Lliurament documentació social (0310/10)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 310/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de març de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Garzón va interposar demanda, de data 8-10-2009, envers la mercantil Porras, segons la qual sol·licitava el lliurament de determinada documentació i la indemnització de danys i perjudicis, amb més la imposició de les costes processals.

La mercantil defenent va articular excepció de manca de legitimació activa i de contesta per escrit de 26-11- 2009.

En data 11-02-2010 es va dictar Aute, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Desestimar l'excepció dilatòria de manca de legitimació activa de l'agent interposada per la societat "Porras", tot i condemnant aquesta darrera al pagament de les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador".

II.- En data 7-10-2010 es va dictar sentència, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX Desestimar la demanda interposada en data 8 d'octubre de 2009 per la Sra. Garzón contra la societat "Porras", part per pèrdua sobrevinguda del seu objecte. Desestimar per tant l'excepció de manca de legitimació activa i absoldre la defenent en relació amb les demés pretensions de la Sra. ADRÀN. Refusar els pediment de la defenent. No efectuar especial condemna en costes judicials.

III.- Ambdues parts litigants han interposat recurs contra la sentència d'instància. La part agent ha articulat escrit de conclusions, en data 10-12-2010, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució d'instància. Tanmateix, la part defenent, per escrit de conclusions, de data 10-12-2010, sol·licita també la revocació de la sentència d'instància en aquells extrems que considera que li és lesiva.

Consta a les actuacions que ambdues parts litigants han presentar llurs respectius escrits de contesta a les conclusions en data 14-01-2011, pels quals demanen que es desestimin els recursos interposats de contrari.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La resolució del present litigi exigeix l'anàlisi separada d'ambdós recursos interposats contra la sentència dictada a la instància. Així, la part agent s'alça contra la mateixa per quant considera, en primer terme, que en la demanda es va demanar a la defenent que lliurés còpia dels Estatuts socials, còpia de l'acta de la reunió de 10-11-2008 i de l'acta de la Junta general de socis acordant la refosa dels Estatuts. En la contesta a la demanda es va adjuntar la còpia dels Estatuts i va afegir que la reunió de 10-11-2008 fou una reunió informal i que la Junta general per a l'adaptació dels Estatuts a la nova llei de societats encara no s'havia produït. En canvi, la sentència argumenta que la demanda hauria estat satisfeta extraprocessalment i la desestima. Entén que la demanda s'ha satisfet en fase jurisdiccional i per tant, ha de ser estimada. I en segon terme, entén que s'ha d'estimar la demanda i imposar les costes a la part defenent, tota vegada que cap fonament objectiu justifica la decisió judicial.

II.-De l'examen de les actuacions ressurt que per carta de 13-11-2008 l'agent s'adreçava al Sr. Manzanares i li demanava el lliurament de còpia certificada dels Estatuts socials i de l'acta de la reunió de 10-11-2008. També consta que, en data 18-12-2008 es va enviar una nova carta al Sr. Manzanares que responia a la del 5 de desembre, enviada per aquest darrer, en la qual es reiterava el requeriment d'obtenció de documentació i es comunicava que no existia acord entre els copropietaris de l'acció i que el Sr. Caro no representava a la part agent.

Aquesta segona carta de la part agent no va rebre resposta i argumenta la defenent que no es va tenir coneixement de la mateixa fins a la demanda i que s'adreçava a una societat diferent de la defenent, com era C.I., però s'ha de ressenyar que la primera de les cartes també es va adreçar a la referida mercantil i amb la mateixa adreça, per la qual cosa no es pot justificar amb aquest argumentari l'absència de contesta a la mateixa.

Amb l'escrit de contesta a la demanda, la part defenent aporta l'escriptura de constitució de la societat de 10-03-1992 i la modificació dels Estatuts de 18-12-2002.

De la prova documental que es troba a les actuacions, es pot concloure que les pretensions que la part agent exercita en la seva demanda han estat ateses parcialment, mitjançant l'aportació de documents amb la contesta i també amb la contesta a la primera de les cartes, en la qual s'informava que el dia 10-11-2008 no va tenir lloc cap reunió formal de la junta d'accionistes i que la Junta general per a l'adaptació dels Estatuts socials a la nova Llei de societats encara no s'havia produït. En canvi, sí que va esdevenir necessari l'auxili judicial per a l'obtenció de la documentació social que demanava amb el seu escrit rector de demanda i que tant el tribunal a quo com aquesta Sala entenen que esdevé procedent per la seva condició de cotitular d'una de les accions del capital social de la mercantil defenent. D'acord amb les anteriors consideracions, procedeix estimar el recurs en el sentit d'entendre que la seva demanda s'ha d'estimar parcialment, havent obtingut satisfacció processal amb els documents lliurats amb la contesta a la demanda.

