droit, l'appréciation des faits ou l'évaluation des preuves, auxquelles procèdent les juges pour le jugement des affaires, ne devraient pas donner lieu à l'engagement de leur responsabilité civile ou disciplinaire, sauf en cas de malveillance et de négligence grossière.

67. Seul l'Etat, dans le cas où il a dû verser une indemnisation, peut rechercher la responsabilité civile d'un juge par une action exercée devant un tribunal.

68. L'interprétation du droit, l'appréciation des faits ou l'évaluation des preuves, auxquelles procèdent les juges pour le jugement des affaires, ne devraient pas donner lieu à l'engagement de leur responsabilité pénale, sauf en cas de malveillance.

(...)

70. Les juges ne devraient pas avoir à rendre personnellement des comptes sur une décision au motif que celle-ci est infirmée ou modifiée à la suite de l'exercice d'une voie de recours.

71. Lorsqu'ils n'exercent pas leurs fonctions judiciaires, les juges voient leur responsabilité pénale, civile et administrative engagée comme tout autre citoyen".

Finalment, la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans de 5 de febrer de 2015 (cas Sergey Zubarev c. Rússia) fa referència a aquests instruments del Consell d'Europa com un dels criteris que el condueixen a concloure que no hi ha hagut violació de l'article 6.1 del Conveni pel fet que la legislació nacional establís en aquell cas la immunitat judicial front a accions interposades per decisions adoptades en l'exercici de les funcions jurisdiccionals.

Cinquè.- És des d'aquesta perspectiva que s'ha de resoldre la qüestió plantejada en aquest recurs. L'article 76 de la Llei qualificada de la Justícia disposa que:

"Els Batlles i Magistrats seran responsables civilment pels danys i perjudicis ocasionats dolosament en l'exercici de les seves funcions".

El tenor literal de la norma és clar en establir que l'acció directa que contempla és admissible només en casos d'actuacions doloses per part del jutge, mentre que, en els altres supòsits, serà procedent l'acció de responsabilitat de l'Estat, que preveu l'article 10 de la mateixa Llei qualificada. En aquest darrer cas, és el propi Estat qui pot demanar l'emplaçament del jutge com a part, o bé plantejar una acció de rescabalament, quan concorri dol o negligència greu i inexcusable.

Cal tenir en compte, a més, que la mera estimació d'un recurs no comporta en sí mateixa cap responsabilitat patrimonial, quan no concorren les indicades circumstàncies d'intencionalitat o negligència greu i inexcusable.

En aquest supòsit, la pròpia narració de fets de la demanda posa de relleu que l'element necessari del dol està completament absent. Al foli 4 d'aquest escrit, els propis agents afirmen que "al cas que ara ens ocupa, les parts demandades han infringit dolosament i/o negligentment els mandats legals que estableixen els articles (...) del Codi de Procediment Civil". Això significa que la mateixa part agent no aprecia la intencionalitat que predica nominalment, la qual no es pot apreciar de cap manera en el supòsit que s'examina.

En tot cas, qualsevol que sigui la qualificació que faci l'agent a l'escrit de demanda, la intencionalitat s'ha de poder deduir racionalment sobre la base de les circumstàncies concurrents, per tal de poder admetre a tràmit una acció basada en l'article 76 de la Llei qualificada de la Justícia, ja que el dol és un dels requisits essencials de la mateixa".

Les decisions indicades van ser recorregudes en empara i el Tribunal constitucional no admetia el recurs, sostenint "El recurrent addueix que l'article 131.2 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, del text consolidat del Codi de procediment civil, preveu únicament quatre supòsits d'inadmissió a tràmit de la demanda, sense que l'aute del 20 de febrer del 2024, dictat per la Batllia, i confirmat per l'aute del 9 de maig del 2024 de la Sala Civil, es fonamenti en algun d'ells. Insisteix en què l'acció que es va interposar era l'acció directa de l'article 76 de la Llei qualificada de la Justícia i que la inadmissió a tràmit de la demanda no estava justificada, sinó que calia pronunciar-se sobre el fons i, en no fer-ho, es va infringir l'article 10 de la Constitució. Afirma que l'article 9.2 de la Llei qualificada de la Justícia possibilita la inadmissió a tràmit d'acord amb allò que la llei de procediment estableixi, però que això ha estat omès per la Sala Civil.

