Acció en responsabilitat patrimonial de l'estat per funcionament anormal de la justícia, dilacions indegudes (TSJ 0027/21)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

TSJ 0000027/2021

SENTÈNCIA 005-2022

PARTS:

Agent: Sr. Tejera

Representant: Sr. Girona

Advocat: Sr. Tejera

Defenent: MINISTERI FISCAL

Defenent: GOVERN

Representant: Sra. Amorós

Advocat: Sra. Gaya

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Vincent Anière

Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Acció en responsabilitat patrimonial de l'estat per funcionament anormal de la justícia, dilacions indegudes

Andorra la Vella, el 8 de març del 2022.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades pel Sr. Tejera, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

Ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière qui expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En el marc del procediment de diligències prèvies DP-3434-4/2012 incoat en contra del Sr. Ferreras i altres persones pels presumptes delictes de blanqueig i associació il·lícita, la Batlle instructora va decidir, per Autes de data 30-11-2012 i de data 03-12-2012, bloquejar a títol cautelar tot el patrimoni a Andorra de 43 persones, entre les quals el Sr. Ferreras.

Per escrit de data 04-02-2014, els advocats dels encausats, entre els quals el Sr. Tejera, van sol·licitar l'aixecament de les mesures provisionals i el sobreseïment provisional de la causa, i per Aute de data 23-04-2014, confirmat per Aute del Tribunal de Corts de data 29-07-2014, la Batlle instructora va decidir aixecar i deixar sense efecte les mesures cautelars, sense però pronunciar el sobreseïment sol·licitat.

Per Aute de data 27-03-2015, la Batlle instructora va decidir annexar la causa DP-4103434/2012 (coneguda com a "cas X") a la causa 8000081/2015 (coneguda com a "cas Y").

2.- Durant l'any 2017, es van obrir unes Diligències prèvies 8000102/2017 en contra del Sr. Tejera i de la Sra. Codina per un presumpte delicte major de blanqueig de diners.

Per aute de data 30-11-2017, la Batlle instructora va decidir :

"Ordenar la retirada de tots aquells folis on apareguin dades bancàries de terceres persones alienes a aquell procés i, en el cas que no fos possible, retirant íntegrament la informació procedint a tatxar les dades de persones alienes de manera que no es pogués llegir la mateixa, destruint-se la informació retirada".

Per Aute de data 22-02-2018, també va decidir:

"Crear una peça separada pels fets objecte d'investigació, la qual serà identificada com a peça separada A, tenint lliure accés a dita documentació l'encausat i els seus defensors i D per a que pugui exercir convencionalment el seu dret a la defensa i òbviament el Mgfc. Ministeri Fiscal però no la resta d'inculpats de la causa excepte petició expressa i motivada que serà en el seu cas opportunament resolta."

Per Aute de data 05-03-2018, va decidir incorporar les Diligències prèvies 8000102/2017 a les Diligències prèvies 4103434/2012 com a peça separada.

El Sr. Ferreras i altres demandants van presentar demanda pel procediment urgent i preferent de l'article 41.1 de la Constitució en contra d'aquesta incorporació en considerar vulnerat el seu dret a la seva intimitat pel fet de posar a disposició de les parts de la causa "Y" les dades de la causa "X", però per Aute de data 17-11-2018, la Batlle de guàrdia va declarar que no existia cap vulneració del dret a la intimitat dels demandants.

3.- Per Aute de data 23-08-2018, la Batlle instructora, constatant que el Sr. Ferreras havia efectuat, el 22-12-2014, a través d'una societat Z del seu control una transferència al compte familiar del Sr. Tejera, per import de 500.000.-euros, i que aquest darrer havia produït en el marc del requeriment pel control normatiu un correu del mateix Sr. Ferreras indicant que es tractava d'una donació i d'un regal per amistat, i per tant fora d'honoraris, va decidir declarar al Sr. Tejera com a processat pel delicte menor de blanqueig de diners (409.3 Codi penal), tot i decretant la seva llibertat provisional.

