Oposició embargament preventiu, absència de patrimoni suficient (TSJC-033/13)

Aute

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-033/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de maig de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Pla va formular, davant de l'Hble. Batllia, demanda d'embargament preventiu contra el Sr. Elías per tal de garantir el pagament de la quantitat de 160.192,30 EUR.

II.- Per Aute de data 27 de febrer de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle, secció civil, va estimar la referida demanda d'embargament preventiu.

III.- El Sr. Elías va impugnar la mesura cautelar, quina oposició va ser desestimada per Aute del 9 de gener de 2013.

IV.- El Sr. Elías ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta darrera resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: havia acreditat la seva solvència i liquiditat empresarial; disposava d'un important patrimoni a Andorra, constituït per la "C", radicada al XXXX, l'agència immobiliària "X" i la "B.";

la "B." no podia ser hipotecada en favor de la part adversa segons la sentència del Tribunal de Batlles del 21 de novembre de 2012.

II.- El Sr. Elías sol·licita la revocació de la mesura cautelar ordenada pel Tribunal a quo, consistent en l'embargament de la finca anomenada "B.", per raó de la seva solvència econòmica.

III.- Aquesta Sala ha tingut reiteradament l'ocasió de recordar que l'embargament preventiu no constitueix una mesura de coacció al demandat amb l'intent d'aconseguir que accedeixi al pagament d'allò que li reclama o que li vol reclamar el demandant, sinó que és un instrument que té la finalitat cautelar de garantir a l'actor, quan les circumstàncies del cas ho revelin necessari, que cobrarà allò que, amb una aparença suficientment fonamentada, reclama o reclamarà judicialment; d'aquí que la jurisprudència d'aquesta Sala, en interpretar l'article 2 del Decret de l'1 de maig de 1922, ha repetit que són dos els requisits essencials per poder accedir a una petició d'embargament preventiu: una aparença de bon dret de la reclamació (fumus boni iuris) i un perill que es pugui frustrar l'efectivitat del crèdit per absència de béns del demandat quan la sentència que es dicti s'hagi d'executar (periculum in mora).

IV.- En el present cas, el Tribunal a quo considera que ambdós criteris es troben reunits i aquesta solució s'ha de confirmar.

Efectivament, per una banda, el fumus boni iuris queda perfectament constituït, en particular per la pròpia confessió del Sr. V., en el marc de la qual va admetre el deute reclamat (resposta 1, foli 161).

Quant a la pretesa solvència del recurrent, la "C.", radicada al XXXX, es troba hipotecada per una entitat bancària (X) per garantir el pagament d'un descobert màxim de 650.000 EUR i de les restants condicions financeres convingudes (folis 145-158 i 167). La societat "X" ha comunicat la interposició d'una demanda judicial contra el Sr. V. per incompliment del contracte de crèdit en compte corrent, garantit, precisament, amb l'esmentat bé immoble (foli 173).

Pel que fa l'agència immobiliària "X", es desconeix quina és la seva situació financera actual, qual cosa era fàcil d'acreditar per part de l'embargat, mitjançant, per exemple, l'aportació dels llibres comptables corresponents. Aquesta deficiència no pot afavorir a l'apel·lant.

Respecte de la "B.", aquesta propietat es troba també hipotecada en l'actualitat, en garantia de la devolució d'un préstec de 1.000.000 EUR i d'un aval per import de 48.166,87 EUR (foli 165 i 174).

Aquestes circumstàncies són clarament contràries a les afirmacions del Sr. V. relatives a la seva solvència. Per tant, el risc d'insolvència és patent, tota vegada que l'embargat no gaudeix de béns suficients per respondre de la quantitat reclamada, circumstància que autoritza l'embargament en els termes de l'article 2 del Decret de l'1 de maig de 1922. A més, en cas de recaure sentència ferma favorable als interessos de la Sra. C., existeix perill d'inexecució perquè el Sr. V. promou una promoció immobiliària precisament damunt la parcel·la de "B." i està procedint a la venda dels pisos sobre plànol.

Per acabar, aquesta Sala no pot efectuar cap mena d'observació en relació amb la sentència del Tribunal de Batlles del 21 de novembre de 2012, perquè ni tan sols ha estat aportada a les actuacions.

Per tot l'exposat, es desestima la petició formulada pel Sr. Elías

V.- La desestimació del recurs determina la condemna en costes processals d'aquesta alçada al Sr. Elías (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_5;

Confirmar l'Aute de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 9 de gener de 2013;

Condemnar el Sr. Elías al pagament de les costes processals d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, ho pronunciem, manem i signem.