Fallida (TSJC 197/14)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000197/2014 ORIGEN: 1500002/2013

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'abril del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Morell i del Sr. Ferreras va presentar escrit, de data 16-01-2013, segons la qual demanava la declaració de cessació de pagaments de la mercantil Morell i la designació d'un administrador judicial.

II.- Per Aute, de data 20-02-2014, es va establir el que segueix :" DECIDEIX:

Primer.- Decretar a la societat Morell en estat de cessació de pagaments i arranjament judicial.

Segon.- Nomenar administrador judicial dels béns i drets de la present cessació de pagaments i fallida al Sr. Bernat, amb domicili professional radicat a l'XXXX, el qual haurà de procedir a efectuar les operacions previstes als articles 48 i ss del Decret de cessació de pagaments i fallida de data 4 d'octubre de 1.969, una volta hagi acceptat el càrrec per al qual ha estat nomenat.

Tercer.- Nomenar controladora de la present cessació de pagaments i fallida a la Sra. Puig.

Quart.- Donar publicitat a la present resolució judicial mitjançant la publicació d'edictes al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, fent constar que per tot al cap de trenta dies des de llur publicació, tots els creditors hauran d'haver lliurat els justificants dels seus crèdits a l'administrador judicial, a fi que els verifiqui i n'efectuï la relació corresponent".

III.- La representació processal del Sr. Anaya va interposar recurs contra l'Aute d'instància i, en data de registre 17-06-2014, va presentar escrit de conclusions, segons el qual i pels arguments continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució d'instància.

L'administrador judicial de la mercantil Morell i la representació processal de Morell van presentar escrits de contesta a les conclusions, de dates 22-07- 2014, en virtuts del qual demanaven la confirmació de la resolució d'instància.

IV.- Per Aute de 25-11-2014 d'aquesta Sala es va decidir desestimar la pretensió probatòria sol·licitada pel Sr. Anaya.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals es fonamenta el present recurs són els següents. Considera que els antecedents de les relacions entre les parts (amb els Srs. Calderón i ENTITY_10) són rellevants i que, malgrat els incompliments produïts pel Sr. Calderón i Bermudez han interposat una acció judicial de resolució contractual i ha interposat una querella criminal, perquè la única finalitat de sol·licitar l'estat de cessació de pagaments i arranjament judicial és per a obtenir la possessió o el control de l'establiment hoteler. Admet que la societat Morell té deutes respecte de tercers però que aquesta situació ha estat provocada pels Srs. Calderón i Bermudez Sustenta que pot garantir el pagament de tots els proveïdors en un termini no superior a un mes, a excepció del préstec hipotecari, que no és imputable a la gestió de l'Hotel i fa part de la causa 0753-4/2012. Insisteix en que les vendes totals del 2012 respecte del 2011 s'han incrementat en un 22% i que la pròpia agent ha reconegut en la seva demanda que l'actiu de la societat Morell supera el seu passiu. En segon terme, i de forma subsidiària, caldria fer extensiva la situació de cessació de pagaments i arranjament judicial als Srs. Calderón i Bermudez, ja que han rebut en els seus comptes bancaris personals la quantitat de 909.980 euros i existeixen deutes contretes quan el negoci constava a nom d'ells.

II.- El motiu principal del recurs interposat contra l'Aute d'instància s'articula per a combatre la declaració de cessació de pagaments i considera que no s'han pres en consideració la rellevància de les relacions entre el recurrent i els Srs. Calderón i Bermudez, a la vegada que la finalitat que es cerca amb la pretensió de declaració de cessació de pagaments no és altra que la recuperació de la possessió de l'establiment hoteler.

