Recurs de Suplicació: manca de compareixença en el termini legal

Aute

AUTE DE 20 DE MARÇ DE 1995

Recurs de Suplicació: manca de compareixença en el termini legal

RESULTANT:

que la part dispositiva de la sentència del Tribunal de Corts diu: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem als processats Guerrero i Sainz, com a responsables penalment, la primera en concepte d'autora i el segon en el de còmplice, d'un delicte major de violació de domicili aliè i d'un delicte major de lesions doloses i a Sainz també com a responsable penalment d'un delicte major d'amenaces, amb la concurrència en ambdós respecte dels dos primers delictes de l'agreujant d'actuació per dues persones i en Sainz en tots tres delictes de l'atenuant de menor de 21 anys. Imposem a Guerrero la pena de vuit mesos de presó dels quals sis mesos ferms i la resta condicional i a Sainz la pena de sis mesos de presó, dels quals quatre ferms i la resta condicional. els condemnem també al pagament per parts iguals de les despeses processals causades i a que indemnitzin a la Sra. Cañete en la quantitat de 634.728 pts., i a la CASS en la quantitat de 137.921 pts. Atesa la data del delicte objecte d'aquest sumari, un cop ferma aquesta sentència s'aplicaran els beneficis de l'Indult atorgat en data 14 de març de 1994 pels Excms. Ars. Coprínceps d'Andorra".

RESULTANT: que l'advocat Marti va presentar recurs de Suplicació contra l'esmentada sentència, essent el recurs fonamentat en els motius 3.4 i 3.5 del Decret de 13 de juliol de 1990.

RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar Providència, d'acord amb l'article del 7 al 21 del Decret de 13 de juliol de 1990, per citar a les parts a comparèixer per escrit signat per advocat davant el Tribunal Superior de Corts i elevà els autes a aquest Tribunal.

RESULTANT: que emplaçades les parts i el Ministeri Fiscal van comparèixer davant del Tribunal Superior de Justícia, Sala Penal, dintre el termini legalment concedit, menys pel que fa a la part recurrent. El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs presentat i demana la confirmació de la sentència. Les parts demanen igualment aquesta confirmació.

RESULTANT: que, per error subsanable de la Secretaria d'aquesta Sala Penal es va convocar a les parts a la Vista Oral pública.

CONSIDERANT:

que el recurrent no va comparèixer davant del Tribunal Superior de Justícia amb cap escrit durant els 10 dies del termini per comparèixer d'acord amb l'article 8è del Decret de 13 de juliol de 1990, i ja que l'article 13.1 i13.2 de l'esmentat Decret diu que "si el recurrent no ha comparegut en forma en el termini legal, el Tribunal sense més tràmit acordarà per aute declarar desert el recurs, imposant les costes al particular recurrent. La resolució recorreguda es tindrà per ferma i a l'ensems consentida la sentència". Que de conformitat amb aquest article 13.1 i punt2 cal declarar desert el recurs de Suplicació presentat per l'advocat Marti, i s'imposa les costes al particular recorrent Sainz.

Vistes les disposicions legals aplicables al present cas,

Decisio

DECIDIM:

1.- Declarar desert el recurs de Suplicació interposat pel Lletrat Marti, advocat defensor d'Sainz, contra la sentència del Tribunal de Corts de data 9 de juny de 1994 en la causa núm. 38-FD/92, amb imposició de les costes al recurrent.

2.- Retornar les presents actuacions al M. I. Tribunal de Corts per al compliment, l'execució i per a l'aplicació dels beneficis de l'Indult atorgat pels Coprínceps en data 14 de març de 1994. Atès que la sentència recorreguda ha esdevingut ferma.

Així ho acorden, manen i signen els Magistrats del M.I. Tribunal superior de Justícia Sala Penal, i en el seu nom ho firma la presidenta, en dono fe.