4.- Per Aute de data 27-03-2015, la Batlle instructora va decidir annexar la causa DP-4103434/2012 (coneguda com a "cas X") a la causa 8000081/2015 (coneguda com a "cas Y").

5.- Per resolució de data 26-09-2019, la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats d'Andorra va acordar constatar que l'Aute de processament de data 23-08-2018 vulnerava la dignitat professional del Sr. Tejera i coartava la seva llibertat i independència professional, donant lloc per conseqüent a la seva petició d'empara.

6.- Per escrit de data 10-02-2020, la societat mercantil andorrana B, SL, constituint-se en acusació particular, va formular querella en contra de la qui era la batlle instructora al moment de dictar els referits autes del 2012, 2014 i 2018, la magistrada Sra. Águila, pels delictes majors de blanqueig de diners i prevaricació.

Argumentava bàsicament que si els diners rebuts pel Sr. Tejera al desembre del 2014 eren d'origen il·lícit, ja ho eren al moment de dictar l'aute d'aixecament a l'abril del 2014, i que per tant, la Batlle, que no ho podia ignorar, havia comés els delictes denunciats al decidir alliberar els 200 milions objecte de la mesura cautelar.

Per Aute de data 04-08-2020, el Tribunal de Corts va decidir no admetre a tràmit la querella.

7.- Per escrit de data 07-08-2020, la representació processal del Sr. Tejera i de la cotitular del compte familiar, la Sra. Codina, va sol·licitar que es deixi sense efecte i s'arxivi l'aute de processament del 23-08-2018.

Per escrit de data 09-09-2020, els mateixos van sol·licitar novament que es deixi sense efecte i s'arxivi l'aute de processament del 23-08-2018.

No existeix constància que aquestes peticions hagin rebut qualsevol contesta al dia de dictar la present resolució.

PRESENT PROCEDIMENT

8.- Per escrit de data 04-08-2021, la representació processal del Sr. Tejera va presentar davant el Ple d'aquest Tribunal demanda de reconeixement d'error judicial i mal funcionament de l'administració de justícia, per vulneració dels drets fonamentals a un judici de durada raonable (dilacions indegudes) i vulneració del secret professional i a la intimitat, declarant la responsabilitat patrimonial de l'Estat per les vulneracions produïdes en el marc del procediment 9000030/2019 (anterior 4103434/2012), sol·licitant al Tribunal :

reconèixer l'error judicial i el mal funcionament de l'administració per haver-se vulnerat al Sr. Tejera els drets a un judici de durada raonable (art. 10 CA), al secret professional (art. 12 CA) i a la intimitat -privada i familiar- (art. 14 CA),

condemnar a l'Estat al pagament d'un (1) euro simbòlic en concepte de dany moral,

donar coneixement de la resolució existent en aquesta causa a la batlle instructora de la causa núm. 4103434/2012 -actual 9000030/2019- amb la finalitat que tingui l'oportú coneixement i se li ordeni la destrucció de tota la peça separada del seu mandant, i que la batlle instructora requereixi a totes les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, per tal que procedeixin a lliurar-li totes les dades obtingudes del seu mandant, procedint-se a la destrucció de les mateixes,

en cas d'oposició total o parcial a la present demanda, condemnar a la contrapart a fer front a les costes judicials ocasionades a aquesta part, amb expressa inclusió de les derivades d'advocat i de procurador.

De manera resumida, després d'analitzar els motius de la querella i els de l'Aute d'inadmissió per concloure que no es podia imputar cap delicte al Sr. Tejera i que se'l persegueix de manera injusta i no fomentada, exposa que s'ha vulnerat el seu dret a un "judici raonable" (entenem de durada raonable) tota vegada que no s'ha encara resolt la seva petició de desprocessament, i que s'ha vulnerat el seu secret professional i a la intimitat tota vegada que s'ha procedit a analitzar la totalitat dels seus comptes de manera genèrica sense limitar-ho a uns fets concrets i sense resolució judicial que ho avali, i per haver divulgat les informacions corresponents, vulneració que afecta alhora tots els seus clients.

