Contracte serveis tour - operador hotels (0294/10)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 294/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de març de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Izquierdo va interposar demanda, en data 25-07-2007, envers la mercantil Alfaro segons la qual sol·licitava que es condemnés a la defenent al pagament de la suma de 32.458,61 euros, amb més els interessos legals i amb imposició de les costes processals.

En data 26-09-2007 la representació processal de la mercantil Alfaro va oposar-se a la demanda i va articular excepció de manca de jurisdicció andorrana.

Per Aute de 17-12-2007 es va desestimar l'excepció d'incompetència de jurisdicció.

En data 22-10-2008, la part defenent va contestar a la demanda i va demanar, de forma principal, que es donés lloc a l'excepció d'incompetència de jurisdicció i, de forma subsidiària, que s'estimi la demanda solament quant a la quantitat de 5.364,06 euros, amb imposició a la part agent de les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 16-09-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Que ha desestimar i desestima, íntegrament, la demanda interposada societat mercantil Izquierdo, contra la societat mercantil Alfaro, absolent la demandada de totes les pretensions de la part demandant; imposant a aquesta darrera la totalitat de les costes, inclosos honoraris d'advocat i procurador de la contrapart, a acreditar en període de sentència".

III.-La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 30-11-2010, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, sol·licita la revocació de la sentència. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 22-12-2010, segons el qual demana la confirmació de la sentència d'instància i, subsidiàriament, que resolgui l'excepció de manca de jurisdicció i la denegació de les proves proposades en la instància per aquesta part.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals fonamenta la part agent el seu recurs són, en essència, els següents. En primer terme, considera que les relacions comercials entre les parts que van donar lloc a la contractació de set habitacions en garantia, pel període de 30-12-2006 a 8-04-2007, amb més 2 habitacions suplementàries, del 3 al 13 de gener de 2007, no implica que s'utilitzin o no, atès que, en tot cas, s'han de pagar. I en aquest sentit, s'oposa a l'argument principal de la sentència per a refusar la demanda. En segon terme, insisteix en les explicacions ja donades sobre les factures presentades per aquesta part recurrent, de manera que indica que es van emetre totes juntes des del requeriment de pagament a la societat demandada, es va prendre com a referència l'habitació 110 per a facturar i el règim mínim pactat era el d'una habitació doble.

Com a qüestió prèvia, s'escau posar de manifest que la petició de proves que es conté en l'escrit de contesta a les conclusions ja ha estat refusada per Aute d'aquesta Sala, de data 17-03-2011. Tanmateix, atès que la part recorreguda formula un escrit de contesta a les conclusions i no decideix impugnar la sentència d'instància, no procedeix l'examen de la desestimació de l'excepció de manca de jurisdicció dels Tribunals andorrans, atès que per haver-ho fet caldria haver interposat recurs contra la sentència dictada a la instància i fonamentar els motius del seu recurs; extrems que no s'han portat a terme i que originen que no s'escaigui l'estudi de la referida excepció.

II.- Consta acreditat a les actuacions que les parts litigants van perfeccionar un acord comercial, de data 18-10-2006, que es projectava sobre set habitacions per a tota la temporada d'hiverns 2006-2007 i dues habitacions més pel període del 3 al 13 de gener de 2007. Així el document al foli 43 fa referència a les set habitacions en garantia per la temporada d'hivern 2006-2007, amb el calendari i la tarifa en euros per persona i dia.

La part agent pretén que el terme "garantia" implica que la reserva d'aquelles habitacions per la temporada d'hivern, hagin estat o no ocupades, significa que la defenent es troba obligada, en tot cas, al pagament de les reserves efectuades "en garantia". El present litigi implica procedir per part de l'òrgan judicial a la interpretació del contracte perfeccionat entre les parts. I des d'aquesta òptica, ressurt que el criteri essencial en seu d'hermenèutica contractual esdevé la cerca de la finalitat comuna que les parts volien assolir mitjançant la perfecció del contracte. La part agent entén que les places hoteleres s'havien venut o cedit a l'empresa tour- operadora, de manera que era indiferent que aquestes fossin o no ocupades, atès que procedia el pagament, en els preus fixats i per la temporada establerta, de les habitacions cedides en garantia. Malgrat aquesta asseveració de l'agent, negada pel defenent, cal recórrer a l'estudi dels actes coetanis i posteriors al contracte, així com a l'actuació de les parts, per a poder copsar la veritable voluntat contractual. Així, en el document referit no es conté cap referència a l'import del pagament, al seu lloc i temps ni a les penalitzacions que, en el seu cas, es poguessin originar. Per altra part, esdevé difícil entendre com si les habitacions han estat cedides en garantia, s'avisa per l'hotel al tour- operador que es procedeix a un tancament de vendes o que es procedeixi a la venda de les habitacions, segons indica el tour-operador a l'hotel (folis 162 i 163). I aquestes consideracions esdevenen abonades per la testifical de la Sra. Narváez (foli 250), treballadora de la defenent, que manifesta que la voluntat que perseguien les parts era la màxima ocupació de l'hotel i que ni el tour-operador es comprometia a res més que procurar la màxima ocupació, ni l'Hotel tenia cap limitació a la venda de les habitacions, sinó que podia vendre-les lliurement.

Si a aquests extrems s'afegeix que la part agent no solament, quan defineix la cessió d'habitacions en garantia refereix (foli 254) que es tracta d'una reserva no cancel·lable unilateralment, el que es contradiu amb el que resulta de la prova practicada, sinó que, a més, no s'extreu ni del contracte perfeccionat entre les parts ni d'altres proves obrants a les actuacions, quina era la prestació que s'havia de satisfer per la tour-operadora, pel cas que no s'ocupessin les habitacions ni resultessin venudes per la tour-operadora o per l'hotel, esdevé difícil entendre que la voluntat cercada per ambdues parts fos la de cedir les set habitacions per la temporada d'hivern 2006-2007 en els termes que pretén la part agent. En definitiva, la tasca d'hermenèutica contractual comporta que la voluntat de les parts, en el present cas, i d'acord amb el material probatori que consta a la causa, no originava, pel cas de manca d'ocupació, de les habitacions que es cedien "en garantia" el pagament del preu de les mateixes, perquè ni constava aquesta obligació ni s'establia cap mena de penalització al respecte, a la vegada que el propi Hotel al·legava en ocasions, tancament de vendes en relació a les habitacions en garantia, la qual cosa comportava una venda unilateral difícilment compatible amb el règim obligacional que pretén l'agent.

III.- I encara més, per molt que la part recurrent repeteixi la forma en la qual es facturava, el cert és que de les actuacions no s'ha acreditat el règim d'ocupació de les habitacions reservades "en garantia" i pel període d'hivern 2006-2007, i aquest extrem esdevenia una càrrega probatòria de l'agent, com a fet constitutiu de la seva pretensió, de forma que per a acreditar l'incompliment contractual en el qual hauria incidit el defenent, atesa la manca de pactes en relació al pagament i les possibles penalitzacions per manca d'ocupació o el desbloqueig de les reserves, hauria d'haver provat el règim d'ocupació de les referides habitacions respecte de la temporada pactada. La seva inactivitat probatòria en aquest sentit comporta també la confirmació de la resolució d'instància.

IV.- La desestimació del recurs interposat s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Izquierdo contra la sentència, de data 16-09-2010, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.