Menors de maltractaments en l'àmbit domèstic i amenaces no condicionals - modificació de les mesures acordades (1080185/2020)

Aute

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Fátima Ramírez Souto

Núm. de Rotlle: TSJP 0000002/2020

Núm. de Causa: Executòria 1080185/2020

AUTE 20-2021

PARTS:

Apel·lant : Sr. Ferrer

Advocat: Sr. Somoza

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, a dinou de març de dos mil vint-i-ú.

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 17 de novembre de 2020 dictat per la Batlle instructora en la causa de referència, seguida per uns delictes menors de maltractament en l'àmbit domèstic i d'amenaces no condicionals. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que per Ordenança Penal de data 20-10-2020 es decideix:

"Condemnar a Ferrer, com autor responsable d'un delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic i d'un delicte menor d'amenaces no condicionals, dels articles 114.1 i 143.1 del Codi Penal, a una pena única de quatre (4) mesos de presó condicional qualificada a no entrar en contacte amb Ricart durant un termini de dos (2) anys, i amb un termini de suspensió de la pena de dos (2) anys."

Aquesta resolució esdevingué ferma i executiva en no formular les parts oposició desprès de la seva notificació, que va intervenir en presència d'Ferrer i del seu advocat defensor, que el condemnat va poder necessàriament consultar, cosa que desvirtua la seva pretesa ignorància de les conseqüències de la decisió.

II.- RESULTANT: que mitjançant aute de data 17-11-2020, l'Hble. Batlle acorda no donar lloc a l'aixecament de la mesura d'entrar en contacte sol·licitada pel condemnat Ferrer i per la perjudicada Ricart, per demanda formulada el dia 27-10-2020.

III.-RESULTANT: que contra l'esmentat Aute formula recurs d'apel·lació la representació lletrada d'Ferrer sol·licitant que s'aixequi la mesura de prohibició d'entrar en contacte amb Ricart imposada per l'Ordenança Penal de data 20-10-2020, sosté que:

L'Ordenança Penal fou acceptada per Ferrer per desconeixement de les implicacions que tenia.

Els fets objecte de dita Ordenança Penal no comportaven en realitat acte de violència física a la seva esposa; i la lesió vermella que portava a la cara resultava d'una sufocació i de la tensió haguda arran d'una discussió.

Per evitar una eventual detenció, Ferrer va acceptar una condemna per uns fets que nega haver comés.

Essent convençut que no és culpable dels fets que se li ha atribuït en autes, que vol reprendre la seva vida amb normalitat i conviure amb la seva esposa i els seus fills.

La discussió de parella va ser un fet aïllat i puntual, i llur conseqüència han permès una reflexió suficient per encarar la relació conjugal, quina privació causa un important perjudici per la Sra. L. i pels seus fills.

Per tant la mesura imposada mitjançant l'Ordenança Penal d'autes és totalment desproporcionada i causa un perjudici a la família d'Ferrer.

IV.-RESULTANT: que el recurs d'apel·lació de Ricart ha estat declarat inadmés per manca de legitimació activa, per Aute de la Sala Penal de data 02- 02-2021.

V.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat manifestant que no era la primera intervenció del Servei de Policia al domicili d'Ferrer i de la seva esposa, que lluny de ser puntuals, els fets segons les declaracions d'aquesta s'estarien produït d'ençà l'inici de la relació, que la mesura avui discutida va encaminada a protegir la pròpia víctima.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que l'Ordenança Penal de data 20-10-2020 ha esdevingut ferma el mateix dia del seu pronunciament, en no formular les parts oposició desprès de la seva notificació, que va intervenir en presència d'Ferrer i del seu advocat defensor, que el condemnat va poder necessàriament consultar, cosa que desvirtua la seva pretesa ignorància de les conseqüències de la decisió.

No es tracta doncs actualment, d'apreciar si la prohibició d'entrar en contacte era o no desproporcionada.

Aquesta mesura consistent en una obligació, el compliment de la qual condiciona la suspensió de la pena de 4 mesos de presó imposada al condemnat, es tracta d'apreciar si convé aplicar les disposicions de l'article 63 del Codi Penal.

II.- CONSIDERANT: que segons el que disposa l'article 63 del Codi de Penal "El tribunal, d'ofici o a instància de part, pot modificar, mitjançant resolució raonada, les obligacions imposades o bé disminuir el termini durant el qual seran aplicables, tenint en compte el grau de compliment de les mesures acordades i el de reinserció social".

Pel que fa al grau de compliment de les mesures acordades, aquest era de 7 dies al moment de la demanda d'aixecament de la prohibició d'entrar en contacte, i de 4 mesos al moment de la vista de la Sala Penal. Per tant, apareix insuficient en quant a la seva durada a la vista del termini de dos anys imposats.

Pel que fa el grau de reinserció social del condemnat, convé en primer lloc recordar que, segons els fets provats enunciats en l'Ordenança Penal ferma i executòria del 20-10-2020, Ferrer, entre altres, va posar les dos mans al coll de la seva parella que manifesta voler separar-se, prement fortament, i la comença a sacsejar mentre li deia " te mató, te mató".

Es desprèn de les declaracions de la Sra. L. davant del Servei de Policia que durant 27 anys de convivència amb Ferrer sempre han existit desavinences i agressions físiques per part d'ell, que la declarant ha precisat "tinc por que T. compleixi amb les seves amenaces de voler-me matar", precisant també que el Servei de Policia ha vingut al domicili 6 o 7 vegades per discussions verbals importants.

El recurrent no justifica haver seguit un tractament psicològic ( o almenys una avaluació) o, per exemple, el programa per a la formació de relacions no violentes, organitzat a la iniciativa del M.I. GOVERN. Es limita a discutir els fets objecte de la condemna d'autes, insistint en que no ha comés violències físiques envers la Sra. L.

Se'n pot deduir que no manifesta penediments, que no ha entès la finalitat de la condemna imposada i que no es pot afirmar a l'hora actual, que compleixi les condicions de l'article 63 del Codi Penal, no presentant un perill per integritat física de la seva esposa.

Per tant, la demanda d'aixecament de la mesura apareix en aquest sentit, a la data d'avui, inoportuna. El recurrent haurà de demostrar en el futur, la seva reinserció social per pretendre una modificació de la mesura, essent observat que la prohibició d'entrar en contacte, si bé És cert que presenta inconvenients pel condemnat i la seva família, té la finalitat superior de garantir la integritat física i psíquica de la víctima i això independentment de les manifestacions d'aquesta darrera.

III.-CONSIDERANT: que convé en conseqüència desestimar el recurs i confirmar l'aute recorregut amb imposició a al part recurrent de les costes processals.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada d'Ferrer contra l'aute dictat en data 17 de novembre de 2020.

Confirmar íntegrament l'aute objecte de recurs.

Imposar a la part recurrent el pagament de les despeses processals causades.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.