Afegeix que la vulneració d'un dret fonamental d'un ciutadà li genera indiscutiblement un perjudici i que no és necessari sol·licitar prèviament l'empara del Tribunal Constitucional per reclamar per error o per mal funcionament de la Justícia.

9.- Per escrit de data del registre 22-09-2021, el Ministeri fiscal conclou a la íntegra desestimació de la demanda.

Recorda que el Tribunal Superior no s'ha de pronunciar sobre la raonabilitat de l'aute de processament i que el present procediment es circumscriu a determinar si ha existit o no un error judicial o un anormal funcionament de l'Administració de Justícia.

Sosté que no existeix l'al·legada vulneració del dret a un judici de durada raonable tota vegada que el temps per resoldre la petició del Sr. Tejera no es pot considerar com a una dilació indeguda ja que està justificat en les circumstàncies següents: la causa és especialment complexa i voluminosa ; la batlle que va rebre la sol·licitud del Sr. Tejera (Sra. ENTITY_14) s'ha hagut d'apartar i s'ha designat un nou batlle que havia d'estudiar una causa de més de 190 volums des de zero i això té relació directa amb l'actuació del propi demandant qui acceptà l'encàrrec professional amb ple coneixement de tot el que allò comportava per la tramitació de la causa, i que la situació de pandèmia global i les seves implicacions han suposat un impediment no imputable a l'Administració de Justícia, la qual pateix a més d'una manca estructural de mitjans.

Afegeix que el dany causat no es pot presumir com ho fa el demandant, i que no queda provat.

D'altra banda, defèn que el procediment adequat per resoldre sobre l'al·legada vulneració del dret a la intimitat i el secret professional no és el present doncs té una naturalesa de subsidiarietat en relació amb les altres vies processals declaratives de vulneració de drets fonamentals sinó la via ordinària, no essent el Ple del Tribunal Superior de Justícia l'òrgan judicial general al qual adreçar-se en qualsevol fase de qualsevol procediment per demanar en via declarativa el reconeixement de la vulneració d'un dret, fonamental o no ; que el demandant ni tan sols menciona la resolució generadora de l'al·legada vulneració ni si exercí i esgotà alguna acció per les vies processals ordinàries a fi d'invocar els greuges que ara al·lega sinó que al·ludeix de forma genèrica al secret professional i al dret a la intimitat.

Subsidiàriament, argumenta que el secret professional no és absolut ni dona cap tipus d'immunitat ; que la Batlle instructora prengué diverses mesures per garantir encara més els drets del Sr. Tejera atorgant-li una sèrie de garanties addicionals no exigides legalment ; que són els autes del 30- 11-2017 i del 05-03-2018 que han decidit sobre les qüestions plantejades pel demandant i que per tant han transcorregut més de 3 mesos i l'acció és extemporània, i que la petició actual del demandant és contradictòria amb un dels seus propis actes passats.

Afegeix per acabar que no es prova cap dany concret, efectiu, real i cert.

10.- Per escrit de data del registre 30-09-2021, la representació processal del GOVERN d'ANDORRA sol·licita que es dicti una sentència desestimant totes les pretensions del demandant.

Indica en primer lloc que les vulneracions del dret al secret professional i a la intimitat no poden ser depurades mitjançant el procediment d'error judicial i anormal funcionament de la justícia en no poder ser substituïts els recursos legalment previstos per a la denúncia de la vulneració dels drets fonamentals.

Quant a l'error judicial recorda que requereix de l'existència d'una resolució judicial prèvia i que es desconeix quina és la resolució que considera l'agent com a errònia en el sentit de la jurisprudència del Ple puix no la invoca i que en consideració de l'Aute del 22-02-2018 i de l'Aute del 23-08-2018, aquesta acció és extemporània, com també ho seria en el cas que l'error derivés de la decisió del 27-03-2015 d'annexar la causa X a la causa Y.

