Ordinari-factures de treball-legitimació passiva (61006512010)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TSJC.- 0000377/2016 ORIGEN: 6100651/2010 - 00

NIG: 5300542120140000293

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de març de 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 02-02-2011, la representació processal de la societat Duque, va presentar davant de la Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la societat Luís, en reclamació de la quantitat total de 14.065,12.-euros en concepte de tres factures de treballs impagades en relació a dues obres diferents, més els interessos legals a partir de la contesta a la demanda, així com les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- Per Aute del 16-11-2012, es van desestimar les dues excepcions dilatòries de manca de legitimació passiva i d'incompetència de jurisdicció interposades per la representació processal de la societat Luís.

III.- La representació processal de la societat Luís, es va oposar a la demanda formulant una excepció peremptòria de manca de legitimació ad causam i subsidiàriament, sobre el fons, sol·licitant la seva desestimació, amb imposició de les costes judicials a l'agent.

Aquesta darrera va renunciar al tràmit de rèplica, i després que s'hagin practicat les proves, les parts van formular els seus escrits de conclusions mantenint les seves respectives pretensions.

IV.- Per Sentència de data 16-06-2016, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir "Que estimant de forma substancial la demanda formulada per la representació processal de la societat Duque contra la societat Luís, hem de condemnar aquesta darrera a pagar la suma total de 13.327,92,-euros, juntament amb els interessos legals meritats des de la data de la contesta a la demanda, a saber el dia 10 de gener del 2013, fent imposició a la societat Luís de les costes judicials de conformitat amb el que disposa el VI. CONSIDERANT de la present resolució judicial.".

V.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Luís, demanant la seva revocació íntegra i que es dictés una nova en el sentit que s'estimi l'excepció de manca de legitimació passiva ad causam, tot condemnant a la part agent al pagament de les costes judicials de la primera i de la segona instància.

La representació processal de la societat Duque, demana la seva confirmació, amb imposició de les costes a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert que la societat Duque, es dedica als treballs de construcció i que en el decurs dels anys 2009 i 2010 va participar com a subcontractada en dues obres : el xalet xxxxxxx a xxxxx i l'obra duta a terme al poble lleidatà de xxxxxxx.

Del seu costat, el Sr. Benítez és administrador únic tant de la societat andorrana Luís, que de la societat espanyola ubicada a la xxxxxxx, Bueno, SL.

La societat defenent (ENTITY_5) no ha negat haver contractat a l'agent pel que fa als treballs a xxxxxx, i tot l'aspecte de l'afer en relació als treballs al xalet xxxxxx no és objecte de recurs.

Tanmateix, sosté fins a aquesta alçada que no és ella sinó la societat Bueno, SL, que havia contractat a l'agent pel que fa als treballs d'A......

El tribunal ha considerat que existia una confusió entre aquesta societat i la societat defenent i que per tant tenia legitimació passiva. La recurrent s'alça en contra d'aquest plantejament.

II.- El motiu fonamental del recurs és relatiu a la desestimació de la seva excepció peremptòria de manca de legitimació passiva. Sosté en resumit que:

1) la sentència és incongruent amb la causa petendi perquè té en compte la societat Bueno, SL, i la noció de confusió de patrimonis quan aquests extrems no foren exposats per l'agent en fase d'al·legacions ; 2) el sol fet que el Sr. Nogués, és administrador de la societat andorrana Luís, SL, i de la societat Bueno, SL, és insuficient per considerar l'existència d'una confusió de patrimonis ; 2) res impedeix a un tercer aliè a la relació contractual fer un pagament si el creditor ho accepta ; 3) la societat agent sabia perfectament que havia contractat amb la societat Bueno, SL, que és una societat real i que li va pagar factures i 4) l'aixecament del vel societari constitueix una excepció al principi de relativitat dels contractes i els seus requisits no es donen en el present cas perquè no existeix cap ficció, cap frau ni cap confusió.

Pel que fa a l'argument presentat com a principal per part de la recurrent, és a dir la incongruència, hem de constatar que aquesta no existeix. En efecte, en aplicació del principi contradictori i del principi de congruència, el tribunal ha de pronunciar-se sobre totes les pretensions regularment adduïdes, i només elles, respectant ensems als principis dispositiu, d'aportació de part, de defensa i de tutela efectiva. Tanmateix, en consonància amb els aforismes iura novit curia i da mihi factum dabo tibi ius les normes jurídiques al·legades per les parts no vinculen al jutge qui pot aplicar les que millor s'adaptin al cas, sempre sota la condició que no es modifiqui o alteri la causa petendi de la litis tal com conformada per les parts.

