Incident de nul·litat: límits potestats investigadores del servei d'inspecció de treball. TSJA-IN-03/13

Aute

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0035-2/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-IN-03/13

AUTE 20-2013

PARTS:

Apel·lant: Ricart Representant: Sr. Nuñez Advocat: Sr. Esparza

Apel·lat: M. I. GOVERN Representant: Sra. Pera Advocat: Sra. Ayuso

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M. I. Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, vint-i-tres de maig del dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist l'incident de nul·litat a les actuacions número AD-0018-2/2011, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1r.- La sentència d'aquesta Sala núm. 30-2013, de data 21 de març de 2013, va desestimar el recurs d'apel·lació interposaT per la societat "Ricart" contra la sentència del Tribunal de Batlles del dia 30 de juliol de 2012.

2n.- La representació processal de la societat "Ricart" ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra l'esmentada sentència, en considerar que ha tingut lloc, en particular, una vulneració del dret a la jurisdicció, a la defensa, a l'assistència lletrada, a ésser informat de l'acusació i a disposar de temps i de les facilitats necessàries per tal de preparar la defensa.

3r.- La representació del M. I. GOVERN s'ha oposat a les pretensions de la recurrent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració de l'article 10 de la Constitució, tot sol·licitant la condemna en costes de la part promotora de l'incident.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació. Si transposem aquesta definició al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no ha comès cap vulneració "in iudicando" o "in procedendo" de l'article 10 de la Carta Magna.

Segon.- En el supòsit que ara s'examina, la societat "Ricart" s'alça contra la sentència d'aquesta Sala, doncs considera que l'article 10 de la Constitució ha de prevaldre sobre el dret ordinari aplicat pel Tribunal. En efecte, segons la societat promotora de l'incident, aquesta Sala ha retallat els drets i llibertats consagrats a l'article 10 de la Carta Magna, sense garantir una tutela judicial efectiva.

Aquest òrgan jurisdiccional es mostra naturalment d'acord amb el plantejament teòric exposat, en el sentit que els drets i llibertats constitucionals prevalen per damunt qualsevol altra consideració jurídica. Ara bé, aquesta avinença acaba aquí. En efecte, per començar, aquesta Sala desconeix exactament en quina mesura ha vulnerat els drets de l'article 10. Força és de constatar que la recurrent no critica cap aspecte concret de la sentència d'aquesta Sala, sinó que es limita a efectuar una invocació genèrica dels drets vulnerats, sense posar- ho en relació amb els raonaments exposats en el cos de la resolució impugnada. En el cas que ens ocupa, el Tribunal ha analitzat tots els greuges invocats per la societat "Ricart", tractant de motivar al màxim els motius de refús i sense arribar, al seu criteri, a una decisió absurda o mancada de tota lògica. Tanmateix, la llei de creació del Servei d'Inspecció de Treball i el Codi de relacions laborals, malgrat queden supeditats a les previsions de la Constitució, no esdevenen necessàriament inconstitucionals perquè són desfavorables als interessos de "Ricart". En qualsevol cas, aquestes normes no apareixen, a criteri d'aquest Tribunal, contràries a la llei fonamental ("Ricart" tampoc ho ha plantejat formalment), ni l'incident de nul·litat d'actuacions constitueix el procediment idoni per resoldre una qüestió de constitucionalitat.

Per acabar, escau reiterar que l'incident de nul·litat d'actuacions persegueix reparar vulneracions constitucionals precises i no es pot convertir en una tercera instància, com sembla cercar la part promotora del present incident.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

Desestimar l'incident de nul·litat interposat per la societat "Ricart" contra la sentència núm. 30-2013, dictada per aquesta Sala el dia 21 de març de 2013, la qual es confirma en els seus propis termes, sense efectuar especial condemna en costes a defecte de temeritat.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.