Incident de nul·litat . TSJA-IN-07/14

Aute

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0017-2/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-IN-07/14

AUTE 21-2014

PARTS:

Apel·lant: Pulido Representant: Sra. Oller Advocat: Sra. Ropero

Apel·lat: M.I. GOVERN Representant: Sra. Barberá Advocat: Sra. Puga

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, vint-i-quatre de juliol del dos mil catorze.

ANTECEDENTS DE FET

1r.- La sentència d'aquesta Sala núm. 21-2014, de data 27 de juny de 2014, va desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la societat "Pulido" contra la sentència del Tribunal de Batlles del dia 3 de desembre de 2013.

2n.- La representació processal de la societat "Pulido" ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra l'esmentada sentència, en considerar que no està correctament motivada en Dret.

3r.- La representació processal del M.I. GOVERN s'ha oposat a les pretensions de la recurrent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració de l'article 10 de la Constitució.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació. Si transposem aquesta definició al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no ha comès cap vulneració "in iudicando" o "in procedendo" de l'article 10 de la Carta Magna.

Segon.- En el supòsit que ara s'examina, la societat "Pulido" s'alça contra la sentència d'aquesta Sala per diferents motius.

En primer lloc, la societat recurrent invoca que la sentència impugnada és arbitrària doncs s'aparta de la comunis opinio de la comunitat dels juristes, especialment perquè les prestacions de serveis entre la societat dominada i la dominant no eren rellevants i les operacions realitzades entre els grups de domini havien de ser anul·lades i no retirades com indicava aquesta Sala. A banda del fet que la recurrent no explica en què consisteix l'esmentada comunis opinió, el cert és que: a) ORG_0 afirma que existeixen operacions vinculades entre "Pulido" i "BM" i b) "Pulido" no ha explicat mai si aquestes contraprestacions han estat incloses o no dins la seva declaració consolidada. Si aquestes contraprestacions es dedueixen de la variable V1 (com pertoca fer-ho) o no es computen al moment de la declaració consolidada, s'assoleix el mateix resultat. En qualsevol cas, en cap moment aquesta Sala ha declarat que la presència d'operacions vinculades impedeix qualsevol deducció si és aquest el greuge que denuncia confusament la recurrent.

En segon lloc, la societat recurrent manté que l'ISI té l'efecte material d'un impost directe, tota vegada que la variable V1 integra el marge financer de les entitats obligades. Es repeteix que l'ISI és un impost de naturalesa indirecte, malgrat la quota de liquidació pugui prendre en consideració el benefici financer del banc. I no es pot considerar com una càrrega impositiva directa perquè "Pulido" havia de traslladar l'ISI als seus clients, segons l'article 11.1 de la llei. Si resulta que "Pulido" no va repercutir l'impost com l'obligava la llei, com sembla ara suggerir, aquesta circumstància no altera la naturalesa indirecta de l'ISI.

Per acabar, la recurrent argumenta que era "jurídicament impossible" traslladar l'ISI a Espanya. Però res impedia la seva repercussió mitjançant altres conceptes com s'explica en la sentència d'aquesta Sala. De fet, la pròpia recurrent s'hi mostra d'acord quan manté: "De fet, és evident que qualsevol cost incorregut en la realització d'una activitat de caràcter empresarial amb ànim de lucre és repercutit directa o indirectament al consumidor dels béns o serveis resultants de l'activitat, inclosos també els impostos". El fet que l'IVA no sigui recuperable a Espanya prova, novament, que ISI i IVA no són impostos equivalents.

En definitiva, el Tribunal considera haver analitzat els arguments desenvolupats en l'escrit de recurs d'apel·lació interposat per la societat "Pulido", tractant de motivar al màxim la solució adoptada i sense arribar, al seu criteri, a una decisió absurda o mancada de tota lògica.

Per acabar, escau reiterar que l'incident de nul·litat d'actuacions persegueix reparar vulneracions constitucionals precises i no es pot convertir en una tercera instància, com sembla cercar la part promotora del present incident.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

Desestimar l'incident de nul·litat interposat per la societat "Pulido" contra la sentència núm. 21-2014, dictada per aquesta Sala el dia 27 de juny de 2014, la qual es confirma en els seus propis termes, sense efectuar especial condemna en costes a defecte de temeritat.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorda, mana i signa el Tribunal, en dono fe.