També exposa que els arguments de l'aute impugnat de la Sala Civil son arbitraris i que han estat dictats en abús de dret, i, que, per tant, conculquen l'article 10 de la Constitució, atès que creen un àmbit d'impunitat dels membres de la magistratura andorrana.

3.5. Respecte d'aquestes al·legacions que integren el segon dels motius del recurs d'empara, aquest Tribunal Constitucional ja va tenir ocasió de pronunciar-se en l'aute del 15 de març del 2024 -causa 2024-12-RE- anteriorment citat, i va concloure que el motiu no presentava el necessari contingut constitucional per ser admès a tràmit:

"I l'aute de la Sala Civil impugnat del 8 de febrer del 2024, parteix de la lletra de l'article 76 Llei qualificada de la Justícia quan preveu la responsabilitat civil dels batlles i dels magistrats en l'exercici de les seves funcions. I entén que l'acció directa només resulta possible quan l'actuació del jutge és dolosa, mentre que en els altres casos l'acció de responsabilitat de l'Estat, establerta a l'article 10 de la Llei qualificada de la Justícia, és procedent.

Ara bé, la Sala Civil constata que l'element del dol es troba absent en el relat fàctic de la part recurrent, atès que la intencionalitat no es pot inferir de les circumstàncies concurrents, i, per tant, confirma l'aute de la primera instància.

En definitiva, com es pot observar, la jurisdicció ordinària inadmet a tràmit la demanda d'acord amb l'article 9.2 de la Llei qualificada de la Justícia -d'aquí que no obsti que no sigui un dels quatre supòsits taxats de l'article 131.3 del Codi de procediment civil- i segons la interpretació que realitza de l'acció directa segons ressurt dels articles 76 i 10 de la Llei qualificada de la Justícia.

I aquesta selecció i interpretació del dret efectuada per la Sala Civil no mereix ser titllada de peregrina, d'arbitrària o de no ajustada a Dret, sinó que es mostra en tot punt lògica, raonable i conforme amb l'ordenament jurídic, per la qual cosa aquest motiu presenta també una manca manifesta de contingut constitucional".

I aquesta mateixa conclusió s'ha de mantenir en aquest recurs d'empara.

En primer terme, perquè la manca de pronunciament sobre el fons esdevé possible si el Tribunal Superior de Justícia argumenta de manera motivada les raons per les quals en el cas concret la inadmissió a tràmit de la demanda és justificable. Des d'aquesta òptica, el cànon de constitucionalitat relatiu a la motivació s'acompleix quan la Sala Civil, en el seu aute del 9 de maig del 2024, motiva la inadmissió a tràmit de l'acció sobre la base de l'article 9.2 de la Llei qualificada de la Justícia, perquè, segons el seu parer, l'acció s'exercita amb un manifest abús de dret, i, perquè l'article 131.3 del Codi de procediment civil mateix empara aquest inadmissió quan en l'apartat c) estableix els requisits especials que la llei exigeix per a l'admissió i raona que, en aquest supòsit, la concurrència del dol és un pressupòsit per a l'exercici de l'acció directa (fonament de dret tercer).

I, en segon terme, el raonament relatiu a la inadmissió a tràmit emprat per la Sala Civil no és ni arbitrari, ni il·lògic, ni contrari a la raó. Per consegüent, cap infracció del dret a un judici equitable de l'article 6 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, ni del dret a la defensa pot revestir el necessari contingut constitucional, ja que s'empra un argumentari motivat i raonat per impedir l'examen del fons de la demanda, en no concórrer un dels pressupòsits de l'acció -el dol- i en considerar-se que l'acció exercitada ho és amb abús de dret" (Aute de 17-6-2024, 2024-33-RE).

Tercer.- La part recurrent afirma, en el seu escrit de recurs, que l'acció interposada contra la Batlle Sra. BTL ho és a títol personal a l'empara de l'article 76 de la Llei qualificada de la Justícia i no té objectivament res a veure amb el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute dictat en data 13.06.2023 per la mateixa batlle, del qual assegura, la demanda objecte del present procediment es troba totalment desvinculada.

