Queixa (0120/07)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC-120/07

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 14 de juny de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En els autes civils núm. 0057-3/2004, seguits pels Srs. Nogués i Olmo contra els Srs. Macias i Briones es va dictar Aute, de data 3-4-2007, en virtut del qual s'establia el que segueix: "DECIDEIX: que estimant majoritàriament la mesura cautelar sol·licitada, ha d'efectuar i efectua els següents pronunciaments:

Primer.- Disposar la posta en administració judicial dels béns i drets relictes de les successions de Luís i Vara on es trobin i de les societats "G. SA" i "O. SA" mentre duri la substanciació de la present causa, nomenant en el càrrec d'administradors als Srs. Tur i Anaya, els quals seran retribuïts entre tots els litigants en parts iguals;

Segon.- Fer cessar les actuacions i es suspenguin els poders i nomenaments que afectin als quatre germans Srs. Nogués, Olmo, Macias i Briones REBÉS D'ARENY PLANDOLIT en el si de les societats "G. SA" i "O. SA" en l'amplitud d'allò expressat en el I.- Considerant;

Tercer.- Requerir al Sr. Macias per a que lliuri als administradors nomenats tota la informació, documentació, claus, de que disposi sobre els béns i drets i les societats sense endur-se res dels locals socials i de tot altre lloc on la documentació i informació estigui dipositada.

Quart.- Sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes derivades de la tramitació de la mesura cautelar sol·licitada"

II.- Contra l'esmentat Aute, la representació processal de la part defenent va formular recurs d'apel·lació i l'Hble. Batlle va dictar Providència, de data 13-4-2007, en virtut de la qual decidia: "ACORDA: inadmetre a tràmit el recurs d'apel·lació pretès per la representació processal del germans Srs. Macias i Briones segons escrit enregistrat als quatre d'abril d'enguany".

III.- Per escrit, de data 2-5-2007, la representació processal de la part defenent formulava recurs de queixa contra la providència, de data 13-4-2007, i ordenava que se la deixés sense efecte i es procedís a elevar les actuacions a aquest Tribunal per tal que admetés el recurs interposat.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que promou el present recurs de queixa s'alça contra la providència de data 13-4-2007 perquè considera que la mateixa vulnera el que disposa l'article 70 de la Llei Transitòria de procediments judicials, conculca el legítim dret de la part recurrent a formular apel·lació i per tant esdevé procedent el recurs de queixa.

Si s'analitzen les actuacions, el recurs de queixa no pot prosperar. En efecte, no hi ha dubte que l'article 70 de la Llei Transitòria de procediments judicials atribueix al President de la Sala la verificació de les condicions d'admissibilitat del recurs segons la proposta del ponent, però no ho és menys que aquest control d'accés del recurs s'efectua una vegada s'ha assignat el recurs a la Sala Civil; és a dir, una volta ha estat formulat davant del jutge a quo i elevats els autes a aquesta Sala. En canvi, en el cas que ens ocupa no es vulnera l'article 70 de la Llei Transitòria, atès que el Batlle el que fa es inadmetre el recurs contra la providència perquè considera que la mateixa no és recurrible davant del Tribunal Superior de Justícia.

I és des d'aquestes coordenades que s'ha d'analitzar si es conculca el dret de defensa de la part ara recurrent en queixa o no. I la resposta a la precedent qüestió ve determinada per la susceptibilitat d'ésser recorreguda davant d'aquesta Sala la resolució de 13-4- 2007. Si l'esmentada resolució no és recurrible, no s'haurà limitat el dret de defensa de la part defenent i ara recurrent, mentre que si la resolució era susceptible de ser recorreguda, la denegació del recurs formulat en temps i forma constituiria una hipòtesi d'infracció d'allò disposat a l'article 10 de la C.A.

II.- S'ha de convenir amb la part recurrent que el recurs de queixa és el mitjà adequat per sol·licitar que s'analitzi per la Sala la denegació indeguda d'un recurs que esdevenia procedent (cfr. TSM Autes de 6-4-1981 i 15- 6-1982), però la veritable clau de volta rau en determinar si l'Aute de 3-4-2007 contra el qual es presenta el recurs d'apel·lació i, en particular, la providència de 13-4-2007, que l'inadmet a tràmit, vulneren el dret a l'obtenció d'un pronunciament en aquesta alçada i menystenen així les garanties processals i constitucional contingudes a l'article 10 de la Constitució.

A criteri d'aquest Tribunal això no s'ha esdevingut. Així, i sens perjudici que, atès que inadmetia a tràmit un recurs, la resolució de 13-4-2007, hauria d'haver adoptat la forma d'Aute i no de providència, tota vegada que aquestes s'han de limitar a ésser resolucions que impulsen el procediment, el que resulta és que l'Hble. Batlle entén, i aquesta Sala comparteix el seu criteri, que adoptada la mesura cautelar per l'Aute de 3-4-2007, s'obre la possibilitat de procedir a formular oposició envers aquesta mesura cautelar per part de la part que ara s'alça en queixa, i contra l'Aute que resolgui la referida oposició, esdevindrà aleshores la possibilitat de formular recurs d'apel·lació. I és en aquesta òrbita d'idees, que no es pot entendre cap limitació al dret de defensa ni al de formular recurs davant d'aquesta Sala, tota vegada que, com s'ha vist, finalitzada l'oposició i resolta la mateixa per Aute, si aquest és confirmatori de l'Aute de 3-4-2007, restarà oberta la facultat d'interposar contra el mateix recurs davant d'aquest Tribunal, de manera que aquesta Sala pugui pronunciar-se al respecte.

III.- Les anteriors consideracions justifiquen el refús del recurs de queixa interposat per la representació processal de la part defenent en els autes indicats en els antecedents de fet d'aquesta resolució.

No s'escau efectuar pronunciament de les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

NO DONAR LLOC al recurs de queixa interposat per la representació processal dels Srs. Macias i Briones contra la providència de data 13-4-2007. S'escau no efectuar pronunciament de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.