MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Administrativa

INCIDENT EXECUCIÓ. Impugnació acords del saig. S'ha de presentar davant de l'Administració d'origen i no davant de la Batllia, quan es tracta de l'execució d'actes administratius.Antinòmia en la regulació de la impugnació dels acords d'embargament.

Resolució
Aute · 16/02/2024
ROJ
ATSJAD 49/2024
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2024:49A
Recurs
TSJA 0000049/2023
Ponent
Albert Andrés Pereira
Magistrats
Albert Andrés Pereira, Elsa Puig Muñoz, Alexandra Cornelia Sola
Descriptors
LLEI COMPETÈNCIA TAXES COMPETÈNCIA ADMINISTRATIVA SECCIÓ ADMINISTRATIVA DE LA BATLLIA RECURS D'APEL·LACIÓ
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Valverde contra l'aute del Tribunal unipersonal del Batlle que havia declarat la seva manca de competència per conèixer de la impugnació formulada contra l'acord d'embargament dictat pel saig per al pagament de 46.814,09 EUR corresponents a impost i taxes d'activitat comercial. El tribunal ha considerat que, segons l'article 21.2 de la Llei del saig, l'acord havia de ser impugnat davant de l'Administració de la qual procedien els actes administratius objecte de l'execució, i no davant de la Batllia. També ha resolt una antinòmia entre els articles 21.2 i 39.3 de la Llei del saig, determinant que les impugnacions formulades contra les actuacions del saig han de ser conegudes per l'òrgan delegant. Finalment, ha desestimat els altres arguments del recurrent, inclòs el de la manca d'imparcialitat del Tribunal a quo.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000049/2023 ORIGEN.- 2000041/2023 - 0

NIG: 5300545320230000068

AUTE 3-2024

PARTS:

Apel·lant: Sr. Valverde

Representant: ídem

Advocada: Sra. Herrera

Apel·lat: Salamanca - Sra. Sevillano

Representant: ídem

Apel·lat: COMÚ D'ANDORRA LA VELLA

Representant: Sra. Tejada

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 16 de febrer de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000041/2023, havent estat observades les prescripcions legals.

És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Valverde va formular incident d'execució i impugnació de l'acord d'embargament dictat per la saig Sra. Sevillano en data 28 d'abril de 2023, per un import de 46.814,09 EUR, corresponent a diversos rebuts emesos pel Comú d'Andorra la Vella, en concepte d'impost i taxes d'activitat comercial.

L'aute de 23 de maig de 2023 de la Batllia va acordar no admetre a tràmit l'incident formulat per la part agent, en considerar que la impugnació s'havia de presentar davant del Comú d'Andorra la Vella, ja que es tracta de l'execució d'un acte administratiu i no d'una resolució judicial.

2.- El Sr. Valverde ha interposat recurs d'apel·lació contra el referit aute de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

L'acord d'embargament és impugnable davant la Secció Administrativa de la Batllia, tal com fa constar la indicació dels recursos pertinents que conté la pròpia resolució.

La Batllia pressuposa que existeix un acte administratiu executori, sense que hagi tingut accés a l'expedient de la saig.

Existeix una manca d'imparcialitat derivada de la relació funcionarial que va mantenir el Batlle amb el Comú d'Andorra la Vella fins l'any 2013.

3.- La representació de l'Administració comunal s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi l'aute impugnat en els seus propis termes, en base a les següents al·legacions:

La impugnació de l'acord d'embargament del saig s'ha de fer davant l'òrgan que va dictar l'acte administratiu executori, tal com disposa l'article 21.2 de la Llei del saig.

La Batllia no pressuposa l'existència d'un acte administratiu executori, sinó que la mateixa resulta del propi acord del saig, que en fa referència expressa.

Les referències a una manca d'imparcialitat qüestionen la independència i la integritat del Tribunal a quo, i posen en entredit la probitat del Comú.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Com s'ha exposat en els antecedents, s'impugna en aquesta alçada l'aute de la Batllia que va declarar la seva manca de competència per conèixer de la impugnació formulada per la part promotora de l'incident contra l'acord d'embargament que li va adreçar la saig per al pagament de la quantitat de la quantitat de 46.814,09 EUR, corresponent a diversos rebuts emesos pel Comú d'Andorra la Vella, en concepte d'impost i taxes d'activitat comercial.