La declaració de cessació de pagaments es contempla en el Decret de 4 d'octubre de 1969, modificat per la Llei transitòria de procediments judicials, per a adequar el mateix als dictats constitucionals. Així, l'article 7 del Decret preveu que qualsevol comerciant o societat que cessi de manera generalitzada en els seus pagaments ha de demanar, en el termini de vuit dies, la declaració de procediment de cessació de pagaments al Tribunal de Batlles. I l'article 8 del Decret estableix que el Tribunal de Batlles per a declarar l'estat de cessació de pagaments tindrà en compte els diferents elements d'apreciació i, en especial, els actes de protest o reclamacions i l'ús pel comerciant de procediments fraudulents per a mantenir artificialment el crèdit, a la vegada que indica que aquesta situació es produeix quan el comerciant no pot pagar un o varis deutes exigibles, de naturalesa comercial, i es troba en una situació financera sense sortida. A aquest respecte, no es pot acollir l'argument que l'actiu sigui superior al passiu, tota vegada que el Decret requereix com a pressupòsit una cessació generalitzada de pagaments (extrem que ha acreditat el tribunal a quo en el seu segon atès) i s'ha declarat la situació de cessació de pagaments, en la modalitat d'arranjament judicial, i no la de fallida, per quant el tribunal a quo ha considerat (extrem aquest que també ha de ser mantingut per aquesta Sala) que la situació de la mercantil, la seva activitat hotelera i la ubicació de la mateixa fan pensar que l'explotació econòmica es podrà reflotar a mig termini i no s'han comès faltes greus per part de la societat.

Així, cal evidenciar que documentalment s'ha acreditat l'existència dels diferents impagaments de deutes exigibles (tributs, deutes a la seguretat social), i la pendència de diferents processos judicials de reclamació de crèdits contra la referida societat. Afirmar que la societat pot pagar els deutes amb proveïdors en el termini d'un mes i que existeix un informe econòmic que demostra la situació econòmica de millora de l'explotació hotelera, si bé justifica l'opció per l'arranjament judicial front a la fallida, en ares al manteniment de l'explotació hotelera, no obvia l'existència de deutes exigibles no atesos ni la pendència de diferents processos judicials de reclamació de deutes, la qual cosa comporta que la situació financera de la societat que no ha atès els diferents deutes exigibles hagi de ser objecte del pronunciament concursal en ares a permetre en el futur el sanejament i redreçament de la mateixa.

Consegüentment, i atès que concorren els pressupòsits i les exigències en la societat Morell SL per a ser declarada en situació de cessació de pagaments, s'ha de mantenir la resolució recorreguda i desestimar, per tant, aquest primer motiu de recurs articulat amb caire principal.

III.- Quant al motiu subsidiari del recurs, consistent en pretendre que es faci extensiva la situació de cessació de pagaments als Srs. Calderón i Bermudez, el mateix tampoc pot ésser estimat. En efecte, l'extensió de les conseqüències de la situació concursal als dirigents de la societat es preveu en el Decret de 4-10-1969 solament pel procediment de fallida (cfr. "Article 69.- Si una societat es declara en fallida, poden ésser declarats personalment en fallida, en qualsevol moment del procediment, tots els dirigents d'aquesta societat, de dret o de fet, aparents o ocults, remunerats o no, que hagin:

1.- Sostret la comptabilitat de l'empresa; canviat o dissimulat una partida de l'actiu, o reconegut fraudulentament deutes que no hagin tingut existència.

2.- Exercir una activitat comercial personal, sigui per persona interposada, sigui baix la cobertura d'una persona jurídica que encobreixi les seves maniobres.

3.- Que usi dels béns socials, com a béns propis.

4.- Que haja obtingut, per engany, un arranjament que seguidament haja estat anul·lat.

5.- Que haja comès actes de mala fe o d'imprudència inexcusable o infringit greument les regles o usos de comerç"). En canvi, quan la cessació de pagaments comporta la declaració de la societat en estat d'arranjament judicial no es preveu l'extensió als dirigents de la mateixa, de manera que la pretensió exercitada en aquest sentit ha de ser, aleshores, desestimada.

IV.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Anaya contra l'Aute, de data 20-02-2014, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.