Incident de nul·litat, condició de funcionari comunal. TSJA-IN-05/13

Aute

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0100-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-IN-05/13

AUTE 22-2013

PARTS:

Apel·lant: Sr. Ferrer

Representant: Sra. Agullo

Advocat: Sra. Valverde

Apel·lat: HBLE. COMÚ D'ORDINO

Representant: Sra. Raya

Advocat: Sr. Bermudez

Apel·lat: M. I. GOVERN

Representant: Sra. Águila

Advocat: Sra. Ferreras

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M. I. Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, vint-i-tres de maig del dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist l'incident de nul·litat a les actuacions número AD-0100-2/2011, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1r.- La sentència d'aquesta Sala núm. 32-2013, de data 22 de març de 2013, va desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Ferrer contra la sentència del Tribunal de Batlles del dia 12 de març de 2012.

2n.- La representació processal del Sr. Ferrer ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra l'esmentada sentència, en considerar que ha tingut lloc, en particular, una vulneració dels principis de legalitat, d'aplicació no retroactiva de les normes i de jerarquia.

3r.- Les representacions processals de l'HBLE. COMÚ D'ORDINO i del M.I. GOVERN s'han oposat a les pretensions del recurrent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració de l'article 10 de la Constitució, tot sol·licitant la condemna en costes de la part promotora de l'incident.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació. Si transposem aquesta definició al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no ha comès cap vulneració "in iudicando" o "in procedendo" de l'article 10 de la Carta Magna.

Segon.- En el supòsit que ara s'examina, el Sr. Ferrer s'alça contra la sentència d'aquesta Sala per diferents motius. En primer lloc, el recurrent invoca vulneració dels principis de legalitat, d'aplicació no retroactiva de les normes i de jerarquia. Força és de constatar que aquests principis no integren formalment els drets enumerats a l'article 10 de la Constitució. En efecte, els principis al·legats pel Sr. Ferrer es troben ubicats a l'article 3.2 de la Carta Magna. Endemés, l'article 3.2 veda la "no retroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals o que comportin un efecte o estableixin una sanció desfavorables" i no qualsevol aplicació retroactiva, quin cas tampoc es dóna en la resolució impugnada.

Més concretament, la part apel·lant afirma que aquesta Sala establia que la pèrdua de la condició de funcionari es podia perdre per passivitat. Aquesta lectura no correspon al raonament emprat, doncs la pèrdua de l'estatut es va produir perquè el Sr. Ferrer no va formular cap sol·licitud de reingrés al cos de funcionaris comunal dins el termini establert en l'Ordinació de la funció pública del Comú d'Ordino.

Un altre greuge consisteix en mantenir que no es podia exigir al Sr. Ferrer de sol·licitar una excedència quan cap norma ho establia. Això és cert, però novament el recurrent efectua una lectura esbiaixada de la sentència. En efecte, la decisió diu que el Sr. Ferrer es va trobar en situació d'excedència al moment de l'entrada en vigor de l'Ordinació de la funció pública del Comú d'Ordino i no quan va iniciar la seva relació laboral amb "S, s.a.". En cap cas, hi ha aplicació retroactiva d'una norma i encara menys en un sentit "desfavorable" als interessos del recurrent.

Tanmateix, no es pot sostenir que el Sr. Ferrer va perdre la condició de funcionari sense renúncia expressa. En efecte, per una banda, l'excedència del 13 de gener de 2003 no es pot assimilar a una renúncia a la condició de funcionari, sinó a un canvi de situació administrativa, passant aleshores l'apel·lant a una situació d'excedència sense reserva de plaça. Per altra banda, la pèrdua de l'estatut no davalla de cap renúncia, sinó del seu oblit a formular una sol·licitud de reingrés abans del dia 18 d'octubre de 2005.

Es convé amb el recurrent que el Comú d'Ordino no va executar mai cap pla de reestructuració. Ara bé, el propi recurrent admet que l'Ordinació comunal no estava en vigor quan el Sr. Ferrer va començar a treballar pel compte de la societat "S, s.a.". Malament podia el Comú dur-lo a terme a comptar del dia 18 de gener de 2003 quan ja s'havia confiat anteriorment l'explotació del camp de neu a la societat "S, s.a.". A més, el principi de l'aplicació de les noves normes jurídiques a les situacions estatutàries en curs no té res a veure amb la delegació d'un servei públic industrial o comercial.

Escau afegir que la manca de coneixements jurídics del Sr. Ferrer no és motiu d'excusa i més quan es va acomodar a la situació creada durant anys.

En definitiva, el Tribunal considera haver analitzat tots els arguments desenvolupats en l'escrit de recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Ferrer, tractant de motivar al màxim la solució adoptada i sense arribar, al seu criteri, a una decisió absurda o mancada de tota lògica.

Per acabar, escau reiterar que l'incident de nul·litat d'actuacions persegueix reparar vulneracions constitucionals precises i no es pot convertir en una tercera instància, com sembla cercar la part promotora del present incident.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

Desestimar l'incident de nul·litat interposat pel Sr. Ferrer contra la sentència núm. 32-2013, dictada per aquesta Sala el dia 22 de març de 2013, la qual es confirma en els seus propis termes, sense efectuar especial condemna en costes a defecte de temeritat.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.