Segon.- La qüestió litigiosa ha estat ja examinada per la sentència d'aquesta Sala núm. 81-2022, de 31 d'octubre, la qual va afirmar que:

"A l'últim, cal dir que l'art. 21.2 de la LS -en la redacció vigent en el moment de presentar-se el primer incident, és a dir, el 29/10/2020-, establia que els incidents d'execució que es puguin plantejar han de ser coneguts i resolts per l'òrgan que ha dictat la resolució judicial o l'acte administratiu executoris, o aquell altre òrgan que correspongui, d'acord amb les lleis aplicables, i de conformitat amb les normes de procediment vigents.

La versió actualment vigent d'aquest precepte -introduïda per la disposició final vint-i-unena del Codi de Procediment Civil-, disposa:

"2. La impugnació dels acords del saig ha de ser coneguda i resolta per l'òrgan que ha dictat la resolució judicial o l'acte administratiu executoris, o l'altre òrgan al qual correspongui, d'acord amb les lleis aplicables, i de conformitat amb les normes de la Llei del Codi de procediment civil o de la Llei de bases de l'ordenament tributari, segons el cas. No obstant això, la impugnació de les actuacions o les diligències que hagi portat a terme el saig durant la tramitació del procediment d'execució es tramita i es resol davant el mateix saig, d'acord amb el procediment que regula la Llei del Codi de procediment civil a aquest efecte."

Certament, les successives modificacions d'aquests preceptes poden haver produït alguna confusió, però la interpretació teleològica i coherent del sistema porta a entendre que, quan el Saig estigui executant una resolució judicial, la impugnació de l'acord d'execució del Saig s'ha de fer davant de l'òrgan judicial que ha conegut l'assumpte, mentre que si l'acte que es vol executar és un acte administratiu, la impugnació s'haurà de fer davant la mateixa Administració que ha dictat l'acte que s'executa, i només es podran recórrer davant el propi Saig les actuacions o les diligències que hagi portat a terme el saig durant la tramitació del procediment d'execució es tramita, és a dir, els actes de tràmit.

Per això, en el cas d'un acte administratiu de contingut econòmic (liquidació, sanció, etc.), l'Administració es podrà adreçar al Saig per obtenir la seva execució, i el requeriment de pagament que fa el Saig a la persona executada (art. 38.3 LS) es podrà impugnar davant la pròpia Administració que ha dictat l'acte a executar. El mateix succeeix en el supòsit d'un acte administratiu que es recorre judicialment i el recurs és desestimat, ja que en aquest cas allò que cal executar és el propi acte administratiu, i no la sentència que desestima el recurs.

En el cas de procediments judicials civils en els quals intervingui el Saig, la impugnació de l'acord d'execució s'ha de fer sempre davant el propi òrgan judicial."

Resulta, doncs, del contingut de l'article 21.2 de la Llei del saig, que s'ha de distingir entre els casos en què el saig duu a terme l'execució d'una decisió judicial o bé d'un acte administratiu. En el primer cas, la impugnació que formuli la part interessada s'haurà d'adreçar a l'òrgan judicial que hagi dictat la resolució que es tracta d'executar, mentre que, en el segon, n'haurà de conèixer l'Administració autora de l'acte executiu.

En el mateix sentit s'han pronunciat els autes d'aquesta Sala núm. 20 i 21-2023, de 21 de juliol.

Tercer.- En aquest cas, en què l'acord d'embargament emès pel saig té per objecte el cobrament de diversos rebuts procedents del Comú d'Andorra la Vella, relatius a l'impost i taxes d'activitat comercial, s'ha de confirmar la decisió continguda en l'aute apel·lat, ja que, d'acord amb l'article 21.2 de la Llei del saig, l'acord havia de ser impugnat davant de l'Administració de la qual procedien els actes administratius objecte de l'execució, i no davant de la Batllia. Aquesta és la solució adoptada en un aute d'aquesta mateixa data (causa TSJA-0000042/2023), recaigut en la impugnació del requeriment de pagament que va precedir a l'actual acord d'embargament.