En canvi, pel que es refereix a les costes processals, el seu recurs no pot ésser acollit. En efecte, si bé no es pot acceptar l'argument del tribunal a quo que justifica la no condemna en costes en la satisfacció extraprocessal, no es pot oblidar que la part agent va interposar demanda en la que, junt a la petició de documentació social, sol·licitava una condemna als dany i perjudicis que se li havien ocasionat per la manca de lliurament de la documentació. Des d'aquesta òptica, l'estimació de la demanda solament pot ésser parcial, per la qual cosa, i en virtut d'allò que disposa la Novella 82, cap. X, procedeix no efectuar imposició de les costes de primera instància i confirmar, encara que amb altres arguments, la resolució d'instància en aquest extrem.

III.- Pel que fa al recurs que ha interposat la part defenent, aquest es justifica en els següents greuges o motius. En primer terme, entén que s'han d'imposar les costes processals a la part agent, atès que la demanda que va interposar ha estat desestimada i que ha incurregut en negligència al enviar les cartes a una adreça incorrecta, que la confusió de si sol·licitava una còpia dels anteriors estatuts o dels nous esdevé imputable a la part agent i que va informar de la reunió informal de part dels socis i del fet que la Junta general per a adaptar els estatuts socials no havia tingut lloc.

Aquest greuge o motiu no pot prosperar, tota vegada que la demanda no ha estat desestimada, sinó estimada parcialment, d'acord amb el que ha raonat aquesta Sala en la present sentència. En aquest ordre d'idees, si bé es va informar del fet que la reunió de 10-11-2008 va ser una reunió informal i que la junta general d'adaptació dels Estatuts socials a la nova Llei de societats encara no s'havia produït, no es pot emparar la recurrent en que el fet d'adreçar les cartes al Sr. Manzanares a la mercantil C.I. no solament perquè la primera carta se li va respondre, sinó també perquè en la mateixa no s'indicava cap menció a la incorrecció de l'adreça. I quant a la confusió que addueix al·lega la recurrent, hagués estat suficient amb la contesta al segon burofax en el qual es demanaven els Estatuts socials anteriors per a evitar la interposició de la demanda.

Les anteriors consideracions justifiquen, junt amb el que s'ha raonat en l'anterior fonament de dret, el refús del present greuge o motiu de recurs, tota vegada que s'ha estimat parcialment la demanda de la part agent i s'han desestimat les al·legacions de la part recurrent articulades en aquest primer motiu del recurs.

Respecte del segon greuge o motiu, la part defenent planteja de nou l'excepció de manca de legitimació activa, atès que entén que el que qüestionava aquesta part no era si el soci té dret a la informació, sinó si un copropietari té dret a la informació. I en aquest sentit, sol·licitava al Tribunal Superior que determinés el criteri a seguir en relació a si un copropietari pot o no reclamar a la societat la informació i demandar-la si es nega a lliurar-la.

La resolució d'aquest segon greuge o motiu exigeix partir de la data que ha estat la pròpia societat defenent la que demana que es desestimi la demanda, en la qual s'articula una pretensió de lliurament de documentació social, i junt amb la mateixa s'adjunta aquesta documentació. Si a aquest extrem inicial s'afegeix que la mercantil defenent ja va articular la manca de legitimació activa, en el procés incidental, i que la mateixa fou desestimada per l'Aute de 11-02-2010, existint una jurisprudència reiterada d'aquesta Sala segons la qual les excepcions articulades com a dilatòries no poden tornar a ser reproduïdes com a peremptòries, a la vegada que la interpretació que efectua l'òrgan judicial a quo de l'article 15.7 de la llei de societats s'adequa amb el dret a la jurisdicció (art. 10 CA), de manera que s'ha de facilitar al copropietari de l'acció la informació reclamada en ares a poder exercitar els drets i accions que li poden correspondre com a soci.

Consegüentment, amb els anteriors raonaments s'escau desestimar també aquest segon motiu o greuge del recurs.

IV.- L'estimació parcial del recurs interposat per la part agent justifica la no imposició de costes processals en relació al mateix (arg. Novel·la 82, cap. X), mentre que la desestimació del recurs interposat per la part defenent justifica la imposició de les costes processals derivats de la desestimació del seu recurs (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Garzón i DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Porras contra la sentència, de data 7-10-2010, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i revocar la seva part decisòria en el sentit de declarar s'escau estimar parcialment la demanda interposada per la Sra. Garzón contra la mercantil Porras i desestimar l'excepció de manca de legitimació activa reproduïda per la part defenent. No procedeix efectuar imposició de les costes de la instància i quant a les d'aquesta alçada s'ha d'estar a allò previst en el darrer fonament de dret de la present sentència.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.