En el present cas, la part agent va formular les seves pretensions en contra de la societat Luís, a destinació de la qual va emetre totes les factures per considerar-la com deutora de les mateixes.

Per tant, és evident que no tenia que al·legar ni argumentar res relativament a la societat Bueno, SL, o de la qüestió de la legitimació passiva en el seu escrit de demanda, sinó que dita part agent va exposar els arguments al respecte en el marc del procés incidental obert a dintre del procediment principal. És així que en l'apartat segon del seu escrit del 17-03- 2011 de contesta a l'incident va exposar, d'una banda, que en realitat es tractava d'un problema de legitimació ad causam que s'havia de dilucidar en la corresponent excepció peremptòria, i d'altra banda, que la relació mercantil era també amb la societat Luís, donat que aquesta darrera hi tenia una participació activa i que el Sr. Nogués, en tant que administrador únic d'ambdues entitats, emprava una o altra societat segons la seva convinença. No calia repetir-ho en l'escrit de rèplica perquè el tribunal ho pugui tenir en compte i el fet que la part agent hagi renunciat al tràmit de rèplica no té conseqüències al respecte.

Per tant, no ens trobem front a una incongruència tota vegada no s'ha alterat el contingut del litigi, que la sentència es pronuncia sobre les recíproques pretensions de les parts en base a uns elements que formen part del debat contradictori, i que el tribunal no ha resolt cap qüestió jurídica que no li havia estat sotmesa per les parts.

III.- Pel que fa a la legitimació passiva, recordarem que es tracta de la qualitat en virtut de la qual una acció pot ésser dirigida contra una determinada persona en funció de la relació material preexistent i de la que deriva el conflicte que precisament determina la dinàmica del procés.

Ara bé, és innegable que és amb la societat espanyola que la societat demandant va atorgar el contracte de subcontractació dels treballs de mà d'obra de l'obra de xxxxxx firmat en data 01-01-2010 i que la mateixa societat va efectuar pagaments en concepte de factures de treballs de la mateixa obra.

Però, si la societat Bueno, SL, i la societat defenent constitueixen a priori dues persones jurídiques independents, nogensmenys es veu que ha existit en realitat una confusió subjectiva de dites societats en llur relació amb la societat demandant pel que fa a l'obra de xxxxxx.

En efecte, com bé ho ha motivat el tribunal, ressurt clarament de les actuacions que la societat Luís, ha acceptat que la demandant emetés totes les factures al seu nom, en va pagar una part i fins i fins i tot va realitzar el seguiment de l'obra.

De la mateixa manera, per correu del 22-07-2010, la societat demandada va manifestar que la cessió del vehicle al nom de l'esposa del Sr. Nogués al Sr. Azorin (administrador únic de la societat agent) es feia en concepte de liquidació de factures del Xalet les xxxxxxx i de l'obra de xxxxxx (foli 152).

És la societat Luís, i cap altra, qui per correu amb el seu segell del 30-07-2010, va obtenir un certificat segons el qual el representant de la societat Duque, va reconèixer haver rebut el pagament total de la factura 33 relativa a treballs a xxxxxx (foli 153).

La intervenció de la societat Luís en la relació obligacional va més lluny que aquest aspecte dels pagaments i de la liquidació puix apareix que l'encarregat d'aquesta societat va firmar una sèrie d'albarans i compte d'hores relatius a l'obra de xxxxxx i els mateixos indiquen clarament que el client és la societat Luís.

A aquests elements podem afegir que el Sr. Azorin, l'antic encarregat de la societat Luís, va confirmar que la societat Duque havia efectuat els treballs a xxxxxx per la referida empresa (cf. Folis 139 i 241. Pregunta dotzena).

Així, no ens trobem en front d'un simple pagament de tercer on un tercer a la relació obligatòria efectua el pagament sinó que la societat en qüestió va participar a la relació jurídico-material existent en relació a l'obra de xxxxxx fins a crear una confusió entre les societats de tal manera que, sense que s'hagi d'establir una actuació fraudulent per part d'aquestes, es pot constatar la relació entre l'acció articulada i la societat defenent, la qual no pot ara presentar-se com un aliè quan en tot moment s'ha comportat com un cocontractant.

Per tant, la legitimació passiva de la societat Luís queda acreditada i s'ha de confirmar la desestimació de l'excepció corresponent.

IV.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs justifica imposar a la part recurrent vençuda les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs interposat per la representació processal de la societat Luís contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 16-06-2016 que confirmem íntegrament.

Imposar a la societat Luís les costes judicials de segona instància inclosos els honoraris de procurador i d'advocat;

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.