Tanmateix, les parts no aprofundeixen en l'aspecte més problemàtic que es planteja en aquest cas. Cal tenir en compte que, mentre que el referit article 21 de la Llei del saig, en el qual es fonamenten les resolucions a què s'ha fet esment, estableix que la impugnació dels acords del saig ha de ser coneguda per l'òrgan que hagi dictat la resolució judicial o l'acte administratiu que es tracta d'executar, l'article 39.3 del mateix text legal disposa que l'acord d'embargament pot ser impugnat davant del batlle o tribunal que hagi dictat la resolució judicial en primera instància, o, quan es tracti d'un acte administratiu, davant del batlle o el tribunal de la Secció Administrativa de la Batllia a qui correspongui per torn.

Aquests preceptes incorren en una clara antinòmia, ja que el primer atribueix la competència per conèixer de les impugnacions dels acords del saig a l'autoritat judicial o administrativa que hagi dictat la resolució que es tracta d'executar, mentre que el segon assenyala la Batllia com a competent, quan es tracti de l'acord d'embargament relatiu a l'execució d'un acte administratiu.

Aquesta contradicció ha de ser resolta mitjançant una interpretació sistemàtica dels preceptes referits. Com a punt de partida, s'ha de tenir en compte que el saig actua per delegació i sota el control de l'òrgan jurisdiccional o administratiu que ha dictat la resolució judicial o l'acte administratiu, tal com disposa l'article 21.1 de la Llei del saig. En conseqüència, s'ha d'extreure d'aquest principi la conclusió de que les impugnacions formulades contra les actuacions del saig han de ser conegudes per l'òrgan delegant, és a dir, per aquell que hagi dictat la resolució judicial o l'acte administratiu executoris, com estableix expressament l'article 21.2 de la pròpia Llei del saig. En aquestes circumstàncies, ha de prevaler la prescripció d'aquest article 21.2 sobre l'enunciat de l'article 39.3, ja que seria incoherent amb la lògica del sistema atribuir només a la Batllia el coneixement de les impugnacions adreçades contra els acords d'embargament relatius als actes administratius, mentre que tots les altres actuacions del saig en el mateix expedient serien competència de l'òrgan delegant, és a dir, de l'Administració que ha dictat la resolució executòria.

En conseqüència, també des d'aquest punt de vista procedeix desestimar el recurs d'apel·lació de la part agent.

Quart.- D'altra banda, s'han de desestimar els altres arguments que invoca el recurrent. Pel que fa a l'existència d'un acte administratiu executori, és el propi acord d'embargament emès per la saig el que fa referència als actes que donen lloc al mateix, relatius a diverses liquidacions de naturalesa tributària. En conseqüència, no hi ha dubte que es tracta d'executar diversos actes administratius, i no una resolució judicial, de manera que la Batllia ha pogut determinar perfectament la seva manca de competència per conèixer de la impugnació, a la vista de la documentació aportada per l'agent.

Finalment, està clarament fora de lloc la referència a una pretesa manca d'imparcialitat del Tribunal a quo. El fet que el seu titular hagi pogut prestar serveis per al Comú fa més de deu anys no suposa cap causa d'abstenció o recusació, segons l'article 73.d) de la Llei qualificada de la Justícia, i, a més, es tracta d'una afirmació tendent a desacreditar l'òrgan d'instància, sense que la mateixa es recolzi en cap element objectiu ni objectivable.

Per tot això, s'ha de desestimar el recurs i confirmar en els seus propis termes l'aute impugnat.

Cinquè.- Encara que, en el recurs TSJA-0000042/2023 s'han imposat a l'agent les costes processals, per la manifesta inconsistència dels arguments del recurs, que contradeien la jurisprudència d'aquesta Sala, a més de formular les afirmacions que desqualifiquen el Tribunal a quo sense cap justificació, en aquest cas, relatiu a la impugnació d'un acord d'embargament, no procedeix fer un especial pronunciament sobre les costes causades, atesa l'existència de la referida antinòmia entre els preceptes referits de la Llei del saig, cosa que justifica l'existència d'un efectiu debat sobre la qüestió litigiosa.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

1r.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Valverde contra l'aute dictat el 23 de maig de 2023 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, el qual es confirma en els seus propis termes.

2n.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.

Proposeu una millora