No obstant, tant del contingut com del petitum de la demanda presentada en data 27.06.2023 pel Sr. Puig, se'n desprèn clarament que s'hi troba estretament relacionada.

Efectivament, la part agent fonamenta la seva reclamació en l'aute dictat per la batlle Sra. BTL en data 13.06.2023 mitjançant el qual es denega el despatx de l'execució per ella interessat doncs aquest aute, al que fa referència reiteradament en el seu escrit de demanda, és el que la part demandant considera que - ignorant el mandat de la batlle instructora i del Tribunal de Corts així com conculcant diverses disposicions legals - l'ha privat del seu règim de visites amb la seva filla F i li ha causat el perjudici del que ara pretén ser indemnitzat.

Així mateix, del petitum efectuat en l'escrit de demanda, se'n desprèn tanmateix que l'aute dictat en data 13.06.2023 seria el fet generador de la responsabilitat en que la part demandant assegura que incorre la batlle demandada, doncs el que pretén el Sr. Puig és en primer lloc, que es declari la nul·litat de l'aute de data 13.06.2023, adoptat segons diu "en base a una argumentació totalment arbitrària i amb profund desconeixement dels supòsits en que opera la Constitució, les lleis i el procediment d'execució", i després, en conseqüència, que es condemni a la part demandada a satisfer-li les quantitats reclamades en reparació dels perjudicis causats per la repetida resolució.

Per tant, s'ha de descartar l'argument de que la responsabilitat de la batlle demandada està en aquest cas "total o parcialment" deslligada del servei públic doncs resulta evident, en mèrits de l'exposat, que els danys que l'agent afirma que se li han produït derivarien, en el seu cas, del contingut d'una resolució judicial que la demandada ha dictat en l'exercici de les seves funcions, i amb la qual el recurrent es mostra en desacord. En conseqüència, és obvi que aquest dany hipotètic no està deslligat del servei, sinó que derivaria precisament del funcionament del mateix.

I en el present cas, l'aute de data 13.06.2023 que és el que la part demandant pretén seria el generador de responsabilitat de la batlle demandada, no era ferm a la data d'interposició de la demanda, havent el Sr. Puig interposat recurs contra el mateix.

En conseqüència, tal i com consta en la resolució recorreguda, el Tribunal Unipersonal del Batlle no podia, en el marc del present procediment, mitjançant una acció directa contra la batlle Sra. BTL, fonamentada en l'article 76 de la Llei qualificada de la Justícia, ni revisar ni anul·lar l'aute per aquella dictat en data 13.06.2023 en el marc del procediment 6000792/2014 per tot el que, el segon motiu de recurs ha de ser igualment desestimat.

Quart.- Al marge del que acabem d'exposar, i a títol "obiter dicta", destacarem que tampoc aquí la part demandant introduïa en el seu escrit inicial un relat que permetés deduir racionalment l'element relatiu al dol necessari per a procedir a l'admissió de l'acció que s'exercita fonamentada en l'art. 76 de la LQJ, i en no resultar la intencionalitat necessària de les circumstàncies relatades, tampoc l'admissió de la demanda es justificava des de la perspectiva de l'art. 9.2 de la LQJ.

En atenció a tot l'exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat i confirmar la resolució dictada per la Batlle.

Cinquè.- Pel que fa a la imposició de costes.

La part recurrent impugna l'aute de data 11.12.202 en estimar que no se la pot condemnar a costes per quan no es donen cap dels tres supòsits previstos a l'article 131.2 del CPC per a que la seva demanda sigui inadmesa a tràmit.

Al respecte, convé reiterar el ja exposat en el fonament de dret segon de la present resolució, i havent estat la demanda correctament inadmesa, escau confirmar la imposició de costes efectuada en l'aute recorregut, de conformitat amb el criteri de venciment objectiu i el que disposa l'article 350.1 CPC.

Sisè.- S'ha d'imposar al recurrent el pagament de les costes d'aquesta alçada, d'acord amb l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Puig contra l'aute dictat el 11 de desembre de 2023 pel Tribunal unipersonal del Batlle.

SEGON.- Imposar al recurrent el pagament de les costes causades en aquesta instància.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.