Incident de nul.litat (0013/06)

Aute

CONCEPTE : Incident de nul·litat Ponent : M.I. Sr. Cano

12-06

Rotlle núm. 13/06 Causa núm. 221-1/03

A U T E

Andorra la Vella, a vint-i-vuit d'abril de dos mil sis.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que en el Rotlle de referència i resolvent el recurs d'apel·lació interposat en nom del processat Vélez, contra la sentència dictada en la causa 221-1/03, aquesta Sala pronuncià sentència de data 23 de març d'enguany, amb la següent decisió:

"DECIDIM: 1.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per Vélez.

2.- Revocar parcialment la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 7 de juny de 2005 en la causa núm. 221-1/03.

3.- Absoldre Vélez de les contravencions penals de lesions doloses i de danys dolosos, per motiu de prescripció.

4.- Condemnar Vélez com autor responsable penalment del delicte menor de resistència i desobediència a l'autoritat, de l'article 397 del Codi Penal i d'altre delicte menor d'injúries lleus a l'autoritat de l'article 174 del CP, a la pena de 5 mesos d'arrest condicional qualificat a indemnitzar les víctimes.

5.- En concepte de responsabilitat civil Vélez indemnitzarà al Servei de Policia en la quantitat de 220 Euros; al sots-oficial núm. 95 en la quantitat de 1.350 Euros i a l'Agent núm. 259 en la quantitat de 1.923'50 Euros. Deixant oberta la via civil al Comú d'Andorra la Vella.

6.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs.

7.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució".

II.-RESULTANT: Que, notificada la citada sentència, el lletrat Puga, en representació del processat recurrent, a l'empara de l'article 18 bis de la llei Transitòria de Procediments Judicials, interposa incident de nul·litat d'actuacions, sol·licitant l'anul·lació de la sentència. Formulà recurs contra les disposicions civils de la mateixa en considerar que existeix una vulneració al dret a la jurisdicció i al dret a la presumpció d'innocència i a un procés degut, drets recollits en l'article 10 de la Constitució.

Estima que no es pot, d'una part, absoldre al seu defensat de les contravencions penals de lesions i danys i d'altra part, condemnar-lo a abonar la responsabilitat civil. Afegeix que la lesió que patí l'agent de policia no va ser causada pel seu mandant, en considerar que el seu defensat no l'ha pegat ni l'ha tocat.

III.-RESULTANT: Que del citat incident de nul·litat se'n donà trasllat al Ministeri Fiscal, el qual per escrit presentat en data d'ahir s'oposa a la petició efectuada, sol·licitant la confirmació íntegra de la sentència dictada.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que l'article 10 de la Constitució no és d'aplicació en ésser el recurs fonamentat únicament en les conseqüències civils d'infraccions. Aquí l'únic problema plantejat és de saber si d'un delicte de resistència i desobediència a l'autoritat pot generar responsabilitat civil o no. No es reprotxa al Tribunal una mala aplicació de la Llei penal. Pel contrari, aquest Tribunal va absoldre Vélez de les contravencions penals de lesions doloses i de danys per motiu de prescripció, com ho demanava la defensa.

II.-CONSIDERANT: Per altra part, com ho explica la sentència recorreguda, la responsabilitat civil es dedueix -no únicament de les contravencions prescrites- sinó també dels delictes de desobediència i resistència als agents de policia.

En la infracció penal està sempre compresa implícitament la responsabilitat civil per fet propi, sense necessitat d'especial imputació: "delicte et noxae caput sequuntur" (Dig. 16,3,1,18). La jurisprudència francesa (C.A. Versailles 29 de juny 1995) ha afirmat per la seva part el lligam entre el delicte de resistència activa ("rebellion") i els danys derivats d'aquesta acció. Per tant, no s'entén la distinció del recurrent entre "el delicte de resistència i desobediència greu, delicte del qual no se'n deriva cap responsabilitat civil i el delicte de lesions, del qual sí que se'n deriva responsabilitat civil".

És aquesta desobediència que va provocar l'acció de persecució del condemnat en el forceig que inicià Vélez. És evident que sense aquest comportament de desobediència i resistència, l'agent de policia 259 no s'hauria lesionat el bessó de la cama dreta. La prescripció de les contravencions de lesions i danys no afecta de cap manera a la responsabilitat civil lligada no solament a les contravencions prescrites sinó també a l'acció delictiva per la qual està condemnat Vélez.

La única dificultat en el cas d'autes és la d'apreciar el lligam de causalitat entre el delicte i el perjudici sofert per l'agent 259. No importa que el condemnat no l'hagi pegat i que la lesió intervingués en la persecució. Si apliquem la teoria de "la causalitat adequada" la lesió és conseqüent a antecedents que eren de natura a provocar- la, i no excepcionals.

La lesió forma part d'una acció única: Vélez va fer caure al terra a un agent causant-li contusions, va continuar la seva fugida quan es va produir la lesió de l'agent 295, conseqüència directa del comportament delictiu sense el qual no s'haurien produït els danys.

Per tant l'incident de nul·litat no té fonament jurídic.

Decisio

Vist la legislació vigent,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

A C O R D A

1.- No donar lloc a l'incident de nul·litat interposat per la representació processal de Vélez.

2.- Condemnar el recurrent al pagament de les despeses processals causades.

3.- Notificar la present resolució a les parts interessades, comunicant-ho al Tribunal de Corts als efectes oportuns.

Així ho acorden, manen i signen els Magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, en dono fe.