Quant al funcionament anormal de l'Administració de Justícia recorda que correspon a uns requisits precisos i que de totes les maneres la seva acció també és extemporània puix el termini no pot ser posterior al març del 2018 data de notificació de l'Aute d'incorporació de l'informe UIFAND i la creació de la peça separada, i que en qualsevol cas ni s'han esgotats les vies ordinàries ni la situació jurídica del Sr. Tejera és definitiva.

Afegeix que fins que no s'hagi conclòs el procediment i per tant hagi quedat definitivament establerta la situació jurídica del Sr. Tejera derivada del procés, no es podran determinar si existeixen danys i perjudicis certs i efectius, avaluables econòmicament i individualitzables, i que aquesta acció és prematura.

També exposa que les conseqüències derivades dels pressupòsits establerts a la Llei 14/2017, del 22 de juny, i les obligacions formals de denúncia derivades de les "incidències" detectades, habiliten la decisió de la Batlle instructora i que la mateixa va establir les garanties suficients per la salvaguarda dels drets del Sr. Tejera, que ara denuncia com a vulnerats (expurgació i creació d'una peça separada d'accés limitat), i que el dret a la intimitat no és absolut.

Quant a la vulneració del dret a un judici de durada raonable, exposa que s'ha de tenir en compte la jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre els elements que s'han de ponderar i que no és discutible que la instrucció de la causa X és un assumpte complex on es dirimeixen uns interessos de notable rellevància ; que l'activitat desplegada pels òrgans judicials no ha estat passiva o poc activa i que al contrari les diligències d'instrucció han estat constants fins a la data ; que no pot passar inadvertida l'afectació de la pandèmia causada pel Coronavirus a l'activat judicial així com les mesures de suspensió dels terminis processals.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La competència per conèixer d'aquest procés correspon al Ple del Tribunal Superior de Justícia, de conformitat amb l'article 10 de la Llei qualificada de la Justícia que disposa :

"1. Sense perjudici de les responsabilitats personals dels qui els causin, l'Estat repararà els danys originats per error judicial o pel funcionament anormal de l'Administració de Justícia, salvat en els casos de força major.

El dany al·legat haurà d'ésser sempre cert i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació a una persona o grup de persones. La simple revocació o anul·lació de resolucions judicials no pressuposa per ella mateixa dret a indemnització.

L'acció per al reconeixement de l'error judicial o de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia i per a l'eventual avaluació del dany, s'haurà d'instar davant del Ple del Tribunal Superior de Justícia, dins del termini improrrogable de tres mesos, comptadors des del dia en què es pugui exercitar. "

Segon.- Hem d'insistir per començar en que l'acció prevista per l'article 10 de la Llei qualificada de la Justícia no pot servir per transformar el Ple del Tribunal Superior en una tercera instància que podria revisar tots els pronunciaments de les jurisdiccions amb què una part es troba en desacord, ni conèixer de totes les invocades vulneracions de drets fonamentals. Per tant, dita acció no es pot substituir al recursos legalment previstos com poden ser l'apel·lació, el recurs de queixa o l'incident de nul·litat.

L'article 10 institueix una via especial i excepcional per obtenir el reconeixement de la responsabilitat dels poders públics i la corresponent indemnització per part de l'Estat amb un abast ben delimitat, i com va determinar la jurisprudència consolidada d'aquest Ple del Tribunal, les dues causes diferents esmentades per l'article 10 que són l'error judicial i el funcionament anormal de l'Administració de Justícia, corresponen a uns requisits específics en funció de la seva diversa naturalesa.

Pel que fa a l'error judicial, s'exigeix un error amb una suficient entitat i es tracta dels supòsits on l'òrgan jurisdiccional de forma patent i incontrovertible, ha incorregut en error en la determinació dels fets o en l'aplicació de la Llei i que aquest error ha determinat el pronunciament lesiu per l'administrat i ha portat a una decisió "...arbitrària, absurda, irracional, horrorosa, injustificable..." (veure les sentències del Ple del Tribunal Superior de Justícia de data 06 de febrer del 2002, Causa Núm. TSJA-P-001/01, de data 06 de febrer del 2007, Causa Núm. TSJA-P- 001/07, així com la sentència de data 14 de juliol del 2008, Causes acumulades Núm. TSJA-P-005/07 i Núm. TSJA-P-001/08).

Pel que al funcionament anormal de l'Administració de Justícia, no es refereix a la validesa d'una decisió de justícia que hauria causat un perjudici o atemptat als drets fonamentals del demandant, sinó que té a veure amb el mal funcionament del servei públic de la Justícia resultant d'un conjunt de circumstàncies que ha causat un perjudici a l'administrat (d'aquí que el procediment aplicable és el previst pels recurs en matèria administrativa com ho disposen els articles 25 i 68 b) LQJ, i en consonància amb l'article 39.3 LQJ) .

Sigui per error o per mal funcionament, el demandant s'ha de referir a un procediment judicial precís, en el marc del qual s'hauria produït l'error o el mal funcionament, i que a més, no ha de ser en curs sinó conclòs per sentència ferma, ja que de contrari, al no haver quedat definitivament establerta la situació jurídica derivada del procés no es pot determinar si existeix un resultat lesiu indemnitzable tal com ho exigeix l'article 10.

En el present cas, hom ha de constatar que el procediment d'instrucció en el marc del qual s'haurien produït les invocades vulneracions encara es troba en curs i que no pertany al Ple del Tribunal Superior dir ara si es podia imputar qualsevol delicte al Sr. Tejera, ni si l'acció penal dirigida en contra d'ell és injusta o no fomentada, ni tampoc que existeix un error o un supòsit de mal funcionament generador d'una vulneració del dret a la intimitat o del secret professional.

Ens trobem per tant amb un primer motiu de desestimació que seria suficient per rebutjar ad limine la demanda.

Tercer.- L'altre aspecte que cal abordar és la qüestió del termini aixecada pel Ministeri Fiscal i pel Govern.

En efecte, com recordat abans, l'acció per al reconeixement de l'error judicial o de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia i per a l'eventual avaluació del dany s'ha d'instar dins del termini improrrogable de tres mesos, comptadors des del dia en què es pugui exercitar.

Es veu que no es fixa un punt de partida predeterminat sinó que es remet a una noció oberta i que cal per tant, en cada cas, definir en quin dia concret l'agent es va trobar en posició de poder exercitar la seva acció.

En el present cas, és veritat que el demandant no especifica quina resolució correspondria a un error o a un mal funcionament de la Justícia sinó que invoca de manera general "les vulneracions produïdes en el marc del procediment 9000030/2019 (anterior 4103434/2012)" i denuncia una forma de vindicta per part de la Batlle i ara magistrada que va dictar les resolucions entre el 2012 i el 2018.

Ara bé, a partir del moment on fonamenta els invocats error i mal funcionament en les vulneracions de drets fonamentals que s'haurien provocat en el marc de la causa penal en qüestió, hem de constatar que, fins i tot considerant de manera molt flexible (doncs es tracta d'un altre procediment, i a més instat per la societat B, SL, i no pas pel Sr. Tejera in personam) que l'Aute d'inadmissió de la querella de data 04-08-2020 formaria part del procediment 9000030/2019, i que aquesta resolució correspondria al dies a quo del termini de 3 mesos de l'article 10.3, el mateix hauria exhaurit des de mesos al moment d'interposar la present demanda.

En realitat, aquest punt de partida del termini de tres mesos s'ha de fixar al 05-03-2018 puix és en aquesta data que la Batlle instructora va decidir incorporar les Diligències prèvies 8000102/2017 a les 4103434/2012 com a peça separada, i que les invocades vulneracions s'haurien produït de manera definitiva.

No ha existit cap canvi posterior en la situació, i no pot l'agent pretendre suspendre de manera indefinida el termini instituït per l'article 10.3 invocant el fet que el termini només podria córrer a partir del moment on aquest Ple reconeixeria les preteses vulneracions.

Ens trobem per tant amb un segon motiu de desestimació ja que, un cop admesa a tràmit la demanda, els motius d'inadmissió es converteixen en causes de desestimació.

Quart.- Pel que fa a la pretesa vulneració del dret a un procés degut en el seu vessant a obtenir una resolució en termini raonable, la mateixa mereix un examen a part.

S'ha de recordar que tal vulneració no es pot fonamentar només sobre el temps transcorregut. I el Tribunal Constitucional ha pogut recordar recentment (Causa 2021-62-RE de data 22-11-2021) que :

"La concreció de la durada "raonable", com a concepte jurídic indeterminat, exigeix valorar la complexitat processal, el temps transcorregut, l'actitud processal de les parts i l'activitat dels tribunals (veg. les sentències del 25 de maig del 2007 -causa 2007-2-RE- i del 10 d'octubre del 2016 -causa 2016-8- RE), d'acord amb les peculiaritats del cas concret (veg. la sentència del 15 de desembre del 2014 -causa 2014-23-RE).... En segon terme, en aquest cas la complexitat de la causa no es pot deslligar de les pretensions que efectua el recurrent en empara. I no es pot separar perquè el gran volum de la causa i la complexitat derivada d'aquesta i de l'estudi que s'ha d'efectuar de les diverses actuacions financeres, presenta punts de connexió notables amb el recurrent,

els quals han de ser estudiats en el marc del procediment. Així, d'una banda, existeix un parentiu per afinitat entre el Sr. E i el recurrent, que són cunyats, i, d'altra banda, si bé aquesta dada per si sola no justificaria una investigació i una anàlisi conjunta, ressurt de les actuacions que tots dos han emprat per a les seves operacions el mecanisme de les cases de canvi. Consegüentment, la complexitat de la causa es projecta també, de forma ineluctable, en relació amb la investigació respecte del recurrent en aquelles diligències prèvies.

I, en tercer terme, resulta cert que el recurrent ha efectuat diversos insistiments per a la resolució de la seva pretensió, insistiments que no han estat atesos, de manera que cap manca de diligència o d'inactivitat se li pot imputar, com tampoc es pot atribuir a la Secció d'Instrucció Especialitzada 2 la vulneració del dret a un judici de durada raonable, pel fet de no haver resolt en 11 mesos i escaig una pretensió de sobreseïment, d'aixecament de mesures cautelars o de desglossament i d' incoació de peça separada i sumari, atesa la indubtable complexitat de la instrucció que es projecta per les raons exposades sobre el recurrent i en atenció també al termini que els òrgans judicials han d'esmerçar en la resolució d'instruccions penals complexes.."

Aquestes consideracions són totalment d'aplicació al present cas.

En efecte, ens trobem front a uns Autes penals realment molt voluminosos, d'una inhabitual i extraordinària complexitat i que comporten moltes investigacions, i en el marc dels quals la situació particular del demandant no pot donar lloc a un tractament desvinculat de l'examen de la totalitat.

A això cal afegir d'una banda que la causa ha conegut dos canvis de batlle instructor, un d'ells pel fet que la Batlle va escollir al Sr. Tejera com a advocat per assistir-la en un afer personal, circumstància que va provocar la seva inhibició, i d'altra banda que no s'advera cap inactivitat per part de la Justícia penal, i tal inactivitat no s'ha invocat, sinó que les investigacions han continuat el seu curs sense desemparar.

A més, és de recordar que durant el període de referència, l'activitat de l'Administració de Justícia es va veure afectada per causes no imputables a aquesta, sinó a la situació d'emergència global que impedia mantenir l'activitat ordinària dels tribunals.

Amb tals paràmetres, el fet que el procediment iniciat amb el processament del demandant encara estigui en curs des de 3 anys al moment de formular la present demanda no apareix irraonable.

CINQUÈ.- Per tot el que s'ha exposat, procedeix la desestimació íntegra de la demanda formulada per la representació processal del Sr. Tejera.

SISÈ.- No hi ha mèrits per un pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquest procés.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

Decisio

DECIDEIX

Primer.- Desestimar íntegrament la demanda interposada per la representació processal del Sr. Tejera.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes.

Tercer.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los-hi saber que és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.